12 oct. 2008
Pujada a Sant Muç (Rubí) i un entrenament gruixut
Estic content de la jornada del diumenge.
Acumular quilòmetres sense fer-se mal. El dia abans als entrenaments en grup ja vaig fer un bon grapat i per fer la cursa de Sant Muç. em fèia il·lusió anar-hi corrent. Aquella sensació de que no et canses i vas molt lluny és la que vas tenint quan acumules quilòmetres.
El dia abans vaig mirar per internet quants quilòmetres em separaven de casa a la sortida i no eren masses; uns vuit i mig. Arribar amb temps, reposar abans de la sortida, trobar amics i passar l’estona fins el tret de sortida. Trobo força gent i tinc la sort de poder escalfar amb la Carina i en Paco, l’Edu i Joan i el Jaume que de fet se li donen bé les curses, a pesar de la seva modèstia.
Ens veiem amb en Jordi Setó, que va buscant on deixa les claus del cotxe i al que tinc la sort de retratar així com una bona colla de mossenaires.
La Montse i el Bernat, amb l’Arnau i l’Olivia i just abans de la sortida veig amb gran satisfacció el nostre Andrés, que està desaparegut i només veiem a córrer per festa major. A veure si podem tornar a veure’l.
A la sortida ens veiem amb una bona amistat, la dona de’n David, l’Ahlam Elkadi, que anem força estona junts. Ja a la pujada forta s’avança, donat que tot i que anava d’entrenament, el meu ritme era baix.
Quan baixava de Sant Muç, un corredor li va fer gràcia que anés fent alguna fotografia. Volia fer més, però costa. Quan el veig el reconec de fa uns trenta anys, que havien jugat a escacs i parlem una mica. Em dona alegria veure coneguts de fa tants anys. Em va dir que encara jugava tornejos per equips. Era de Sant Cugat.
Bé, a l’arribada em canvio de samarreta, amb la motxilla que m’havia guardat la Montse i després de una xerradeta amb en Joan Galan, torno cap a casa corrent i m’ho passo pipa, arribo molt bé i feia gràcia que per la carretera sonessin molts clàxons. Algú no sabia ni qui era; en Segarra s’atura astorat per dur-me. En Cassassola també, i inclús podem parlar una estona.
En definitiva, un entrenament molt aconsellable per agafar gana i un bon fons.. Us ho recomano.
La cursa em va agradar molt; molt bon tracte i he vist que al nostre fòrum a més s’ha registrat el president de la UAR, tot un honor.
La pujada a Sant Muç forma part de les clàssiques que dels que fa anys que correm l’hem atacat des de diferents llocs; els darrers sortida a peu de pistes de Can Rosès. Ara surt d’un lloc molt apropiat, prop del tren i a un passeig on s’hi pot encabir la gent.
Abans de sortir amb bons amics
Conec a en Jaume, de la dreta
Manolo, ets el millor. Enhorabona i promet venir aviat a mossenejar
Abans de sortir
L’Arnau sempre m’anima i em crida, amb la montse i l’Oliva
Vam córrer molta estona junts: Ahlam Elkadi
El capi del equipo de los Agustines: que bé que corries punyetero !!
Jordi Setó concentrat !
A no, distret
l’Eugeni, sogre de l’Ahlam, pare de’n David
Un mossenaire amb la disfresa: adivineu com es diu ? i quan penso que per poc es queda sensa samarreta i la porta amb tan d’orgull
Zenon de corredors.cat, cau molt bé
Hola Carina… i surt amb la Ho… als llabis
Pont preocupant i assota t’arreglen les dents
En Jaume en passarà, segur… fantàstic !!
Chamorro, un mossenaire
Ja girem
No se qui és ni per què el retrato.
Lluiiiiiiisssss
Encara aguanta el pont
Fa trenta anys em Trobava en Vicenç Carceller per algun campionat d’escacs
Ja s’acaba, ara que m’ho estic passant tan bé
Envoltat de corredors
Ooooh, el divertimento va finalitzant
Mira que fan
Foto a qui aplaudeix… (deuen pensar, aquest està sonat)
Bona recta final
Arribem al bullit
Familia maca: Bernat, Montse i Arnau. On és l’Olivia ?
Segona cursa de l’amic del Bernat
Trio de suats
Per on passem !
Eii !! foto final. Bona la poma ?
Jaume Verdaguer: ni s’ha cansat !
Comentaris tancats a Pujada a Sant Muç (Rubí) i un entrenament gruixut
L’Antonio Blanco; persona molt agraida a pesar del que ha patit. Té molt present que un accident el va apartar a la seva joventut d’aquest esport i que ara torna a gaudir d’ell i aprofita moltes ocasions per dir-me que s’hi troba tan i tan bé amb nosaltres. El juny del 87 va ser atropellat i va arribar a estar en coma i porta al seu cos patides operacions importants. Era un atleta de nivell i entrenava amb els més grans de l’època i no quedava enrera. Li desitgem el millor i ens honora molt poder entrenar amb ell.
