blog d'en Pep

Fresc intens i grup una mica minvat, respecte altres setmanes, tot i ser una bona colla.
Seguint el tarannà mossenaire d’entrenament compartit en grup i amb la variació que ens permet sortir des de la Masia de Torre Mossèn Homs, l’objectiu era anar fins l’entrada de Sabadell, a Can Oriach i pujar pel bosc de Can Deu, passant prèviament per un lloc nou, tot travessant uns camps on la gent tot passant per un lloc on s’hi ha dibuixat un corriol pel bell-mig d’uns camps de conreu. Els colors de la natura estaven esplèndids, tot i sentir que la temperatura ambient era de força fred a la darrera setmana de la tardor del 2009.
Veiem,amb preocupació com els camps estant sent treballats per màquines que construeixen noves carreteres i gairebé podríem dir que estem fent camins que aviat només seran un bonic record en el nostre pensament.
Quan per un lloc que a tots semblava agradar improvisem la fotografia de grup, sempre amb el fidel testimoniatge del majestuós massís de Sant Llorenç amb la nostra Mola.
El recorregut ha estat de deu quilòmetres i escaig, gairebé com totes les setmanes. Ens congratulem de comptar amb nous amics, com han estat els Pantaurells: Jaume i Glòria. A més la Glòria és la muller de’n Climent, que també és mossenaire com molts de vosaltres.

L’Anna, que cada setmana té un èxit esportiu que celebrar és una de les mossenaires més actives i es diposa a retratar el grup.

Ahlam i Joan







Pau, Ahlam i Paco

Tots ben abrigadets, Josep, Ahlam, Jeroni, Tony

Jaume, un nou mossenaire i també Pantaurell

Qui és ? a !!

Natatxa, Xavi

Josep Mª, Jose i Jose

Glòri, Montse i Jaume

Cantant el Virolai

Amors apassionats: és a dir que estan molt plegats i s’estimen, no ?

Com es diuen ?

Com és habitual tenim la sort de comptar de gent que aporten la mateixa il·lusió en crear bon ambient a dojo, com és el cas del nostre mossenaire de la setmana que de fa temps entrena amb una colla de gent amiga i que surten des del carrer Pitàgores els dimarts, tot i que durant l’any han organitzat trobades des de diferents punts, inclús pujant de nit a la Mola.
Els podeu visitar i si hi esteu interessats tenen el seu propi racó a la xarxa:

http://panterescanaurell.blogspot.com/

El Panteres de Can Aurell (Pantaurells) i en Jordi ens regala el seu currículum esportiu per què el podem conèixer per ell mateix.

En Jordi ens diu:

.
“Bé, vaig començar a córrer fa uns quatre anys, tot i que sempre havia fet algun tipus d’esport. Em vaig aficionar veient com els meus fills entrenaven amb la Unió Atlètica, i com que els havia d’esperar… aprofitava per donar alguna volta. El 2006 vaig fer la cursa Santi Centelles de 5 km, i com que em va agradar l’ambient, la gent, i tot el que envoltava aquest món del córrer, em vaig animar l’any següent a fer la primera mitja marató.

I mai ho hagués dit uns anys abans, però el 2008, per celebrar el meu 42 aniversari, vaig pensar que no podia haver-hi res millor que córrer 42 km, així que vaig fer la primera marató (la de Barcelona). Des de llavors he fet unes quantes mitges, dues maratons, algunes altres curses i alguns triatlons, una disciplina molt divertida i que complementa molt bé el córrer.

Però el més important és que m’he trobat amb gent que comparteix la nostra “malaltia” amb qui ens sentim molt a gust. Som una colla cada cop més gran d’amics i amigues que sortim a córrer per la nit des del barri de Ca n’Aurell, i que ens fem dir Pantaurells. Moments com aquests, o com els que vivim els dissabtes al matí a Mossèn Homs, són els que fan que ens ho passem tan bé, i sempre tinguem ganes de tornar-hi, malgrat el cansament o les lesions.

Els darrers mesos ho he passat malament per problemes crònics amb l’articulació del fèmur i la cadera, però sembla que poc a poc me’n vaig sortint, i encara que no pugui fer grans marques, estic molt il·lusionat per tornar a córrer alguna mitja, espero que la propera sigui la de Terrassa al gener.

I res més: no sóc dels més fidels als Entrenaments de Mossèn Homs, però sí puc dir que sempre que vinc m’ho passo tan bé com el que més! Moltes felicitats a tots i espero de tot cor que mai es perdi aquest punt de trobada tan maco i entranyable que tenim els corredors de la comarca.”

No hem de donar explicacions del per què ens agrada aquest tipus d’atletisme: però quan una cosa t’agrada si ho dius sembla que quedes millor amb tu mateix i pots ajudar a gent del teu entorn a comprendre que un món millor és possible, i per què no corrent a estones.

Vinc a dir que després de fer vint anys fent curses, a totes elles hi busques quelcom que t’hi faci tornar. A mi m’hi fa tornar moltes coses. Haver-la fet ja tres vegades i veure que la Penya 100 D.C. manté aquella il·lusió de sempre en fer-nos gaudir de l’ultrafons. Sis hores és un temps, per mi, que una vegada t’has posat a prova, no te res de descabellat. A un terme mitjà de sis el quilòmetre i fent-los en pla, a un passeig marítim prou bonic, amb uns bons avituallaments, amb una gent que te la sents propera es fan i quedes prou bé i agafes moral per la temporada.

Des de que vaig fer els primers cent de la meva vida, al costat de l’Henry Girault allà als finals dels noranta, que vaig afegir-me a la Penya amb la perspectiva d’aprendre, com al llarg de la meva història he fet. M’agrada fer ruta i amb ells als començaments anava inclús amb autocar a França i em van introduir a les arteries el plaer per aquest entorn. Ara faig poques curses amb ells i de fet els 100 qms. de Calella on tinc el meu millor temps i que si hagués estat espavilat podia haver guanyat i que ara no m’atreveixo a fer. Una bona alternativa son les 6h. que a més acabem tots alhora i podem anar-ho a celebrar tot dinant plegats amb gent plena de ganes d’anar a un munt d’oferta que avui dia existeix per les llargues distàncies. Jo, després de l’ensurt que vaig tenir a Cantàbria, ja no tinc costum d’anar lluny però si atresoro grans records i molts d’ells anant amb la Penya i que m’agrada lluir els seus colors, tot i formar part de molts altres clubs. Els hi estic força agraït.

Ja parlant de la prova en si; vam aprofitar per anar-hi amb la família i de fet gràcies amb ells, m’ho vaig passar encara millor.

Només tenia al cap intentar arribar als seixanta quilòmetres i no tenia res previst de com va anar. Només sortir al meu entorn i a un ritme similar hi tenia en Paco Robles, un atleta molt reconegut i hàbil en proves d’ultrafons, capaç de fer tot allò que es proposi i amb un bagatge prou ampli per sentir un profund respecte per ell. És més, penso que és un mestre per la gent i comparteix coneixement amb molts de nosaltres. Compto amb la seva amistat de fa un grapat d’anys i encara que no ens veiem gaire, si que ens seguim gràcies a les xarxes socials. Les primeres voltes anàvem quatre; la Estefi, en Pere, Paco i jo. No coneixia només per saludar-nos a l’Estefi i en Pere; i plegats vam recórrer alguns quilòmetres. En un dels avituallaments es despenja l’Estefi i a un altre en Pere. Ara, com que anem tota l’estona pel mateix circuït ens anem saludant i animant, gairebé cada volta. Aquestes, eren de tres quilòmetres: un i mig d’anada i altres de tornada. Aquí hi tenim situat un lloc on tenim la roba de recanvi i on hi ha una taula molt ben proveïda d’aliments regeneratius.

Hi veiem la fidel estampa de l’Anna i el seu marit en Josep Mª Torras, que estan ajudant a que la prova tingui l’èxit que hores d’ara ja té. En Joan i la Núria, que porten tot el pes de l’organització i que segur que se’ls fa feixuga, però que s’intueix un gran plaer per què tot sembla rutllar.

Fa gràcia que en Joan i la Núria agafen una corda de cinquanta metres i igual que cada any, es recorren de nou tot el circuït i col·loquen unes marques impreses amb el punt exacte per on estàs passant. També veiem com tenen la col·laboració d’un nen que no conec i de’n Francesc, que en vendrà un número de loteria amb la curiositat de ser la numeració exacta dels metres que te una marató. També em quedo unes participacions de la Penya i com que no tenen canvi en fien. Tot s’ha de dir; en un mon de desconfiança hi ha detalls. Ep, hores d’ara ja he passat comptes. La confiança de vegades s’ha de guanyar.

Tothom que hi participa en algun moment hem coincidit en alguna prova i encara que no coneguis els noms, saps que son de la meva pasta. El que se’m fa especialment curiós és que per tercera vegada comparteixo l’espai amb una noia tan jove com la Cristina i a la vegada que em té profundament impressionat. Conjuga una imatge de d’una joventut insultant amb un domini de les proves d’ultrafons com jo no coneixia. Sé que al llarg de l’any no ha parat d’obtenir victòries en proves i campionats d’aquest entorn tant exigent, com proves de vint-i-quatre corrent, com les que tindran lloc el proper cap de setmana del divuit/dinou de desembre organitzades per corredors.cat a les pistes de Can Dragó. L’any passat ja hi era, guanyant-les en la seva vessant femenina. També ostenta el ceptre de campiona d’Espanya. Durant la prova la veus concentrada, gairebé sense alçar la vista va escoltant alguna cosa a través dels auriculars.

Hi havien, aquesta vegada, força noies i això és de destacar, per què ho trobo de molt valents optar a estar tanta estona practicant esport.

I l’Edu; que segur que tothom el veu una persona senzilla i en canvi només cal llegir-la o escoltar-la per veure que té les idees clares i que ha trobat, com molts de nosaltres, en aquesta modalitat d’atletisme una font de plaer. Ara, com es sol dir: l’Edu és un fora de sèrie, que n’hi han però no tants.

Em va agradar conèixer una mica en Santiago Seguí que a més porta una web magnífica: http://www.ultrawalking.net . La curiositat és que ens va filmant des de dins de la cursa i la seva muller ho fa des de fora i quan arriba a casa ho penja i en podem gaudir.

Quan acabem, en el meu cas amb els deures fets, un repartiment de copes on tothom estem recompensats de la mateixa manera igual i amb el nostra diploma, allargarem la festa compartint molt bones converses, que ens fa tenir gravats un records que difícilment oblidarem mai.

El meu agraïment a tots i cadascuna de les persones d’aquest entorn que estan aconseguint tants moments de passar-m’ho bé.

Afegeixo els meus comentaris que he fet, a diferents fòrums i ara les fotografies que van fer la meva família.

DIAPOSITIVES

http://penya100kmdc.blogspot.com/

X 6h Calella: RESULTATS

X 6 HORES DE CALELLA, 06-12-2009

Classificació catalans
1r: Edu Clemente 69.300km
1a: Estefi Climent 57.000km

Classificació estatals
1r: Edu Clemente 69.300km
1a: Cristina Gonzàlez 68.200km

Classificació general
1 69,300 EDUARD CLEMENTE LABOREO
2 68,500 RUBEN COLOMBO MURIEL
3 68,200 CRISTINA GONZALEZ GARCIA (1º dona)
4 64,900 MANOLO REAL
5 64,231 JUAN CARLOS RODRIGUEZ MARTINEZ
6 62,300 PACO ROBLES ADAN
7 62,150 PEDRO LOPEZ GONZALEZ
8 61,100 PEP MOLINER ALCALDE
9 61,000 FRANCESC GIRAL ROYO
10 59,400 CARLOS HIERRO GONZALEZ
11 59,300 MANUEL DIAZ POL
12 58,750 ESTEBAN ALVAREZ MARCOS
13 57,575 VICTOR DE LA HERMOSA MORAL
14 57,000 SIXTO PALLAS PIAZUELO
15 57,000 ESTEFANIA CLIMENT SOLANS (2º dona)
16 55,000 ANTONIO TARAZONA SAEZ
17 54,600 JOAQUIM BANET DURBAU
18 54,200 JUDITH JULIÀ GARCIA (3º dona)
19 54,100 CARLOS GIRALDEZ MONTES
20 53,000 VICENÇ MOMPART
21 52,700 JOAQUIM FUERTES FELIU
22 51,300 JOAQUIM VERDALET RODRIGUEZ
23 51,000 JOSE ROMERO PLAZA
24 50,500 JOSE ANTONIO REVELLES
25 49,500 ELADIO LAGE CANAL
26 48,000 PERE ALSINA
27 47,000 JAVIER NAVARO MARTINEZ
28 45,550 RAMON PUIGNOU MUNTE
29 45,000 FERRAN SANTOYO MEDINA
30 45,000 AGNES LÁZARO CUESTA (4º dona)
31 45,000 JAVIER RODRIGUEZ HORMIGO
32 43,200 SANTIAGO SEGUI GARCIA
33 43,000 DAVID REYES
34 41,300 JOAN HALDON LORMAN
35 39,600 MARTÍ LÁZARO CASADEMUNT
36 39,300 JOSEP ADMETLLA MASERAS
37 39,000 MARIO MARTINEZ
38 33,000 VICTOR EXPOSITO CADENAS
39 30,000 ANGEL CEADA SEGURA
40 30,000 JUAN ANTONIO AGUSTIN RODRIGUEZ
41 27,000 Mª CRUZ AGUSTIN PORQUERAS (5a dona)
42 18,000 CARMEN BOTELLA GREGORI (6º dona)
43 16,000 MANOLO GARCIA DIAZ

Aquestes fotografies mes les han regalat la Penya