31
maig
2010
Pep Moliner
Carles
Cap al golf
Un altre dia preciós que ens regala la primavera, i ja van uns quants últimament. L’ambient és relaxat i una rotllana d’amics que es reuneixen fan la habitual xerrada mossenaire. Partim direcció al golf i els camins estàn perfectes: humits, tous i fresquets. Tot és verd i això dóna peu a gaudir del paissatge. Ja arribats a la zona del pont que passa el tren el grup sense que ningú digui res, ja sap, ja s’ensuma, un canvi de ritme fins a la torre elèctrica. El sol comença a picar i aviat anirem a endinsar-nos al bosc, però avans fem la foto de grup. Passem l’hípica i desprès el riu, ja portem feta la meitat de feina i el camí de tornada es fa perfecte. Deixem de costat els bassals amb fang i cap a casa. L’últim reagrupe ens espera, i les nostres cames ja hauràn disfrutat de 10 km més.
Fotos http://picasaweb.google.es/carleslh/MossenHoms03#
 |
 Publicat: Dl Mai 31, 2010 8:18 pm Assumpte: |
|
|
 M’ha encantat veure que ha anat tot perfecte, i un reportatge impressionant. Em sap greu haver-te donat feina, Carles. La crònica ha revelat el circuit i queda a l’historial.
Sap greu que un dia que venen els mossenaires, l’Ernesto i la Mercedes, no vinc i m’alegra veure els que heu compartit la matinal. Sou uns craks !
Veure en Miquel i la Rosa, l’Anna al camp base,
A algú li he dit que el bessó em torna a donar molèsties i a la tarda vaig anar a la cursa de Bon Aire, on precisament vaig coincidir amb tu Carles: ets un atleta molt bo.
Hi havien moltíssims mossenaires de tots els clubs i associacions
Moltíssimes gràcies per portar tots plegats el projecte d’entrenaments.
|
|
23
maig
2010
Pep Moliner
Tinc un apreci especial per la Cursa de Viladevalls. Un munt de records passen pel meu cap quan hi soc i de fet, junt amb la desapareguda cursa de l’Èpic, que es feia als finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, va ser clau ens el meus inicis com a corredor de curses populars. M’hi va animar en Xavi Boronat, una persona molt estimada per molta gent i especialment per mi.
Moltes curses aposten per la quantitat de gent i crec que aquesta la fa especialment atractiva pel regust a poble modern que te. Tots els serveis i ambient familiar.
A la sortida estic ben situat i enmig de la gent molts coneguts, alguns de sorprenents per mi, com alguna futura promesa del poble a qui puc saludar després de molts anys. Sortim bastant tranquils i em poso aviat amb qui tenia de ser el protagonista de tota la cursa; en Bernat. Al quilòmetre tres ens passa fort l’Edu, amb un ritme impossible per nosaltres. De fa temps que em te sorprès l’alt nivell que va agafant en Bernat, i com que veig que el ritme era similar, anem prop l’un de l’altre. De vegades em deia “tira, tira”, però, anava més fort que jo i de tant en tant marxava. Ja a la pujada i passats de nou pel mig del poble, ens dirigim al lloc més problemàtic d’aquesta bonica cursa: passar sota la via del tren i començar la pujada. Aquí, poso la meva marxeta i la majoria fem igual. No ens passa massa gent i arribem a Sant Lluis al mateix temps i saludant amb amics que ens anem creuant. A la baixada soc jo qui vaig davant i crec que a un ritme, diguem-ne, interessant. En Bernat el sentia a pocs centímetres, i és als darrers quatre-cents metres que fa la intenció de fer un canvi i el fa. Amb dificultats el segueixo i sento el bessó que em diu que no apreti, amb aquesta embranzida ens posem a l’alçada de l’Edu, que anava per davant, que quan ens veu tant animats, s’afegeix a la festa amb un ritme superb i fem tots tres una arribada a l’esprint, entrant l’Edu jo i en Bernat. En Bernat em diu “tenia d’haver canviat abans” i m’abraço a l’Edu per la gran satisfacció d’haver gaudit com feia temps d’una cursa amb tots els ingredients. Gràcies a l’organització, a en Bernat i l’Edu i per molts anys.
Com que he vist que estava penjat en format xls i pdf, he posat on tinc el que queda de la wev del 100 de pista
http://100pistaterrassa.webs.com/cursaviladecavalls2010/
http://www.casalfamiliar.com/
