04 febr. 2011
Anem amb en Pau a la Mola
Anar a la Mola” la frase que per casa ronda sovint. De ben petit hi anava amb un grup d’esplai que en deien el Cau, on la monitora era l’Aquela i els nens érem els llops. D’aquesta època em venen els primers contactes amb aquest incomparable indret, i com a nen refetó era dels que anava més endarrerit i quan tornava a casa, tenia les cames cruixides: però hi tornava
Des de que entreno per què m’agrada córrer, cada any m’hi enfilo un munt de vegades, però soc dels que no faig invents i vaig pels camins més coneguts i quan arribo dalt, faig una ullada a la serralada de Montserrat, miro si de lluny endevino els Pirineus nevats, si es veu prou bé el Montseny i el Matagalls que conec de la coneguda marxa, ho grans que son Terrassa i Sabadell, si es veu el mar i alguna ocasió una cosa fosca m’han dit que és Mallorca i si Barcelona està molt groga de fums.
Doncs bé, gràcies a la xarxa, les amistats en que ara compto son amb qui, estant prop de llocs molt habituals, troben racons on la natura ha fet un treball magistral, donant unes formes encisadores i creant miradors des d’on quedem bocabadats. Son aquells moments en que oblido que també estic afectat per la crisi. Darrera de qualsevol persona hi ha una part visible i els problemes que tothom tenim.
Les fotografies, moltes son d’en Pau i algunes les vaig fer jo. Diguem que el que fa la foto no surto a la foto. Els noms dels llocs els ha posat en Pau i ho pots veure a.
https://picasaweb.google.com/FotosCorre … la3012011#
Aquí en Pau fa una recreació de molt patiment, però res. Pujant per la Cinglera dels Cavalls
En Robert, que per posar-se la disfressa va estar nou minuts. I és que mira que…
La roca que es veu al fons, és El Bolet
En Pau ens fa il·lusionar davant una mica de neu
En Pau, persona que barreja dosi d’alta d’intel·lectualitat i home molt assenyat per una banda, i també, per l’altre, d’un nen gegant que gaudeix de les joguines, com és el gps i mapes que guixa prèviament per que té un bon pla. Jo surto de casa disposat en deixar-me portar, i sabent que en algun moment ens convertirem en exploradors.
cert grau de dificultat petita o mitjana, i aquí ens sentiem perduts.
celebrem haver trobat el camí, que va ser molt i molt maco
Dalt la Mola ben enfarinats. Aquest parell d’excursionistes es posaven les mans al cap de veure en Pau amb calça curta.
Estic convençut que era un llop, però duia la boca tapada; per allò de protegir al personal
serà Sant ?
La Canal de l’elefant, si entreu a l’àlbum de’n Pau podeu llegir el comentaris.
En Pau diu que son les Castellasses de Cant Torres: ell ho diu
Un amic metge diu que estic més prim que un segell: exagera. El que: passen els anys
En Vicenç, que content estic de que ens l’hem trobat. Molt
Mal Pas, però no tant
He vist que en Pau ja no fa panxa, però se el secret.
La Codoleda, un avenc de campionat
Ningú va tenir temptacions, però estic ben agafat
He agafat la seva crònica, que ha fet pública a corredors.cat, per què millor que diguem les ubicacions pel seu nom;
deia en Pau:
Avui ha estat una sortida genial M’ho he passat de conya amb en Robert, en Pep i posteriorment en Vicenç Hem sortit tard (Robert Despés no ens hem atrevit a baixar cap a Santa Agnès com estava previst, per culpa del gel del camí i hem tirat avall cap al Camí de La Senyora, però en Robert ens ha deixar a La Font del Saüc per agafar el camí dels Monjos. Pel Camí de La Senyora hem anat fent fins baixar per la Canal de l’Elefant, que pujant és tan fàcil, però baixant impressiona força, després hem fet el Malpas de les Castellasses i tornada a Can Pobla amb parada a l’Avenc de La Codoleda. De Can Pobla al cotxes per la Canal de La Bruixa Roberta |
||||
|
Per molta gana que passi, que faci règim o que mengi equilibrat i dietètic, un hipopòtam mai serà una gasela
CoRReDoRS.CaT a Intermon Oxfam Trailwalker: http://corredors.cat/equipintermon/ |
||||
Avi Mena, Tinc la teva samarreta de Mossenaire, demana-me-la el dia 12 No hem anat al Montcau perquè l’objectiu era coneixer camins nous, però de totes formes no hi haguessim anat ja que no hem gosat ni tan sols anar a la Cova del Drac, ja que després de nevar ahir, va fer bona estona de sol (fonent la neu), i molt fred per la nit, total, que sembla neu però és gel d’allò més dur. En el camí ja es veia que per arribar havies de caure uns quants cops, i com ha dit en Robert. hi ha molts dies per fer-ho. Hem optat per alternatives amb menys gel. Algunes fotos: http://picasaweb.google.com/FotosCorredors/SortidaPerLaMola3012011#, en Pep en té unes molt xules que encara no he pogut penjar per problemes tècnics, espero que ho resoldrem. Socanna, Felicitats! Seguim tornant a casa amb copa com cada diumenge Eiger, Quina passada! Felicitats! Això feu per preparar la Intermon Oxfam Trailwalker? Si que esteu fotuts |
||||
|
Per molta gana que passi, que faci règim o que mengi equilibrat i dietètic, un hipopòtam mai serà una gasela
CoRReDoRS.CaT a Intermon Oxfam Trailwalker: http://corredors.cat/equipintermon/ |
||||
Eps, si mireu al picassa, a baix a la dreta hi ha un mapa i un enllaç que diu “visualitza mapa. Veureu on s’ha fet cada foto
 |
||||
|
Per molta gana que passi, que faci règim o que mengi equilibrat i dietètic, un hipopòtam mai serà una gasela
CoRReDoRS.CaT a Intermon Oxfam Trailwalker: http://corredors.cat/equipintermon/ |
||||
Bé, ja ho veieu amb quines persones tinc el luxe de ajuntar-me. Per mí un regal: a més de converses divertides, que us podeu imaginar, per què dominen la bona i variada conversa, ple de subtileses, la fina broma i el respecte mutu. Què més es pot demanar.
Quan tornes a casa et queda un regust únic, autèntic, personal i intransferible que patrimonialitzes com un dels valors més preuats que no es paguen amb diners; una joia única.
Comentaris tancats a Anem amb en Pau a la Mola
