23 febr. 2011
Promesa acomplerta en Txavu i l’Oriol: MOSSENAIRES
Ha estat novament una demostració per part dels Mossenaires, que creieu amb el projecte d’entrenaments en grup, i ens hem tornat a aplegar més d’una seixantena de corredores i corredors, per repetir el conegut entrenament.
A mitja setmana us convocàvem a la trobada on dues famoses persones, l’Oriol i en Txavu, en Txavu i l’Oriol, a nomenar-los Mossenaries. I venien a córrer, sense ser corredors. Ja sabeu que la condició de Mossenaire s’adquireix quan es ve qualsevol dels dissabte a les 08:00 amb vocació d’entrenar en grup, tot esperant als encreuaments. És clar, que si no es fes així, el grup s’esmicolaria pels diferents ritmes que tenim entre els amics que fem aquest entrenament.
En Txavu, que és una persona polifacètica, i que es belluga, també,i al igual que l’Oriol, ha aprofitat per fer filmacions mentre corríem. Ambdós duien i se’ls veia a la cara, preocupació pel fet que no sabien encara si serien capaços d’encaixar aquest entrenament. A tall d’informació l’Oriol a les poques hores, al twitter feia una piulada on deia que volia repetir. Això ens agrada i ens fa encara més forts en pensar que estem fent tots plegats història.
En Pep, pensa que la trobada no seria possible si vosaltres no escampeu la singularitat del projecte i l’avantatge de fer un entrenament campestre al costat de molta gent. La frase “córrer és avorrit”, no funciona a Torre Mossèn Homs.
Un exemple de com anem creient, és que en un moment donat un noi s’ha presentat dient que era el marit de la Marga, que ha vingut un parell de vegades o en José Antonio, que ha portat també els seus amics. Tots feu la tasca de perllongar en el temps aquest invent.
Tornant a l’entrenament; hem fet un dels circuits més bonics, donat que combina circuits força plans i agradables i la volta que fem per dins el bosc de Can Deu, on a més s’uneixen les dues capitals del Vallès: Sabadell i Terrassa. Sempre hi ha qui mostra admiració per l’Ermita que ha estat portada des de l’embassament de Sau, d’on es va traslladar pedra a pedra l’Ermita que ara mostra la seva bellesa dins del bosc.
La fotografia de tots plegats ha estat novetat. S’ha proposat per oferir un estampa bonica, i a partir d’aquesta fotografia s’ha fet el retorn al camp base. El que sorprèn que la majoria aprofitem per no callar ni un moment, com jo mateix i que si pareu l’orella, portem una remor de converses agradables en tot moment.
Estem contents que aneu venint sempre que podeu, per què sense la vostra participació, la trobada s’aniria diluint, i la clau és voler compartir aquest espai i temps amb qui vingui, sigui el ritme que sigui. Això si: tot corrent.
Anem omplint la zona d’aparcament al voltant de les 08:00 del matí
a més dels nostres nous mossenaires, es preceben noves incorporacions, com el company d’en José Manuel
a l’esqerra també de vert el marit de la Marga i un amic, s’estrenen també
En Txavu no te massa clar on s’ha posat, però pren imatges ves a saber per què.
Joaquin, Jordi, Pau, Adrià, Idelfonso
Avui s’estrenava una nova mossenaire ben Jove; la filla de la Rosa Cos.
Al capdavant el fotògraf en Rafael Atienza i saludant en José Antonio, a una fotografia amb un entorn incomparable amb l’estimada Mola al fons.
Certa preocupació tenen en Txavi i l’Oriol, seguint ben de prop al Jordi Portero i en Jordi Viñeta
La Dolors ja és la nostra mossenaire més habitual i de fa una bona colla d’anys i sempre en forma. Avui li recordava que aquest circuit fa uns mesos va ensopegar, patint algun molest cop amb el terra.
germà de la Tensi i en Vilanova.
Germà de la Tensi
A l’esquerra una nova mossenaire i a la dreta la Tensi, que te en el seu haver una prova de vint-i.quatre hores en pista
Tot i que costa, als encreuments procurem que fins que no arriba l’últim no tornar a arrencar. La idea seria retornar sobre els nostres passos i posar-se al darrera: de moment no qualla.
Un nou mossenaire
Marit de la Marga Moix: encara no ens hem quedat amb el nom. Sempre es mostra estranyesa les primeres vegades que es comparteixen entrenaments d’aquesta manera que fem
Jo a l’esquerra fent el de cada setmana, en Txavu no se si ho veu massa clar. L’estampa és fantàstica
Finalment surt la fotografia; de postal
El circuit ha estat gravat, gentilesa d’Antonio Gallardo
Gràcies a tots per venir i enfortir els nostres lligams i t’esperem sempre que puguis al nostre costat per fer allò que tan ens agrada: córrer amb bona companyia
Com que algú em va gastar la broma de nominar-me pre-candidat “Cap Gros” de Terrassa, em va proporcionar conèixer a dues persones. L’una era com jo nominat, amb molts mès mèrits que els meus. Bé, en el meu cas cap: només que m’agrada córrer i engrescar a fer-ho.
En Txavu va fer un discurs de tot amb el que durant la vida havia fet i vaig quear bocabadat. Dalt l’escenari va prometre’m venir un dia i avui ha estat aquest dia.
Amb l’Oriol, que dirigeix i presenta el conegut magazin al Canal Terrassa de “Som Aquí”,
Vaig penjar els videos al meu blog i en algun moment diu que vindrà a córrer
http://www.youtube.com/pepmoliner#p/u/3/1rqocGVoHrQ
en el segon es comprometen a venir;
http://www.youtube.com/watch?v=_oMwp7AAK_c
escolteu com es comprometen a venir
la gravació del programa és aquesta;
Bé, pel que els conec: son molt bona gent i si el córrer m’ha proporcionat poder passar aquestes estones amb ells: “córrer val la pena”
En Txavu, que va de verd, ens regala el seu currículum atlètic personal a qui agraïm. Ara el coneixerem bastant més i esperem tornar-lo a veure corrent amb tots nosaltres.
Un text sobre mi. Espero que et serveixi. Gràcies per tot Pep.
Vaig nàixer a Terrassa al 17 de gener del 77 (sí, tu! 34 anyets tinc ja. Com passa el temps!). Pare d’una nena preciosa, l’Ona, i marit d’una dona genial, la Marta, visc enamorat del meu país, de la seva gent i dels seus paisatges. M’encanta redescobrir Catalunya visitant tots els racons que puc i vivint les seves festes populars. I és que a la vida tinc dos grans passions a part de la família. Són la Cultura Popular i l’Esport. Ambdues crec que m’agraden perquè amb elles coneixes moltes persones. Hi crec molt amb les persones, pot ser massa. Més d’un cop m’he fotut una patacada, però per sort, m’he endut més sorpreses positives que negatives. Tot i que no he entrenat mai en cap disciplina d’atletisme, si que m’agrada sortir a córrer, però haig de trobar el moment ideal per fer-ho. I creieu-me, trobar el moment no és fàcil. Entre la família i el rugbi … Òndia sí, no us ho havia dit! Jugo, o faig veure que jugo, a Rugbi amb els Carboners de Terrassa. Un esport que he descobert molt tard però que penso practicar fins que pugui. Com les curses Mossenaires. Crec que m’hi veureu molt aviat un altre cop amb vosaltres, perquè tot i que no vaig parlar amb gaire gent, em va agradar molt l’ambient i vaig xalar força. A veure quan puc escapar-me un altre vegada!! Això sí, no ho faré el dia que tingui partit. El primer dia vaig corre amb vosaltres al mati i a la tarda tenia 15 tios lletjos que m’abraçaven per tots costats massa sovint.
Bé, sigui com sigui, o sigui quan sigui, en veiem de nou Mossenaires. Una abraçada a tots i totes, i … mentre el IV cinturó no ho esguerri, que feu molts quilometres més.
Txavu.
Comentaris tancats a Promesa acomplerta en Txavu i l’Oriol: MOSSENAIRES
