05
juny
2011
Pep Moliner
Es tractava d’anar a un dels pobles, Bagà, que li tinc més apreci per la manera d’organitzar les seves curses, amb aquell tarannà de qui ho fa per què estima el poble i el vol donar a conèixer des de tres vessants: pujant a Coll de Pal, anant a Gisclareny i la de festa major.
Tot això durant un munt d’anys, dels quals he anat força vegades a les tres o a dues.
Aquesta postura, una miqueta arquejat endavant, és la que es manté gairebé tota la cursa.
La que més respecte em fa és la de Coll de Pal pel que significa enfilar-se fins els 2070 metres, quan partim des de els 800
Tenir a amics aprop, com son els mossenaires de Sabadell, en Miquel, Xavi, Ruben, ens fa sentir-nos encara millor, i que la Marisol i l’Oriol puguin fer el seguiment gràcies a la família d’en Rubén, prometia una jornada perfecta.
els moments previs abans de qualsevol cursa, amb aquell cuquet a l’estómac
La idea era aprofitar l’estat de forma que tinc gràcies als entrenaments que fem per Terrassa, tant amb els amics Egara-Mossenaires, com els Mossenaires.
Tenir a amics amb qui compartir una bona conversa i no estar sol en els moments previs, fa trobar-se millor.
Xerrades gratificants, moments d’opinió i el que importa: la cursa.
Un parell de rectes d’escalfament amb l’Albert i en Carles i fotografies de record. I somni. Surto valent, i miro si hi ha alguna “roda” a seguir. Veig un atleta immens, com en Ramon Fernàndez que està a la meva òrbita i decideixo referenciar-me.
Decideixo no molestar en Ramon i vaig a provar-me, però aviat em superarà i seré jo el que et el seguiré a uns trenta metres.
Endevino que és un corredor solitari aviat, i decideixo anar sol encara que amb referències visuals. De vegades el veig allunyar-se, altres m’hi apropo. Cada vegada que la família i els amics que ens fan el suport amb cotxe m’animen, rebo aquests ànims i segueixo a un ritme constant, agafant l’aigua que em donen i en un moment donat l’amic Carles López, que admiro d’allò més, em passa amb un molt bon ritme i el veig allunyar. Però no, quan arriba a l’alçada d’un altre atleta, redueix el ritme i m’hi vaig apropant. Se’m desperta aquella il·lusió de travessar meta amb ell agafat de la ma, i aquesta imatge ronda el meu cervell.
Pocs instants després d’aquesta fotografia, en Carles em passarà amb certa facilitat i molt fort.
La Marisol i l’Oriol faran les fotografies i es recreen amb els paisatge meravellosos. Impressionants
L’Oriol li agrada venir amb nosaltres i moltes vegades. Ens sentim feliços de que ens faci costat
En Carles, Ramon i jo, en la mateixa òrbita
En Ramon Fernández és un atleta expert, i coneix la pujada a Coll de Pal, segons va dir, gairebé recorda tot i cadascun dels revolts i pujades
d’això se’n diu “xuclar roda”, i va molt bé tenir un expert, com és en Ramon. Val a dir que va quedar primer de la categoria
En Carles López, quan correm en paral·lel m’explica que els “metatarsos” li donen molèsties i en un moment donat s’atura en sec. Continuo sol, i no se d’on i veient el crono, trobo forces per encarar aquell darrer quilòmetre dur, i el faig sabent que avui havia fet la meva millor marca i acabant sense símptomes remarcables de cansament
una bossa amb una samarreta molt maca, una xapa de cava de la cursa i unes muntanyes de bronze: les que envolten el Coll
En Carles López baixa també de les dues hores, en una cursa que no coneixia i que el sorprèn per la seva duresa, però que la fa com un campió
Un avituallament esplèndid que ofereix com sempre els amics de l’Atletisme de Bagà i a esperar l’entrada gradual dels amics.
Una jornada esplèndida: la climatologia “al dente”, l’estratègia: perfecte i el resultat inesperat unes hores abans.
el desig d’endursen a casa el record dels amics
En Carles, jo, en Miquel Moreno, en Xavi Carracedo, Ruben, XAvi i un noi que no se qui és
El Miquel és una persona col·laboradora en molts aspectes. És un multitasca: està a molts llocs on considera que pot aportar coses positives i per mi és un luxe tenir-lo com amic.
En Xavi Carracedo, de taronja, indumentària de corredors.cat , ens coneixem de fa molts anys i sempre és un plaer compartir converses, curses i tot el que calgui amb ell. També em dedica boniques paraules al seu blog.
Agraïments a l’organització, als amics i a la família i felicitacions a tots, donat que heu fet tots una cursa duríssima i l’heu finalitzat més que bé, encara que tot és millorable i tots pensem que podíem haver-ho fet encara més bé. Gràcies !!
La prova definitiva: la placa que indica on som i l’alçada que ens trobem. Ha costat, però ha valgut la pena.
El meu temps 1h52’30” en la dotzena posició i segon de la categoria . Què més puc demanar ?
Que tot us vagi bé: això puc demanar.
més informació a:
http://www.atletisme.net
fotografies de la Marisol i l’Oriol
https://picasaweb.google.com/moliner63/PujadaCollDePal2011?authkey=Gv1sRgCP744fGUh8bH9AE#slideshow/5612571500816187282
Fotografies dels amics
https://picasaweb.google.com/MiguelSBD/CursaDeCollDePal2011?feat=directlink
Vídeo de la cursa
http://www.youtube.com/watch?v=JN98QuycpxY
25
maig
2011
Pep Moliner
Imagina’t a #Terrassa un dia que després de passar-te tota una jornada laboral encaparrat a la crisi també, i que abans del sopar, una colla d’amics t’esperin vulguin anar amb tu per uns camins esplèndids de la part Nord de la nostra ciutat i junt amb ells, passis per camps, corriols, llacs, fonts i panoràmiques esplèndides i tot això sense agafar en cap moment un mitja de transport de cap tipus: tan sols les teves cames i des de Can Palet, el barri més allunyat. Què a més vagis acompanyat i xerrant tota, tota l’estona. Que juguis fent canvis de ritme per la carena de Can Bogunyà; que t’expliquin acudits, o que tinguis xerrades serioses d’allò més i que tot això passi els dimarts i dijous dels darrers dos anys.
Per mi això: no te preu.
Els que correm o van amb btt tenim aquest privilegi que pocs, poquíssims Terrassencs coneixen i fet amb aquestes companyies esdevé una meravella.
Després de molts dies de no poder-hi anar, ahir em faltava una mica de forma física, però quan arribo a casa una vegada he fet divuit quilòmetres en total l’àpat mel vaig ben guanyar.
Aquest serà el punt més allunyat avui des del punt de sortida
Ahir vam fer un entrenament, on a més vam fotografiar entre tots amb l’Àlex i l’Agustí, punts del recorregut i ara a més hi hem posat nom al recorregut que vam fer:
L’Agustí un dels màxims impulsors de les trobades que anomenem Ègara-Mossenaires
Ens agrada posar la nostra muntanya més estimada per molts i avui érem una bona colla
Aquestes darrers setmanes tant en Toni com l’Àlex han fet proves ultres com la Ultra Trail Barcelona
A la nostra esquerra deixem el centre esportiu Ègara
al fons veiem les muntanyes que estan esperant
I amagada darrera les muntanyes: la de Sant Llorenç
Passem per llocs importants
I passarem pel costat de l’audiovisual: encara que nosaltres encara li diem el Sanatori
I l’Àlex, que semblava un bòlid amb la càmera a la ma ens dona aquest record
Els indicadors del parc agroforestal de Terrassa, ens orienta
Cap al Llac Petit
Això és Terrassa: us ho podeu creure ?
Ens encanta emportar-nos el record dels amics.
Ara deixem una pista per enfilar un corriol, que fem sovint i que culminarà amb la font del Janot: que ara sempre raja
Els germans Carlos i Alberto
L’Àlex, tot terreny bo, en tot !!
A aquesta pista, normalment fent unes quantes acceleracions i quan ens reagrupem ho fem com els jugadors de basquet: xoquem els palmells de les mans.
Vistes elevades, des d’on Terrassa la podem veure en la seva totalitat des de les alçades
I continuem estant a Terrassa: us ho podeu creure ?
Doncs tot això que sembla excepcional i només d’un dia: portem tota una vida fent el mateix i creieu que no ens cansa gens i ja estem desitjant tornar-ho a repetir:
Estem a #Terrassa i ens agrada córrer: us ho podeu creure ?
