Els dies previs a la cita per fer una marxa d’uns vuitanta quilòmetres, el nerviosisme en el meu cas és més que evident. Aquest darrer més i per preparar-la, he sovintejat Sant Llorenç des de Can Palet, amb entrenaments de més de tres hores.
En aquest moment tinc que dir, que ha estat clau en poder finalitzar una prova que enguany ha estat d’una duresa més gran, que a les anteriors, per raons climatològiques.
El que ha arribat a costar aquest premi que la gent que acaba la marxa reb a canvi de la finalització
Com decideixo fer una marxa si no hi estic acostumat ? És per en Casimir Martin, un referent egarenc que enguany finalitzarà en deu anys cent maratons i quan en aquest moments te seixanta-quatre anys. Un home que vaig conèixer just en aquesta prova i amb el que venia degust fer-la especialment.
Una sorollsa traca dona la sortida. Com pateixo amb els petards !!
Què poc imaginàvem que la climatologia ens jugaria una mala passada. Com s’anunciava, seria un dia de grans turmentes. Ens vam estalviar una que una hora abans va descarregar tota la seva virulència abans de la sortida.
Havia dut els pals d’alumini i moments abans vaig dubtar d’agar-los, ja que veia força gent sense i podien ser una nosa tota la nit. Menys mal que els vaig agafar.
Vam quedar d’anar plegats i caminant, encara que al començament fem uns lleugers trots per anar millor. Conversem amb en Joan, un paradista del mercat Sabadellenc, amb el que tenim una agradable conversa.
Arranquem tots a l’hora, quan havia caigut una hora abans un bon ruixat, que pensàvem seria el darrer. Però la nit seria la nostra companya: la pluja, el fang i algun llunyà tro
Fem una primera part sense pluja i ara es produiria la primera anècdota del dia. Tombem per un camí, que en sense alternativa t’obligava a submergir les cames per sota dels genolls. En el meu cas duia un recanvi de mitjons que reservava per la tradicional remullada de la riera de Merlès, però aquesta no estava prevista. Com que porto els peus envenats d’esparadrap i després d’uns moments de dubte, agafo carrereta i passo corrent, quedant ben xop. Veia un home que fent gala d’una gran pensada, es vesteix unes bosses grosses i travessa la riera ben eixut. Què poc sabia que a la nit l’aigua estaria per tot arreu. Bé, almenys s’havia estalviat aquest primer parany.
Al cap d’una estona una abundosa manta d’aigua i, encara que vaig amb un capelina “homologada”, prefereixo el plàstic que guardava des de la Matagalls i que tan bon resultat em va donar. Com que li vaig explicar que aniria amb aquest plasticot, en Casi em sorprèn que també fa servir el mateix. L’avantatge, que et queda la motxilla ben dins i que no es mulla gens, tret de la pròpia humitat que desprèn el cos.
Continuem la marxa, però el fang fa que caminem amb dificultats i veiem que la gent s’acumula en un punt. Un corriol totalment enfangat, i amb forta pendent. Ens partim els bastons amb en Casi, però ara tu i ara jo, de cul a terra a l’estil d’un tobogan, anem fent el descens.
Quan arribem a l’hora de sopar duem un endarreriment important, però la gana apreta i els entrepans, i la fruita fan oblidar tot. Veig a en Casi que li canvia la mirada: “M’he deixat la llanterna”. Remenem per dalt i per baix i no trobem. Només queda que caigui un llamp !!
Per sort vaig agafar-ne dos, que encara que fa poca llum li servirà per veure per on trepitjar, que avui era primordial.
En Casi està una mica desmoralitzat i m’ho diu. Encara que miro d’animar-lo, prop de Puigreig i quan portem uns quaranta cinc quilòmetres, ens anuncien que el grup “escombra” ja és prop. Això li fa pendre la trista determinació d’abandonar. El que jo no m’havia preguntat a mi mateix si estava cansat i quan t’adones que estàs bé, comença un nou repte. Havíem d’arribar l’hora de dinar a casa, perquè ens esperaven i quedaven trenta-dos quilòmetres i anava gairebé l’últim.
Decideixo córrer sense parar i fins que aparegui cansament. Us podeu creure que no estava gens cansat !
El cartró que dona testimoni de que la marxa l’anem segellant
Començo a comptar a la gent que passo, ara un, ara cinc, vaig per vint. Passo cinc; sempre saludant i animant. Se que a algú se li feia estrany el meu pas. Arribo a comptar fins a quaranta nou persones, i de cent-quaranta que finalitzant quedo el noranta-quatre: aneu fent comptes.
Als avituallaments no hi estava més d’uns pocs minuts i al meu cap continuava pensant amb la riera de Merlès, Doncs bé, arribat a aquest punt quedo xop d’allò més. Nyec, nyec a cada passa i els mitjons que havien estat blancs, bens marrons.
Per tot arreu que ho permetia, corrent i trobo els avituallaments genials. Penso que l’organització mereix per mi la més alta puntuació que es pugui donar. Estaré tot l’any esperant que arribi el maig de l’any vinent, i si puc tornaré per quarta vegada i més quan serà la vint-i-cinquena edició.
Bé per acabar quedava un dels detalls més grans que recordaré sempre: en Casimir venia a més d’un quilòmetre de Navàs a trobar-me amb una ampolla de beguda i els moments que vam passar i va estar per mi en tot moment. Em va “obligar” anar a massatge. Em negava per que sabia que l’esperaven a casa per fer el dinar.
Aquest massatge que ofereix l’Institut Ferlo de Manresa, et fan un massatge a les cames, dos alumnes, i a l’esquena un tercer. Massatge a sis mans. El millor premi. Us ho ben asseguro
Un església romànica i a triar a l’arribada. Un bon esmorzar
Us poso el track que dos anys abans un amics mossenaire de Barcelona, en Xavier Caros, te al seu wikiloc
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=385085
El Manresa Info penjava la següent crònica
He llegit un blog a la xarxa d’una noia que no conec, però que ha expressat amb un estil que m’ha encantat el que per ella ha estat la marxa i que us recomano. Val a dir, que quan ha passat per la riera de Merlès l’aigua ha acabat amb la seva càmera fotogràfica, el glucòmetre i el mòbil sembla que de moment li va. La noia es diu Bea i és diabètica. La felicito pel seu coratge.
Classificacions;
http://cen.totnavas.com/nivell1_inici.php?nId=355313418%3E
De nou sento justificat entrenar amb amics que m’ajuden a tenir un estat de forma per poder accedir a aquesta marxa i que us recomano.
Moltes gràcies amics i després de reposar tota la setmana, a partit de demà torno a provar-me al vostre costat.
