blog d'en Pep

No ens preguntarem per què la gent li agrada córrer. No ens preguntarem com sempre som tants i ens ho passem bé compartint aquesta horeta plegats; i com és que molts ens feu l’honor de regalar-nos la vostra companyia. Amb això ja esteu fent la trobada més gran i el projecte comú d’entrenaments en grup. Tal com el fem nosaltres: és únic o no tenim coneixement d’altre.

Bé, per ser el darrer dissabte del més de juliol és novetat que encara ens apleguem entorn la Masia de la Torre de Mossèn Homs tants amics i avui hem tingut de nou la sort de tenir-ne de nou i esperem que no el haguem decebut i tornin com ja feu molts una vegada i un altre.

Veureu com sempre tenim sorpreses: si la setmana passada la Gemma ens deixava bocabadats amb tot el que ens explicava, aquesta setmana la sorpresa ha estat què en Ramon ens ha portat la tercera de les joies i que ens ha deixat impressionats. Si l’Adrià porta més d’un any venint els dissabtes mossenaires i amb catorze anys, sense no perdre’s cap entrenament; fa tres setmanes que en Nil, el germà, ens va donar una sorpresa agradable que amb la seva joventut vingués també a córrer, i encara que patiríem si veiéssim que ell pateix. I ara quedareu de nou bocabadats: avui en Pau López de sis anys ha fet tot l’entrenament de 10 quilòmetres amb una àmplia rialla; ha vingut llavors a la font a refrescar-se i ens ha fet el gran honor de ser el Mossenaire més jove de la història i que ens atrevim a pensar que aquesta gesta serà insuperable.

Els felicitem a tots quatre, el Pare Ramon, l’Adrià, en Nil i en Pau. Quina família més excepcional !!.

Anem a l’entrenament; havíem pensat anar a fer unes rectes i incentivar a la gent a fer uns quants canvis, i avui s’ha aconseguit força i hem vist moltes ganes en quasi tots quatre acceleracions. El primer des de la bassa del golf fins l’asfalt que creiem que es diu camí de Can bon Vilar. Llavors en Ferran Galceran, ens ha motivat per fer el que va fins la hípica. El de la hípica aquest en baixada, l’han fet molts, la pujada em sembla del Mas Canals i aquí s’ha fet la fotografia sorpresa sense esperar a ningú i que ha tornat a sortir divertida.

La pujada pel camí l’han encetat els tres germans i arribats un punt se’ns ha acudit endurir-ho, fent un ritme més elevat i fer una arribada improvisada on hem aplaudit i fotografiat als amics mossenaires conforme anaven arribant. Tot un nou invent per fer més distret aquesta trobada d’amics i per amics.

Moltes gràcies a tots per fer aquest projecte ben viu i ara pengem fotografies que hem fet junt en Rafael Atienza, que ens recolza en el record que tots continuarem tenint ara a casa nostra.

fotografia al començament per ser-hi tots, instants abans de la sortida i tornem a veure que som una bona colla

En Rafael ens regala aquestes instantànees, de com estirem, flexionem, etc. i en definitiva ens posem a punt per entrenar. Es veu perfectament la concentració ens els exercicis.

a

A les vuit en punt, gairebé hi som tots


Avui ens ha fotografiat un senyor que estava passejant i que ens ha fet aquest favor. Amb el gos no les teniem totes

Com podeu veure a la primera fotografia del reportatge, el bon home l’ha fet molt bé. Si mai la veu: gràcies, i si algú el coneix que li digui que ha estat el nostre primer protagonista !!

En Ferran ajuda a la seva filla en un treball i ens demanarà que responem a una enquesta al final de l’entrenament


Emgeguem amb en Gaby, Agustinjr i l’Antonio, de cara avall pel cami de Can Bon VIlar


En Joan Rodamilans i en Josep Rull, encara poc cansats.

L’Anna Cos i en Ferran Galceran; dos gran atletes que ens fan bona companyia i ens ensenyen

Xavi Miquel, que ve sovint i se’l veu en forma

L’Antoni Gallardo, que te el turmell ja millor
[img][/img]

l’Esther, que ha participat força als canvis de ritme

Travessem el pont i els més joves ja marquen ritme

Fran i Antonio

En Josep Rull, també ha fet els canvis o acceleracions

En Maten, a qui li hem preguntat pel seu germà que fa dies que no ve, i te mal d’esquena i desitgem aviat tenir-lo amb nosaltres ben recuperat

Esther, Antoni i Rafael

Aqui fem pinya per baixar plegats, com a bona filosofia Mossenaire

I ja entrem al cami del golf, amb la Rosa sempre molt contenta

Dos Mossenaire nous, en Franki i en Carles, que ha fet tots els canvis amb molta fermesa i ganes.

Em sembla que es diu Carles, li ho preguntarem i porta una samarreta d’una cursa molt bonica .

Avui s’ha trobat dues bones amistats: la Gemma i l’Eva i se les veia felices de l’oportunitat de tornar-se a retrobar amb l’excusa del nostre peculiar entrenament


Avui ens ha tornat a regalar la seva presència la Laura seguida de prop per en Pedro

Javi, Maten i Tensi


L’Agustinjr, que ens ha anima a entrenar els dimarts i dijous aquí al fòrum i també al facebook

Joan Carles, amb en David, que feia molt temps que no podia venir

Si ho veieu i com en ella es costum, l’Anna fa de Mossenaire i va a cercar els que venen més endarrerits

Aquest primer canvi ens ha sorprès l’acceptació que ha tingut avuí

En tot moment en Pau ha estat molt participatiu i hores d’ara no sabíem que ens faria de Mossenaire de la setmana

En Toni Rubio, en primer terme. Si veiem el fil del fòrum dels Ègara – Mossenaires, es cuiden molt de donar-li vida, com el mateix Alex i com no l’Agustinjr que va apostar per aquests entrenaments que enguany estem a punt d’estrenar com a tercera temporada.
[img][/img]

en aquest tercer canvi, ja que el segon ha anat pel cami de Can Bon Vilar, veieu amb quina empenta ens ho prenem

I com s’ajuden els germans, en Pau i l’Adrià

Veieu com hi ha mossenaires que apliquen a la perfecció el anar a buscar els mossenaires que venen per darrera

LA FOTO SORPRESA !!
els amics s’hi van incorporant mica en mica i molts en queden fora. Sap greu

En Nil, fantàstic !! tancant el grup en Pau amb el pare

En Pau !!!!

Animant a la nostra nova joia.

I les altres dues joies

i al capdavant, no podia ser d’una altre manera

I el grup comença la pujada

Avui hem encetat i pujat a ritme i fotografiat conforme anava arribant la gent. En segon lloc, en Ferran 😉

en tercer, l’Antoni, seguit de prop del mossenaire nou, en Carles

L’Agustinjr Salvador, que ajuda a molta gent a entrenar

L’Antonio Blanco, un crack

Joaquin, el cantautor. També practicant i organizador de curses d’orientació alhora que secretari de la U.A. Terrassa

En Fran a pujat fort també

Uiii ! no recordo el nom, és en… la tercera setmana que ens fa costat. A més orgullós de portar la samarreta mossenaire que avui estrenava.

Mossenaire nou en Franki
[img][/img]

Toni Rubio, un ultrafondista de les muntanyes i gran Ègara-Mossenaire

En Josep Rull, alcaldable i persona molt important en el mon polític i amant de l’esport i sobretot de córrer.

Joan Carles Arévalo i David Espinar, dos bons amics.

Xavi Miquel, fantàstic

Javi Colado i Joan Rodaminals, seguit a tota pastilla per l’Eva que els atrapa


La Laura, una gran atleta i neboda de l’Antonio Blanco

Rafael Atienza, el nostre fotògraf que ens fa costat en els reportatges i que està afinant la seva bona forma física

En Nil ha fet un esprint, per arribar com un campió

Com també ha fet en Pau

I el seu pare més cofoi que ningú de tenir aquest grans petits esportistes. al costat d’en Pedro Molina


José Segura, que l’any passat va quedar tercer de la categoria de veterans al circuit de curses de Terrassa

La Gemma Franco, mossenaire d’excepció que la setmana passada ens va explicar coses molt interessants i que riu dels aplaudiments rebuts
[img][/img]

La Tensi i la Rosa, tancant el grup

I aquí riuen pel públic que teniem


Públic i tot aplaudint. A mi la de rosa em va piropejar… pa a l’ull !!!




Una vegada omplenades les respostes pel treball de la filla d’en Ferran, tan contents

Un moment nou, és la remullada que alguns fem a la font de les canyes i que cada cop hi anem més amics

I l’Eva s’ha volgut retratatar amb les nostres joies més joves de tots els temps, per animar al seu fill també a fer esport. Ho aconseguirà ?

És un moment esperat, refrescar-se a la font. Recomenable per tots.

Avui de nou un dia per marcar com a fet remarcable: el dia que un gran atleta de sis anys feia tot l’entrenament Mossenaire.
Estem molt contents de saber que hi han tres germans de les vostres edats que us agrada el mateix que a nosaltres, gràcies a en Ramon que els ha introduit en aquest mon lúdic esportiu

Enhorabona als quatre i avui especialment a en Pau.

EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA

En Ramon ens ha enviat el següent per que els coneixem una mica més i li ho agraim de tot cor.

Hola Pep,

El Pau és el meu fill més petit, te 6 anys. Només fa un any i mig que corro, abans feia senderisme i me’ls emportava, és per això que potser tenen una bona resistència. De ben petits ja pujaven amb molta alegria per les muntanyes d’arreu.

Vaig començar amb els Mossenaires ja fa un any més o menys i amb el fill gran, l’Adrià gairebé no hem fallat mai. El Nil va començar a dir que també volia venir, i ja porta 5 setmanes venint. El Pau també fa temps que m’ho demanava i he decidit portar-lo. En cas de que no aguantés, tornar tranquil·lament caminant. Però m’he quedat sorprès de la resistència que ha tingut.

Després dels 10Km del Mossenaires, el mateix dia a la tarda teníem una cursa a Rellinars. El Pau va quedar quart, tot i l’entreno del matí, adjunto foto de la sortida. També a la Sant Silvestre de Ribes de Fresser va quedar el primer. En general si vaig a curses me’ls emporto per motivar-los. Crec que l’esport és saludable, especialment per a nens tant moguts com els meus.

Una abraçada a tots els Mossenaires pel seu recolzament en tot moment a l’entrenament.

Bones vacances!

Ramon i Pau

Ens ha fet arrivar la fotografia de la cursa que va fer a la tarda del mateix dia:

Hem tornat a tenir una temperatura ideal per entrenar pel camp, que s’ha escalfat per la bona companyia que ens fem els uns als altres. Una bona colla de gent que es disposa a entrenar plegats i fent-nos costat.

Com una petita família i que a força de trobar-se cada setmana s’acaba coneixent i que s’amplia mica en mica i es fa notar a l’hora de la fotografia. Fa molts anys només fèiem la fotografia de grup; llavors en fèiem tres o quatre per veure a les persones en acció i endur-nos el record cap a casa i ara a més recordem camins, paisatges, itineraris amb vosaltres inclosos. Si no ens ho passéssim bé, ben cert que el projecte d’entrenaments en grup es fondria, i encara que molts en sou habituals i ens regaleu la vostra companyia. Ens trobem què o bé per lesió, canvis a la vida o de costums, ja no poden venir i als qui des d’aquí desitgem el millor alhora que els saludem. De tots hem après coses i us recordem.

Amb aquesta prèvia, anem a descriure en que ha consistit l’entrenament: amb uns nou i escaig quilòmetres i corriolejant pels camps d’civada, arribem per la banda dreta a la font de l’Argelaguet i molt de passada baixarem fins el encreuament que tots coneixeu i on farem la variant de pujar cap a la dreta i per primera vegada.

Es nota que hi ha ganes de córrer, per què anem força ràpids i ens anem dirigint a la recta de l’hípica on en espera el primer canvi de ritme que alguns esperem. Recordeu que els canvis proporcionen un xic de millora en el nostre córrer, i que és important introduir-los en els vostres entrenaments. L’encapçala l’Adrià i anem fins a les portes del golf del Prat, al costat de l’hípica on avui farem la fotografia de grup de record. Encara que us assemblin totes iguals, no hi ha ni una de les mils que portem que ho sigui i de nou destaquem alguna cara nova, algun mossenaire nou.

Avui i en baixada, farem el segon canvi que enceta l’Adrià de nou i ens portarà aquest interessant ritme. La novetat és que hem fet una fotografia ràpida de les que la gent s’incorporava mica en mica i es veu com de la primera a la darrera i n’hi ha quatre, s’amplia i fa gràcia la cara que hi poseu.

Ara anirem cap l’estació de tren de Torrebonica, que encara que ara no va, havia funcionat i encara resta en peu.

Un nou canvi en pujada, amb el tiet Agustí i el nebot Joan Carles i per finalitzar l’eterna recta fins a Torre Mossèn Homs.

En Manolo, animador compulsiu, d’aquelles persones que sempre tenen alguna cosa divertida per dir i que no pot venir cada setmana. Segueix de ben prop a l’Adrià, que va dir que la setmana passada no va poder venir per què estava de convivències: ho diem per què junt amb el seu pare no falla mai, i ara també el seu germà mitjà en Nil

En Toni i en Fran, vestits de gala per l’ocasió

En Manel, que està molt actiu des de que va començar a córrer i amb el flamant equip Vacarisses Corre i corredors.cat , que compatibilitza

L’Antoni Gallardo i en Manel. També habituals. L’Antoni amb cura per què te el turmell delicat, però que entrena un munt. En Manel, també fidel al projecte d’entrenament en grup

La Irene, de Matadepera, seguida de prop per la nostre flamant Mossenaire de la setmana


Diu la teoria que: “el bon Mossenaire retorna a cercar el que ve més endarrerit”, però també és bonic fer una bona xerrada mentre ens reagrupem. Sense aquests moments, el grup es des-membreria

Re-iniciem amb en Casi de blanc i l’Emilio de taronja

I qui ens tanca el grup; la gran Tensi una atleta de campionat

Avui estrenàvem aquesta pujada per primera vegada amb uns bonics raigs de sol


I com no podia ser d’una altre manera: moments per esperar-nos


Alguna pujadeta per enfortir, les cames i el cor



A aquesta recta es proposava un bon canvi, que mès d’un hem seguit.

I ara el moment estelar de tot entrenament “MOSSENAIRE” : la foto característica del moment i ara per obre d’en Carles López que fa fotografies, es veu la preparació.

I ara la comprovació i nova posada en marxa

Ara l’engegada i la proposta d’un nou canvi tot baixant, que de nou a començat i molt fort el nostre Adrià

Al fons de co-capital del Vallès Occidental: Sabadell . Tenim molts mossenaires il·lustres a la població veïna

El tiet Agustí Martínez, de groc amb gorra, va tenir un petit ensurt a la cursa de Terrassa, patint una lipotímia i ens ha tranquilitzat quan ens ha dit que les proves mèdiques posteriors va confirmar que va ser un fet puntual, de la qual cosa ens fa feliços.

Avui ens ha regalat la seva presència un gran Mossenaire muntanyenc, en Ferran Sered “EL Kñera”

L’Ignasi, a l’esquerra, avui havia deixat la bicicleta amb la que havia fet vint quilòmetres, per venir a entrenar amb els mossenaires i tot seguit tornar a agafat la bici, i cap a Rellinars. Per la xarxa social estem seguit l’evolució de l’Ignasi, i és d’impresió.

De vert, l’Andreu Arias, que ja és un habitual les darreres setmanes amb l’Albert de corremonts.cat

L’Albert de corremonts.cat , totalment apassionat en tot el que es proposa. La seva pàgina web amb els entrenaments amb gent molt forta i tot tipus d’informació relacionada amb el nostre món esportiu. Us l’acosellem de totes, totes.

La seva muller, la Irene, seguida de prop per una bona colla d’amics, i la sempre present muntanya de Sant Llorenç tant nostre amb La Mola al dalt de tot

I avui “La foto dinàmica” neix avui i es farà on menys us espereu: i veureu com la fent s’hi va afegint.

Sense paraules

I aquí ja s’ha desfet la foto: innovació que comença avui.
Veidm la “frustació” de qui no ha arribat a temps: és que aquest Pep te unes coses !!! sap greu

Aquí un nou canvi

En Pep Salmerón, cada dia millor, des del primer dia que va retornar i li va costar, ara ja se’l veu que va bé

M’he tingut de mirar tres vegades al Manel, i ens està dient que te fred: en ple juliol fa una fresqueta no gens d’aquesta època estival

En Joan Carles ultimant la prepació pels reptes de muntanya de l’agost

La Montse ens ha promès que ens farà ben aviat de “Mossenaire de la setmana”, estem ansiosos per llegir el seu currículum atlètic.

L’Ignasi, avui també ha estat una llarga jornada atlètica

En Lluis Garcia; Ara ha deixat de preocupar-se, però tem que el projecte no “progressi adequadament”. Tenir-lo és una garantia de que si.

Mossenaire que no li tinc el nom encara, sap greu i espero que repeteixi un munt de vegades.

La Mossenaire de la setmana , que en aquests moments encara no sabíem que ens regalaria poder-la conèixer tots una mica més.


Josep Casasola; concentrat i passant just pel pont de l’estació de tres Torrebonica.

Sempre que ve una persona nova, deu pensar que estem sonats amb tanta fotografia i donar tanta rellevància a aquest entrenament, però el temps demostra que val la pena.

I avui no hem parlat del Nil, però ara si que afirmem que estem molt contents de que una gran persona com ell li agradi venir amb nosaltres i tenim moltes ganes de veure’l créixer feliç i fent esport amb aquesta familia tan impressionant que te.

La Tensi: “no m’esperis, ves, ves”… aquesta frase, us sona ? avui m’ha dit l’edat i diu que està molt orgullosa de dir-la a tothom i que es troba la mar de bé i feliç; no la diem per què una vegada algú em va dir que les dones no els hi agradava: La Tensi us la dirà i és un referent per moltes nòies que es vulguin dedicar a córrer com a hobbie.

Què seria un bon entrenament mossenaire, sense una bona conversa com la que tenen l’Antoni i en Manel

jo, Ferran i Carles, en els darrers metres de l’entrenament. Destacar que en Carles va tota l’estona amunt i avall, fent “d’autèntic Mossenaire”

Les fotografies que tenen un data, son fetes pel nostre Mossenaire Carles López

I els nostres Mossenaires més joves: en Nil i l’Adrià, fent una bona refrescada a la “Font de les Canyes”

Quan se’ns va ocórrer fer el “Mossenaire de la setmana”, no vam pensar en que seria un dels apartats que més agraden. Córrer al costat d’una persona, t’apropa una mica a conèixer-la Si vas entrenant-hi sovint, vas coneixent més elements que d’aquella persona i amb el fil conductor que és córrer. Sense aquest fet, molts de nosaltres no sabríem ni que existim.

Quan apareix per primera vegada una persona a entrenar en grup, t’il·lusiona quan veus que repeteix una vega i un altre i en el cas de la Gemma va molt lligat de les seves amigues: Roser, Marta i Marga , que a més quan veus a una la relaciones amb les altres tres i només pel fet d’haver-les conegut, aquest projecte ja val la pena.

Per acabar-ho d’arrodonir; quan llegeixes el que ha fet la Gemma et quedes bocabadat de que existeixin persones com ella i per no influenciar amb la vostra lectura, llegiu i jutgeu amb qui tenim la sort d’entrenar.

Gràcies a tots per fer més gran aquesta trobada i no podeu saber suficient ho contents que estem.

LA MOSSENAIRE DE LA SETMANA

deia la Gemma;

Hola sóc la Gemma Franco, m´han proposat ser la mossenaire de la setmana i em fa molta “ilu”, la veritat. Ja fa un any que vaig amb vosaltres i va sent hora que em presenti, no? Començaré dient que sóc una enamorada de la natura. Des de joveneta que estic fent muntanya. Sóc escaladora, alpinista i amb el tema de córrer, em vaig aficionar després de tenir al Jan, el meu fill de 7 anys, al qui estic introduint des de ben petitó a aquest món muntanyenc.

Us explicaré algunes de les sortides que he fet… he estat pels Alps, fent el Montblanc du Tacul (4.248m), la Dent del Gegant (4013m), Gran Paraiso (4.061m), Mont Rosa (4.638m), La Grívola (4.100m), pel Marroc al Toubkal (4.167m) etc…. també per la Península, Catalunya tots els Pirineus i per l’illa de Còrsega. Algunes clàssiques com el Cavall Bernat de Montserrat, l´Aeri de Montserrat, per Sant Llorenç…i molta esportiva per la Serra de Prades, Sant Llorenç, Camarasa, Montserrat, Alps, Vilanova, etc…..Com podeu veure, no he parat de pujar muntanyes, d´escalar….i d´envoltar-me d´una natura molt salvatge per aquests indrets ¡!!

Vull destacar algunes escalades, sobretot a l´Himalaya, fent el treking del Baltoro, pujant al campament base del K2 i arribant a uns 6.700 mts d´altitud!! amb unes vistes al K2 (8.611m), Gasherbrums (8.068m)…..que t´impactava moltíssim, com si tinguessis una façana pintada de muntanyes tan aclaparadores.
També he estat pel Perú, per la Cordillera Blanca, fent un trekkin i pujant diverses muntanyes, d´altituds de 6.000mts com a altres…..un món fantàstic, on hi han un munt de muntanyes que no te les pots acabar, i que quan les tens aprop els hi has de tenir molt i molt de respecte.

Com veieu, la meva vida esportiva es transforma en muntanyes….a part, he estat fent marxes clàssiques com la Matagalls-Montserrat, Rupit – Taradell , i moltes d´altres. A part de tot això, he fet algun ral.li de muntanya per la vall fosca, en parella amb una bona amiga, i vem poder fer podi de fèmines, quedant les segones!!
Al ser mare, moltes coses et canvien a la vida i sobretot les prioritats, per tant, vaig començar a córrer una mica més en serio, fent curses (sobretot de muntanya), i alguna mitja marató, com la de Terrassa, Granollers, Montornès del Vallès, i una forta de munya de 26 km Alpens, acabant-les totes, que per mi era lo principal.

Sóc del Centre Excursionista de Terrassa, i fa dos anys que porto al secció infantil Coneixermón, on fem excursions familiars pels nens, per introduir-los al món de la muntanya, tot jugant i distraient-los suficient per no cansar-los i que s´ho passin bé.

Gràcies a un bon amic, vaig venir un dia a provar les sortides dels Mossenaires i em va encantar, aquest bon clima que hi ha, aquest acompanyament que feu, que et fa sentir tant a gust que només penses en tornar-hi. Gràcies als mossenaires , he pogut conèixer unes amigues meves les RUNINGS, que fins i tot tenim una samarreta amb aquest nom, tot motivant-nos unes amb les altres per sortir a córrer i poder “estar a l´alçada”.D´aquesta forma estem portant a altres amics a poder compartir una bona estona corrent els dissabtes.

M’ha agradat molt de coneix-us. Moltes gràcies per ser la mossenaire d´aquesta setmana Pep ¡!!!

Que no es perdi aquest bon rotllo de la gent corrent ¡!! Sobretot la filosofia del BON MOSSENAIRE ¡!