03 abr. 2014
Bateries baixes
Quan s’està baix de bateries, sobretot anímiques, la millor manera de carregar-les és apropar-se a gent amb la qual t’hi trobis bé; i amb una bona combinació d’esport, natura i sobretot: conversa. Saber què tal li va a tothom i fer un tomb per l’entorn. Continuar pensaments engegats plegats i pensar del futur, tot no oblidant el nostre passat. Qui diu que no s’ha de mirar enrere, igual pot oblidar coses bones. S’ha de mirar cap a totes bandes i saber que no existeix una raó
absoluta, si no unes raons compartides i què la majoria perseguim el bé comú.
El títol també ve donat per què el fotògraf, és a dir l’autor d’aquesta memòria, i donat què no va posar les bateries a carregar a l’endoll elèctric, en un moment li va aparèixer aquell missatge què molts rebem al llarg del dia: «bater.agotada» . Quina frustració i ensurt en aquest moment,
Va passar en un moment important, donat què la fotografia de família que caracteritza el moment culminant de l’entrenament, va estar a punt de no poder-se fer. Segur que no hagués passat res i no passava d’anècdota. Però amb un fil d’energia la càmera es va tornar a encendre i ens va permetre tant de segellar un dia únic a la terra «mossenaire». No tornarà a haver-hi un 29 de març de 2014, envoltats de persones què no sempre son les mateixes, i que tenen aquest fil
conductor. Les cares expressen tota aquesta incertesa fotogràfica.
les noies somrient, la Carme i la Laura, mentre tots esperem el xiulet de sortida
Toni de verd i en Chema amb tapacoll
Polces dels Martin
Al mig en Xavi què llegíem que els divendres està amb una ong repartint menjar a gent molt necessitada.
Miguel, Toni, Javi, ALberto, Joan
Emilio i més endarrera en Carmelo
Oscar i de vermell en Marc
Inma i Casi
Joan Forte i Enirque Nilo
Moment de l’arribada del primer progressiu, el que va fins la torre
I el nostre «Mossenaire d’honor» estava a tots i al capdavant. En Marc Sala.
A més ara retornant a la cua.
Els capdavanters també han estat; l’Óscar Sánchez, Óscar Ruiz, Carmelo, Migiuel i el nostre mossenaire nou: en Gilberto
Moment de qualitat, amunt i avall
I aviat hi som tots
La veritat que extraordinària la presència de tants mossenaires
Carmelo, seguit pel Victor i amb el dit amunt en Nacho
Laura, Eva, Jordi, Diego
Ens creuem amb més esportistes i cada dissabte i molts amants de les btt’s
I en el progressiu amb forta pujada, aquests mossenaires han estat els capdavanters: Montilla, Victor, Marc, Javi
I en el tercer progressiu, ha estat l’Emilio el primer, seguit per en Marc Roura.
Tot seguit per en Marc Sala, Montilla i Toni Arranz
retorns d’en Marc Roura a buscar amics
Marc Sala i Toni. I també s’ha provat en Gilberto
I ja hi som tots.
I en aquestt progressiu força llarg, en Marc, Carmelo i Toni.
No cal dir que el «Mossenaire d’honor» avui ha treballat de valent
El dia de l’estrena d’en Gilberto, amb en Víctor immortalitzem el moment
En Marc Sala, que li agrada molt la fotografia, s’ha oferit a fer fotografies i només ha retratat en Carlos: tot seguit «Bateria Agotada»
i un bri d’energia ha permés fer la fotografia de família mentre ens reagrupem després de la llarga pujada. Gràcies amigues i amics per permetre fer els dissabtes tan genials.
Com diem moltes vegades, la millor manera de conèixer a les persones és a més de córrer amb elles, parlar: que ens dediqueu aquestes presentacions.
I cada setmana és l’apartat que molt ens agrada, ja que ens fa sentir-nos més propers i ens ajuda a continuar creient que: val molt la pena.
Quan llegim a en Marc, ens fa sentir bé i alhora aprenem i ens fa propers.
Contents de saber el que ens dius i afalagats alhora així com aprofitar aquest a
partat per desitjar-te el millor i per molts anys seguim trobant moments comuns.
Gràcies
Quina alegria i alhora responsabilitat tens quan el Pep s’apropa a tu i et diu: “Marc vols ser mossenaire d’honor aquesta setmana”? Doncs això és el que em va passar dissabte just abans de començar l’entrenament amb els Mossenaires.
Doncs aquí estic. El meu nom es Marc, tinc 43 anys i tot i que tota la meva vida he fet esport, tan sols en fa 5 que vaig començar a córrer quan amb un grup d’aficionats a l’esport i al “running” coneguts del Club de Tenis
Sabadell vam començar a sortir a entrenar a les tardes i d’allà va sorgir un grup anomenat Runners online per compartir l´afició per aquest esport:
http://runnersonline.blogspot.com.es/
I així és com comences a apuntar-te a les primeres curses de 10km i t´animes, et motives i entrenes una mica més cada setmana. Arriba el dia que t’estàs inscrivint a una mitja maratró i just quan l’acabés i encara amb el cansament al cos però amb l’alegria de ser “finisher” ja penses a fer-ne més i arriba aquell dia tant somiat que et trobes a la línia de
sortida de la Marató de Barcelona, i la fas, i l’acabes…
El millor de tot però és preparar aquests reptes, compartir entrenaments amb els companys, conèixer gent nova que es va afegint al grup, gaudir de les curses, ajudar a companys a aconseguir els seus reptes i veure com altres companys t’ajuden a tu per fer possibles els teus petits-grans somnis esportius.
I arriba un dia en què mires enrera i et dónes compta de tot el que has estat capaç de fer…fins i tot t´has atrevit amb un Ultra Trail i estar 17 hores per les muntanyes i aprendre a gestionar lo físic amb lo mental per no defallir i poder crear la línia d´arribada.
Poder correr la Mitja Marató de Formentera al costat del mític Abel Antón entrant amb ell a meta, compartir uns km de cursa a la Mitja Marató de Sitges amb el “gran” Miquel Pucurull, un dels corredors populars amb més carisma de Catalunya que amb 75 anys continua corrent curses populars o estan durant mesos entrenant dur amb un company per aconseguir
plegats baixar de les 3h en una marató. Són moltes les vivències que cadascú de nosaltres com a corredors amateurs passem i recordem per sempre més.
I arriba un dia que et veus compartint entrenamnet amb un grup anomenat “Mossenaires”. Tot i que ja feia temps que havia sentit a parlar d´ells i fins i tot algun dissabte al matí mel´s havia creuat pels voltants de Mossen Homs quant jo entrenava per aquells camins, no va ser fins fa un parell de mesos que vaig poder tenir l´honor de fer el meu primer entrenament amb tots vosaltres.
A part del caliu que es respira en aquestes sortides Mossenaires, la figura del Pep Moliner, i tot el que fa per aquest grup d’aficionats al córrer es d’admirar: animant i guiant setmana rere setmana aquest fantàstic grup, fent de corredors que es reuneixen cada dissabte a les 08 del matí a la Torre Mossen Homs del matí, per gaudir de l´esport, de la natura i per compartir xerrades i experiències .
Enhorabona Pep Moliner i Mossenaires per fer gaudir d’aquest esport a aficionats al món del “running”. Animo a tots aquells que encara no hagin gaudit d´alguna d’aquestes sortides els dissabtes al matí que ho provin. Val la pena.
Fins el proper entrenament Mossenaires.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Comentaris tancats a Bateries baixes
