blog d'en Pep

La gent que conforma aquest projecte únic d’entrenaments en grup, avui ha  volgut retre homenatge a qui fa possible que hi hagi uns espais meravellosos a la ciutat de Sabadell, i en parlarem una mica:

Situat al nord de Sabadell, l’Espai Natura és una finca de 86 hectàrees de bosc protegit, que l’any 1964 Caixa Sabadell va salvar de l’especulació urbanística, tot transformant-lo en un Centre d’Activitats Ambientals.

L’Espai Natura comprèn la Masia de Can Deu, el Museu de la Vida al Camp, el bosc de Can Deu, la granja i l’església de Sant Vicenç de Verders, recuperada del pantà de Sau per Caixa Sabadell.

Actualment l’Espai Natura és propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 conjuntament amb l’Espai Cultura Sabadell, un espai sociocultural dedicat a la innovació i la cultura amb una especial atenció a l’art i l’educació, que es troba a l’edifici modernista obra d’en Jeroni Martorell al c/ d’en Font 25 de Sabadell.

Bé, el nostre “copiar i enganxar” de la seva web que ens il·lustra.

L’entrenament avui ha estat ple de sorpreses i homenatges, tots més que merescuts i segur que ens hem oblidat un munt de coses: però sabem que tothom que compartiu el nostre projecte, sou bona gent i ens sabreu perdonar els nostres oblits. Gràcies per tot i per molts anys i ens veiem dissabte, plogui, nevi o caiguin les estrelles sobre Torre Mossèn Homs.

Comencem amb una bona conversa amb les amistats, mentre esperem l’hora  de sortida Sempre hi ha un gran moment: la nominació a “Mossenaire d’Honor”, i avui una persona com en Ramon Ramos, ens fa els honors. Moltes gràcies!!

La Karen i en Gilberto, grans persones i mossenaires orgullosos de ser-ho

A l’hora en punt, tota la colla arrenca la marxa, amb l’Antentas, Paco Utrera, Karen i Gilberto al capdavant

Un dels luxes: la Karen

Un altre: l’Edu

El Cisco

I amb samarreta mossenaire, una persona molt estimada per molts i exemple i amb gran seguidors. En Joan Forte. AL seu costat, en Dani

Toni i Carmelo

Amb mànigues blaves, s’estrenava avui en Escudero, un atleta que fa un munt d’anys que ens coneixem i que compartim hobbie

Com dues gotes d’aigua en Xiu i en Sherlock

Ana i Sandra

Diego, Fran, Marc

En Ramon, amb gorra blava, que avui serà proclamant “Mossenaire d’honor”, amb l’amic Juan

Enrique-Nilo i Dani

Josep Maria

I per un camí que va estat molts dies tallat per arbres caiguts, avui ens permet fer un bon progressiu.

I els capdavanters i primers d’aquest progressiu Ramon, Marc, Gilberto, Juan

Ana, i més amigues i amics

Aixequem una bona boira al nostre pas, amb la Trini, Laura i Anabel

Marc i Toni

I l’Escudero, que s’estrena i deia que sempre entrena sol: esperem que torni més vegades, donat que el coneixem i ens agrada. Darrea, Manolo, Sebas i l’Eva i Jordi, i el cans. La cua: Miguel

Deia en Jordi; que un dia a la Mola va reconèixer a en Sherlock i en aquella ocasió el duia en Javier López, la parella de l’Eva. Evidentment en Xiu i en Sherlock tenen una gran similitud

I avui hem volgut retre homenatge a una Fundació que té molt a veure amb aquest lloc que durant molts i molts anys, gent que ens agrada la Natura, hem pogut gaudir d’uns llocs privilegiats. Si voleu veure una web per tenir més informació: http://www.fundaciosabadell.cat/espai-natura-fundacio-sabadell-1859/

I ara toca conèixer als nous i noves mossenaires. Benvinguts i us esperem moltes vegades.

I ara, proclamant al mossenaire d’honor: en Ramon Ramos. Gràcies!! El que porta la gorra blava

I una marxa de gran tradició a Catalunya, que uneix Montseny i Montserrat, “La Matagalls”, també va tenir grans representants mossenaires i avui els hem volgut homenatjar.

Sebas, Ramon, Eva, Inma i Trini La nostra enhorabona de part de tothom

Un bon home, ens mirava i s’estranyava, imaginem, de tanta gent com veia. Suposo que en el seu interior, devia pensar: “a veure què fan aquests”. I nosaltres li hem dit..

” Vingui, Vingui” , com es diu? – “Miquel”, ens diu. Doncs tenim a un nou amic

I en Miquel al costat de tots els mossenaires, el dia que dediquem el nostre entreament també a la Fundació i a l’Espai Cultura Sabadell

Alhora que ho explicàvem, l’Antentas ens diu i de forma anecdòtica i sorprenent, que la caixa de Sabadell va comprar tot això per una pesseta. Quina història més impressionant!!

També l’Anna ens ha recordat que avui fa tres anys que tenim una gran buidor entre nosaltres. Ens falta la Teresa, i li dediquem un recordatori http://entrenamentstorremossenhoms.blogspot.com.es/2012/10/et-trobarem-faltar-teresa-farriol.html

I diem fins a un altre al nostre amic del bastó, en Miquel, que no ens estranyaria que aquesta bossa s’ompli de bolets

I la gran filera de Mossenaires, deixa aquest indret, que segur què recordarem i que més d’una vegada visitarem.

I dins del bosc de Can Deu, a les rectes que el vent ens ha transformat, ara amb menys arbres

Flamant cua: Miquel i Manolo

I en Miquel i Marc, units també per l’esport

El Mossenaire d’honor: en Ramon Ramos

I teníem més bones notícies…

Aquesta fantàstica parella havia fet junta una gran proesa: l’Ultra Pirineu

El Cisco i la Gemma van establir una marca de 22h52 a l’Ultra Pirineu, una prova duríssima on es retira un 36% dels participants i la Gemma va fer la sisena veterana, a una distància de 110 quilòmetres. No volíem deixar de dedicar-los unes ratlles.

I uns més que ben merescut aplaudiment. Són un matrimoni ben avingut en tot i d’una fortalesa increïble. La nostra més gran enhorabona!!

Més informació a: http://ultrapirineu.livetrail.net/

I ja anem marxant, i anem tancant les nostres històries per avui

Les nostres noies!

Al capdavant un dels Mossenaires més antics: en Fran. Ja són molts anys corrent per aquí, i sempre aprenem de tothom, coses noves. Sempre val la pena trobar-se cada dissabte

I en Javier, avui ha fet un nou mossenaire: José. Ja li ha dit que vol tornar. Em diu que no fa gaire en José tenia un pes considerable, i ara gràcies a la seva voluntat, el podeu veure amb un aspecte genial.

Gràcies a les casualitats i a l’esport, sempre tinc la sort de conèixer a persones que ens agraden. I en Ramon, ens agrada. Modest, senzill i de fer poc soroll, però un gran esportista. El vaig conèixer gracias a un amic comú en Rafel, i va venir a la botiga del California, arran de venir a entrenar una bona colla de matins, el vaig conèixer encara més. Cada moment amb ell, molt agradable i hem compartit algun entrenament important, com el que recordem pel Cadí. Gràcies i et desitgem una gran quantitat d’èxit en tot el que et proposis.

Buenas compañeros!!!!!

Toda una vida dando pedales. Definía mi afición vinculada en el deporte por mi padre, desde mis inicios en ciclismo en carretera hasta….el mundo de la btt donde finalice temporalmente en un nivel de cicloturista exigente, el motivo por el que en un principio me calce las zapatillas fue la familia. El hecho de necesitar menos tiempo para sentirme física y psíquicamente saciado ya que son dos mundos muy diferentes, hace que pueda pasar más tiempo con ellos. En resumen me basta 1 hora, cosa que la bici es un mínimo de 3h. El caso es que el mundillo me enganchó de tal forma sobre todo el trail que cada vez mi cuerpo me pide más tiempo jejejeje, mossen-Homs y como no a Pep lo conocí en mis inicios a través de in amigo Rafael Carrera y desde ese día me interesé mas y más hasta incluso correr como equipo en California sports y sus entrenos. Tal como me paso con el ciclismo y sus marchas cicloturistas me a pasado con el running y sus cursas cada semana estoy dentro de la afición on fire. Que esta droga sana no pare cada semana sea mossen-homms o rodeado de la gente que te hace feliz. Muchas gracias por dejarme formar parte de vuestra HISTORIA

@DiarideTerrassa va publicar amb aquest titular, i fet pel periodista Ramon Vilajosana, amb fotografies d’en Pep Masip, el 6 de juny d’enguany ens va fer un excel·lent article i els hi estem de tot cor agraïts.

Doncs bé, avui en Juanjo ha tingut el detall de plastificar-nos el treball periodístic, per què el puguem emmarcar, penjar i exhibir per sentir-nos cofois del projecte de tots a la paret de casa. Gràcies Juanjo.

Comença dient que “la seva devoció és implacable” i encara que dóna entendre que som cinquanta, som més de sis-cents i potser més. Si algun dia vingués tothom que ha estat o vingut, tindríem un bon ensurt. Si mai el voleu llegir, al Diari de Terrassa segur que us podran fer arribar un exemplar o us diran com aconseguir-ho.

L’entrenament d’avui, dia 12 de setembre, l’endemà de la diada, ha estat agradable, i ens sorprenia que en Toni, un mossenaire, ens deia que estava gaudint molt de recorregut i que no el coneixia. Gràcies

Un parell o tres de canvis, unes fotografies de record i un munt de bona amistat a carretades i la sensació de què molta gent espera aquest moment per aprofundir una bona relació que perdura en el temps. Serà per quan?, el temps ho dirà i t’esperem que vinguis a comprovar-ho.
Dissabte ens veurem on?.. va, endevina, endevinalla: a les vuit a…

Qui no coneix en Juanjo i la seva encisadora amistat. Persona que es fa estimar. M’ha regalat l’article que va sortir a tota plana i a dues planes al diari més apreciat i seguit de la nostra ciutat. El Diari Terrassa

l’Emmarcarem i el penjarem a casa. Un premi a un projecte de tots i que sembla que va tenint ressò i estic segur què comptar amb persones com en Juanjo hi té molt a veure. Gràcies Juanjo

I els que van dedicar una columna al projecte i a l’article: en Josep Maria Antentas i l’Anna Cos. També la Nuria Masegosa i en Marc Roura: un luxe per a qualsevol col·lectiu on hi són presents i que tan contribueixen al projecte. Gràcies.

Què sol passar a primer hora del matí: un dels grans moments. Quan tenim la nominació a Mossenaire d’honor i avui…

… una de les persones que no falla mai: en Jose Francisco López, Pepe
pels amics

Al costat de dos grans companys: Miquel i Carlos.

I d’en Diego, immens i gran atleta, també

I en Joan Forté, que el saluda i felicita i amb qui a més comparteixen també entrenaments plegats i on sempre regne la companyonia, la cortesia i l’amistat

I ens anem posant a punt, amb l’Antonio, Silvia, Isa i Carme

I en Josep Garcia, que ara ens ve sovint i també ha participat en algun progressiu

Amb amics que ens tenim d’aprendre el nom, tot i que en Balme amb gorra ens diu que tenim mossenaire nova; la Mari de fúcsia

I sortim des de el camp base de Torre Mossèn Homs i Capella del Sagrat Cor

Els Westermeyer. En Martí cada dia més alt

de tant en tant ens reagrupem i aprofitem per gaudir de la companyia de la Rosa Trapé <link>

Josep

Aquí en Carmelo Luque anava al capdavant i ens fa bona propaganda, a més que ens fa riure moltes vegades, com avui.

La Carme, seguida d’en Joan i el Mossenaire d’honor, en Pepe

Ens agrada fer especial menció dels que fan el progressiu a les primeres posicions, com ha estat el cas de
Angel, Carlos, Alberto, Rosa, Josep i Carmelo. Crec que sortint de molt endarrera, ha estat primer l’Alberto

I per confirmar que som mossenaires: anem a buscar als que venen un xic més endarrere, mentre compartim el lloc amb els ciclistes de muntanya

Eiii ! la Montserrat ha repetit, li haurà agradat?, gràcies!!

De mica en mica tothom es reunirà a l’encreuament

I arriba la cua, on veiem als que han anat amunt i avall, com ha estat
l’Alberto, Javier, Balme, Anna, Josep, Carmelo i Miquel: fent tasca de mossenaires

Wester, Cristina, Rosa i Josep

Javier Colado

Silvia, Eva, Charo, Isa, Diego

…i tancant el grup: la Mossenaire Major: l’Anna

I captem aquest moment amb qui està fent el progressiu al capdavant: cinc primeres posicions, amb la Cris i la Rosa

I els capdavanters: Carles, Josep i el Mossenaire d’honor en Pepe… i amb una rialla de l’Eva Gorina.

I la Silva i l’Eva al costat d’en Sherlock

i em prudència toca creuar el cami asfaltat del golf, amb en Miquel, Carmelo

La Mari és aplaudida el dia de la seva estrena als entrenaments, amb la samarreta fúcsia

més aplaudiments

I saludats a tota marxa pel camioner

I ja el tenim proclamat: en nostre flamants Mossenaire d’honor: José Francisco López

i que fem ara? ens falten dos mossenaires que han tingut una parada tècnica. doncs fem temps

eiiii !! que ja arriben: l’Antonio i en Miquel

Què millor per fer temps que un acudit d’en Carmelo… eeeehhh!! aquest nooo!! como que no? “dale la vuelta”

moments de relax i gaudiment

l’acudit porta un cami; a veure, a veure

No l’expliquem, per si hi ha nens entre el públic

I el moment familiar: foto en un lloc inèdit i amb bones vibracions i con no podia ser d’una altre manera

alguna pujadeta que ens fa caminar a algunes

I els capdavanters ja són a dalt fa una mica

Foto campions: Carlos, Rosa i Carmelo i mig amagadet en Toni

En Joan i en Pepe, seguit per l’Angel

Silvia en plena pujada

I a l’arribada tenim en Juanjo que ja ens està esperant

I amb el Mossenaire d’honor
Pep, Carlos, Carmelo, Jose Francisco (Pepe), Joan, Juanjo i que no falli en
Yuma

De vegades pujo amb ell per la carretera. Discret, és ell i xerrem una mica, i sempre li proposo ser el d’honor. “Más adelante, más adelante, que no tengo demasiado que explicar. Cuando haga la media”. Bé, va pasar la mitja i no sol fallar mai. Avui tenim el privilegi de saber amb qui tenim la sort d’entrenar. Gràcies i per molts anys i molts d’èxits sempre.

Buenos días Mossenaires,

Como algunos ya sabéis me llamo Pepe, y esta semana soy el Mossenaire de honor (por cierto, ya tocaba Pep).

Soy natural de Terrassa aunque mis padres eran andaluces. Estoy casado y soy padre de una «cría», la cría tiene 28 añitos ya. Y ahora hablamos de deporte.

De joven hacía todo el ejercicio possible: frontón, fútbol, fútbol-sala, piscina, de todo un poco y claro está, correr (cuando no era Running y era Footing). Pero ahora llevaba casi 20 años estancado, sin hacer nada.
Hasta que dos años atrás comencé a correr, a base de mucha fuerza de voluntad pues siempre salia solo.

Un día me hablaron de este grupo así que el primer sábado de enero de 2014 me animé a venir, pero no me atreví a salir del coche cuando vi tanta gente, de vuelta a casa. El siguiente sabado volví y ese día sí salí del coche y he seguido corriendo hasta hoy. Aquí te sientes cómodo desde el primer día, pues siempre hay algún conocido, y Pep se encarga de que no te sientas solo. Con el tiempo ves que aquí hay grandes deportistas pero también grandes personas. No quiero nombrar a nadie en especial pero es cierto que Joan Forte se ha portado como un señor conmigo. Suelo salir
solo a correr pero con RunnParadís es el grupo con el que comparto más kilometros. Mi objetivo es la maratón de Barcelona de 2016, ya veremos que tal se nos da.

Y sin más un saludo a todos, y a Pep gracias por tu dedicación a este grupo el cual me hace feliz todos los sábados.