Tal com diem, Mossenaires no deixa indiferent a ningú. Trobar-te als peus de la Masia i fer un tomb pels voltants, és de nota. Avui un circuit senzill i dels clàssics, que ens porta al bosc de Can Deu de Sabadell i per pistes agradables per córrer-hi amb companyia. A l’hora dels records, li demanem a la Marta, que la setmana passada ens va regalar una jornada increïble, junt amb la seva família, avui l’hem pogut escoltar, mentre ens llegia als antics Mossenaires d’honor. Moltíssimes gràcies.
Com que en Pau, la setmana passada no va poder venir i li tocava dur la bandera, li hem demana avui i l’ha dut de bon grat. Gràcies!!
I en Jordi, té un fill, que feia dies ens deia en portaria a córrer i avui ha estat el nostre Mossenaire Nou, en Roc. Benvingut i t’esperem força vegades.
I com que en Xavi Miquel ha vingut a caminar, resulta que era el nostre Mossenaire d’honor de l’any 2009 i li hem pogut dedicar un petit homenatge i ens fa feliços que han estat 10 anys plegats. Felicitats i per molts anys.
Al final d’aquest escrit, podreu consultar el vídeo, que diuen que una imatge val més que mil paraules, i si voleu baixar-vos el circuit i fer-lo pel vostre compte, també ho podreu fer.
Us esperem tots els dissabtes, i ja estàs trigant a tornar. Fins aviat
Cada setmana ens agrada destacar a qui ha estat Mossenaire d’honor, tal dia com avui i d’altres anys. Avui, tot i no venir a córrer, l’hem pogut felicitar a Xavi Miquel
En Pau Margarit , és el nostre abanderat i va ser aniversari seu de Mossenaire d’honor la setmana passada. Enhorabona!!
La història la fem les persones i aquest projecte no deixa de sorprendre’ns setmana darrera setmana. Si bé la intenció era anar al Llac Petit, el de Can Bogunyà, per gaudir d’uns indrets que ens agraden i ens satisfan, mentre ho realitzem ens adonem la sort que avui tindrem d’haver-hi estat. Els primers compassos, ja li demanem a en Raúl si ens fa els honors i accepta la seva nominació a Mossenaire d’honor. No us perdeu tant el vídeo com el magnífic escrit que ens ha realitzat. Gràcies Raúl.
Arribem al Llac, i de nou en quedem meravelles del pantà que està reposant de ple d’aigua que està. Aprofitem el lloc per on sofregeix i fa un petit rierol, per retratar gairebé a tothom que avui ens heu regalat la vostra presència. Gràcies.
El protagonisme, també, dels germans Elisabet i David Caballero Mirabet, l’Eli ens ha dut la bandera Mossenaire, i en David ens ha llegit els aniversaris de tal dia com avui, i d’anys anteriors. Gràcies.
I un nou Mossenaire, en Javier. No havia vingut mai i esperem tenir-lo moltes vegades.
I quan ja pensàvem que tot estava, en arribar al davant de la Masia de Torre Mossèn Homs, ens trobem una taula parada amb tot de saborosos menjars, que el marit i la filla, Josep i Anna, de la Marta ens han preparat per celebrar l’aniversari del seu naixement, ara fa cinquanta anys. Per molts anys Marta i família. Podreu veure-ho també al vídeo. Gràcies!!
Nominat és en Raúl Elia. Tota una vida lluita
Oita qui ha vingut!!
Que el recordeu?
Rafael Atienza , feia almenys quatre anys que no el vèiem i des de Mataró!!!
I en Carmelo ens presentarà a un nou Mossenaire. En Javier!!
En Rafael Atienza continua saludant als Mossenaires, com en Carlos
I Javier, és el nostre Mossenaire Nou. Benvingu!!!
Javier, benvingut!!
I ara proclamen i escoltem al nostre MOssenaire d’honor. En Raúl Elia
Raúl Elia, Mossenaire d’honor
Podreu escoltar el vídeo, per sentir-lo. Gràcies Raúl
Ben aplaudit per tothom
Foto de família amb Mossenaires, i després de conèixer als Mossenaires d’honor antics, el nous, la bandera i en Raúl Elia, Mossenaire d’honor d’avui. Gràcies a tothom
I de vermell, ens creuem amb en Jaume Sales, amic i antic president de la Uat i bon atleta de 400 tanques
Jaume Sales
En Jaume. A veure si un dia torna, que havia vingut a córre a Mossenaires
Jaume
Jaume i Javier, havíem compartit club, i junta
Jaume i Javier
Jaume, amb en Sebas, Javier, Diego
Antics components de la UAT
Els germans amb els seus gossos
I quan arribem una magnífica sorpresa
I quan arribem, el marit i la filla, Josep i Anna, esperen a la Marta per donar-li una bona sorpresa a manera de celebració amb tots nosaltres.
Una bona sorpresa de la família de la Marta
Gràcies Anna i Josep per aquest regal
a punt de bufar
Per molts anys!!
De nou ens heu sorprés. Aquests detallassos ens fan adonar com d’importants sou, i més quan en un dia tan assenyalat: els 50 anys de la Marta Cirera que sempre recordarem. Felicitats!!!
Fa unes setmanes en Juanjo em va presentar a en Raúl, que no tenia el plaer de conèixer. Ja em vaig quedar impressionant per tot el que m’explicava i a més ens deia que la seva intenció era de córrer al nostre costat i formar part del projecte que entre tothom tenim. I ens fa una gran il·lusió i no tenim paraules davant el que ara tots podreu llegir i segur que si l’anem coneixent, té un munt de bones històries personals enriquidores. Raúl, et desitgem el millor i la teva presència ja és un regal per totes i tots nosaltres. Per molts anys!!
Me llamo Raúl Elia y os voy a contar algunas cosas de mi vida deportiva.
Nací el 28/9/1966, tengo 53 años y ahora mismo soy pensionista.
Desde muy joven me ha gustado mucho el deporte, ya que era muy gordito y no lo quería ser. Empecé haciendo Atletismo en el club JAB. Al que le siguieron otros clubs como el Natación Montjuic y Agrupación Atlética Fichet. Mi especialidad era la velocidad: 100 y 200 metros. Gané algunas competiciones catalanas, pero a mí me gustaba las distancias largas, aunque mi entrenador decía que yo era velocista y no fondista. Un día me enfadé con mi coach y dejé el Atletismo, pasándome al fútbol de lo que me arrepentí ya que no era lo que me gustaba.
Por motivos de la vida estuve un tiempo sin hacer deporte y lo echaba de menos. Pero con el trabajo y la familia no daba para más.
Un día vi una competición de Taekwondo y me volví a enganchar al deporte practicando durante 2 años esta modalidad de artes marciales que me llevó a conocer el Karate Kyokushinkai. Donde conseguí ser subcampeón de Cataluña de peso pesado y batir un record del mundo de rompimiento. Consistió en un bordillo de 103 kg en mi abdomen encima de una cama de 1500 clavos y mi maestro con un mayo de 8 kg me lo rompió: También lo conseguí hacer encima de la espalda de dos compañeros: Con lo cual la dificulta era mayor, al tener que soporta el peso del bordillo en el aire. Después mi vida dió un cambio radical por un accidente laboral. Eso me llevo a pasar por el quirófano numerosa ocasiones sin resultado positivo. En esas fechas, me faltaban tres meses para ir al campeonato del Mundo a Japón con el resto de compañeros de la Selección y no pude ir por que la lesión que sufrí no pudo recuperarse con las intervenciones llevándome a una invalidez absoluta.
A pesar de todo, mi inquietud me llevó a aprovechar el echo de que mi hijo de 10 años empezaba a jugar a baloncesto en el cole para colaborar como delegado en su equipo además de sacarme el título de entrenador de baloncesto para categorías pequeñas.
Más tarde la vida me llevo a Terrassa donde resido actualmente. Ahí conocí al coordinador del Club Natación Terrassa quien me ofreció colaborar con el club. Acepté encantado y estuve 5 años. Pero “como soy culo inquieto”, un día asistiendo a una charla de básket en silla de ruedas en Sabadell, me permitió conocer al seleccionador Español de baloncesto en silla de ruedas quedando enganchado y maravillado de este deporte desconocido para mí. Conectamos y me ofreció la posibilidad de ir como delegado y acepté. Empecé en octubre del 2013 y en noviembre me propuso ir al campeonato de España escolar como seleccionador de la selección catalana de basket en silla de ruedas con los chicos.
Como veis no se decir que no a nuevos proyectos y me lanzo a la aventura.
En enero se celebraba el campeonato de España en Extremadura y conseguimos ser 3º con una selección muy joven y además sumándole mi inexperiencia en este mundo. Pero esos chicos eran unas máquinas y sólo tenias que animarlos, el resto lo hacían ellos solos.
Año 2014 sería el campeonato del Mundo de Baloncesto en silla de ruedas en Corea del Sur (Incheon). Como ya os decía antes conocí al seleccionador de baloncesto en silla en Sabadell a quien le estoy muy agradecido por abrirme las puertas de este deporte tan espectacular y maravilloso. Me acordaré del día que me dijo que necesitaba un delegado para una semana en el CAR de Sant Cugat. Para la selección absoluta, ya que nuestro delegado no podía asistir. Acepté encantado de poder estar con la élite del baloncesto en silla de ruedas. Al cabo de un mes me sorprendieron al proponerme viajar a Turquía con la selección como delegado para ver como me desenvolvía en los viajes con el equipo. Quedamos subcampeones del torneo internacional y volvimos a España; y a la vuelta ocurrió una cosa muy especial de la que no me enteré hasta un tiempo después. Los jugadores se reunieron con el seleccionador en el aeropuerto de Estambul antes de la salida de nuestro vuelo de vuelta a España y le preguntaron si yo iría con ellos al campeonato del mundo en Corea, el seleccionador les contestó que no podía ser por presupuesto, ya que llevar a un técnico más suponían otros 3000€ lo que la federación no podía asumir. Ahí viene lo mejor. Todos los jugadores y técnicos renunciaron a sus dietas de viaje y me pagaron el viaje a Corea. Yo no lo supe hasta 6 meses después del campeonato. Ya me tenían ganado, pero después de ese gesto, os podréis imaginar. Son mis niños y yo para ellos soy el Tete. Pues así se me conocen en la selección, como el TETE. Del mundial de Core quedamos 4º, a puertas de una medalla.
El cuerpo técnico se despidió en Corea tras 6 años para facilitar el relevo generacional, sin embargo, el equipo quiso que yo continuara en el nuevo cuerpo técnico, ya que decían que acababa de llegar al equipo. Tanto el seleccionador como la federación estuvieron de acuerdo. Hasta la fecha he estado en tres Europeos, dos Mundiales y una Paralimpiada en Rio 2016. Donde fuimos medalla de plata (Primera de plata para España para este deporte). El año pasado 2019 se celebró el Europeo en Polonia, donde las primeras 4 plazas daban pase a los juegos Paralímpicos de Tokio 2020. Al quedar subcampeones de Europa en Polonia volvimos hacer historia asegurándonos una plaza a las Paralimpiadas de Tokio 2020.
Hace tres meses me propuse hacer algo de ejercicio físico. Y opte por caminar, ya que como sabéis algunos voy con muletas por mi situación. Empecé haciendo dos kilómetros a 14 minutos el km, ahora ya estoy en 7,50 el kilometro y llego hacer 10 km. Gracias a Juanjo, amigo en común, que me habló del grupo de Mossenaires, que salían todos los sábados a las 8:00h, llueva, trueno o nieve. Me animé, fui hace tres semanas y me encanto el ambiente tan familiar y de compañerismo que se respira. Cual fue mi sorpresa esta semana cuando Pep me pide que escriba un poco sobre mi vida deportiva. Para mi ha sido un placer y espero no haberos aburrido con ello. Nos vemos los sábados haciendo Km y piña.
Entrenaments Torre Mossèn Homs
A Terrassa tenim un lloc on tots els dissabtes sense excepció hi pots anar a córrer 10 qm. i que tinc el plaer de dinamitzar. T’hi convidem!!!!
0
Jardineria el Roure
Si t’agrada la jardineria i vas a veure en Marc, la Carme i en Ton, segur que trobes el què necessites. Vinga, t’hi esperen i te’ls recomano de tot cor.
0
Mossenaires d'HONOR
fotografia, currículum esportiu dels amics que venen a córrer plegades, i objectiu: per conèixer els amics que corren junts
0
Oriol Farré
Un amic que és un esportista nat, i que li agrada : triatlons, maratons, córrer, fotografia i a més la música. Presenta un programa musicals de 14:00 a 18:00 a Europa FM
0
Panteres de Ca n'Aurell
Una colla d’amics que han fet un club que és nodreix per la bona amistat dels seus components. També en tinc la samarreta ;)
0
Racons, mossenaire
Amics que correm plegats, ens expliquen coses interessants i contribueixen en el projecte esportiu que molts portem entre mans
0
UltraParis
Els que els coneixem personalment, sabem que com ell no n’hi ha dos. De lo milloret en el món de l’ultrafons i del que se’n pot aprendre moltíssim
0
A les 08:06 en punt, tal com marca la tradició de les sortides de Mosssenaires, caminants i corredors han iniciat conjuntament una nova jornada esportiva i de convivència des del punt de trobada habitual. L’ambient, com sempre, ha estat distès i ple d’energia, amb cares conegudes i ganes de sumar quilòmetres compartits.Abans de la sortida, […]
En començar l'entrenament i com la setmana passada, volem destacar que dos amics Mossenaires, en Jordi i Roc Torrente, ens tornen a convidar a fer la cursa que la Sosi està organitzant a benefici Miquel Valls, FUNDACIÓ CATALANA D'ELA. Podeu cliclar aquí : Gràcies per informar-nos.Ens torna a sorprendre en Nicolàs, apuntant-se primer. Gràcies Niko!!, […]
Tornem a les nostres històries, i avui els moments previs els dediquem a en Jordi i en Roc Torrente, que ens porten informació de primera mà de la cursa que la Sosi està organitzant a benefici Miquel Valls, FUNDACIÓ CATALANA D'ELA. Nosaltres estem contents de difondre la cursa que ajuda a les persones que pateixen […]
Ens agrada dir que sempre tenim troballes i avui, dediquem l'entrenament a la iniciativa que va tenir un dia en Nico Burgos de fer una pujada impressionant: anem a fer cinc cèntims:El carrer del Gall de Matadepera té un desnivell progressiu d'aproximadament 35 a 40 metres en tota la seva longitud. Comença a una cota […]
Enguany ens estem fent un fart de pujar a Matadepera, i almenys mantenim la flama Mossenaire mentre duren les restriccions per ppa. De fet hi ha racons que hi ha persones que encara no sabien ni que existien, com és la font de Can Vinyers, sota la Masia del mateix nom i on ara es […]
Un dia important pels Terrassencs, la fira Modernista que ja ens posa al calendari dels esdeveniments més importants de la nostra ciutat i ens atrevim a dir del panorama cultural del nostre país. I nosaltres que ens hi presentem vestits de gala, per signar la nostra existència.Agraim a en Pau Margarit, que ha estat preparant […]
La nostra intenció avui era anar a veure el nostre famós Dinosaure d'en Roc Alabern i finalment sí que hi hem anat, amb alguna contrarietat. Les reixes que posen a terra pels porcs senglars han fet caure a la Transi quan hi ha passat, i tota la colla ha fet costat a la nostra companya […]
Volem animar a venir a tothom que vulgui, i no posem cap impediment. Voleu veure aquesta manera d'entrenar que en el seu dia va ser innovadora?, veniu.Voleu córrer?, veniuVoleu caminar?, veniuVoleu conèixer a gent que fa trenta-tres anys que entrena plegada i fer-ho al seu costat?, veniu.Voleu xerrar de qualsevol cosa mentre correu o camineu?, veniuFa […]
Sempre he pensat que una bona fotografia no és per casualitat, i de vegades les pensem i tot. Volem emmarcar els entrenaments per lloc incomparables i, tot i que fa molts i molts anys que fem reportatges, però mai hi ha dues fotografies iguals i la distància en el temps, també ens donen variacions. Ara, […]
Hem fet un circuit basant-nos en el fet que sols es pot anar per carreteres i carrers asfaltats, quan es fa pels voltants de Terrassa i, ja fa setmanes que no podem fer els circuits que tant ens agraden, i per fer un canvi dels darreres entrenaments en grup, Mossenaires, hem anat per on es […]
Continuem cenyint-nos a pujar cap a Matadepera, pel fet que la ppa així ho determina i continuem intentant fer projecte, gaudint d'un entrenament enriquit per la gent que ens ve a fer bona companyia. Un recorregut variat, amb poble, Matadepera, fonts com la Tartana i camins ben bonics i amb història, com els forns d'en […]
Encara que se'ns han reduït els circuits, perquè no podem anar cap a Sabadell per la ppa, anem a fer de nou un tomb pel poble de Matadepera i els seus carrers, tot passant pel bonic racó de la font de Can Vinyers i la seva impressionant masia, que encara conserva el seu molí de […]
Un dissabte més i ara que no tenim tants circuits com abans, almenys de moment per la ppa, hem volgut immortalitzar el grup davant "La Mateta"Segons Diba.Les masies de La Mateta, Can Roure, Can Torrella de Baix, el Mas Cellers, Can Ferrers de Dalt i Can Ferrers de Baix, es troben vertebrades al voltant del […]
Ho sabem, ho sabem: la pluja espanta qualsevol, però sempre ens sorprèn que hi ha algú que no perdona ni un dissabte sense Mossenaires i si hi ha de ser, per vosaltres, que no perdoneu ni que caigui el cel al nostre damunt. De fet, la pluja era fina, fina i s'ha pogut gaudir d'un […]
Continuem anant pels carrers de Matadepera per la ppa, i sembla que ens ho hem passat prou bé, i si mireu el vídeo, que en sabem que més d'una i un s'interessa, podreu veure que ens trobem per casualitat les dues colles: caminaires i els que correm. Ha estat bonic. També avui hem fet tres o quatre canvis […]
Sempre recordarem els entrenaments per alguna cosa important i avui dos Mossenaires, i durant aquesta setmana han celebrat els seus respectius aniversaris, i ens fa molta il·lusió felicitar-los col·lectivament. Jordi Viñeta i David Hernández han rebut el "Moltes Felicitats" de tothom els que avui hem anat a entrenar plegats, Les fotografies de bon començament, us […]
Trenta tres anys. Sí. Avui fa trenta tres anys seguits que pocs o molts ens ajuntem davant de la Masia de Torre Mossèn Homs tots els dissabtes a les vuit del matí amb la intenció de córrer i ara caminar al costat d'altres persones i que farem el possible per anar-nos reagrupant de diferents maneres per […]
Dos coneguts
periodistes de Canal Terrassa i del programa "Som Aquí", en Txavu i
l'Oriol, es van compremetre a venir a córrer en grup i van
protagonitzar aquest vídeo promocional de l'habitual trobada i
proclamar-se Mossenaires de la setmana.
