03 abr. 2026
Esport Mossenaire i primavera
Encara que se’ns han reduït els circuits, perquè no podem anar cap a Sabadell per la ppa, anem a fer de nou un tomb pel poble de Matadepera i els seus carrers, tot passant pel bonic racó de la font de Can Vinyers i la seva impressionant masia, que encara conserva el seu molí de vent per l’aigua i hem fet un seguit de reportatge per recordar el moment.
Segons DIBA
“És una masia amb les seves dependències annexes amb un barri tancat al seu entorn. De 1426 i la trobem a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt amb la denominació de “mas Vinyés”. “Definició feta per Pere bassa, de Sant Joan de Matadepera, amb els seus pares i muller, a fra valentí, abat de Sant Llorenç del Munt, d’una peça de terra prop de la riera de Matadepera.
La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Vinyers a partir de mitjan segle XIX, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre. La font de Can Vinyers va ser un punt de trobada social i cultural durant la primera meitat del segle XX. Recentment, la masia i el seu entorn han estat objecte d’importants modificacions per tal de condicionar-la al nou ús.”
És conegut el gust per la fotografia i detalls de la Mireia Llonch i comencem el reportatge amb la seva fotografia, i ens n’envia algunes més que podreu gaudir durant el reportatge.
Hem continuat passejant pels carrers de Matadepera i hem donat una volta dins del Parc Pep Ventura i gaudir d’una jornada d’esport, natura i bona companyonia.
La colla caminaire també ha voltat per llocs matadeperencs i hem fet una nova jornada històrica.
Ens ajuden a passar llista la Marta, Fran, Joan Carles i Jordi i rebem fotografies del mateix Fran, Mireia i la de mossenaires des dels seus llocs d’entrenament, com la Carme, en Pau, Juanjo. En Mirabet ha conduït, com cada setmana la colla que camina i li ho agraïm.
Recordeu que no demanem res a canvi, sols la vostra satisfacció que esperem que hagi estat així i podeu venir sempre amb qui vulgueu. Gràcies
Mireia Llonch li encanta captar l’entorn que l’envolta
La Txell fa temps que quan obrim inscripció, s’apunta la primera amb clara competència amb en Nicolás. És un cosa que ens fa gràcia. Evidentvent té el seu premi. Un carmel. jajaja
Ara que fa la tarda llarga, ve més de gust sortir a córrer. Recorregut 100% urbà, per no trobar cap senglar. Comentaris tancats a Esport Mossenaire i primavera



















































































































































































































































