21
nov.
2025
Pep Moliner
On hem anat avui?
Al Turó de les Roques Blanques, que és una muntanyeta de 587 metres d’altitud, situada a l’extrem sud de la Serra de les Pedritxes, al sud-oest del municipi de Matadepera. El seu cim fa de partió territorial entre aquest municipi i el de Terrassa i pel seu vessant nord-est arriba fins a la riera de les Arenes, tallat en la seva part inferior per la carretera de Talamanca. El turó està format per calcàries del Muschelkal i per aquest motiu que la seva pedra ha estat emprada des de ben antic per a la construcció d’edificis. Per a això l’obtenció de la matèria primera que barrejada amb sorra es convertiria en el morter de calç emprat fins a l’aparició del ciment. Aquest fet s’ha traduït en l’explotació del turó, en pedreres repartides per tot el turó i en la construcció de forns de calç, dels quals actualment es poden observar les restes dels darrers que estigueren actius entre finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, i nosaltres hi anem com si res i el pugem, i ara veiem el perquè del nom que tantes vegades emprem i segur que sense saber-ne l’origen.
En el nostre vessant esportiu, i des de Can Mossenaire és el circuit més llarg que fem, de prop de dotze quilòmetres, i el fem pujant els sis revolts que ens porten fins dalt, i com que en David és dels circuits que li agraden més, ens porta la bandera Mossenaire i ara darrerament ens baixa a buscar a la cua amb el nostre emblema i el farà pujar a la que avui serà la nostra cua, l’ Eva. Gràcies a tothom per crear aquesta nova història.
La colla de caminaires ha estat força nodrida, i s’han retratat amb l’escut del poble de Matadepera i s’han passejat pels carrers i camins d’aquesta vila.
Carmelo portant la bandera dels que caminen, i David dels que correm, a més, han estrenat gorra vermella i els hi agraïm que hagin portat a la seva esquena tot el pes de la història.
Fran, Marta i Jordi ens han passat llista i als que s’han apuntat a qui hi ha volgut fer a la sortida.
Hem rebut les fotografies del José, de la Marta i en David, que han completat el gruix del reportatge i per tot això, i molt més agraïment a totes i tots, per arrodonir una història d’un projecte d’entrenaments en grup que hem fet al llarg de més de trenta-dos anys.

14
nov.
2025
Pep Moliner
On hem anat avui?
Entre altres llocs, el destí en concret ha estat la font de l’Argelaguet. És un racó on hem passat sovint i va viure moments d’esplendor i ara ja expressa deixadesa. Gairebé mai la veiem a rajar, mentre abans, sí que oferia el seu doll d’aigua i on Mossenaires gairebé sempre feia parada per fer un traguinyol. També era un racó ideal per anar-hi a berenar amb la família mentre hi podies jugar gaudint d’una bona tranquil·litat i on hem dedicat minuts de silenci, com el que vam dedicar a una amistat que va morir de sobte molt jove i també li encantava practicar el nostre esport tan nostre, com és en Sebastián Vilargunté i on va venir gent que n’era amiga i també li van dedicar aquests moments. En fi; un munt de records van lligats a aquest raconet del nostre entorn, com és la “Font de Ca n’Argelaguet”. És una font que pertany a la masia del segle xvi, situada dins el terme municipal de Sabadell. Apareix documentada per primera vegada el 1537.. En el conjunt de persones que hi passen, algunes l’havien batejat amb la font del “jabalí” o la font de la “culebra“.
Mossenaires caminadors han estat una bona colla i han fet un recorregut passant per l’Alzina de Torrebonica que ha dissenyat en Mirabet i que us podeu descarregar al llarg d’aquest reportatge.
Venir a entrenar amb nosaltres, significa retrobar-se amb amistats i gaudir de converses interessants al llarg de l’entrenament. Aquest és el nostre objectiu: Esport, natura i amistat. I sempre que ens ve alguna persona nova, l’acollim igual i amb ganes de veure-la sovint.
Font de Ca n’ArgelaguetAnomenada també font de l’Hort. Antigament també se la coneixia per font de l’Alzina, És situada en un pla elevat, a la riba dreta del torrent de la Murtra. Cinc minuts la separen de la masia de l’Argelaguet.
El cos de la font és obrat i unes piques condueixen l’aigua a una bassa que hi ha a sota, la qual servia per a regar. L’any l993 els alumnes de l’Escola Taller de Medi Ambient La Salut, dependent de l’Ajuntament de Sabadell, la van reconstruir, van condicionar l’entorn i van construir una rampa a la bassa per a la protecció dels amfibis. En aquestes aigües i a l’entorn hi ha abundància de capgrossos, de salamandres, de tòtils, de granotes verdes, de gripaus i d’una alga anomenada “Chara”. L’aigua prové d’una mina que va en direcció a ponent i que té uns 800 metres de llargada, aproximadament. (bibliografia unió excursionista de Sabadell)