blog d'en Pep

Ja fa anys que aquest grup es fa un tip d’anar amunt i avall per llocs i terrenys que pertanyen a aquestes dues poblacions. Tot i la gran amenaça de les grans ciutats, que acaben sotmetent camins, boscos i camps, en carreteres, pisos i ciment, nosaltres encara a hores d’ara podem gaudir d’un bon grapat de camins i paisatges, com els que he vist avui en molts moments i llocs, on a pesar de tot, encara tenen un gran atractiu.

El recorregut ens ha portat fins a Castellarnau, on ja comença a agradar poder refrescar-se a la font.

Hem pogut comprovar, una vegada més, que la família mossenaire creix amb noves incorporacions i que la conversa i la rialla, segueixen predominant.

Després de dues setmanes on els núvols i la pluja els teníem ben prop, avui la grandiositat i lluminositat de la primavera, d’uns camps que enguany han estat tan ben tractats per les pluges: ha plogut bé i l’ordi té una bona alçada.

Ens tornem a sorprendre el grau de solidaritat de totes i tots, que feu possible, esperant-vos als encreuaments i anant a la cua a buscar a qui no va tan de pressa i és per això que us ho volem agrair i demanar-vos un favor. No canvieu mai, que l’esport sigui una excusa per estar bé amb tothom.

Cada setmana passem per camps i camins de dues grans ciutats i encara queden aquest senyals antics que ens mostren on comença Terrassa i on acaba Sabadell i viceversa.
Aquí un Terrassenc, en Emilio Sánchez i dos Sabadellencs, Jordi Renom , Silvia Moya

però abans toca la retrobada

Els “Mossenaires” nominem a…

L’Albert Perpinya.

Nominat davant els millors amics i la Ximena, què segons ens explicarà més en el seu magnífic escrit, té molt a veure a què gaudim de la seva companyia

I el nostre agraïment a tota la colla.

Josep Maria, Silvia i la Conxita,

Comença l’entrenament amb la Mari , la primera i passant per la “nostra” font.

Juanjo , Maite i Tere

Juanjo, Juan Romero , Imma Morales

Pau Sust

Tots cap a on no sabem

Antonio, Miquel i Fran

I moments en els quals ens reagrupem, per anar tots plegats cara avall

En Víctor Martín Gros al costat d’en José Luis Alonso José Luis Alonso ,

I el nominat a “Mossenaire d’honor”, l’Albert, acompanyat en aquests moments per la Ximena, Xavi i Isabel

I no ens podem oblidar mai de la “cua”

I després d’un progressiu, una bona recompensa: el podi virtual dels grans campions: Fran Frutos , Juan Miguel Romero i Santi

per segonga setmana consecutiva: en Barcía. Aviat li demanrem que ens faci els honors de ser Mossenaire d’honor, oi?

Ens indica que podem anar: a l’Hospital de Terrassa, al Turó de Can Camps, Bellaterra, Sant Cugat del Vallès, T. de Can Coll Collserola i a la Universitat Autònom de Bellaterra i els GR’s corresponents: GR-6, GR-92, GR-173-2 i el PR- C-31 – Gran i petits recorreguts molt recomanables

I els Mossenaires presegueixen infatigables cap a…

Aquests terrenys prop de l’hospital, on es veu aquest bella panoràmica de Torrebonica

Amb en Xavi Pons i el “Mossenaire d’honor”, l’Albert

I Mossenaires noves !!!

Tere, Inma, i Javi

En Quim i el Flynn

Eva Cantero i la Laura Puertas

I arriba la cua, i els que la van a buscar

Moments de recuperació per Can Canya, amb en Xavi i l’Albert

I la Ximena, que té tant a veure amb que l’Albert ens fa costat i fa gran el projecte

I qui s’anima a fer el progressiu: aquí els teniu

Campions i primers !!
Joan , Albert i Fernando

I ara per homologar la important victòria: s’ha de retornar a la cua, com fa el mateix
Andreu Suarez i molta més gent. Aquí rau el secret de l’èxit: esperar-se

I els que han guanyat el progressiu, amb en Joan Forte al capdavant, al que anomenen i amb raó “El Mestre”

Isaac Osuna , al capdavant, just avans de muntar la foto de familia

Fa dies que no li demanem l’acudit al Carmelo Luque

En cares d’estranyesa, donat que fem sortir a les Mossenaires noves i al Mossenaire d’honor

Doncs queden aplaudides. Gràcies per venir, de part dels mossenaires. Per cert, ara quais en sou. De fet en sereu quan hàgiu vingut tres vegades. d’acord?

Hem volgut destacar a en Josep Garcia , què tot i que tenia La Marxa Romànica a la tarda, prodreu veure els seus temps i el quina manera de córrer a la seva classificació Resultat i ritme

Jo crec que aquest aplaudiment vostre l’ha fet fer un resultat impressionant
13h34m — i 83,5 qm. Enhorabona per part de totes i tots.

I si: vosaltres heu proclamat “Mossenaire d’honor” a l’Albert Perpinya. Enhorabona i moltes gràcies!!!

Un cactus al mig del camp

Ha quedat bé?… ara ho veurem!!

Clar que ha quedat bé. Són els protagonistes que la fan bona!!. Gràcies per fer el projecte possible d’entrenaments en grup

I a mig camí toca hidratar-se com faran…

Isabel Font

La Sandra, i de mossenaire en Guillermo Pérez

Sempre va bé aquesta font, i amb la Sandra de Navàs, que fa gran el projecte.

Silvia Moya

Miquel Piqueras

Quim Gaya

La Tere

La Maite

Miguel Alonso Giralde

I mentre el Flynn s’ho mira, en Sherlock es fa el distret

Acabarà bebent, com l’ Eva

I en Quim Badia i Núria bebent

Javier Colado , que no falla cap dissabte i sempre ajudant a tothom

Per la urbanització de Castellarnau de Sabadell, els mossenaires omplen els carrers

I la Carme Valldeperas s’endinsa al parc agrari de Sabadell amb un “m’agrada”

I a l’arribada en espera una fantàstica font mossenaire i la Txell /url] fent el traguinyol

I en Barcía, refrescant i fent passar la sed

I és l’hora dels adéus i ens hem de dir adéu-siau!!

Fan una bona colla, els del Grup Runparadis

Tot un honor córrer al vostre costat. Gràcies!!

Com sempre diem; només per conèixer a persones com tu: ja val la pena el projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs. Ara encara voldrem més compartir bones estones amb tu, amb aquesta excusa de fer esport, córrer i xerrar. Gràcies per tot i t’estem de tot cor agraïts. Per molts anys.

Sóc l’Albert i us explicaré com he arribat a ser Mossenaire d’Honor….

Però primer us parlaré una mica de mi…. espero no avorrir-vos massa!

Vaig néixer a Olot ara farà 47 anys, com passa el temps! He viscut en un munt de llocs fins que finalment la nostra família va trobar certa estabilitat a Terrassa, on visc des de fa ja uns 35 anys. A quasi totes les escoles m’ha tocat practicar atletisme i he de dir que corre mai ha estat una asignatura que m’agradés massa…. una volta a la pista d’atletisme a tota llet la disfrutava però més voltes ja se’m feien eternes!

Aficions actuals? M’encanta llegir literatura de quasi totes les temàtiques, els gats (en tinc dos, la Pruna i el Nico), i sóc capaç de seguir 20 sèries televisives alhora… us les anomeno? No cal, oi? Jeje.

Ara sí, tranquils, el pitjor ja ha passat! Anem al running, que és el que m´ha portat al punt on sóc ara. La culpable de què actualment m’estimi tant ó la Ximena….. la coneixereu per què també és mossenaire des de no fa massa. La conec de ja fa anys i un dia ara farà uns 3 anys ens va proposar a un grupet d´amics del gimnas d´anara a corre un cop per setmana i vaig accedir; ja us explicarà més detalls ella quan sigui Mossenaire d´Honor. I així va començar a entrar aquesta droga de mica en mica al meu cos. Més tard ja no tenia prou corrent un dia i vaig optar per sortir a córrer jo sol pel Parc de Vallparadís. De tant en tant em creuava amb una secta de runners que anaven de vermell capitanejats per un senyor a qui anomenaven “El Mestre” i que més tard vaig esbrinar que era el gran Joan Forte… Un dia quasi m’atropellen al no poder apartar-me a temps i des d´aquell moment vaig decidir no anar contra corrent i unir-me a aquella droga més potent i d´efectes més permanents i que es diu Runparadís. Ells són la meva runner-família, una família molt i molt ben avinguda amb qui correm quasi diàriament, competim, riem, prenem cerveses, prenem cerveses, prenem cerveses.., jeje… una família que creix dia a dia i si no veieu la cabra de la portada del Facebook i el nou membre, el koala. Estan també els vessinus, “el salido”, el “no surto si plou”, …

De tant en tant escoltava als meus companys que parlaven d’anar a entrenar el dissabte amb els mossenaires i clar, amb aquest nom entendreu que al principi fos una mica reticent a entrenar amb gent amb sotana però quan em van dir que anava això ho vaig voler provar i aquí estic i seré… em vaig trobar amb un grup que corria, com jo, que gaudien de la natura, com jo, i què collons, que semblaven molt bona gent! I aquí estic, gaudint d’aquest gran projecte del Pep Moliner i del que només lamento no haver-lo conegut abans… Pep, gràcies!!!

PD: si algú ha arribat al final d´aquest escrit el convido a cervesa

Tags: Albert Perpinya, Amistat, córrerxerrar, Entrenaments en grup, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa

Sant Jordi va sortir-se amb la seva i es va carregar al drac, però no alDinosaure i de mostra el dia d’avui què, com cada any anem a visitar-lo, ara que té tan bon aspecte. El dia era magnífic i l’entrenament en la línia habitual, gaudint de la companyia de persones amb les quals ens hi trobem bé i que ens agrada retrobar una vegada i un altre i no perdre la pista.

Sabem què de vegades talla una mica ser nominats mossenaires, però com que és un cop a la vida i després, val molt la pena llegir les vostres històries.
El fet que us agradi anar plegats una vegada i un altre, és que entre vosaltres sentiu que gaudiu de l’esport i de l’amistat. Si a més sabem qui sou: un luxe.

Hem baixat pel camí del golf i passant per la bassa i per darrere de Torrebonica i l’ intercanviador de Rodalies i alguna pujadeta, hem anat pel barri de Torressana fins al destí, on hem conegut al Mossenaire d’honor, en Marc Simó, hem aplaudit a bona gent que va aconseguir finalitzar Trailwalker l’ultratrail d’Oxfam Intermón i els hi hem dedicat un gran aplaudiment i ben
merescut. També hem tingut dos nous mossenaires, en Karim i la Merche i hem sabut qui teníem la sort de què ens portés la bandera, la Cristina. Quin luxe!!.

Sant Jordi va carregar-se al Drac: i nosaltres tenim el nostre Drac o millor dit: el “Dinosaure”. Foto tradicional de família i on ens donem un xic a conèixer

Abans ens havíem arraulit a la Masia

I en Rafael Camargo el dia que estrena la seva samarreta. Gran Mossenaire!!

Reunió de braços plegats: Pilar, Carme, Txell, Assumpte, Tere

Avui els mossenaires volíem fer un reconeixement a l’equip del qual n’és integrant el nostre mossenaire il•lustre l’ Emilio Sánchez , els 4 Riders TRS

I de la mà d’en Joan i mai millor dit, en Marc aviat estarà nominat

Doncs estem contents que fa força setmanes que fa gran el projecte, en Marc Simó

Doncs ara a esperar que ens explica el nominat Marc

I la bandera per la Mossenaire Sabadellenca, que ve de tant en tant, la Cristina Murcia Gràcies!!

Davant de la Mossenaire Major; l’ Anna Cos

I en Miquel i en Marc, disposats a començar l’entrenament

En primer terme l’Anna i avui la sorpresa ha estat fantàstica: la Rosa Cos , ha fet tot l’entrenament corrent i amb força!!

En Joan

L’ Isaac

La Cristina i una mossenaire nova

i la bona colla

de tant en tant ans re agrupem, com a aquest punt

Mossenaire nou, Carmelo i Juan Carlos

Fernando al capdavant

En Joan al costat de la Rosa, que avui ens ha sorprès després d’anys de no venir a córrer.

i el “Quality Moment”, anant amunt i avall en Marc, Jose.

Txavu

Txell

I qui ens trobem, anant en btt?, en Juan Manuel Hernández

Passant per sobre el pontet del tren

La bandera continua corrent, amb la Cris

Toni i Rafael

Cris i Miguel

I en un moment d’anar a buscar la cua, l’ Andreu

Més “Quality moment”, amb l’Anna, Emilio i Txavu

En Marc , sempre amunt i avall

I mentre re, recuperem i petem la xerrada…. què no falti

La Montse i en Quim

I en David , avui ens porta a una nova mossenaire, la Merche i també al costat de la Sònia

Els uns, com en Xavi, van forts amunt, i d’altres van amb bastó avall

Els Marcs

L’ Eva va dir que no vindria avui, què reposava de córrer de cara a la mitja d’Olot de l’endemà i
l’hem sorprès passejant

Ves per on, en Marc avui anava coix i no podia venir a córrer i passem per davant de casa seva

La bandera conduïda per la Cris, arriba a destí

La Cris i la Rosa despleguen

Txell
i Mari

Isaac, Oscar, Xavi, Txavu, Jose, Paco
Toni, Jordi, Miguel, Miguel

Miguel, Miguel, Fernando, Imma

I ara a celebrar als mossenaires nous: Karim i Meche

I un dels moments estel•lars: la proclamació del “Mossenaire d’honor” per part de tothom que participa en el moment. Gràcies a totes i a tots i sobretot a en Marc Simo

Avui ens hem oblidat l’acudit d’en Carmelo que a més ha dut a un amic

I una dels equips, que van culminar amb èxit el repte tant de recaptació per a Oxfam Intermón i que els “Mossenaires” han volgut dedicar un merescut aplaudiment

José Antonio Arévalo
, Emilio Sánchez
i Jordi Torrente
: enhorabona !!!

Vull agrair la samarreta que la duré amb orgull que l’ Emilio  m’ha entregat de part de l’equip. Moltes gràcies!!

Si voleu llegir coses d’aquest formidable equip 4 Riders TRS link

L’ Eva
avui s’havia marcat descans, donat que volia córrer la Mitja d’Olot l’endemà i l’hem sorprès mentre passejava a en Sherlock i en Watson

L’Emilio se sent agraït a tots vosaltres pel suport i us porta molt al cor: com nosaltres el portem a ell. Gràcies!!

Isaac Osuna  marxant

I en un dia tan assenyalat com el de Sant Jordi, el Dinosaure el deixem fins d’aquí a mig any, què és més o menys quan tornarem a gaudir sobretot de la companyia vostra: si voleu venir i del “Drac”

Mentre esperem a la cua, en comptes d’estar aturat: donem voltes a la rotonda. Bé: més què voltes hem fet una volta. Això si; amb una gran rialla

La bandera torna cap a casa, a l’esquena d’una esplèndida Mossenaire, la Cristina

L’Oriol, vestit amb la samarreta verda de la cursa solidària per la infància, s’acabava de fer un fort cop a un senyal i sortosament ha estat una patacada sense conseqüències. Quina sort!

Juan Miguel Romero , acaba de passar per l’aqüeducte de la Grípia

Antonio (havia anat a dormir a les 04:00 de la matinada i ha vingut per què sabia que avui els hi dedicaríeu un petit homenatge els mossenaires) Al seu costat, en Xavi Pons: un luxe pel grup

David, Sònia i l’Anna

La Pilar, que ha deixat a l’Albert  cuidant el seu fill. Merci per venir!

Toni Griñan i Emilio

Marc, Joan i Mari

Marc i Joan, un luxe !!

Txell

Toni, Juan Carlos i Miguel. Fantàstics!!
I seguit per l’Oriol, ja més recuperat de la patacada i en Marc Armengol

L’Oriol i en Marc , i que gràcies a ell, els amics de la de la 4 Riders TRS s’havien assabentat que volíem dedicar-los un petit homenatge.

Manuel

Emilio i Mari a punt d’acabar l’entrenament d’avui, al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs

Bon estirament de la Sonia Orriols

I la Cristina a incrementat el quilometratge a la bandera, que tenim a sort de ser portada per tan bona gent.

Karim, un amic i Hassan , estaven davant la Masia.

Davant la Masia, amb la bandera

Juan Carlos, Miguel, Joan, Marc, Miquel, Fernando

…i el de la gorra

I a la font Mossenaire, amb una gran Mossenaire. Un dia més amb una font que és molt d’agrair.

Ens ha impressionat gratament comptar amb una gran persona com en Marc  Simó aquest any, i li agraïm el seu escrit i sabem que és una persona que li  agrada ser molt solidari amb els altres. L’escrit ha estat molt agradable i ara  sabem amb qui tenim la sort d’entrenar. Gràcies i et desitgem el millor i que  continuem gaudint de la teva companyia. Gràcies!!

Com deia el gran Pepe Rubianes, sempre m’he considerat galaico catalan,  galaico de naixement i català de sentiment, però no cal començar des del  principi, ja que de ser així potser demà encara escriuré. Per a mi és tot un  honor escriure aquestes línies com a mossenaire d’honor, tot i que millor  posar en quarantena si realment mereixo tanta atenció, o sent realista i  sensat, recordar que ho sóc gràcies a tres negatives d’alguns dels meus  companys… Tot i així satisfet per aquest honor i més satisfet per ser-ho en  una data assenyalada com és St. Jordi.

Com a atleta, dir que mai m’he considerat com a tal, més aviat un pixa pins  que simplement disfruta de sortir a córrer sense la necessitat de mirar temps o cronometres. Curses de 10,21,30,42 i alguna que d’altre de llarga distància retenc en la memòria, i les retenc per haver-me superat i per haver-les  disfrutant com un cabronàs. Ara bé, hi ha curses i curses, i sense cap mena de dubte em quedo amb aquelles les quals he corregut com a Cuco Smile, un personatge creat per a retornar al públic tot allò que durant anys m’ha
regalat, en forma de somriure, d’alè o ànims i fent-ho a més d’una manera vistosa i diferent com ara és anant disfressat de pallasso i acompanyat d’uns amics que cursa rere cursa, m’ensenyen que les curses són molt més que un grapat de kilòmetres, un temps marcat en un rellotge o un rebaixar marques contínuament, com sempre dic, hi ha qui medeix les curses en MMP (millor marca personal), jo ho faig amb MSP (millor satisfacció personal)

Ja per acabar segurament seria glamurós dir que he tingut la sort de córrer al costat de medallistes olímpics, guanyadors de la Vuelta o tants i tants d’altres amb qui he compartit km, però realment jo el glamur me’l passo pel forro, evidentment el glamur dels personatges famosos, ja que el meu glamur i la meva sort és poguer dir que he tingut la sort de compartir km amb el Martín, la Leila, la Raquel i tants i tants amics que m’han regalat moments inoblidables. O sigui que si mai aneu a una cursa i veieu el Cuco corrent amb els seus amics, regaleu-li un somriure, ja que us donc la meva paraula de que nosaltres us regalarem molt més.

Petonarrros mossenaires!!!!

Tags: Amistat, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Marc Simó, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa