02
gen.
2011
Pep Moliner
Era el darrer entrenament d’un any en el qual ens hem anat coneixent una mica més profundament els amics que ens auto-anomenem Ègara- Mossenaires, nom que ara utilitzem per què el nucli de la nostra amistat s’ha anat llaurant en el fòrum Mossenaire, que també deu el nom al Rector Mossèn Homs que a la vegada dona nom a la Masia d’on al llarg de prop de vint-anys sortim a entrenar, els que ens anomenem Mossenaires. Mossenaire és tot aquell que un dissabte te a bé a regalar-nos la seva companyia amb aquesta filosofia d’entrenament d’esperar-nos.
Com què sortim del costat del club esportiu de l’Ègara. I sobretot, per què molts de nosaltres estem molt orgullosos de ser Egarencs, què és la ciutat on tenim amics, família, rels i on estem posant llavor. Si voleu llegir un xic la història d’Ègara
El lloc de trobada és adequat per què hi ha força aparcament, hi ha lloc per estirar, estar prop del camp i ens sentim a gust mentre esperem als voltants de dos quarts de vuit del vespre i quan ens acomiadem a tres quarts de nou, al costat del Centre Esportiu de l’Egara
Vam començar mig en broma mig seriosament i enguany aviat celebrarem el segon aniversari de les trobades, que consisteixen els dimarts i dijous de fer aproximadament una hora per les muntanyes. L’Agustí, que ja fa anys que entrenava per la zona i que en és un gran coneixedor, sempre pensa algun recorregut, o tipus d’entrenament que a més sempre fa una crònica
Avui, ens feia gràcia intentar fer una fotografia de record, que a més ens ha costat per què la llum no hi havia manera de que ens quadrés. S’ha fet el que s’ha pogut i a més l’hem enviat a tv3 per si per casualitat ens posen aquesta imatge.
No hi ha tothom que ha anat venint, però si que una bona representació. La nostra intenció és que duri molts temps aquestes trobades, per què notem que tots ens anem posant en forma i que estem fent unes molt bones amistats. Ens ajudem molt els uns als altres i al llarg de l’any ens marquem reptes importants, que mentre entrenem i de forma costant forma part de les nostres divertides converses.
Bé, unes quantes fotografies del dia trenta de desembre a poques hores de tancar un any en el que hem gaudit molt plegats.
Gràcies per tot.
dels que hem estat i el que hem fet a la secció creada per aquesta motiu.
07
des.
2010
Pep Moliner
Un fred que pela !!
Però el caliu humà mossenaire treu foc.
Avui s’havia publicat per segona vegada el circuit prèviament al twitter i l’hem seguit. Ha estat un bon entrenament i encara que son dies de pont per molta gent, per nosaltres si és dissabte sabem que hi podem comptar.
Hem sortit en direcció a al camp dels coloms, vorejant els el camps llaurats de fa poc i amb les llavors acabades de plantar. Ara farem el seguiment visual tots els dissabtes.
Es veu ben bé. a les fotografies com els primers ratj de sol ens acompanyen i adornen els paisatges. Fem la primera parada al petit coll, i anirem ara en direcció a la font de l’Argelaguet, sense arribar-hi. D’aquí, una vegada ens re-agrupem, cap al camí llarg i sempre baixant, fins els quatre camins que moltes setmanes ens conflueixen molts circuits.
Farem una petita pujada tot fent un canvi de ritme on es dona la casualitat que els primers son; en Manel de Vacarisses, Ramon de Viladecavalls, Miquel de Sabadell i jo de Terrassa. També hi eren representades: San Quirze, Rubí i de ben segur que em deixo alguna població propera.
Travessem un camp molt maco, que ens regala una estupenda vista a Sant Llorenç i ens anirem cap el rierol que altres setmanes hem fet des de l’altre costat. Estem cercant qui hi cau, però tots teniu un molt bon equilibri. Anem cap a l’hípica, baixem per la vorera de terra al costat de la carretera que uneix la mancomunitat i l’entrada del golf i també la hípica i l’hotel de Can Bon Vilar, i just amb primer camí qui torça a la dreta, ens dirigim a la bassa del golf on ens farem la fotografia de grup.
Des de dins del grup i quan estàvem posant-nos a punt, s’anima a un amable senderista que anava abstret escoltant el seu ràdio a que ens retrati. El pobre poc s’ho esperava, i passa uns moments apurat, amb les ulleres que se l’hi entelaven i al final també se l’anima de barrejar-se amb tots els mossenaires i per fer-se una fotografia amb tots nosaltres.
Ens dirigim cap al torrent de la Betzuca, camí de Torrebonica i fins a la Masia de Torre Mossèn Hom en poc més de deu quilòmetres.
L’Antoni ens regala el registre del circuït que a pujat amb el seu gps per què el podeu gaudir.
–Moments previs a punt de sortir a les 08:00 i escaig
Primeres llums solars del dia amb la Mola al fons
Primer re-agrupament al collet
Moments d’espera, tot i que sempre dic que no cal aturar-se. Podem anar a cercar aquell mossenaire que ja arriba
Jordi Mango, un pioner de les curses egarenques
Descens cap Argelaguet, amb els amics que venen
En Xavi de Sabadell i en Josep Rull, que està preparant la mitja de la nostra ciutat
En aquest punt és comú de molts circuits dels que fem
Després d’un bon canvi, amb la Mola al fons
i ja de cara amunt, amb les belles vistes
Passant el rierol i encara no hi cau ningú
El nostre mossenaire que m’ha donat records de part de Juan Muñoz. I es diu José Antonio, i estem molt contents de comptar amb ell.
El noi del gorro Nike, a l’endemà tenia mitja Mataró, com en Casi. La Rosa va fer tot l’entrenament corrent
Foto fet per mi
Fotografia feta pel senderista.
Fotografia amb senderista, que el teníem del tot espantat
En Xavi i en Ruben, a punt de girar per la fantàstic recta al bell-mig dels arbrers ben alts
L’Antoni, la Isabel
En Barcia, en Josep i l’Enric Mateu, que feia prop de trenta anys que no ens saludàvem. Un genial escaquista
La cua de grup amb el noidelabarba (Jose)
El circuït que ens ha enviat l’Antoni Gallardo, per que el repasseu és el següent:
I moltes gràcies pel detallasso
Fa poc més d’un any que vaig conèixer l’Oriol, fill d’un dels meus mestres d’atletisme: en Mateu. Ara hi entreno sovint i la seva evolució i millora és imparable.
El que em fa patir, per què no hi ha res que més temi que els meus amics es lesionin i com que millora amb tanta velocitat, doncs això: fa patir. Però, segur que li espera passar-s’ho molt bé amb l’atletisme. Entrenem plegats els dimarts i dijous al l’Egara, i ve des de Viladecavalls (amb cotxe), Aquest dissabte vam sortir plegats des de la Masia de Can Palet, completant uns vint-i-un quilòmetres.
Comparteix els seus entrenaments a Strands a http://www.strands.com/oriolfarre i també podeu llegir al seu blog: http://oriolfarre.blogspot.com/
deia l’Oriol
Soc l’Oriol Farré, vaig néixer el 14 de juliol de 1982 a Terrassa i ja de ben menut vaig iniciar-me en l’atletisme. Entrenat pel meu pare Mateu Farré al que li dec que que m’estimi tant el córrer, durant la meva infància vaig aconseguir grans metes guanyant diversos anys el cros escolar a Terrassa, diverses curses i disfrutar moltíssim d’aquest mon…
Dels 15 als 27 anys canvio l’atletisme pel basquet i futbol…però com que un sempre vol tornar a allò que realment li agrada i mes el satisfà, torno a rodar i a menjar km’s i km’s.
El meu retorn va ser a la cursa de bombers del 2009 on vaig tornar a sentir les sensacions pures de l’atletisme. Des de llavors la veritat es que no he parat d’entrenar, de disfrutar amb la natura i sobretot conèixer gent maca a traves de l’AREC d’on hi formo part.
He fet curses de barri, curses de 10k i mitges. He anat millorant els temps fins aconseguir els 38’47” en 10k (Mercè 2010) i 01:26:41 en mitja (Tarragona 2010).
Hi ha curses i curses però algunes son molt especials, com la Behobia, els 10k de Saragossa i el Circuit de Curses de Terrassa.
Personalment crec que el córrer quan va acompanyat d’una relació d’amistat entre tots els que correm, ho enriqueix encara mes, i això es el que es viu els dissabtes a les 8 del mati a MH.
Si el moviment es vida, correm i sumem km’s companys.
