01 febr. 2011
Mossenaire Casi, fa seixanta quatre anys
No hi ha dos dissabtes iguals.
Avui, i com que els meteoròlegs ens havien espantat, tot anunciant neu, hem fet una circuït on no ens hem enfangat, exempt d’aquest, i que consisteix en travessar pel centre bonic del poble de Matadepera, pels llocs més ben guarnits.
Hem fet una aproximació pel mig del bosc, però que un camí asfaltat i l’Ajuntament de Matadepera també ha estat testimoni del nostre pas.
A partir de la riera, l’hem pujat en paral·lel, quan tot just passàvem per la plaça de Sant Jordi fins la masia de Cant Torrella, ara restaurant luxós i més tard el nostre punt central era la font de Can Roure, que sempre raja d’allò més.
Ens havia anunciat que avui s’estrenaria com a mossenarie un dels nostres seguidors per la xarxa més fidels, en Paco Gómez, i que porta un blog d’allò més divertit, anomenat “dureza extrema”. Com que per nosaltres és un honor rebre visites tan importants, li hem demanat si volia ser mossenaire de la setmana, i que ens ha concedit.
En Casi, com un nen de només seixanta-quatre anyets i nouranta-quatre maratons, i un munt d’històries per explicar. Per això, ja val la pena venir a veure’l.
Avui dúiem a en Casi, que el dia abans havia celebrat els seus seixanta quatre anys, molt ben portats i el seu amic Mariano li havia preparat una sorpresa: una coca feta per ell mateix, però que duríem en secret fins al final de l’entrenament i que hem pogut degustar tots plegats tot gaudint de l’aconteixement.
Ens ha fet gràcia com l’Irene, que viu a Matadepera, s’ha avançat per deixar la samarreta mossenaire del seu marit, l’Albert, a casa, i ha retornat a l’entrenament. Avui també ens ha regalat per segona setmana consecutiva l’Esther, que a més ha estat, per petició d’en Mariano, qui ha presentat la coca a l’emocionat Casi.
L’entrenament ha estat gravat per gps pel nostre mossenaire Antonio Gallardo i retratat per en Rafael Atienza, a banda de les fotografies que també he anat fent, Vol dir, que tenim un document molt complet.
Gràcies a tots per venir i fer-nos tants honors.
http://www.endomondo.com/workouts/iy2ZJoXiYAE
Primera fotografia presa des de Can Roure i aprofitant les vistes de la Mola nevada.
També era un atractiu passar pel nou pont, que al no tenir cap columna al mig, quan passem corrent el fem botar, causant una curiosa sensació d’inestabilitat.
Aquest estiu vaig conèixer en persona en Paco, ( http://atletisme-elnatacio.blogspot.com/ ) a la cursa de Matedepera. Habitualment ens fem el seguiment i ens donem ànims en el nostre desig d’aportar coses aquest mont del córrer. Curiosament el blog que ell porta, es surt del que estem acostumats. Sempre notes un toc d’humor en tot el que fa, i només cal veure les sevess caricatures dels seus amics. Pel que ens coneixem, és una persona molt seriosa i és molt gratificant poder comptar amb la seva amistat.
Li vam demanar que es definís i ens va enviar el següent
Me llamo Paco Gómez. Tengo 45 años.
Uno de mis primeros recuerdos de infancia es jugando a fútbol en la calle con mis zapatos Gorila de invierno, o unas sandalias en verano en cualquier rincón lleno de piedras (no había más). 40 años después, me puedo permitir comprar de vez en cuando unas zapatillas neutras de marca, con una buena amortiguación, para poder ajustar bien mis plantillas. Entre medio he jugado a frontón, pádel, futbol sala, etc, siempre con amigos. Ahora me ha dado por correr y en este mundillo también he hecho otros amigos. A uno de ellos lo conocí virtualmente a través de su blog, un gran blog, el blog d’en Pep. Me fascinó su capacidad de reunir a tanta gente, gente diversa, gente de diferentes lugares, pero con una afición común: correr. Me invitó a que probara un día y aunque el sábado lo tengo muy complicado, por fin he podido asistir a una salida mossenaire. Ha sido un placer y además he elegido un buen día, La Mola estaba nevada y hacía sol, las fotos podían ser interesantes. Además he tenido el honor de ser elegido el Mossenaire del día. Gracias Pep.
Mi incursión en el atletismo fue hace poco más de 4 años, cuando salía desde el C.N.Terrassa solo a hacer footing. Un amigo del club, perteneciente a la Sección de Atletismo, que me veía salir solo, me invitó a entrenar con ellos. A la enésima invitación acepté, empecé a entrenar con ellos. Me enseñaron a hacer cambios, series, nuevos circuitos y me apunté a la Sección de Atletismo, donde he conocido mucha gente y hecho buenos amigos. Esta es mi tercera temporada y he conseguido marcas que no pensaba que pudiera hacer:
– Mitja Marató Gavà 2010: 1h 23’ 40”
– 10.000 m de Esparreguera 2010: 37’ 31”
– 5.000 m de Poble Nou-Zona Esportiva: 18’08”
– Mi único pódium en los 10 km de Sant Quirze del Vallès de 2010, 2º en la categoría de mayores de 40 años.
Como todo el mundo sabe, un hombre antes de morir debe hacer 4 cosas: tener un árbol, escribir a un hijo, plantar un libro y ser Mossenaire (o algo así). El sábado conseguí la cuarta de ellas, y puedo afirmar en negrita, cursiva, con mayúsculas y subrayado y si hace falta de color rojo y con letra más grande para que sea vea mejor:
MOSSENAIRE POR FIN
Comentaris tancats a Mossenaire Casi, fa seixanta quatre anys
