21 juny 2011
Corredor Popular “Mossenaire”
La filera d’amics d’entrenar plegats avui era d’excepció. No hem d’oblidar que aquests entrenaments son fruit de que tots compteu igual com el què més i que sense vosaltres no cal que diguem que no serien possibles aquestes trobades.
L’arrencada és veu la quantitat de persones que estan confiant amb aquest entrenaments. En Primer terme en Carles i en Valenzuela, seguit de prop per en Jordi Portero, un dels nostres mossenaires més joves.
En Jordi, seguit de prop per en José Manuel, el seu pare, vestits de gala per l’ocasió.
I en Toni, enxampat amb els ulls en blanc, i amb ulleres en Salamó, que s’està preparant per una marató de muntanya el proper més i ara fa entrenaments consistents.
En Cesc seguit de prop de Mossenaires nous: ja ens aprendrem el nom.
El primer revolt en direcció al torrent de la Betzuca, seguint el GR
I l’Agustí, que s’ha imposat la responsabilitat d’ajudar-nos a molts, entre ells jo, a entrenaments variats des de l’Ègara amb els Ègaramossenaires :
amb grup al Facebook i racó al fòrum on s’encabeixen fotografies i cròniques.
En Rafael Atienza, que fa fotografies, que llavors penja per tots nosaltres. Ara feia dies que no podia venir i aviat ho farà des de Can Palet,
En Manel, posat seriós
En Sebastian Chamorro Serrano, ja em va dir a la cursa de Poble Nou que vindria, i aquí el tenim capitanejant al grup de les “NENAZAS RUNNING CLUB”
I Avui venia, després de força temps, en Joan Carles Arévalo, de vermell, al costat de l’Antoni Rúbio, reconegut ultrafondista, que al fòrum ens posa moltes propostes de proves llargues
I les dues gran amigues, Roser i Marga, que son habituals i entrenen molt plegades
En Pep, na fent
El matrimoni de la Núria i en Angel Maria. L`Àngel em deia pel facebook que estava molt content de venir a entrenar i fer 10 qm. a l’estil Mossenaire
Noves Mossenaires
Dos campions com en Pasqual Vicente i en Diego Garcia, seguits de prop per en Lluís Oller
En Tomàs, que el conec de l’època que anàvem plegats al Gimnàs Olimpo i que ara corre amb la bona colla dels Nenazas i que ens feia la fotografia següent
i al Faceebok van escriure els següents comentaris:
Com us podeu imaginar és broma 😉 . Tampoc hi havien negociacions. Home: si fos en Cesc Fàgregas, faríem un esforç.
Moments previs a la fotografia, on donàvem notícies i parlàvem d’en Jaume Leiva, que no havia pogut venir per haver anat a intentar fer una marca mínima a Bilbao, de cara als campionats estatals de 5000 metres. Diu que anant a 2’50” quan transitava pels 2800 metres, va adonar-se que no ho aconseguiria.
També explicàvem la sort de que havien vingut els amics de les “Nenazas Runnig Club”
Que en Paco Gómez porta un blog que val la pena de seguir: http://atletisme-elnatacio.blogspot.com/
En Carles López i en Fran Frutos, tot escoltant la xarrera d’en Pep
i dalt en primer terme de vermell, en Víctor, l’autor del vídeo
No vaig fer aquesta fotografia.
I aquí la fotografia multitudinària, prop del rècord amb cinquanta sis Mossenaires, on hem vist quantitat d’amics nous. Per exemple l’Ignasi Freixa que li ha semblat genial l’entrenament, i ho manifestava al twitter i se’l veia eufòric. De blanc al davant de l’Anna Cos. I tants i tans amics, que per nosaltres tots son molt importants.
Com a sorpresa i per qui no el coneixeu, amb bigoti, l’Antonio Zarco: tota una institució del mon de l’atletisme, que ara fa senderisme i btt, però que és un del primers Mossenaires i dels primers que feia els canvis que tots coneixeu. Un home que feia els 100 quilòmetres en 8h38′, la marató en 2h31 i les mitges amb 1h11, amb més de quaranta anys d’edat
Una bona colla d’amics amb bicicleta de muntanya als boscos de Can Deu
Un dia l’Anna Cos em va dir: “Et trucaran per fer-te una entrevista” Bé: l’Anna li va donar el meu nom a en Víctor i va venir ja amb dades del que fèiem els “Mossenaires” i de les proves d’ultrafons.
Van fer amb la seva parella, la Sònia, i amb un ventall de preguntes que a tots sis protagonistes ens havien fet igual, on ella preguntava i Víctor filmava. Llavors vindria la feina de laboratori per fer aquest vídeo que en principi tenia aparaulat amb una televisió. Finalment va tenir per optar en penjar a la xarxa, per exposar la seva feina i que tots poguéssim contemplar.
El que em va sorprendre que el regal que li va fer la Sònia va ser una inscripció a la Marató de París i no tan sols la va córrer, si no que a més va baixar de les mítiques tres hores. Han vingut diferents vegades, a córrer i se’ns presenta per que el conegueu
Diu en Víctor:
El meu nom és Víctor Martín Gros, tinc 25 anys i tinc la sort de ser un corredor popular. A finals de l’any 2005,quan feia uns dos mesos que havia començat a correr, vaig veure un poster al carrer sobre la mitja marató de terrassa i vaig preguntar-me: perquè no fer-la? Vaig guardar-me el poster i a hores d’ara encara el tinc penjat a la meva habitació. Així va començar la meva aventura en aquest món. Sempre he entrenat sol perquè amb la meva edat no he trobat gaires amics disposats a fer maratons, però les ganes de superar-me cada dia han fet que el running es converteixi en el meu esport per a tota la vida.
Sóc realitzador audiovisual i des de feia temps tenia en ment la idea de traslladar a través d’uns extraodinaris protagonistes tota la passió i sensacions que desperta aquest esport. El reportatge en qüestió és aquest: http://youtu.be/ua2c4s5p8xg – http://youtu.be/J28C9H3M1wU
No dubteu en compartir-lo!
Les meves millors marques són:
38.35 en 10km
1.22.04 en mitja marató
2.59.18 en marató
Gràcies a tothom, és un honor ser mossenaire!
Comentaris tancats a Corredor Popular “Mossenaire”
