07
juny
2011
Pep Moliner
Corre, no paris, no paris. Segueix corrent, però amb qui ? amb els “Mossenaires”.
Com que la setmaneta en quan a pluges ha estat intensa, es preveia que els camins de Can Bon Vilar, del golf, de Can Deu i en definitiva, tots els nostres camins, estarien ben enfangats. El radar meteorològic estava ple d’amenaces de pluja, però observabem que hi hauria una clariana que ens deixaria córrer.
La tecnologia ens afavoreix, i decidim pujar en direcció a Matadepera per anar a passar a l’equador de l’entrenament, per la font de Can Roure sempre abundosa i sense enfangar-nos.
Com que no tothom s’hi veu encord encara, la pensada era que feta la fotografia a la Pça. Sant Jordi, qui volgués podés tornar cap a la Masia de Torre Mossèn Homs abans. I es va fer un grupet, composat per amics mossenaires.
Veiem que repeteixen mossenaries i l’entrenament ronda els 10,8 quilòmetres. A la font fem una segona aturada per fer un bon traguinyol i fer el retorn al camp base.
De nou un plaer tenir tanta gent !
A punt de fer el primer reagrupament, just a l’entrada de Matadepera, pel Mas sot
Montse Vila, sempre riallera i en forma
Ferran. igual que en Pedro, havia fet el darrer diumenge el Zegama. Al seu blog el podeu llegir si voleu.
http://fgalcera.blogspot.com/2011/05/x-aizkorri-zegama-mendi-maratoia-aupa.html
Kim i Josep . Dos amics que els agrada venir i fer bones xerrades.
Avui en Jose Manuel Jiménez estrenava la seva samarreta. És dels que no falla mai i sempre que pot.
Avuí l’Adrià la panxa no la tenia fina.
La pujada més forta que fem, no fan perdre la rialla. Al fons la bonica Mola
En Salmeron, ho fa tot caminant. Feia dies que no corria.
I en Diego, de vermell, ens confesa que te un bon costipat i es trobava avui cansat
Els tres magnífics: Carles Salmeron, Carles López i Toni Granados
I la font de Can Roure.
Una grata sorpresa: en Luis Maqueda. Quan els hi explicava el mite que tenim en la seva persona, s’ha obert un passadís i els “Mossenaires” li han dedicat una sonora rebuda amb un bon aplaudiment
Aquest pont fimbreja al nostr pas. Es fa divertit passar-hi
Imagineu-vos si en José Manuel Jiménez està fort, que ha volgut improvisar amb unes escales
I en Carles, talment igual. En Casi, desapareixia per un altre camí diferent al nostre.
Dins del món de l’ultrafons, quan un veu un ultrafondista aviat veu similituds i és el que em va passar pel cap quan vaig començar a seguir en Pedro. Soc sincer si dic que no el conec gaire, i només li ser la seva vessant com un home dur. Sovinteja la muntanya de Montserrat i fa entrenaments que per un altre persona serien impossibles. S’apunta i acaba tot tipus de variants de proves de lo més bèstia i de tant en tant, ve a rodar amb nosaltres i sempre en total discreció.
Hi ha una imatge d’ell que tinc al cap quan faig el 100 de pista i es passa força hores mirant-lo, i el veig prenent mides i ser que te al cap sotmetres a la “tortura” de fer 100 quilòmetres donant voltes: la idea encara no el sedueix, encara que estic segur que el feria perfecte per la seva fortalesa física i mental.
Li vaig demanar de ser “Mossenaire” just a la setmana de fer una proesa: La Marató de Zegama,
http://www.zegama-aizkorri.net/web-es/CustomPages/presentacion.aspx
Gràcies per ser un “Mossenaire” més i venir.
Hola
Em dic Pedro Santos, tinc 58 anys, i corro per que m’agrada, sense saber exactament, els motius per què ho faig.
Aquesta es la meva segona etapa com a corredor, ja que vaig córrer durant uns anys per l’època dels 80,
després va venir un “parón” de 15 anys, fins que en vaig proposar fer el Camí de Sant Jaume amb Btt, i en vaig posar
a fer bici durant l’any previ.
En arribar junt amb un company de treball, ens van proposar com a repte per l’any següent fer la Marxa Matagalls-Montserrat,
amb lo qual vaig canviar la bici per les caminades, fent moltes excursions per tot arreu,cosa que em va fer redescobrir
la muntanya, que no penso abandonar mentre el cos aguanti.
Vaig fer la Matagalls-Montserrat en 20:38, tot i que a les darreres excursions ja començava a trotar a les baixades
i en vaig proposar ferla tots els anys, cosa que fins ara he aconseguit.
Poc a poc el trote a les baixades es va anar allargant, trotant als plans, falsos plans i fins i tot pujades,
transformant-me poc a poc de marxaire a trotador, i m’imagino que amb el temps i la edat tornaré a ser marxaire
un altre vegada.
M’agrada córrer per la muntanya, i en dedico casi exclusivament a fer curses, marxes i trails, preferiblement de 40 a 100 km,
que son les distancies on em trobo be. Les curses urbanes, encara que faig alguna, no m’acanaven de fer el pes.
A MHoms vaig de tant en tant, per veure a coneguts, fer un bon esmorzar, i perquè es una bona zona per estirar les cames.
Tinc reptes importants per fer de cara al futur, sobre tot quan ja no treballi, i sempre que el cos ho permeti, com:
Ca la Montse – Ca la Pili, non-stop.
De Sant Quirze a Finisterre seguint el Camí de Sant Jaume Caminant/Corrent.
Irun a Santiago (Camí del Nord).
UTMB.
Gr-11.
Gr-92.
etc……
i tot el que en faci il·lusió, com els 100 km de Terrassa, que els tinc pendents
01
juny
2011
Pep Moliner
Heu intentat entrenar en grup alguna vegada ?
No tothom te el mateix ritme, i l’única manera d’aconseguir-ho és a l’estil mossenaire.
En que consisteix aquest estil ?
Donar més importància en compartir una estona amb gent amb ganes de córrer acompanyada.
Quan concorren en un mateix lloc tanta gent, unificar criteris és complicat i per sort i gràcies a la generositat de tots, una setmana darrera l’altre el nostre projecte comú es perllonga en el temps.
Al començament, fa ja una colla d’anys, fèiem un fotografia al final per endur-nos un record molt concret del dia, per què pensàvem que amb el temps deixaràs de compartir aquests entrenaments que, si us hi fixeu, la gent gaudeix d’una manera que resulta increïble.
Es mira de continuar amb la idea de que qui vingui s’hi trobi bé, pensi com pensi, vingui d’on vingui. A part de que amb tants anys, penso que el grup sempre va molt compacte i neixen i floreixen amistats, que el córrer perllonga en el temps. Sorgeixen nous projectes entre la gent que ens acompanya.
Conegudes son les xerrades que fan molts en acabar a un bar, on davant d’un esmorzar, acaben explicant bons acudits.
No ens allarguem més a la introducció i parlem una mica de l’entrenament d’avui.
Es proposava baixar per un camí molt ample que ens permet poder xerrar, riure i córrer. A l’alçada de l’estació de Torrebonica, havent passat el pont que travessa la via de Rodalies, per tornar anar tots plegats. Sempre dic i segur que em faig pesat, que qui no es vulgui aturar, ajuda molt si va a la cerca del mossenaire que ve més endarrerit. Aquest agraeix d’allò més que algú es preocupi per ell i se’l vingui a buscar. També te l’al·licient de no anar sol. Per això sempre em sentiu: “El bon Mossenaire és aquell que va i ve ” Però, com que el que compte és que gaudiu tots, i no hi ha regla que valgui, si ens esperem una mica, és més que un gest que s’agraeix.
Com que avui havíem establert dues distàncies; en arribar al camp d’oliveres, una vegada s’han fet algunes pujades i la fotografia, es fa un segon canvi de ritme, pels que volen enfortir i/o millorar el punt màxim del nostre organisme. Aquest canvis contribueixen a una millora més ràpida de la condició física i els recomanem molt a tothom.
Arribats a la recta impressiona veure tanta gent fent el proposat canvi.
El grup que feia una distància d’uns set quilòmetres, ha tornat des de la bassa del golf pel perímetre d’aquest.
Avui ens sorprenia de nou la quantitat de mossenaries nous que han vingut. Gent animada per altres mossenaires, ja sigui com amics, ja sigui el mateix Manolo que des de el seu lloc de treball, com a professional del transport, animava a gent que no coneixem a venir.
Avui ens ha regalat la seva presència en Víctor, un professional en temes audiovisuals. A un parell de mossenaires ens va fer protagonista del
Corredor Popular
Corredor POPULAR . Primera part . http://youtu.be/ua2c4s5p8xg
……………… Segona part . http://youtu.be/J28C9H3M1wU
Avui dos amics es troben entrenant plegats a Torre Mossèn Homs. Tots dos son persones que valen molt. En Xavi Papell i en Pau Sust
Els mossenaires passen per sota de Torrebonica
Avui en Jaume Aragonés, de groc, ha pujat des de Can Palet amb en Pep
Un nou mossenaire, que ha vingut des de Barcelona acompanyat per en Xavi Papell
L’Enric ara és dels habituals i a més porta amics mossenaires, que s’estrenen, seguit de prop que en Valenzuela, que anava d’estrena d’indumentària.
Lluis Ollé, feia molts anys que no el veia i avui també s’estrenava com a mossenaire
I el grup que tancava el grup, Molts mossenaires nous avui. Esperem anar aprenent els seus noms de ben aviat, donat que ens omple de joia tenir nous amics.
Com podeu veure, ens esperem. En Pep ja diu ja que hem d’anar a buscar el que ve més endarrerit. Deixem-lo cantar, eiii i que duri.
Compartim circuït amb esportistes, que gentilment s’esperaven a que féssim la fotografia i en canvi nosaltres la volíem enriquir amb la seva presència
Moltíssima gent amb ganes de compartir una estona per aquest entorn tan generós. Hem establert a partir d’aquest punt un retorn amb menys distància.
l’Antonio sempre ens destaca ho feliç que es sent entrenant plegats. Ha estat operat recentment i te que anar en compte, i per ell entrenar plegats ho te com un dels bens més preuats i nosaltres som molt feliços de tenir l’Antonio Blanco
[img][/img]
En Manel amb la senyal de la victòria. És també un dels nostres valors més preuats.
Ja veieu que Sabadell i Terrassa, tenen els seus bons representants.
Núria, s’estrenava avui i ens va descobrir per internet. Sembla que s’ho va passar prou bé i nosaltres també estem contents i esperem veure-la moltes vegades.
I quina bona parella que fan en Xavi Miquel i la Rosa Cos.
I això és tot. Un luxe poder entrenar al vostre costat
I des de Barcelona, avui i després de força mesos, una persona molt estimada en tot l’entorn atlètic del mon popular i per mi mateix: persona que fa anys venia sovint en Xavi Papell.
Ens agrada que tots tinguem idea dels amics del nostre projecte i se que ell és una de les persones que sempre que parla de nostre projecte, ens fa una molt bona propaganda. Veureu quan esteu amb ell, que és una persona que parla directe i sempre amb un to d’amistat per les persones que l’envolten. Tot i problemes físics, que no el deixen practicar de córrer com voldria, el que no deixa és de fer-ho com millor pot i sempre fa amics allà on va.
Estem molt contents de comptar amb ell i ens ha fet feliç l’escrit que ens ha dedicat i li desitgem un munt d’èxit en tot els que es proposi.
Crec que el que m’ha dit prèviament al seu relat no es pot perdre:
” Pep tot el que esta en blau es el que m’agradaria que posessis, si no pot ser perquè es molt llarg m’ho dius que retallem i t’ho reenvio de seguida.
Eiiii !!! de veritat, possiblement no se m’ha notat però quan m’has dit de ser el Mossenaire de la setmana, joderrrr !!!! se m’ha posat la pell de gallina. Moltes gracies. “
També ens presenta l’amic amb qui ha vingut
” En SOM (Corredors.cat) es diu Pedro (Pere) Durante per si ho vols posar , te una molèstia greu que no li marxa des de fa 2 anys, ha quedat meravellat. El problema es que els recorreguts amb desnivell per poc que siguin, el poden deixar tocat per dies o setmanes o no, esperem que no sigui aixi en aquesta ocasió”
Bé, som nosaltres els agraïts i als que se’ns posa la pell de gallina de poder conèixer de prop a persones com en Xavi Papell. Gràcies per tot.
Deia en Xavi Papell
Vaig fer la meva primera cursa el primer diumenge de 1988, Farell (1h28′) arribant penúltim. A una persona que jugava a futbol i que això de córrer més de 20′ seguits opinava que era per gent que no estava be del cap, mira per on que a partir de llavors aquest esport va començar a ser com una droga per mi i milers de quilometres han aguantat les meves cames. Si expliques el que m’ha donat aquest esport possiblement el 90% de la gent del carrer em prendria per boig, però que us tinc que dir a vosaltres ? Sentiments, llàgrimes, orgull, voluntat, fe, satisfacció, plenitud, llibertat i sobre tot ser millor persona. Vaig començar a córrer a MossenHoms a finals d’Octubre del 2003. Avui desprès de casi be dos anys he tornat a córrer amb la colla de Mossenaires, ha sigut un recorregut maco com tots els que hi han per aquella zona, una mica dur per mi però ple de satisfacció al final, trobar-me amb tanta gent coneguda sempre fa molta il.lusió. L’essència del córrer que es viu en aquest grup es inexplicable. En Pep Moliner m’ha dit si volia ser el Mossenaire de la setmana, buffff !! estic escrivint aquestes paraules molt emocionat , un que es un sentimental però es que això del córrer per mi ha sigut de les millor coses que m’han passat a la meva vida i avui ho he tornat a viure i he gaudit com no ho feia des de fa molt de temps.
Possiblement algun dia arribi el moment de que ja no pugui córrer, però mai deixaré de posar-me les sabatilles.
Una abraçada per tothom.
Gracies Pep
