blog d'en Pep

Una manera d’entrenar motivat és fer-ho ben acompanyat, i en aquests entorns del Vallès fan de bon gaudir amb gent amb la mateixa aspiració. Córrer, conversar, riure, suar, cansar-se i posar-se fort: no oblidem que entrenar significa condicionar el nostre cos per estar més preparat al futur i en aquest cas en la modalitat de córrer.Fer-ho envoltat, a més, es converteix en amé i unificar tants nivells atlètics, on venen autèntics ídols, cracks de l’atletisme que son ràpids al costat d’amistats que per ells és el dia fort de córrer, i a ritmes més prudents i millorar plegats.

Quan es proposen canvis, penseu que son voluntaris i que no cal fer-los, si no es vol. Es fa, a banda de fer entrenaments més divertits, que hi hagi per tothom motius de gaudir.

Amb aquesta prèvia, es proposava un entrenament que ens portarà per els ara camins asfaltats que envolten l’Hotel de la Mola i camp de golf del Prat i tot entrant per la part paral·lela a les casetes de la hípica, fem una recta que protagonitza en Casimir, i on ens provem a ritme alt.

Anem fins a un altre recta on quan sortim d’una granja, fem un nou progressiu i després de reposar un xic, en farem un de forta pujada i per acabar el de les torres elèctriques.

Ja als quatre camins, farem una pujada fermament prement les dents i ens dirigirem cap a la font de l’Argelaguet, on ens podrem refrescar i fer-nos una foto de recordatori d’una nova jornada plena de bones vibracions al costat de gent vinguda de molts llocs: Sabadell, La Garriga, Sant Quirze i com no Egarencs.

Mossenaires caminadors, han vingut i ens hem citat a la font per la fotografia: la Tensi, Anna estaven esperant-nos per tenir aquest bonic record.

Engeguem entrenament amb en David i Toni al capdavant

Però abans hi ha qui ve de casa corrent, com en

Carles Salmerón


en aquests moments en Jose Antonio encara no sabia que seria el seu dia: nominat “Mossenaire d’honor”

I en Pedro, que animat per un amic de la feina, en Juan, que és un mossenaire que avui no ha pogut venir, el que dèiem en Pedro s’estrenava i amb una força increïble, i molt en forma. No el coneixem, tant sols d’avui, però se li nota que fa temps que fa esport. Gràcies per venir Pedro.

I en Carles i en Rafa

I avui tenim la sort de tenir a en Fernando del Corral, l’Andrés Expósito i l’Antonio, cunyat del mossenaire de la setmana

Fernando, que ens te a l’agenda, per quan pugui combinar les seves obligacions familiars.

Baixant pel camí asfaltat



En Pedro tot seriós i preocupat pel que li podia esperar

I sorpresa!!! , la Rosa i en Xavi Miquel que ens el trobem per sort. Al triar aquest recorregut hem tingut la trobada i en Xavi Miquel s’ha afegit a l’entrenament


El darrera de l’hotel La Mola

I davant aquest grans atletes: en Casi i Juan, seguits per l’Andrés

frec a frec en Pau i en Xavi Miquel, que sempre posen notes d’humor a la trobada


I la carecterística de el reagrupament a la rotondeta de la hípica


José Pérez, que ja és avi i ens ensenyava als amics al seu net al facebook, junt amb en Fran

En Carles, un dels mossenaires més habituals al nostre costat, fent-nos sempre costat i discret com sempre

La recta de la hípica, on alguns hem fet un progressiu. No se segur si en Pedro s’ho ha passat bé. Sempre ens preocupa el tema de que tots gaudiu.

En Pedro

José Antono, Antonio i Joan que repeteix per segona vegada, després que diu que ens deia que havia vingut el dia del “Dragon Kan”

Andrés i Juan

amb l’Alberto, que deia: “me gusta un dia así relajado”, i ha sortit a tots els canvis i confessava que s’havia cansat. Val a dir que està d’una forma magnífica enguany i que ens ho passem molt bé plegats, i més quan anem per la part de l’Ègara, que també ens agrada molt.

eiii, Antonio !!

Els amics d’en Miguel Moreno, i grup que conec, sobretot a en Pascual

bé: renyarem al Bisbalenc de la Garriga que no fa bondat, i s’ha apuntat als canvis, tot hi estar recentment operat del genoll. Però, bé: és metge i deu tenir els seus motius. Aiiii !! Masaguer !!

en Rafa em fotografia a mi i jo a ells

reagrupament per fer un nou progressiu

i de nou descans

progressiu en pujada, amb en Xavi Vilanova, també anomenat a corredors.cat “Orzo”

ara el moment clau: “Foto de Família Mossenaire”. El Rafa dins va fent de les seves, retratant a la gent distreta

Espectacular: en ple juliol, amb curses per tot arreu, a una hora per molts molt matinera: “GRAN COLLA” gràcies a tots, tant els que ens feu el seguiment com els que ho feu possible.

Bé, ara ve la part un xic negativa: una persona molts estimada per tots, l’Anna Cos, ara te que estar sense poder córrer per un trencament que sortosament aviat serà història

L’Anna mostra el embenat que immobilitza la cama

pel davant i pel darrera amb la Teresa, que l’endemà feria l’Olla de Núria i grans amigues. L’Andrés i en Pau, també preocupats

I ara tocarà anar a esmorzar a fer plans de futur.

José Antonio ve fa temps a fer més gran el projecte, gairebé sempre amb el seu cunyat Antonio i li demanàvem que ens expliques alguna cosa d’ell. Molt modest, ens deia que no sabia massa que explicar, i de fet és molt interessant saber per ell mateix com ha tornat a córrer i com sempre te present els entrenaments en grup. Estem molt contents de poder compartir aquesta estona amb tots dos i per molts anys puguem fer el mateix. Gràcies, José Antonio.

ens explica en José Antonio:

Hola Pep soy José Antonio como ya quedamos te envío una pequeña biografía mía, deportiva claro jejeje
Mi nombre es José Antonio Pinto . Nací en Terrassa hace 52 años. Desde que tengo uso de razón he practicado algún deporte, por decir alguno, frontenis, squasch, judo, padel, btt y por supuesto correr. Tuve un parón con 39 años coincidiendo con el nacimiento de mi hija. A los 7 años me hice socio de un gimnasio a lado de casa y en menos de un año ya estaba corriendo otra vez. Al poco tiempo me enteré de que había un grupo de gente que salían a entrenar todos los sábado desde Torre Mossèn Homs y la verdad es que fue una experiencia muy buena y yo personalmente aconsejo a todos que vengan a probar.
Por lo pronto solo corro cursas de 10 km el tiempo esta entre 44´y 46´ esta temporada me gustaría correr algunas medias haber que tal

Bueno no doy mas la murga nos vemos en Torre Mossèn Homs. Hasta pronto y muchos KM para todos

Què degust ve córrer a aquesta època, i tan ben envoltats: de gent i natura.

Cada dissabte tenim la incògnita característica; per una banda de qui vindrà i a on anirem. Del cert que els més habituals queden poc sorpresos, donat que els set o vuit circuits que fem, tenim per costum anar-los variant d’una setmana a l’altre, però si que els anem fent. També els progressius que es fan per crear ambient, i enfortir cors i cames. I els reagrupaments, que fem, per anar força units. La característica és anar molt en grup i el remor de les converses es fa molt evident. Aviat arriba l’hora de la fotografia, on es procura ésser tothom per fer un record únic i ens fa ésser més família, i certament no tindrem dos dissabtes iguals i ens cal aquest moment.

S’han fet uns canvis o progressius interessants que heu fet alguns, i d’altres heu augmentat el ritme i en qualsevol cas, tots hi hem participat, ni que sigui en esperit.

Avui, de nou, mirem de fer recorreguts que a tothom els vagi bé, si més no escurçats en alguns llocs per poder ser-hi tots el màxim d’estona. És a dir, que des de la bassa del golf els uns hem fet el llarg i d’altres el curt i ens hem tornat a trobar.

Nous progressius i els més exigent el que va fins a la rotonda de l’hípica.

Hem tingut nous mossenaires, com Isabel i molt bones vibracions, com és característic de la trobada.

Avui en David ens ha dut el que serà el nostre flamants Mossenaire d’honor i de la setmana

I en Josep Mirabet, en primer terme, sempre que pot ens ve a fer costat a la trobada, seguit per l’Antoni Amela i l’Oriol Farré, que a l’endemà tenia una de les duatlons de més prestigi del nostre calendari i que al seu blog ens convida a llegir:

L’Òscar ben rialler al costat d’en Joan Molina amb gorra vermella i seguit de prop per l’Adrià

En Toni, Raúl, Juan Carlos i l’Álvaro, que fa poc ha estat pare per segona vegada i que ja és un habitual entre nosaltres.

Martí, Vicenç, Manel i Toni

En Carles Salmeron, amb ulleres, seguit per la Marga, l’Eva i en Lluís

Quan travesssem el pontet de sobre el tren de Rodalies i ens creuem amb un corredor




Darrera l’Adrià tenim en Joan Forte, que a l’endemà s’estrenava a la Marató de Barcelona






En Josep i en Carles

Xavi Miquel i Mirabet



David, Tomás, Andreu i Isabel, la nostra nova mossenaire i gran corredora




Dos amics que progressen a gran velocitat i mai millor dit: l’Oriol Farré i l’Alex Castells

Aquest progressiu en pujada han estat protagonitzats per l’Òscar, l’Àlvaro, Juan Carlos, Martí i Toni

La foto de família a un punt força estratègic per a tots

I després de la forta pujada al costat de l’hotel de Can Bon Vilar

Els amics d’en Miguel Moreno, que moltes vegades tenim la sort de creuar-nos amb ells

En Tomás fa vint-i-cinc anys que ens veiem, des de quan intentàvem modelar la musculatura al gimnàs Olimpo del carrer col·legi que ja no existeix. Ja per aquella època em vaig fixar amb ell per què sempre tenia aquest toc irònic característic i sa que et fa somriure. De fet no vam fer amistat, però el veia regularment mentre fèiem gimnàstica amb peses. Llavors li vaig perdre la pista.

Passats aquests anys un bon dia vaig veure que també corria i no tan sols això, si no que és força autoexigent i enguany ha assolit 1h27 en mitja, que vol dir que s’ha d’entrenar i ho fa acompanyat d’una bona colla d’amics.

Les xarxes ens han apropat i quan puc vaig a la Pça. de Can Roca on surt amb tota una colla d’amics que s’autoanomena “Nenazas” i que a més és la colla que hores d’ara ens reuneix per Sant Silvestre i fem una volta per llocs emblemàtics de Terrassa.

Avui s’ha apropat gràcies a en David i no podíem perdre l’oportunitat del que el conegueu una mica més i ens ha fet un escrit molt seriós i que agraïm per que ara el coneixem una mica més.

Només pel fet de no perdre contacte amb persones com en Tomás, ja val la pena córrer.

Hola gran familia mossenaire, la verdad es que me es dificil explicaros de mí cuando lo verdaderamente importante sois vosotros, pero bueno acepto el reto que me ha brindado Pep.

Mi nombre es Tomás Sanchiz soy de Terrassa y ya hace más de 20 años que tuve 20 años , como la mayoría de cuarentones parece que vivimos una segunda juventud y para aprovecharla hago deporte, en este caso running y que como todos vosotros sabéis, engancha.

Desde tiempos pretéritos me gustó siempre el deporte y desde niño lo he practicado con asiduidad. Mis comienzos fueron en el mundo del fútbol donde con más pena que gloria iba quemando etapas, desde los 12 años hasta los 18 cuando me di cuenta que mi lamentable formación futbolística sólo me permitiría llegar a calentar banquillos en equipos de 4ª regional. Una vez descartado el fútbol en campo grande probé el fútbol sala, lo mismo pero corres menos. Eso duró unos cuantos años, lo que quemaba en los partidos lo ganaba después en el bar y poco a poco iba entrando en el típico abandono físico de los veintitantos a los treintaitantos. El abandono no era total, intentaba maquillarlo e iba al gimnasio a ponerme “cachas” (a destacar en esa etapa de culturista poco culturizado coincidí con Pep Moliner). Cabe destacar que en el tema del culturismo tampoco nada de nada, en mi habitual linea de precariedad.

Y bueno, llegamos a la etapa runnera donde me encuentro en la actualidad y espero que dure muchos años. Esta nueva vida deportiva comenzó hace 6 años en el gimnasio terrassasports donde de la mano de Jaume Leiva comencé a aprender a correr… sí aprender, porque empecé desde lo más abajo que se puede, concretamente hacía una clase de running indoor en cinta donde Jaume me indicaba técnicas y me imponía los ritmos… aún recuerdo el sufrimiento de las sesiones, entiendo a los que abandonan.

Ya durante esas clases indoor comencé a conocer a gente ( los famosos nenazas) que salían a la calle a entrenar y me animé, junto a ellos poco a poco fui entrando en el mundillo runnero en toda su magnitud, los progresos los notaba enormemente y eso me animaba mucho, tanto que me decidí a apuntarme a hacer cursas. Recuerdo la primera como si fuese ayer, la cursa Santi Centelles de 5 km paralela a la mitja marató de Terrassa, que manera de sufrir. Veía a los participantes de la mitja marató y me preguntaba si sería capaz algún día de hacer una cursa de 21 km. Ahora, 5 años después puedo decir que llevo varias medias maratones y que prácticamente una detrás de otra he ido mejorando, empecé haciendo 1h 50´50´´ y en la actualidad tengo una MMP de 1h 27´52´´ en Terrassa este año.

En resumen, que desde siempre he hecho deporte pero es ahora cuando el running y las personas que estoy conociendo practicándolo me hace feliz de verdad, porque gracias a este deporte mi cartera de amistades ha crecido mucho en cantidad y en calidad.

Un cordial saludo a todos los mossenaires y nos veremos más Sábados, sin duda.

..

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂