blog d'en Pep

Les persones que els dissabtes es posen com a objectiu anar a entrenar en grup, saben que al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs hi ha força gent què de forma ininterrompuda ho ve fent de fa anys, i sap que no cal avisar ni fer res més que presentar-se un dia a les 08:00 i fer com tots: córrer en bona companyia-

La ruta ha estat de nou una combinació de camins molt aptes per poder tenir bones converses, i de tant en tant apostar per provar si el nostre cos admet un canvi de ritme i com sempre fer-nos costat els uns als altres per anar com a conjunt, que és el projecte.

El perímetre del golf i posar-nos a punt per fer el canvi des de la bassa i tot reposant al acabar aquest canvi, una fotografia a un lloc diferent amb l’Hospital de Terrassa a l’horitzó.

Camins bonics i temperatura ideal per córrer sense massa calor i tampoc fred. Poques èpoques de l’any tenim aquesta climatologia tan agradable que fa que córrer sigui un gran divertimento.

fotografia de família on hem destacat a qui s’estrena com a “mossenaires”

Fran i Josep. Avui el progressiu des de la bassa en Fran l’ha fet en primera posició, tot provant-se per a l’endemà fer un molt bon temps al circuit de Catalunya a “Mulla’t i corre” amb un temps de 21’34” els 5 quilòmetres

Jordi i Pedro tot rient després que a la cruïlla els hi hem fet la “jugarreta” a que us tenen acostumats.

L’Ana Maria Muñoz ens ha portat a la seva parella a estrenar-se i sembla que s’ho ha passat prou bé

Mossenaires de tota la vida

I el nostre grup de caminants s’ha trobat al senyor que podeu veure a la imatge. Els que portem molts anys corrent abans ens creuàvem amb ell i sempre corrent. Ara no pot, però si que surt a caminar i ens saluda.

En Javier Colado al mig dels dos germans Serrano, als que carinyosament els “Egaramossenaires” anomenem els “brothers”. Anem baixant per perímetre del golf del Prat

Marc Roura, el cosí jardiner que al costat de la seva muller, la Carme, fa una setmanes ens va ensenyar casa seva, i avui lluint samarreta de la Mola, cursa que sol fer cada any en companyia del seu fill Roger

Casi, seguit per en Pau Sust i David Garcia

Després del progressiu veieu la “filosofia mossenaire” d’anar a la cerca de tot el grup

L’Anna Cos, que és de les persones que fa molt pel projecte i que hi creu des del primer moment i que gràcies a ella te aquesta solidesa i fa que tots en podem gaudir: tot un referent de l’atletisme femení català

l’Ana Maria, fent un bon progressiu

l’Eva Cantero acompanyant a les noves mossenaires, entre les quals ve la nostra “mossenaira d’honor”, la Susana

un progressiu en pujada, amb l’Enrique Nilo, Joan i Emilio al capdavant

I mossenaires reagrupant-se

Després d’un de “Torre a Torre” i tiro per que em toca.

EN David, a més de tornar a ser un habitual a més ens porta noves mossenaires

magnífic exemplar amb el que molts dissabtes ens creuem els mossenaires, seguit per una colla de Sabadellencs del barri de Ca n’Oriach que surten a passejar amb el “millor amic de l’home”

espectacular

Fernando, que ja torna a venir cada setmana i en aquest progressiu llarg arribar capdavanter

Pasqual Vicente, que també anava en les primeres posicions d’aquest progressiu

Diego Garcia, que fa molts anys que no falla mai a la trobada dels dissabtes, tot i ser un gran campió. Un luxe per nosaltres

Carlos i Toni Del Moral, uns clàssics també

Enrique Nilo, esplèndid

Els “Brothers”, germans Serrano amb els que podem entrenar els dimarts i dijous a l’Egara, amb els anomenats “egaramossenaires”. Aquesta setmana feien una duatló de muntanya de la que se’n sentien molt satisfets

En Pedro, contentíssim de ser amb vosaltres i gaudint del moment, i és que el corriol d’avui s’ho val.

Manel Expósito, també un habitual i sempre gaudint. Sol ser voluntari a les grans trobades atlètiques del país

Ignacio, que treballa a València i quan pot ser a Terrassa ens regala la seva presència. A l’endemà correria a la cursa Mulla’t al circuït de Catalunya

Javi Colado i Jordi Viñeta. En Viñeta ha obert un nou negoci com a emprenedor: htpp://medicadiet.com on ha està posant molts esforços

La nostra nova mossenaira

L’Eva que gaudeix un munt i no falla mai. Entre setmana porten un grup de nòies els dijous pel parc de Vallparadis, junt amb moltes amigues. Les California GIRLS training Terrassa

L’Ana Maria Muñoz, apasionada per l’esport

Les nostres noves mossenaires, que ens ha portat l’Anna Cos, que també te un grup d’entrenament pel parc

Marc Roura anant amunt i avall fent costat a tothom

Xavi Miquel, que fa un munt d’anys que no falla. Regenta un negoci de mobles: http://www.tremik.com

Juanjo i Pau, que van fent bona amistat setmana darrera setmana

La Susana, que ha accedit a ser la nostre mossenaira d’honor en el dia de la seva estrena

L’Anna Cos, a engrescat a venir avui a les noies que veiem a la bonica postal

Quan diem que “Entrenaments en Grup a Torre Mossèn Homs” és un projecte de tots ens es fa evident quan de la mà de l’Anna Cos tenim la sort d’anar creient amb amigues i amics i fent noves coneixences. Aquest és el cas d’avui, on la nostra part femenina s’incrementa amb bones persones com la Susana, que ens explicarà una mica coses per saber tots amb qui entrenem tots els dissabtes. Un luxe !

En primer lloc, m’agradaria donar-vos les gràcies per la bona acollida que vam tindre la meva companya, Isabel, i jo. Sens dubte tornarem més d’un dissabte.

Bé, per començar amb la meva història “d’amor” amb el running, m’agradaria anar uns anys enrere quan a la meva adolescència no només no m’agradava córrer, si no que no entenia la gent que ho feia. La meva frase quan havia de fer la proba de resistència a l’institut era “mama, si us plau, fes-me una nota a l’agenda que no vull fer la proba”.

Continuem ara quan fa uns dos anys i mig vaig fer una dieta, sense fer cap mena d’exercici, i vaig perdre uns 20 kg aproximadament. Més endavant, vaig apuntar-me a un gimnàs per mantenir el pes i agafar massa muscular. Això em va portar a fer una aposta amb un company de feina. Havia de córrer un cop a la setmana, durant 40 minuts, 4 mesos. Li vaig demanar un marge de temps per aguantar els 40 minuts ja que el primer dia només vaig aguantar 7! L’aposta la vaig guanyar però… Sorpresa! Vaig continuar corrent, estava enganxada.

Ara, surto uns tres o quatre dies a la setmana amb diferents grups o sola. He fet alguna cursa encara que el meu nivell és baix. M’agrada competir amb mi mateixa però sobretot corro per gaudir. S’ha convertit en la meva estoneta de desconnexió, de llibertat.

Fa anys no entenia la gent que corria, ara no entenc la vida sense córrer.

Espero anar coneixent-vos poc a poc una mica més i gràcies per deixar-me ser la Mossenaire d’Honor.

Avui la persona que està darrera aquestes lletres, posades darrera l’una de l’altre, no sap pas com fer un crònica curta, per què hauria de fer mil agraïments i no pas fer-ne un de petit i escarit i genèric d’aquells tan suats de “gràcies a tots”.

Com que no us vull avorrir a la tropa i, segur que ho faria, ho resumiré dient me’n adono que del projecte d'”entrenament en grup” molts creieu encara molt més que jo o tant com jo, i segur que sou absolutament molt més responsables que passin els anys i la família creix i s’estima. La família “mossenaire” te molta gent que vetlla per què l’invent, que hores d’ara segurament és únic al món mundial, te a persones com l’Anna Cos Morera i tants amics que la tenen com amiga, germana, muller, mare, filla i d’una família que traspua bondat, i que saben que te un cor molt gros, com la de qualsevol atleta que fa anys que es passegi per l’atletisme de fons, com ella fa. No en se detalls, però segur que us ha anat dient que avui a qui escriu se li tenia de fer una sorpresa, i de us podeu imaginar que me la que m’heu donat. Bé, ara ja puc dir que vaig tenir un un bon ensurt i que us renyaria, per què no soc ni molt menys mereixedor de tal honor. És més, tenia a gairebé tothom avisat que no volia ni regals ni sorpreses, que soc molt tímid i aquestes coses em fan posar vermell, quasi tant com la gorra que tinc costum de portar des de que tinc us de raó “atlètica”.

Agraïments forts i grossos a tots i cadascú de vosaltres, tant els que heu vingut com els que hi volíeu estar, com els que heu aconseguit fer que gràcies a aquest invent la vida és més interessant i divertida. Una cosa tant senzilla com és quedar per córrer plegats tots els dissabtes és per mi, hi ho dic carregat de sinceritat, totalment vital.

Les persones tots sabem identificar les amb les que ens hi trobem bé i es per això que entre tots vosaltres he trobat aquest caldo de cultiu on han nascut i neixen històries de tot tipus, i la majoria bones històries i tot gràcies a aquest invent amb el que hores d’ara ja no sabria passar i és el de poder-vos veure molts dissabtes.

Bé; no és que em faci especial il·lusió fer cinquanta-anys. si fos a triar, preferiria vint, però he tingut una vida amb molts moments feliços i el del dissabte en va ser un: però no m’ho torneu a fer que aquest projecte no es cosa meva: jo tan sols faig fotos i escric un diari atlètic i no te cap més mèrit.

Que amb salut tots continueu les vostres vides amb molts projectes i que si pot ser la majoria s’acompleixin i que amb l’excusa de córrer puguem continuar mantenint aquesta relació. Mooooltes Graciesssssss !!!

Avui el cel amenaçava pluja i la idea era fer la fotografia al començament, per si la cosa es complicava: i, clar que es va complicar: jo no sabia res del que m’esperava

La llarga fila de persones que trien entrenar en grup

Després del primer progressiu ve el segon re-agrupament, per continuar tots plegats pel tercer progressiu

Mª José al capdavant del segon progressiu

Beni i Carlos, aprofitant el ritme i la bona conversa

i després de deixar l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura, anem a la recta on podrem fer una nova prova d’alt ritme

i ara toca anar amunt i avall recuperant-nos i re-agrupant-nos

de vermell, en Joan que es va estrenar fa poc com a mossenaire

i en Carles Junca, ens porta al seu bon amic i avui ja mossenaire nou, que esperem repeteixi: crec recordar que Xavi. Quan porti un any entre nosaltres… segur que si

En Lluis posant-se bé el casc

En Miquel, Joan i Manolín:

I un bon record amb la Marta, que s’estrena en entrenaments de 10 quilòmetres, i fa poc va fer la seva primera cursa pels carrers de Terrassa a la Cursa de California Sports.

Aquí encara no tenia ni idea del que m’esperava, tot i que Manolin m’ha pres la càmera

gent aplaudint i músca dins del cotxe d’ent Toni del Moral

En Toni amb la música del per molts anys a tope

genoflexió fins a terra per tothom que m’ha dedicat aquest dia inoblidable

l’era de Torre Mossèn Homs, gairebé se’ns queda petita per tanta barreja de sentiments.

un pastís excepcional. Un corredor omplert de xocolata, boníssim amb dues espelmes amb un 5 i un 0 , al capdamunt una gorra comestible de color vermell. Impressionant, original i emotiu

I un corredor amb gorra vermella: guauuuu !! i tan ben acompanyat d’aromes d’amistat

La meva beguda favorita: cava, amb amics

Prop de l’Anna, veritable protagonista i promotora d’amistats, entrenaments i sobretot, estada darrera d’aquest aniversari, junt amb la seva família i tots els que li heu seguit el joc. Només tinc que paraules d’agraïment per vosaltres, si prometeu que no ho fareu més.

el metge, en Julio José Navaz, que a part de ser una persona excepcional, ha portat moltes vegades a un ritme precís per millorar marques a competicions. Molt agraït que hagis vingut, com tots, està clar.

Eva Cantero ens regala les seves fotografies

Crec que aquest dia es suma a aquells que son més importants de les notres vides i sobretot: per què no en soc mereixedor de tantes atencions. Tal com us vaig dir: sou la meva família.

Abans de sortir l’Anna ens ha comentat que ha vingut un familiar seu, un cosí, d’Alacant i que a més està aquí i ha ve a córrer. A l’hora de la fotografia de família de família ho destaquem i no trigo ni cinc minuts a demanar-li si vol ser el “mossenaire d’hornor” al que sense dubtar-ho, diu que si. Diríem que serà el nostre “Mossenaire Alacantí” . Ja veureu que com d’interessant és el que ens dirà.

Soy Marcel de Alicante y tengo familia de Terrassa . Me alegra un montón haberos conocido y haber pasado una mañana fantástica corriendo por las montañas de
Terrassa a vuestro lado . Soy aficionado y practicante de deporte desde “toda la vida” , y siempre me ha gustado salir a correr , y dentro de las posibilidades , hacerlo en contacto con la naturaleza , en Alicante tengo la playa y montaña, pero correr por estas montañas tan verdes , con tanta gente , y con ese espíritu tan deportivo y social tiene un sabor especial.
Actualmente estoy estudiado INEF, y desde esa perspectiva , me parece una idea fantástica y super enriquecedora salir a correr en grupo , independientemente de la edad , estado de forma , federado o no en algún club etc.. y poder hacerlo de manera conjunta y con un ambiente tan lúdico , es lo que denominamos en nuestra jerga “deporte para todos” , está teniendo una gran aceptación en la sociedad y pienso que va ir a más , espero poder tener mas “escusas” como comuniones y bautizos para volver a correr y disfrutar de un precioso sábado con tan buena compañía y tan fantástico lugar.
Animo a todo el mundo que pruebe con esta manera de disfrutar del fin de semana .
Un saludo con mucho cariño de un “mossenaire ” de Alicante.