blog d'en Pep

La tardor estiuenca ens influeix a l’hora de triar els circuits, si bé fa unes setmanes vam anar a un dels que a l’estiu sovintegem, i donat que sembla que encara estem a temperatures fora de les habituals per l’època, què millor que anar a fer el torrent de Gotelles, on sembla que l’entorn ombrívol i ple de remor d’aigua transparent i què travessa un dels llocs més increïbles del nostre entorn. Sabem que és un recorregut un xic exigent, sobretot per la pujada que haurem de fer, després de molt baixar.

Es proposa de fer-se a bon ritme, donat que l’única manera de saber si estem bé, es provar-nos i fer-ho pujant, donem un bon ensurt al nostre sistema cardiovascular i si passem el repte, podem afirmar que estarem preparats de cara a nous reptes. Hem vist que la majoria ha passat i amb nota l’examen i us felicitem.

Per recuperar forces, uns moments per la foto familiar, prèvia a un progressiu i de nou bones vibracions entra els assistents i sempre gent nova, sempre, aconsellats per qui creu en aquests entrenaments compartits.

Molt agraïts i fins a la setmana vinent, que si tot va bé hi tornarem amb un nou entrenament obert a tothom que vulgui córrer amb gent amb ganes de compartir.

Quan arribes cada dissabte a la Masia i veus la quantitat de gent i de vehícles, sembla talment com una festa. I no és una festa?

El Rafael Carrera, sempre que ve, i ho fa sovint, porta algun amic a qui aconsella en les excel·lències dels entrenaments que tots feu possible amb la vostra presència. Aquí el veiem, dels pocs que s’ha aturat a refrescar-se a l’abundosa font de la moreria que sempre raja

I arribats al capdavall, fem espera per reagrupar-nos i sembla que gairebé tothom en te una per explicar

Primer pla de la Mercè Nieto, que la veiem sovint i a més lluu samarreta mossenaire, a més de córrer amb les California Girls

En Pau, que sempre i després de fer grans reptes, no oblida fer-nos els honors i fer costat a la trobada

Com en Juanjo i l’Abert, fidels a la cita. El mossenaire de blau, En Javi Murcia, germà de la Cris, en una foto borrosa, però on s’observa quina quantitat d’amigues i amics ens apleguem setmana rere setmana per gaudir d’una hora de bon entrenament

A la pujada no es sentien massa converses, i llavors de baixar ara ens toca torna a guanyar alçada. Veiem alguna rialla, vol dir que no és tan sacrificat

Res millor després de la pujada que la fotografia de família, on ens queda el record del dia que mai més de la vida es tornarà a repetir en un 26 d’octubre i amb aquesta bona gent

Aquí hi sóc jo, per tenir un record al vostre costat en una fotografia feta pel meu gran amic Jordi Viñeta

I de color fucsia el gran Benavente, que fa quaranta-dos anys que no ha parat de córrer i que aviat ens regalarà el seu currículum esportiu, que tant ens agradarà llegir.

L’Anna Cos, que segur que sense ella els nostres entrenaments no haguessin pujat tant en popularitat, ja que són tan seus com la què més. Al seu costat l’Albert, la Isabel de Castellar, i en Juanjo

Una atleta d’ultres de gran qualitat, que ens fa costat a la trobada i companyia, en Toni Fernàndez.

En Joan Vàzquez ja ens dóna a conèixer a un nou amic, i mossenaire nou

I un xic de progressiu, amb els capdavanters

D’ençà que s’ha apassionat pel running, i tot el que l’envolta, veiem com la Laura Fabra evoluciona i millora dia a dia. Contenta i riallera fent-nos costat

Laura amb una foto amb estil

Fernando, al capdavant, seguit per una bona colla de mossenaires.

Amb les amigues del California Girls, el dia que la Mireia és proclamada Mossenaira d’honor, al costat d’un dels puntals dels nostres entrenaments, a l’esquerra en Fran Frutos i a la dreta en Zico, que sol anar amb moltes d’elles als matins, i que sap un munt de córrer

també vull el meu record.

I com ve sent habitual, el grup femeni és fantàstic, i què millor que guardar aquests registres

Tota la premsa immortalitzant a les noies mossenaires i que cada cop en son més

En Juanjo no perdona i va cada setmana a fer el traguinyol a la font de les canyes, com nosaltres en Jordi Viñeta, en Josep Mirabet i menda lerenda.

No la coneixia personalment i encara que la veig sovint envoltada de les Califonia Girls, em vaig fixar més un dia que vaig tenir-la prop comprant a la botiga i duia la samarreta SIN FRENOS que duia i que em recordava que a Terrassa hi ha gent valenta que engega negocis i botigues esportives, com és el cas de la Mireia. Ens fa molta il·lusió què hagi volgut explicar-nos coses d’ella i li desitgem molta sort, en tot i per la part laboral també: Sin Frenos !!! Aneu a la botiga i la coneixereu i feu gasto, és clar

Estic molt contenta de ser Mossenaira de la setmana!

Sempre m’ha agradat molt fer qualsevol tipus d’esport , però després de la pèrdua del meu avi , una de les persones més importants de la meva vida , vaig començar a sortir a córrer amb la meva parella a la nit. No sabia perquè , però em sentia molt bé i a poc a poc em vaig anar enganxant .
Per falta de temps per la meva feina anterior , vaig haver de deixar els meus entrenaments nocturns .

Fa gairebé dos anys , que vaig tornar a “las andadas” , però a poc a poc , necessitava tornar a recuperar tot el perdut .

Vaig començar a conèixer a gent meravellosa i que li apassionava el mateix que a mi, córrer i perdre el nord! ! .
Em van animar a córrer la meva primera cursa a principis d’any , les 5 milles femenines de Valldoreix …… i ja va ser un no parar .
Per casualitat , un dia parlant amb Jose de Califòrnia Sport , en va animar a unir-me al grup de les Califòrnia Running Girls , jo com un rellotge un dimecres a les 9:20 del matí em presento allà i vaig conèixer a Carme Ballesteros , i en va acabar d’enganxar amb la seva tècnica . Ara sempre que puc , no deixo d’anar a aquests entrenaments per les Martinas que tan bé em fan sentir , i a més entrenant al costat de persones tan grans com Zico , Juan Manuel i aquestes pujades que sempre hi són donant-ho tot . Gràcies a la meva amiga Marta Ruiz , vaig anar aconseguint força i millorant els meus temps , que em serveix també per al segon esport que m’apassiona , patinar en línia.
Per aquest va ser el motiu de deixar el meu anterior treball com a locutora en una sala de bingo, i muntar la meva pròpia botiga , Sin Frenos22 , situada al Passeig 22 de Juliol , a l’altura de la primera entrada al Parc de Vallparadis .

Segurament , molts dels que m’acompanyeu els dissabtes , no em coneixeu igual que jo a vosaltres , ja que fa poquet que m’he unit a aquesta gran família . Doncs encantada d’anar-vos coneixent i espero seguir amb vosaltres moltíssims dissabtes mes .

Molt agraïda a Pep Moliner , per aquesta acollida .

MIREIA DOMENECH .

https://www.facebook.com/pages/Sin-Frenos22/562443687128463?fref=ts

Tags: Mireia Domenech, Sin Frenos22

Aquest circuit d’avui ens permet, a banda d’unir Terrassa amb Sabadell tot corrent, un recorregut sense pujades fortes, en el que d’anada i fins ben bé la meitat pràcticament es va de baixada fina. Envoltar l’ermita de Sant Vicenç de Verders, que ens recorda una construcció a base de pedra, com abans es feien els edificis: amb la diferència que aquesta ha estat portada una a una, com un puzzle, des del pantà de Sau on el poble ara les edificacions que l’envoltaven estan anegades per l’aigua de L’envasament.

Fer un parell de progressius de baixada: un paral·lel a l carretera de Matadepera i l’altre ja dins els boscos de Can Deu, força atractiu per molts on posem a prova si el nostre cos accepta un canvi de ritme. Com ve sent habitual, amb els reagrupaments per fer-nos costat.

Un progressiu de pujada i per corriol.

La fotografia als graons de l’àrea de lleure de Sant Julià d’ALtura, aprofitant la improvisada graderia per que tots ens endiguem a casa un record al costat de tantes amistats.

Dues noies es presenten com a noves mossenaires i ens ha arribat que van gaudir força i que es van trobar molt ben acollides dins del grup i per això agraïment generalitzat al grup i a elles per voler provar aquest projecte que esperem també se’l facin propi.

per tenir aquest bonic record d’un dia qualsevol d’entrenament, sabem que la fotografia ens farà rememorar moments viscuts

Però abans passem per la vorera per començar un entrenament que per molts serà novetat i pels més antics, llocs prou coneguts

Ens creuem amb aquest bon home, que fa anys que ens saludem. En altre època ell també corria

Qui vol formar part del moment històric de la proclamació de la “mossenaire d’honor”

Ben aviat ens vam adonar que la Isabel s’hi trobava bé al nostre costat. Prova, que la veiem cada setmana amb un somriure i gaudint de la proposat d’entrenament. Gràcies al que ens explicarà, sabrem i agraïm el gest de donar-se a conèixer i esperem poder gaudir un munt d’anys de la seva companyia i que ens puguem animar en futurs projectes, que veurem que son importants. Gràcies Isabel, i una luxe coneix-se’t

Em dic Isabel Font, sóc de Castellar del Vallès, i tinc 43 anys.
Jo era de les que deia : jo córrer mai de la vida, però va ser fer els 40 i una amiga em va engrescar a fer la cursa de la dona, allò em va agradar, i ja no he parat.
Fa dos anys vaig fer un curs i vaig fer la promesa que si aprovava faria una mitja, vaig aprovar i ja en veus fen la mitja de Barcelona 2012, no puc explicar lo q vaig sentir al creuar la meta (ja porto tres mitges) m’agraden els reptes , i ara el que em volta pel cap es fer una marató…
Agrair als mossènaires la bona rebuda, i a tu Pep, per aquest projecte que ens fa descobrir nous camins i noves rutes per córrer, i així com conèixer gent nova i poder ho compartir…
Una abraçada.

Tags: mossenaires, pep moliner, Torre Mossèn Homs