11 set. 2026

No deixis de fer esport Mossenaire

Classificat com a córrer,Entrenaments,mossenaires

Com a cronista habitual durant trenta-tres anys, no imaginava que un dia no podria córrer. I avui ha estat un dia per rendir-me a l’evidència.

Amb les dificultats per respirar que arrossego des de fa temps, avui no era recomanable intentar córrer, quan durant la setmana, a més, he tingut clars senyals que alguna cosa no funcionava bé. En principi, no estava ni per caminar, però preparant el reportatge el dia abans i veient les rialles de la Marisol, i ara que s’ha animat a venir a caminar, he volgut acompanyar-vos i, sobretot, acompanyar-la en aquest projecte que portem entre tots.

Doncs molt content d’haver vingut. I ara, parlant del dia cinc de setembre, van unes paraules:

Una allau de fotografies he estat manipulant i no n’he deixat ni una al calaix. Un total de dues-centes cinquanta fotografies d’un entrenament especial. Fotografies d’en Fran Frutos, Marta Cirera, David Hernández, Tony Ribell, Nico Burgos, Nico González, Marisol Martínez i Carmelo Luque.

També hi ha el vídeo. Per poder posar totes les fotos i vídeos, passen de pressa, però els podeu aturar per veure-les amb calma.

De nou, gràcies per voler il·lustrar un entrenament. El primer, i no serà l’últim, en què no he pogut córrer, però sí caminar.

Els que han corregut han estat conduïts per en Fran Frutos. I qui és en Fran? És una persona que, de forma incondicional, sempre ho ha donat tot pel projecte, que sempre, sempre, sempre ha estat al nostre costat.

Volem agrair-li el dia d’avui, però també tots aquests anys de suport. Em consta que ho ha fet molt bé i espero que hagi gaudit tant com ho faig jo cada setmana.

Els que hem caminat, ens ha guiat en Mirabet, un dels atletes més antics de Terrassa, que no ha deixat mai de fer de l’esport a Terrassa la seva bandera. Segurament és dels pocs atletes en actiu que es manté sempre a primera línia a l’hora de crear passió per l’esport.

Des d’aquí, també el nostre agraïment per estar com un clau cada dissabte, pensant uns racons on, caminant a bon ritme, ens ajuda a millorar el nostre estat físic i, a més, ens va fent moltes explicacions mentre fem els recorreguts.

Nico Burgos, una de les persones que, d’ençà que forma part del projecte, enriqueix les trobades amb la seva manera de fer. Sempre proper i sempre buscant que la gent estigui bé en el seu conjunt.

M’ha sorprès, mentre mirava el vídeo, veure que ha fet entrega a Nicolás González dels preuats caramels de premi als que s’inscriuen els primers. Tota una sorpresa!

Cada fotografia val el seu pes en or, i queden penjades totalment, tant al blog que tenim com al Facebook de Mossenaires. Si teniu temps, mireu-les totes, com he fet jo, gaudint de cada mirada, de cada gest i de cada somriure.

En José Luís Alonso, que també és un Mossenaire incondicional des de fa molts anys, ha estat qui ha conduït la bandera. A més, el recorregut ha estat creat per la motxilla que duia a l’esquena, que portava el GPS.

Si hi ha més quilòmetres, és perquè és d’aquells amics que van a buscar la cua, aquella companya o company que va una mica més a poc a poc i que va fins al pròxim reagrupament.

I jo, en Pep, primera vegada que he portat la bandera d’ençà que tenim bandera. Tot un honor, portant també el pes de trenta-tres anys. M’han hagut d’ajudar, com es podrà apreciar a les fotografies.

Bé, podreu baixar-vos els recorreguts prement sobre la imatge del recorregut a la web, que us conduirà al Wikiloc d’en Pep.

Us esperem qualsevol dissabte i, sobretot, gràcies per estar al nostre costat.

Comentaris tancats a No deixis de fer esport Mossenaire

04 set. 2026

La pujada d’en Burgos

Classificat com a General

No calen massa coses per passar-ho bé. Només ganes de fer esport, sigui corrent o caminant, i, sobretot, ganes de compartir una estona amb bona gent. D’aquella gent que ens fa riure, que ens fa passar una bona estona i amb qui repetim una vegada i una altra perquè, senzillament, ens agrada estar junts.
L’agost ja va tocant a la seva fi i, per sort, aviat deixarem enrere aquesta calor tan persistent. Avui, de fet, s’ha anat força bé. Les prohibicions per la PPA ens continuen tenint limitats, i sort que encara ens deixen córrer pels voltants de Matadepera, perquè els companys de Collserola ho tenen encara pitjor. Tenim entès que les restriccions no s’aixecaran aviat, i això ens preocupa, especialment per la salut de tota aquella gent que aprofitava els espais naturals del voltant per fer exercici.
I, malgrat tot, ens consta que hi continua anant molta gent. Nosaltres, entre Can Bonvilar i Sabadell, aviat no sabrem ni si existeixen! En fi, paciència i esperem que aquesta situació es pugui normalitzar ben aviat.
Aquesta aposta per l’acudit que un bon dia va tenir en Nicoyo Burgos de fer una pujada descomunal en una cursa ja s’ha convertit en tota una moda. I avui no hi podia faltar anar-hi amb ell. A més, li ha tocat arrossegar la bandera Mossenaire dels que correm, així que la penitència ja estava inclosa!
Ha estat divertit, i també en tenim vídeo gràcies a en Nicolás González, el senyor que porta un autèntic arsenal de caramels. No hi ha qui el superi a l’hora d’apuntar-se el primer! Ja patim només de pensar què passarà quan torni la Txell…
Els Caminants han fet una volta ben maca, i jo estic especialment content perquè avui també ens ha acompanyat la Marisol, la meva muller. Segur que repetirà, perquè s’ho ha passat molt bé i ha pogut retrobar-se amb bones amigues i bons amics. I això, al final, és el que compta.
I avui volem fer un agraïment públic i ben merescut a la Maria José Delgado i en Tony Ribell. Fa un bon grapat de setmanes que, amb la seva inseparable nevereta, ens porten begudes per refrescar-nos. Sembla que s’ho han pres molt seriosament i s’han buscat aquesta feinada setmana rere setmana per ajudar-nos a combatre aquest estiu tan calent.
Moltes, moltes gràcies!
I gràcies també a tots els que ens seguiu, ens llegiu i ens feu costat. Com sempre diem: esteu convidats a venir amb nosaltres quan us vingui de gust.
Mossenaires, corrent, caminant i, sobretot, gaudint de la bona companyia.

Comentaris tancats a La pujada d’en Burgos

Anteriors »