30 gen. 2026
Plovent a la font de la Tartana – Mossenaires
Els dies que es fa més dur mantenir la trobada, són dies com avui, on plou amb força. Ens hem plantejat inclús no sortir. Si a algú li expliques que mai hem deixat de sortir un dissabte a les vuit des de Torre Mossèn Homs, plogui, nevi, faci fred, calor, i tot el que se’t pugui ocórrer. Excepte el malson de la covid i que va ser el parèntesi obligat. Sempre hi ha algú disposat a resistir, i són dies com avui els que, on tot i els dubtes evidents, inclús en la meva persona. Massa agosarat en convertir una jornada que no acompanya a divertir-se. Però, si alguna cosa ens caracteritza, és aquesta necessitat de veure que sols es necessita voluntat, per fer front a les inclemències del temps i, quina sort quan acabes i t’has demostrat de nou a tu mateix que si vols: és possible.
Gràcies a en Josep Mirabet, que ha vingut per no deixar a ningú que vingués a caminar, i per si per cas ha vingut a fer que els caminants tinguessin guia. També a aquesta parella entranyable, @elstrenkacamins , María José Delgado i Antonio Ribell que sols veure’ls que són l’un per l’altre i sempre parlen bé de nosaltres a la seva xarxa social, i en Pau Margarit que avui volia acumular quilòmetres i sumant la mossenejada, ha arribat a fer vint-i-un quilòmetres i duia la gorra mossenaire als dits, encara no estrenada, i l’Àlvar Camañes que no havia corregut mai abans habitualment fins que ens va conèixer a Mossenaires, i en David Hernández que té el cor Mossenaire i avui se li havia donat la responsabilitat de portar el nostre emblema en forma de bandera, i l’ha dut amb un orgull molt profund, a en Carlos Rodríguez que segurament després de mi, ja és el Mossenaire que de forma continuada aviat portarà vint anys seguits no fallant cap dissabte, i que tot el que envolta el projecte Mossenaire ho recorda amb nitidesa. I què dir d’en Nicoyo Burgos, que d’ençà que va descobrir aquest entorn de gent que correm, s’apunta a un bombardeig i fins i tot fa un bon paper allà on va. Des de sempre és el que més interioritzat té, el fet d’anar a la cua, i sovint el veiem anar amunt i avall. Un luxe.
I finalment en Jordi Viñeta, que sempre vol ajudar a tothom i ens empeny a gaudir encara que no vulguem. Sabem que si ell bé, no tenim escapatòria i tocarà córrer encara que caiguin llamps i trons, i a més sempre acaba dient que: quina sort de projecte. Sapigueu que no em deixa plegar, quan més d’una vegada he estat a punt. Vol dir que empeny com el que més i si us fixeu, ajuda en tot el que pot amb cor, cap i ànima. Gràcies, Jordi.
I acabant amb l’entrenament, un clàssic a la font de la tartana en fotografies a cobert, una al xiprer Mossenaire, altre a l’Escola de Música Frederic Monpou i la darrera a cobert de la Font de la Tartana, que era el nostre destí.
En nom dels Mossenaires i del Pep mateix, l’agraïment a un dia difícil d’oblidar per la dificultat climàtica, que si ho penses, tampoc ha estat tant. I com diu el meu amic Jaume Fontanet: només és aigua.
Gràcies a en Josep Mirabet, que ha vingut per no deixar a ningú que vingués a caminar, i per si per cas ha vingut a fer que els caminants tinguessin guia. També a aquesta parella entranyable, @elstrenkacamins , María José Delgado i Antonio Ribell que sols veure’ls que són l’un per l’altre i sempre parlen bé de nosaltres a la seva xarxa social, i en Pau Margarit que avui volia acumular quilòmetres i sumant la mossenejada, ha arribat a fer vint-i-un quilòmetres i duia la gorra mossenaire als dits, encara no estrenada, i l’Àlvar Camañes que no havia corregut mai abans habitualment fins que ens va conèixer a Mossenaires, i en David Hernández que té el cor Mossenaire i avui se li havia donat la responsabilitat de portar el nostre emblema en forma de bandera, i l’ha dut amb un orgull molt profund, a en Carlos Rodríguez que segurament després de mi, ja és el Mossenaire que de forma continuada aviat portarà vint anys seguits no fallant cap dissabte, i que tot el que envolta el projecte Mossenaire ho recorda amb nitidesa. I què dir d’en Nicoyo Burgos, que d’ençà que va descobrir aquest entorn de gent que correm, s’apunta a un bombardeig i fins i tot fa un bon paper allà on va. Des de sempre és el que més interioritzat té, el fet d’anar a la cua, i sovint el veiem anar amunt i avall. Un luxe.
I finalment en Jordi Viñeta, que sempre vol ajudar a tothom i ens empeny a gaudir encara que no vulguem. Sabem que si ell bé, no tenim escapatòria i tocarà córrer encara que caiguin llamps i trons, i a més sempre acaba dient que: quina sort de projecte. Sapigueu que no em deixa plegar, quan més d’una vegada he estat a punt. Vol dir que empeny com el que més i si us fixeu, ajuda en tot el que pot amb cor, cap i ànima. Gràcies, Jordi.
I acabant amb l’entrenament, un clàssic a la font de la tartana en fotografies a cobert, una al xiprer Mossenaire, altre a l’Escola de Música Frederic Monpou i la darrera a cobert de la Font de la Tartana, que era el nostre destí.
En nom dels Mossenaires i del Pep mateix, l’agraïment a un dia difícil d’oblidar per la dificultat climàtica, que si ho penses, tampoc ha estat tant. I com diu el meu amic Jaume Fontanet: només és aigua.
@elstrenkacamins , María José Delgado i Antonio Ribell
Fes clic i posa l’àudio si vols veure i escoltar en Pep
El plegador de banderes profesiional, en Jordi Viñeta i el portador de la mateixa en David Hernández
No hi ha resposta
