Arxivar per gener de 2025

31 gen. 2025


El dia abans a la mitja de Terrassa amb Mossenaires

Classificat com a General

Anem tornant a la normalitat després d’una setmana d’infart. Sí. El nostre projecte la setmana passada esdevenia alguna cosa més que ser un entrenament en grup, on amb els anys per norma tothom sap que del que es tracta és de fer esport, mentre xerrem i fent-nos costat els uns als altres i igualant els ritmes amb les esperes a les cruïlles o les anades i vingudes dels que mentre espera, va fer pinya amb qui no corre o camina tan de pressa i fem el que anomenem anar la cua. La setmana passada tenim a dos grans campions mundials que es van sumar al projecte de la mà de l’organització de la Mijta de Terrassa i més concretament del seu director, en David Otero. Van ser el mateix Martín Fiz que el vam veure anar a la cua a buscar la cua, i en Fermín Cacho fent unes bones aturades a totes les cruïlles. Aquests moments quedaran a les nostres retines i poder compartir aquesta matinal va ser per nosaltres alguna cosa més que un reconeixement al qual tots esteu recolzant al llarg de tants anys aquesta manera d’entrenar. Gràcies per tot plegat.
I centrant-nos en aquest darrer dissabte, com sempre fent abans de la sortida, Mossenaires que corren i Mossenaires que caminen, s’apleguen plegats per signar amb unes fotografies prèvies la trobada del #dissabtemossenaire i per primera vegada i després d’uns dies de venir, el gos d’en Juanjo, amb el que vam iniciar la colla dels caminants, s’estrena un nou Mossenaire can, que segur farà al grup encara millor el Border Collie de nom Teiuc. També convidats per en Pep Santacana, dos nous caminants en Marc i l’Albert. Que sigueu benvinguts, i aquest també és el vostre projecte, per quant pugueu venir: ja ens vau dir que seria complicat, però confiem veure-us de nou i esperem que hàgiu gaudit.
Més avall podreu veure els dos recorreguts si cliqueu la imatge d’on i estan indicats i de nou moltíssimes gràcies a totes i a tots, i, per cert,enhorabona als que vau fer la Mitja de Terrassa, per il·luminar la nostra ciutat amb les vostres presències. Ha estat una setmana genial.
Clicla el vídeo  ⬆  si els vols veure a Youtube

Comentaris tancats a El dia abans a la mitja de Terrassa amb Mossenaires

30 gen. 2025


Torno a fer la Mitja de Terrassa

Classificat com a General

He fet la mitja marató de Terrassa, després de moltíssims anys sense córrer una mitja. Vaig decidir molt abans de l’episodi que tots vam passar de la covid i molt més abans, que amb distàncies fins a deu quilòmetres en tenia ben bé prou. Aquest any ha estat diferent. La setmana passada ni tan sols em passava pel cap fer la mitja de la meva ciutat, i l’associació mitja marató ciutat de Terrassa se li va ocórrer que dins del projecte de Mossenaires que portem de fa trenta tres anys que és el d’entrenar tots els dissabtes a les vuit, podien convidar a en Martín Fiz i Fermín Cacho, i sense acabar de creure-m’ho va ser tota una realitat. A part que fa més d’un any que tinc problemes respiratoris que m’impedeixen fer llargs entrenaments, em baso a fer poca cosa i això sí, caminar cada dia si pot ser amb la Marisol Martínez la meva dona. I aquesta ha estat tota la meva preparació: els dissabtes Mossenaires i caminar amb ella pel parc. Fa deu dies telefono al meu amic Jordi Viñeta, que està com jo i tampoc li passa pel cap fer la mitja i em diu que sí, que la farem plegats. El vaig a buscar a casa seva amb la moto, perquè camini el mínim i ens situen a línia de sortida, això si gaudint de valent de la gran quantitat d’amistats hem anat fent i de l’ambient que es respira. Ens retratem amb un grup entranyable, el Grup Runparadís i ja si: no ens podem tornar enrere. Sortida al costat del Jordi Viñeta que anava queixós de les seves sensacions, tossint, esbufegant gairebé com jo. Els quilòmetres passen i des del públic sentint els nostres noms i escoltant els aplaudiments i gairebé sense adonar-nos els quilòmetres anàvem passant. Veiem una bona amistat, en Nico, portador i llebre del ritme de dues hores, i ens anem aproximant a poc a poc. El saludem i marxem una mica i continuem. Quan arribem a l’avinguda Béjar, en Montilla, un mossenaire, ens diu que portàvem a menys de cent metres en Joan Forte un bon amic, i encara no el veiem. Fins que si, el veiem lluny. El mateix Jordi em diu que no tenim temps d’aproximar-nos-hi, però augmentem el ritme i si a falta d’uns quatre quilòmetres ja estem al seu costat i d’altres coneguts. Gaudim tots del moment i junts arribarem fins a la meta amb la sensació d’haver viscut un dia de nou històric a les nostres vides, on s’ha ajuntat tot. Córrer a la nostra ciutat al vint-i-cinquè aniversari de la prova i fer-ho veient moltes amistats corrent al nostre costat, veient també moltes amistats pel públic, i fins a la recta final veient la meva filla Elii Moliner Martínez que sortia un moment de la farmàcia on treballa a tocar-me la mà, donant l’últim impuls de baixada i travessant la meta.

Només tinc paraules d’agraïment per tothom, per tornar-me fer sentir corredor, i fruit de tots aquests anys que no ho hem deixat d’estar fent esport, amb constància i gaudint de persones amb les quals fem el camí plegats. Repeteixo, fent-me pesat: gràcies a la Mitja de Terrassa, amics molts, família i tenir una de les millors ciutats on val molt la pena viure i fer-hi el niu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comentaris tancats a Torno a fer la Mitja de Terrassa

Anteriors »