Tal com diem, Mossenaires no deixa indiferent a ningú. Trobar-te als peus de la Masia i fer un tomb pels voltants, és de nota. Avui un circuit senzill i dels clàssics, que ens porta al bosc de Can Deu de Sabadell i per pistes agradables per córrer-hi amb companyia. A l’hora dels records, li demanem a la Marta, que la setmana passada ens va regalar una jornada increïble, junt amb la seva família, avui l’hem pogut escoltar, mentre ens llegia als antics Mossenaires d’honor. Moltíssimes gràcies.
Com que en Pau, la setmana passada no va poder venir i li tocava dur la bandera, li hem demana avui i l’ha dut de bon grat. Gràcies!!
I en Jordi, té un fill, que feia dies ens deia en portaria a córrer i avui ha estat el nostre Mossenaire Nou, en Roc. Benvingut i t’esperem força vegades.
I com que en Xavi Miquel ha vingut a caminar, resulta que era el nostre Mossenaire d’honor de l’any 2009 i li hem pogut dedicar un petit homenatge i ens fa feliços que han estat 10 anys plegats. Felicitats i per molts anys.
Al final d’aquest escrit, podreu consultar el vídeo, que diuen que una imatge val més que mil paraules, i si voleu baixar-vos el circuit i fer-lo pel vostre compte, també ho podreu fer.
Us esperem tots els dissabtes, i ja estàs trigant a tornar. Fins aviat
Cada setmana ens agrada destacar a qui ha estat Mossenaire d’honor, tal dia com avui i d’altres anys. Avui, tot i no venir a córrer, l’hem pogut felicitar a Xavi Miquel
En Pau Margarit , és el nostre abanderat i va ser aniversari seu de Mossenaire d’honor la setmana passada. Enhorabona!!
La història la fem les persones i aquest projecte no deixa de sorprendre’ns setmana darrera setmana. Si bé la intenció era anar al Llac Petit, el de Can Bogunyà, per gaudir d’uns indrets que ens agraden i ens satisfan, mentre ho realitzem ens adonem la sort que avui tindrem d’haver-hi estat. Els primers compassos, ja li demanem a en Raúl si ens fa els honors i accepta la seva nominació a Mossenaire d’honor. No us perdeu tant el vídeo com el magnífic escrit que ens ha realitzat. Gràcies Raúl.
Arribem al Llac, i de nou en quedem meravelles del pantà que està reposant de ple d’aigua que està. Aprofitem el lloc per on sofregeix i fa un petit rierol, per retratar gairebé a tothom que avui ens heu regalat la vostra presència. Gràcies.
El protagonisme, també, dels germans Elisabet i David Caballero Mirabet, l’Eli ens ha dut la bandera Mossenaire, i en David ens ha llegit els aniversaris de tal dia com avui, i d’anys anteriors. Gràcies.
I un nou Mossenaire, en Javier. No havia vingut mai i esperem tenir-lo moltes vegades.
I quan ja pensàvem que tot estava, en arribar al davant de la Masia de Torre Mossèn Homs, ens trobem una taula parada amb tot de saborosos menjars, que el marit i la filla, Josep i Anna, de la Marta ens han preparat per celebrar l’aniversari del seu naixement, ara fa cinquanta anys. Per molts anys Marta i família. Podreu veure-ho també al vídeo. Gràcies!!
Nominat és en Raúl Elia. Tota una vida lluita
Oita qui ha vingut!!
Que el recordeu?
Rafael Atienza , feia almenys quatre anys que no el vèiem i des de Mataró!!!
I en Carmelo ens presentarà a un nou Mossenaire. En Javier!!
En Rafael Atienza continua saludant als Mossenaires, com en Carlos
I Javier, és el nostre Mossenaire Nou. Benvingu!!!
Javier, benvingut!!
I ara proclamen i escoltem al nostre MOssenaire d’honor. En Raúl Elia
Raúl Elia, Mossenaire d’honor
Podreu escoltar el vídeo, per sentir-lo. Gràcies Raúl
Ben aplaudit per tothom
Foto de família amb Mossenaires, i després de conèixer als Mossenaires d’honor antics, el nous, la bandera i en Raúl Elia, Mossenaire d’honor d’avui. Gràcies a tothom
I de vermell, ens creuem amb en Jaume Sales, amic i antic president de la Uat i bon atleta de 400 tanques
Jaume Sales
En Jaume. A veure si un dia torna, que havia vingut a córre a Mossenaires
Jaume
Jaume i Javier, havíem compartit club, i junta
Jaume i Javier
Jaume, amb en Sebas, Javier, Diego
Antics components de la UAT
Els germans amb els seus gossos
I quan arribem una magnífica sorpresa
I quan arribem, el marit i la filla, Josep i Anna, esperen a la Marta per donar-li una bona sorpresa a manera de celebració amb tots nosaltres.
Una bona sorpresa de la família de la Marta
Gràcies Anna i Josep per aquest regal
a punt de bufar
Per molts anys!!
De nou ens heu sorprés. Aquests detallassos ens fan adonar com d’importants sou, i més quan en un dia tan assenyalat: els 50 anys de la Marta Cirera que sempre recordarem. Felicitats!!!
Fa unes setmanes en Juanjo em va presentar a en Raúl, que no tenia el plaer de conèixer. Ja em vaig quedar impressionant per tot el que m’explicava i a més ens deia que la seva intenció era de córrer al nostre costat i formar part del projecte que entre tothom tenim. I ens fa una gran il·lusió i no tenim paraules davant el que ara tots podreu llegir i segur que si l’anem coneixent, té un munt de bones històries personals enriquidores. Raúl, et desitgem el millor i la teva presència ja és un regal per totes i tots nosaltres. Per molts anys!!
Me llamo Raúl Elia y os voy a contar algunas cosas de mi vida deportiva.
Nací el 28/9/1966, tengo 53 años y ahora mismo soy pensionista.
Desde muy joven me ha gustado mucho el deporte, ya que era muy gordito y no lo quería ser. Empecé haciendo Atletismo en el club JAB. Al que le siguieron otros clubs como el Natación Montjuic y Agrupación Atlética Fichet. Mi especialidad era la velocidad: 100 y 200 metros. Gané algunas competiciones catalanas, pero a mí me gustaba las distancias largas, aunque mi entrenador decía que yo era velocista y no fondista. Un día me enfadé con mi coach y dejé el Atletismo, pasándome al fútbol de lo que me arrepentí ya que no era lo que me gustaba.
Por motivos de la vida estuve un tiempo sin hacer deporte y lo echaba de menos. Pero con el trabajo y la familia no daba para más.
Un día vi una competición de Taekwondo y me volví a enganchar al deporte practicando durante 2 años esta modalidad de artes marciales que me llevó a conocer el Karate Kyokushinkai. Donde conseguí ser subcampeón de Cataluña de peso pesado y batir un record del mundo de rompimiento. Consistió en un bordillo de 103 kg en mi abdomen encima de una cama de 1500 clavos y mi maestro con un mayo de 8 kg me lo rompió: También lo conseguí hacer encima de la espalda de dos compañeros: Con lo cual la dificulta era mayor, al tener que soporta el peso del bordillo en el aire. Después mi vida dió un cambio radical por un accidente laboral. Eso me llevo a pasar por el quirófano numerosa ocasiones sin resultado positivo. En esas fechas, me faltaban tres meses para ir al campeonato del Mundo a Japón con el resto de compañeros de la Selección y no pude ir por que la lesión que sufrí no pudo recuperarse con las intervenciones llevándome a una invalidez absoluta.
A pesar de todo, mi inquietud me llevó a aprovechar el echo de que mi hijo de 10 años empezaba a jugar a baloncesto en el cole para colaborar como delegado en su equipo además de sacarme el título de entrenador de baloncesto para categorías pequeñas.
Más tarde la vida me llevo a Terrassa donde resido actualmente. Ahí conocí al coordinador del Club Natación Terrassa quien me ofreció colaborar con el club. Acepté encantado y estuve 5 años. Pero “como soy culo inquieto”, un día asistiendo a una charla de básket en silla de ruedas en Sabadell, me permitió conocer al seleccionador Español de baloncesto en silla de ruedas quedando enganchado y maravillado de este deporte desconocido para mí. Conectamos y me ofreció la posibilidad de ir como delegado y acepté. Empecé en octubre del 2013 y en noviembre me propuso ir al campeonato de España escolar como seleccionador de la selección catalana de basket en silla de ruedas con los chicos.
Como veis no se decir que no a nuevos proyectos y me lanzo a la aventura.
En enero se celebraba el campeonato de España en Extremadura y conseguimos ser 3º con una selección muy joven y además sumándole mi inexperiencia en este mundo. Pero esos chicos eran unas máquinas y sólo tenias que animarlos, el resto lo hacían ellos solos.
Año 2014 sería el campeonato del Mundo de Baloncesto en silla de ruedas en Corea del Sur (Incheon). Como ya os decía antes conocí al seleccionador de baloncesto en silla en Sabadell a quien le estoy muy agradecido por abrirme las puertas de este deporte tan espectacular y maravilloso. Me acordaré del día que me dijo que necesitaba un delegado para una semana en el CAR de Sant Cugat. Para la selección absoluta, ya que nuestro delegado no podía asistir. Acepté encantado de poder estar con la élite del baloncesto en silla de ruedas. Al cabo de un mes me sorprendieron al proponerme viajar a Turquía con la selección como delegado para ver como me desenvolvía en los viajes con el equipo. Quedamos subcampeones del torneo internacional y volvimos a España; y a la vuelta ocurrió una cosa muy especial de la que no me enteré hasta un tiempo después. Los jugadores se reunieron con el seleccionador en el aeropuerto de Estambul antes de la salida de nuestro vuelo de vuelta a España y le preguntaron si yo iría con ellos al campeonato del mundo en Corea, el seleccionador les contestó que no podía ser por presupuesto, ya que llevar a un técnico más suponían otros 3000€ lo que la federación no podía asumir. Ahí viene lo mejor. Todos los jugadores y técnicos renunciaron a sus dietas de viaje y me pagaron el viaje a Corea. Yo no lo supe hasta 6 meses después del campeonato. Ya me tenían ganado, pero después de ese gesto, os podréis imaginar. Son mis niños y yo para ellos soy el Tete. Pues así se me conocen en la selección, como el TETE. Del mundial de Core quedamos 4º, a puertas de una medalla.
El cuerpo técnico se despidió en Corea tras 6 años para facilitar el relevo generacional, sin embargo, el equipo quiso que yo continuara en el nuevo cuerpo técnico, ya que decían que acababa de llegar al equipo. Tanto el seleccionador como la federación estuvieron de acuerdo. Hasta la fecha he estado en tres Europeos, dos Mundiales y una Paralimpiada en Rio 2016. Donde fuimos medalla de plata (Primera de plata para España para este deporte). El año pasado 2019 se celebró el Europeo en Polonia, donde las primeras 4 plazas daban pase a los juegos Paralímpicos de Tokio 2020. Al quedar subcampeones de Europa en Polonia volvimos hacer historia asegurándonos una plaza a las Paralimpiadas de Tokio 2020.
Hace tres meses me propuse hacer algo de ejercicio físico. Y opte por caminar, ya que como sabéis algunos voy con muletas por mi situación. Empecé haciendo dos kilómetros a 14 minutos el km, ahora ya estoy en 7,50 el kilometro y llego hacer 10 km. Gracias a Juanjo, amigo en común, que me habló del grupo de Mossenaires, que salían todos los sábados a las 8:00h, llueva, trueno o nieve. Me animé, fui hace tres semanas y me encanto el ambiente tan familiar y de compañerismo que se respira. Cual fue mi sorpresa esta semana cuando Pep me pide que escriba un poco sobre mi vida deportiva. Para mi ha sido un placer y espero no haberos aburrido con ello. Nos vemos los sábados haciendo Km y piña.
Entrenaments Torre Mossèn Homs
A Terrassa tenim un lloc on tots els dissabtes sense excepció hi pots anar a córrer 10 qm. i que tinc el plaer de dinamitzar. T’hi convidem!!!!
0
Jardineria el Roure
Si t’agrada la jardineria i vas a veure en Marc, la Carme i en Ton, segur que trobes el què necessites. Vinga, t’hi esperen i te’ls recomano de tot cor.
0
Mossenaires d'HONOR
fotografia, currículum esportiu dels amics que venen a córrer plegades, i objectiu: per conèixer els amics que corren junts
0
Oriol Farré
Un amic que és un esportista nat, i que li agrada : triatlons, maratons, córrer, fotografia i a més la música. Presenta un programa musicals de 14:00 a 18:00 a Europa FM
0
Panteres de Ca n'Aurell
Una colla d’amics que han fet un club que és nodreix per la bona amistat dels seus components. També en tinc la samarreta ;)
0
Racons, mossenaire
Amics que correm plegats, ens expliquen coses interessants i contribueixen en el projecte esportiu que molts portem entre mans
0
UltraParis
Els que els coneixem personalment, sabem que com ell no n’hi ha dos. De lo milloret en el món de l’ultrafons i del que se’n pot aprendre moltíssim
0
Cada setmana tenim grates sorpreses, com és veure com en Xavi Pons surt de la lesió i pot tornar a fer-nos gaudir de la seva companyia, i veureu al començament del reportatge com dos Mossenaires de fa anys i que portaven un munt d'anys sense poder venir, avui s'ha atansat a Can Mossenaire com són […]
Després de moltes setmanes en què la protagonista principal han estat les pluges, encara que a Mossenaires no ens hem mullat, els circuits una mica enfangats, avui un dia assolellat. Els que correm hem baixat fins a #Sabadell a veure l'ermita de Sant Vicenç de Verders, que de vegades hem explicat i tornarem a explicar:HistòriaOriginalment era al sud del poble de […]
Sempre tenim amics Mossenaires, que tot i no venir a córrer o caminar amb nosaltres, ens tenen en un racó del seu cor, com és en Quim Badia, que un dia va ser Mossenaire d'honor i que ara ens ve a veure moltes vegades a la sortida. Gràcies, Quim!A primera hora prenem nota dels que […]
En mig de pluja com feia temps que no veiem, continuem amb les nostres trobades habituals. Ens ha deixat fer l'entrenament, perfectament i hem buscat no enfangar-nos i si: ens hem escapat de mullar-nos. Castellarnau hem anat els que correm i a Can Sales, els caminants.Ens ajudeu tothom, però menció a en Fran i en Jordi apuntant, […]
Els meteoròlegs ens prometien llamps i trons, i a Mossenaires ens hem escapat d'aquesta previsió, però sí que sabem que els camins amb dies com aquests, estan prou enfangats per trobar alternatives, i què millor que fer circuits per Matadepera que té racons ben bonics, com hem fet. Primer pujar fins a la font de […]
Llac Petit té la millor cara: ple fins al capdamunt i a més ens ha acompanyat un dia fantàstic, amb una il·luminació que afavoria gaudir d'un entorn Egarenc incomparable i molt apreciat pels que ens agrada córrer i caminar per la naturalesa que envolta Terrassa. Hem passat pel damunt de la presa que encara té una tanca […]
Es lleva el dia plujós i podria ser un dissabte amb menys amigues i amics amb ganes d'entrenar, donat que la pluja sol ser motiu que la colla minvi, i just a l'hora de començar l'entrenament, no cau ni una gota i ens anima a fer un dels recorreguts preferits, com els camins són molls: una Tartana […]
Van passant els dies, i van passant els anys i encara hi som. Aquesta setmana que ve ja farà trenta-dos anys seguits que sempre hem estat a Torre Mossèn Homs tots els dissabtes a les 08:00 i entre tots que durant aquests anys algun dia o altre han volgut formar part del projecte d'entrenaments en grup, ha […]
Mirem per la finestra de les nostres cases, i mentre ens posem a punt per anar a compartir els habituals entrenaments, la pluja no deixa de caure i fa que ens repensem si ens volem mullar. Però el que té el temps, que just a les 08:00 en punt a Can Mossenaire ha deixat de […]
Avui ha estat, com sempre, una trobada per no oblidar, i donat que heu estat protagonistes gràfics d'un entrenament que forma part del projecte d'entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs que entre tots anem perllongant en el temps. Els ajuts que hem rebut pels que heu portat els grups com en Joan Forte i […]
Anem tornant a la normalitat després d'una setmana d'infart. Sí. El nostre projecte la setmana passada esdevenia alguna cosa més que ser un entrenament en grup, on amb els anys per norma tothom sap que del que es tracta és de fer esport, mentre xerrem i fent-nos costat els uns als altres i igualant els […]
Ha estat una realitat: Martín Fiz i Fermín Cacho han entrenat amb Mossenaires. Encara que semblava impossible, l'Associació Mitja Marató de Terrassa, amb motiu del vint-i-cincquè aniversari, ens els ha fet venir a Can Mossenaire, a Torre de mossèn Homs de Terrassa i de la mà del director de la Mitja Marató de Terrassa en David […]
El dissabte 18 de gener de 2025 tindrem un esdeveniment històric dins del projecte dels #Mossenaires i serà que dos mites de l'atletisme mundial estaran participant d'aquest projecte d'entrenaments en grup. L'Associació Mitja Marató de Terrassa ha fet possible en el seu vint-i-cinquè aniversari, Martín Fiz i Fermin Cacho puguin córrer al teu costat, amb […]
Era molt agosarat anar a fer el primer entrenament del 2025, l'estrella de Mossenaires ?, pujar a Can Candi i Turó de les Roques Blanques. Ha estat un èxit per part del grup, que ha aconseguit superar amb bona nota un puja amunt continuo i amb sis revolts, que és com ens agrada conèixer fer aquest darrer mil vuit-cents metres, […]
Quina curiositat que l'any Mossenaire acaba el dia 28 de desembre, dia dels Sants Innocents. Va ser un dia que tanquem fent balanç i hem gaudit de nou de gent formidable que utilitzant l'esport i un entorn privilegiat, com és Can Mossenaire, àrea de Torre Mossèn Homs, cada dissabte qui ha volgut i tan sols […]
Dos coneguts
periodistes de Canal Terrassa i del programa "Som Aquí", en Txavu i
l'Oriol, es van compremetre a venir a córrer en grup i van
protagonitzar aquest vídeo promocional de l'habitual trobada i
proclamar-se Mossenaires de la setmana.
