blog d'en Pep

Anar de Terrassa a Sabadell, ho fem moltes setmanes, donat que sempre ha estat lloc d’anar-hi sovint el bosc de Can Deu, i recórrer aquests camps, amb llocs amb vistes un entorn que convida a l’esport, i més al vostre costat. Recordem als nostres lectors, que a banda d’entrenar i córrer, no parem de petar la xerrada mentre ho fem i la rialla és ho que predomina sempre i resulta molt agradable sobretot amb recorreguts com el d’avui. Us convidem a gaudir del vídeo, on es veu un moment en el qual estem a punt d’arribar a la ciutat de Sabadell i deixem enrere uns camps esplèndids i unes vistes increïbles. Gràcies.


Avui l’Emilio ha dut la seva càmera molt manejable i hem fet un reportatge que ens dóna una idea d’ho bé que ens ho passem.


Ens ha fet lectura dels Mossenaires d’Honor, de tal dia com avui i d’anys anteriors, l’Ismael.


La bandera, l’ha dut amb orgull, en Ferran, que a més ha estat Mossenaire d’honor ara fa just un any. Gràcies. Ens ha colpit la seva frase: “ha estat un honor dur la bandera”. Ens ha tocat la fibra emocional. Gràcies Ferran.


I sempre és fantàstic nominar i proclamar a Mossenaires d’Honor, i avui un d’especial: en Hugo del Val, que podreu llegir i gaudir d’ell, i saber quina sort de conèixer a grans persones. Gràcies.


De nou, hem tornat a fer història, gràcies a vosaltres. Per molts anys!!!

Retrobem a en Carmelo, Jordi, EMilio



Posem a prova la càmera que ens deixa l’Emilio. Les fotografies seran fetes amb ella. Merci Emilio



Parlant amb en Joan



Amb en Joan



Avui tenim l’honor de nominar a en Hugo!!



I en Hugo ens accepta i queda nominat



Hugo davant Emilio



I ja era Mossenaire, i ens diu que havia vingut amb en Quim Gaya i avui venia amb en Hugo. Gràcies pel retorn



I justament avui fa un any en Ferran Peiró Puig va ser proclamat Mossenaire d’Honor



Ferran Peiró Puig ens durà la bandera i quan ha acabat l’entrenament ens ha dit “Ha estat un honor”. Nosaltres estem contentes i contents de tenir-te



Sortim






Els cosins, Xavi Miquel i en Jordi Renom



Joan i José Luis



Això és un cotxe i nou de trinca



Hogo, Joan, Emílio, Juanma, Txell



En Jordi, la seva segona vegada



Niko i Cristina



Santi, Sandra, Carmelo, David



I moltes vegades ens passa a saludar en Josep Valverde. Un cracK!



Passant pel torrent de la Betzuca






En Joan Forte , que molts tenim com a “el mestre”



Hugo i Joan



Jordi, seguit per la Marta i en Jordi i tota la colla









Miquel Paradell



Jordi i Marta



Bones indicacions



JuanMa Martin



Amb el fons de la Mola, en Joan seguit per l’Albert, Hugo i Joan



Jordi, seguit per l’Emilio, Carla i Joan



La Txell, seguida per la Núria, Oriol, Ferran, Jordi, José Luix, Xavi, Isma



Marta, seguida d’en Miguel, Jordi i Fran



Niko, seguit de la Cris, Olga, Santi, David i tancant el grup en Maten



Cristina Murcia , a punt de passar el túnel i pujar als carrers de Sabadell, com a bona sabadallenca



I els nostres Sabadellencs Mossenaires d’avui






Aquí amb el recent proclamat Mossenaire d’Honor, en Hugo Del Val






I surt la bandera, de mans d’en Ferran









Fotografies realitzades per l’Emilio i amb la seva càmera









Ismael del Rosal Hernández serà el nostre lector de Mossenaires d’Honor












Ismael del Rosal Hernández llegint als Mossenaires d’Honor












I tenim el de 2019: en Ferran Peiró Puig



Ferran Peiró Puig









Ferran Peiró Puig



Moment que cridem a en Hugo



Gràcies Hugo. Ets el nostre flamant Mossenaire d’Honor. Per molts anys!!






Hugo del Val, Mossenaire d’Honor












Foto de família d’avui, a tocar de Sabadell dins el bosc de Can Deu. Un dia que torna a fer història. Gràcies a tothom






Què hi veus?



Curiós, i per a què serveix?



Curiós



Llarga fila


















Reposem a Sant Julià d’Altura






Carmelo, José Manuel



Txell, Núria






Sandra, Jordi, Toni






Sanadra, Jordi, TOni



Hugo, Mossenaire d’honor, al costat d’en Toni



I ja som al camp base, a Torre Mossèn Homs









El compte enrera, com cada setmana



Gràcies a tothom per fer-ho possible i de nou, un dia inoblidable i sobretot perquè et tenim a tu, si tu. Ens veiem, quan vulguis!!



veure video https://youtu.be/IdET0mTr9vQ

veure circuit https://ca.wikiloc.com/rutes-correr/entrenament-en-grup-a-torre-mossen-homs-mossenaires-22-febrer-2020-47039111





He llegit amb molt interès el teu escrit, sobre tu: emocionat i emocionant. Tot i m’adono que estem envoltats de persones increïbles, com tu Hugo.


La referència, en un punt del teu escrit de la Montserrat-Reus, m’ha retornat uns records que han configurat la meva existència i l’oportunitat de conèixer a les persones que menciones. De tot cor, molt agraït i per molts anys, Hugo.












Hola Mossenaires,
Me llamo Hugo, tengo 57 años y soy uno más de la familia, soy uno más de todos vosotros, de toda esta gente que busca pequeños “ kit-kats” en su unas veces cotidiana y otras veces ajetreada vida, para disfrutar y compartir no sé si un vicio, una necesidad o simplemente disfrutar de lo que lo que es el deporte en general y del atletismo en particular.


Nací y viví en Cantabria hasta los 19 años, de ahí me fui a estudiar a Burgos y de ahí me desplacé para acabar la carrera en Barcelona.
Por motivos de trabajos me surgió una oportunidad en Terrassa y aquí me desplacé, con el tiempo me hice funcionario, y ya llevo 28 años en el Ajuntament de Terrassa.
Podría decir que no recuerdo mi vida sin haber hecho deporte. Con 6 años recuerdo que quedé 2º en mi primera carrera de atletismo y me sentía maravillado de poder recibir una copa. Gané 3 más en otras carreras, pero mi gran afición era el futbol. Desde los 9 años hasta los 24 fué mi pasión, jugando en el equipo de mi pueblo, S.D. Buelna, después en el Burgos y finalmente un año en el Pubilla Casas. Recuerdo como muy lejano que en el año 81 estaba en la selección cántabra sub-21 y curiosamente jugué con Quique Setíen hoy entrenador del Barcelona.
Una vez que dejé el futbol comencé a correr por mi cuenta, hasta que apunté a mi hijo mayor al Club Natació Terrassa para que jugara en la escuela de futbol. Como tenía 1,5 h libre pues aprovechaba para correr en solitario. Un día vi salir del club a un grupo de gente corriendo y sin pensarlo pregunté si podía ir con ellos, y sin dudarlo me dijeron, ya eres uno de los nuestros si quieres. Y así con gente como Chicho, Luis Pérez, Jaume Alvarez, Vicente el keniata, etc comencé a conocer gente de todos los clubs y ámbitos.
Recuerdo mi primera media maratón, a los 3 meses de empezar a correr, que fué la primera edición de la Mitja Marató de Terrassa. Salí acojonado porque la distancia era muy larga para mí. Pero al final y tras mucho sufrir y por qué no decirlo también disfrutar la terminé en 1h 33′.
A partir de ese día ha sido muchas cursas las que he corrido, 10km, 21 km y probé incluso hacer la maratón de Valencia.
Durante este tiempo he conocido a muchísimos corredores, cada uno con su oficio, su familia, su historia personal.
Sobre el año 99 o 2000, no recuerdo bien, hice la Marxa Montserrat-Reus de 100 km , y allí me presentaron en la meta a un tal Pep Moliner, y me sorprendió porque era conocido por todos los que allí estaban.
Fue entonces cuando oí hablar por primera vez de los Mossenaires y probé salir algún sábado. Al principio venía más asiduamente, pero después lo he hecho cuando las circunstancias lo han permitido, pero siempre teniendo en mente que participar cualquier sábado con este maravilloso grupo que le gusta el deporte, la naturaleza, y sentirse bien, es una manera de comenzar bien el día.
Para terminar, quiero agradecer a Pep que me escoja Mossenaire d’honor, lo siento con orgullo, porque represento a todos los atletas que han pasado , pasan y seguirán pasando durante muchos años por aquí.
Gracias

et fem el teu banner a Mossenhoms.be

Torrebonica, i com el seu nom ens fa intuir, és un lloc que molta gent trobem bonic. Ens agrada anar-hi ben acompanyat, i molt millor amb Mossenaires, que mentre gaudim d’aquest entorn, no deixem de riure, parlar i gaudir de tot plegat.


Una cosa ens ha sorprès i és quan un vigilant ens indicava que ja no es permet de passejar-hi amb tranquil·litat per aquests entorns i de fet hem tingut aquesta curiosa sorpresa, quan durant una bona colla d’anys ho hem fet. Bé, el dia d’avui ja és nostre i esperem que no posin massa barreres al camp.


Ens ha dut la bandera en Manolo, i ens ha llegit els Mossenaires d’Honor d’altres anys en José Luis. Les fotografies en el moment familiar ha estat l’Emilio i hem pogut conèixer a dos nous Mossenaires, que ens agradaria anar coneixent: Jordi i Jordi.


Podreu gaudir del vídeo, fotografies i circuit al llarg d’aquesta crònica, però el que més ens agrada és que ens vinguis a veure, i per això t’emplacem a qualsevol dissabte que vinguis a compartir aquests entorns al nostre costat. T’esperem!!