28 març 2019
A la font de l’Argelaguet de nou
Quan repassem la nostra història que remunta a molts anys, veiem que a més avui fa justament onze anys que vam crear el títol a Mosssenaire d’Honor i n’hem tingut més de cinc-centes persones que ens han regalat la seva història i de nou el nostre agraïment per aquest veterà projecte, que sabem que no és d’una persona, sinó de moltes que avui dia, el sentim important. Gràcies de tot cor.
L’entrenament volia ser excusa per anar a la font de l’Argelaguet fent un dels recorreguts clàssics i fer-nos la fotografia de família a aquest racó dels nostres frapants voltants de la ciutat de Terrassa, i refrescar-nos un xic i podreu gaudir d’un petit recull d’imatges en format vídeo al final d’aquest escrit, això com veure el circuit, per si el voleu fer algun dia. Recordeu que el nostre objectiu quilomètric són deu quilòmetres i així ens ha sortit.
Una gran Mossenaire, la Marta, que ens ha fet un fantàstic escrit, que també us brindem aquí.
Hem rememorat el gruix dels Mossenaires d’Honor, tal dia com avui de diferents anys, als que agraïm tot el que han fet.
Gràcies per tot
i avui tenim l’honor de presentar a la nostra flamant Mossenaire d’honor
Marta Cirera, queda nominada avui
Gràcies per acceptar-ho, Marta
El nostre bandera és en José Manuel Portero
José Manuel Portero fa 8 anys que és Mossenaire d’Honor. Enhorabona
Sortim, amb la Marta i en Joan
José Manuel, Ismael
Isabel, Guille
Miquel, Montilla, José Manuel ,Quim, Javi
Ferran, Joan, Montserrat
Fran, Carlos, Anna
Toni, Xavi, Núria, Inma, Manolo
Eva, Carme, Loli
Mossenaires nous amb en Sebas, en Toni i en Cristhyan
Xesco, Jordi, Quim
Conxa i Núria
ni idea
Victor, sguit per la Carme i l’Eva
La nostra nominada a Mossenaire d’honor, passant pel centre d’interpretació ambiental
Marc Armengol , assegut en un banc que sovintegen per l’anella verda
Fantàstic coincidència amb en Carlos Salmerón que anava de caminant.
Isabel, Guille i José Manuel
Marta i Marc
Jordi, Toni, Eva, Josep
Marta, Marc, Inma
José Carlos, Montilla, Fernando, Xesco, Javi, han fet en les primeres posicions un progressiu
Indicacions del camí vell de Terrassa, passant per l’anella verda
Com molts dissabtes i de fa anys, ens trobem amistats de Sabadell caminant
Abans de fer la recta de la Hípica
Fotos realitzades per en Fran Frutos
Guardant la filmadora
Pep Moliner , retratat per en Fran
Pep Moliner a ka recta de l’hípica
en Jordi, seguit pel Sebas i en Montilla
La Loli fan un canvi progressiu en plena pujada
Mentre estic fent el vídeo de la setmana, amb l’Ismael bebent a la font de l’Argelaguet amb foto d’en Fran
Hora de llegir als mossenaires d’honor de fa anys
Enhorabona!!!, i tenim el del 2011, que a més ens ha dut la bandera.
Rakel, la Mossenaire Nova. Benvinguda!!!
Rakel i Toni, Mossenaires Nous
Mossenaires NOus!!!. Cristhyan, Toni, Rakel. Benvinguda i benvinguts!!!!
Sebas i el seu antic alumne Cristhyan Morante, que és Mossenaire Nou
I avui tenim la nostra fantàstica Mossenaire d’Honor
Queda proclamada Mossenaire d’Honor, la Marta Cirera!!!, enhorabona!!!!
Marta Cirera, Mossenaire d’honor
I foto de família a la font de l’Argelaguet, ben envoltades i envoltats de boníssima gent. Gràcies per fer-ho possible
La Marta amb l’Anna, Carme, Eva
Fantàsticas Mossenaires!!!!
Anna, Carme, Inma, Eva
veure video …. https://www.youtube.com/watch?v=Si2398EedRk
vols veure el circuit….https://www.strava.com/activities/2247521615
Un vell amic, en Salva, ens va atorgar la sort de conèixer una gran Mossenaire i ens afalaga tot els que ens dius quan parlem amb tu, i personalment el teu escrit l’he trobat molt sincer, com tots, i sobretot que gaudeixis de la trobada i formis part del nostre/teu projecte ara social de molts dissabtes. Com deiem, avui fa onze anys que proclamem Mossenaires d’Honor i tu ets una de luxe, Marta Cirera i per molt anys podem gaudir amb l’excusa del projecte d’Entrenaments en grup. Gràcies Marta!!
Hola a tothom,
Primer de tot vull donar les gràcies a en Pep per la seva bona feina i per haver pensat en mi i fer-me Mossenaire d’honor i més en un dia com aquest que feia 11 anys del primer. Dissabte mentre m’explicava els orígens del grup i anècdotes viscudes d’aquests més de 20 anys vaig notar com els seus ulls s’emocionaven, com era i és feliç veient els altres ser-ho. En Pep realment és i serà sempre el Monssenaire d’honor més gran.
Us faré cinc cèntims de la meva experiència a Mn.Homs i dels meus inicis al running.
Fa poc vaig començar a venir a Mn.Homs empesa pel Salvador Trujillo. Ell me n’havia parlat molts cops, amb en Pep es coneixen des de fa molt temps i han fet forces sortides junts. El fet de no saber ben bé què era, el que em trobaria i el pensar que no estaria a l’alçada i no podria seguir el ritme, em retenia.
Després de molt insistir-me em va acompanyar i ho vaig provar, ara puc dic que li ho agraeixo molt, estic contenta d’haver trobat un grup amb una mateixa afició, córrer, on el bon ambient, la natura i el companyarisme són l’eix. Un grup obert a tothom amb gent molt maca i capitanejada per una gran persona, en Pep. A més com li he comentat més d’un cop a en Pep el descobrir llocs preciosos plens de natura al costat de casa que no coneixia m’ha agradat i m’agrada molt.
Fins que vaig conèixer aquest grup sempre havia sortit sola a córrer, normalment per asfalt. Vaig començar farà uns 6 anys, dues persones en Lluís i en Salvador m’hi van induir. M’explicaven curiosament per separat, llavors no es coneixien, els beneficis de fer esport i el bé que m’aniria per paliar aquells moments de moltes obligacions i estrès que jo passava en aquella època i també per la baixa forma física que tenia. Recordo que em deien: “Et poses unes vambes i surts a córrer no necessites res més”. Tenien raó. Ara afegiria que calia i cal voluntat.
Els inicis com suposo que per la majoria, no van ser fàcils. Recordo que vaig descobrir que en el meu cos hi havia molts músculs que jo desconeixia i que el meu cos podia suar per qualsevol punt. Sensacions noves i alhora gratificants.
Faré un petit apunt a la meva primera cursa, en tinc un bon record sobretot de bones i noves sensacions, va ser una Santi Centelles, el meu germà em va regalar la inscripció pel meu aniversari, vaig pensar que estava boig, jo no ho podria fer, corria lenta, malament,…la setmana anterior em feia mal tot, em veia incapaç…però un cop arribat el dia, veure el munt de gent, sentir el soroll de tantes sabatilles colpejant el terra, el bon ambient, creuar la meta, i aquella abraçada amb la família va ser un cúmul de sensacions molt agradables i emotives. Va valdrà la pena.
Ara em sento orgullosa d’haver arribat fins on sóc, mai hagués dit que em tornaria una addicta al córrer, no entenia la gent que em deia que el corre era addictiu, ara sí que ho entenc, ho trobo a faltar, quan plou i no puc sortir em poso de mal humor. Surto amb fred, amb calor, el temps és el de menys. M’aixeco abans de les 6 del matí per fer la sortideta o sinó als vespres a les 10 de la nit, busco aquell petit forat que em deixa la vida familiar i professional i l’aprofito per fer una cosa que em gratifica molt tan física com mentalment: Córrer. Com jo dic tècnica no en tinc, velocitat tampoc però voluntat sí.
El córrer m’ha aportat molts beneficis, per mi córrer és el millor desestressant que hi ha, t’ajuda a desconnectar, és un moment de llibertat, de plaer personal, una estona per carregar piles, per pensar, per compartir i xerrar si ho fas en grup…En definitiva, córrer és una forma de vida saludable i reconfortant.
Hi ha qui pensarà que és una tonteria però que hagi sigut Mossenaire d’honor ha estat per mi un petit reconeixement a tot l’esforç.
Aprofito aquest escrit per donar les gràcies a les meves nenes: Carla, Berta i Anna per ser sempre allà donant-me ànims. I també a la resta de la família i amics que, ho entenguin més o menys sempre són allà.
Moltíssimes gràcies! Moltíssimes gràcies Pep!
Marta
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
si vols sortir al final dels cròniques, pregunta com fer-ho
et fem el teu banner a Mossenhoms.be
[email protected]
No hi ha resposta
