08 des. 2016
Ja ha passat un any
I sembla que va ésser ahir i ja ha passat un any.
Un any fa que em vau regalar un dia per no oblidar mai i que va ser una aportació d’energia, amistat, estimació. Tot el que m’ha passat durant aquest any ha estat molt millor pel fet de tenir aquest raconet al món on hi sou força amistats. Els més propers sabeu que tothom té els seus problemets i els anem superant si ens envolta bona gent, i parlo i amb molta il·lusió he volgut fer-vos notar com d’importants heu estat totes i tots i que un simple projecte d’entrenaments en grup, ens fa sentir-nos propers entre nosaltres i que és un dia on ens recarreguem d’energia positiva.
Per la meva part agrair de nou el que vau fer l’any passat i que sapigueu que estic bé. Ara per ara la feina està més reconduïda, i tot el que m’envolta està prou normal per dir que estem bé i anem fent, i que encara he deixat d’entrenar com ho feia abans, per mi, encara els dissabtes són importants.
Els diumenges he deixat de fer curses i gairebé no competeixo i entrenaments corrent, també pocs. Els diumenges i sortim amb la Marisol i el Nuck, a caminar per la muntanya. Alguna vegada amb amistats i fills, i ja faré alguna croniqueta algun dia d’aquests per deixar-ne constància, com ja havia fet.
De vegades seguim tracks que em baixo de wikiloc i també ens apuntem a marxes populars. Curses, ara per ara, per més endavant, les deixem aparcades. Vaig fer la Cursa Solidària per a la Infància i vés per on em va tocar a més una nit d’hotel. Vol dir que estem de sort.
Però parlem d’aquest dissabte: vam fer una volta típica d’uns deu quilòmetres i vam anar per Can Bon Vilar i algun progressiu, per provar-nos.
Els reagrupaments com a forma de ser i anar a la cua, per què sigui un veritable entrenament en grup. Reportatge fotogràfic, que no falti, amb el recolzament del meu gran amic Jordi Viñeta.
La bandera ha estat portada pel Miquel de Sabadell, l’altre capital. La bandera ja porta més de cinc-cents quilòmetres a les vostres esquenes, des de que la vàrem estrenar.
El Mossenaire Nou va ésser el meu gendre, en Manu de l’Anna.
Una mica de pica, pica per recordar que fa un any que sóc Mossenaire d’honor gràcies a tothom que ho vau decidir i endavant que fa baixada i tot i que algun dia s’acabarà, de moment ens veiem aviat.
Res millor que un tap enviat pels núvols de part d’en Joan per recordar un
moment com el d’avui. Ja fa un any!!
Ens espera un dia de celebració
Montserrat, Quim i Litus
I la bandera serà conduida pel Miquel. Serà el nostre Mossenaire Abanderat
Al costat d’en Josep Maria
Eeeep!!, i un Mosseanire Nou!!, qui serà? En Manu
Icos i la Txell
Jose i Sebas
I avui tindrem un fotògraf d’excepció: en Jordi Viñeta: gràcies per tot. Al costat del Miquel i de l’Albert
I el grup que s’havia passat l’encreuament: però no perdem a ningú
La millor cua del món
En toca conèixer al Mossenaire Nou
Jordi Viñeta, fent de foògraf. Ho fa moooolt béeee !!!
El Mossenaire nou és el meu gendre: en Manu !!! Benvingut!!
La foto familiar, d’un dia irrepetible i que a més d’una i més d’un ens deperta bons records. Gràcies i per molts anys a tothom
Heu arribat fins aquí?,
Doncs gràcies per fer possible aquest projecte a tothom, tant els que avui heu pogut estar-hi, com els que esteu a casa o qui sap on i haguéssiu volgut ser-hi. Tothom té el seu raconet dins del meu cor.
De tot cor: Gràcies!!
Ahhh !!!, i queda posar el recorregut gentilesa del nostre bandera: en Miquel
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
Comentaris tancats a Ja ha passat un any
