25 ag. 2016
Una història d’amistats: Mossenaires
Agost i córrer. Sí; no és incompatible. El què passa que moltes amigues i amics estiuegen o tenen vacances. Si són lluny de #Terrassa, no poden venir i si estan de vacances, tanmateix: igual també fem festa demossenejar.
De fet, hem estat una bona colla i tot i passar per on abans hi havia abundosa aigua, a la font de l’Argelaguet, sembla que la sequera que estem patint també es fa palesa a aquest bonic racó.
El recorregut; dels clàssics i passant pel bosc de Can Deu, de #Sabadell i fent una paradeta forçosa per poder refrescar-nos a l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura.
Prenem mesures quan travessem la carretera i agraïm als nostres col·laboradors que vetllen per la nostra seguretat, com en Josep i en David, Javier, Eva. Han estat al cas del trànsit.
Hem conegut a un nou mossenaire, en Jordi, que es mostrava força sorprès de la manera en la qual entrenem.
En un primer moment, incertesa, donat que hem dit que la parella Ana i Juan Antonio es posessin d’acord en la nominació: hi ho han fet: gràcies de nou!
La Montse ara la tindrem més sovint corrent al nostre costat. Gràcies
I a tothom per fer-ho possible i afegir una pàgina més a la nostra història: una història d’amistats.
Un moment clau: l’Ana i en Juan Antonio queden nominats a Mossenaire d’honor i a dur la nostra bandera, i els hi deixem decidir i el nominat és…..
Juan Antonio Sánchez Amil és el nostre nominat: moltes gràcies i per molts anys!!
I la seva parella, l’Ana Maria Muñoz fuentes, la nostra bandera. Gràcies per conduir-la tan bé.
Ana Maria i Juan Antonio, llegint la nostra nota d’agraïment.
I la Montse que segur que ara la veurem molt més al vostra costat. Gràcies!!
i en Javier Guerrero (Pinelli31) que ve amb en Francesc. I el més curiós; Francesc ve des de Montornès a córrer amb nosaltres. Gràcies!!
I arrenca l’entrenament en grup amb els nostres protagonistes d’avui
I la Claudia, al costat del seu avi, en Josep Vandellós , que se’n sent tan orgullós, junts pel costat del senyal del GR
I L’Elisabet Caballero seguida per l’Isaac Ortega
Josep Maria Antentas
Montse i Antonio
Pepe i Joan , cuidant la cua i arribant al reagrupament… que no es va produir i…
…la cua queda al capdavant
I el grup amb un fons maquíssim i amb una gent estupenda.
I en Josep i en Javier , que anaven davant de tot… ara van: darrere de tot. La nostra cua!!
Toni Gañet Fueris
Joan i Pepe
I el grup s’ha tornat a sorprendre a un encreuament i… els darrers seran els primers i els primers…
I els que més ens agrada: les anades i tornades i el “sadanalacua” amb l’Isaac , en Fernando i l’Andreu .
I el nominat a “Mossenaire d’Honor”, Juan Antonio, en un dels reagrupaments al costal del Toni
Moment perillós, quan travessem la carretera de Matadepera-Sabadell, i a on passem tots junts, amb en Juan Miguel i en Miquel
Ana i Juan Antonio, bandera i nominat, entrant a l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura
I el Sabadellenc i vicepresident de la F.C.A i sobretot: gran Mossenaire, en Josep Maria Antentas , entrant a un lloc pel qual va lluitar per la seva conservació: el bosc de Can Deu
I el nostre “Mossenaire Nou”, que segurament tot és novetat per ell: en Jordi
I mentre la gent fa el traguet a les fonts de l’àrea de lleure, en Diego García Pérez aprofita per estirat una mica
Un entorn prou maco el que visitem els mossenaires, amb l’Antonio Aguilar i l’ Eva Cantero
I l’entrenament continua, amb l’Ana i Juan Antonio
Diego , Josep Maria i Toni
I en el “quality moment”, amunt i avall, amb l’Andreu i en David que acabava de plamejar-se les mans amb la seva filla Clàudia
Hi ha pujades i ha baixades i hi ha: bonics perfils
No ho tenim clar, però el que és segur que ha estat en Pepe és el centre d’interès
Isaac Ortega és el primer de seure amb el símbol victoriós
Ens toca conèixer per primera vegada al “Mossenaire Nou”, en Jordi.
En aquest moment trobem a faltar la bandera, i qui la duu?. L’Ana
i el nominat, Juan Antonio, és qui la comença a desplegar, sota l’atenta mirada de totes i tots els Mossenaires
Després de la bona comprovació d’en Miquel i l’Eva, que deuen mirar que no estiqui cap per avall, ja gairebé tot és a punt… però
Toca proclamar per part de tothom al nostre fantàstic “Mossenaire d’Honor”, en Juan Antonio Sánchez Amil. Enhorabona i gràcies per acceptar-ho
… i aplaudim a la nostra bandera i a la seva portadora, l’Ana Maria
I de nou una fotografia irrepetible el tercer dissabte del mes d’agost de 2016, on hem fet un entrenament interessant i a la font de l’Argelaguet, el recordatori de la fotografia familiar. Gràcies a tothom i us hi esperem a tots
el dissabte vinent. Gràcies!!
I ara les post-fotos
I ara per comprovar si esteu en forma: una forta pujada al sortir de l’esplanada de la font de l’Argelaguet
Joan Forte
Fernando Artesero de blau
Josep Maria seguit per Paco
i tancant el grup: la nostra parella protagonista: la bandera i el mossenaire d’honor
de camí cap al camp base de la Masia de Torre Mossèn Homs, en Juan Antonio i l’Ana
Toni Gañet , bebent de la “Font Mossenaire”
I bones amistats al costat d’uns quants dels nostres símbols: La Masia, El Mossenaire d’Honor, la bandera, la font, el Mossenaire Nou… i
molt bones vibracions. Gràcies a tothom!!!
A Juan Antonio no el coneixíem gaire, tot i que sempre que pot bé. Es veu que l’horari laboral no li permetia poder venir. Avui no ens volíem perdre l’oportunitat de saber coses d’ell, i encara què els hem deixat decidir a tots dos, l’Ana i en Juan Antonio, avui ha estat ell el nostre flamant “Mossenaire d’Honor”, a qui agraïm de tot cor les seves paraules i que faci gran el nostre projecte d’Entrenanents eng grup”, Gràcies i per molts anys!!
En primer lugar, es un placer ser mossenaire de honor, y decir que admiro a personas como tu pep, que altruistamente haces una labor impresionante, ademas de ser un gran deportista, eres una gran persona, somos muchos los que esperamos el sábado por la mañana, como agua de mayo, para poder compartir este deporte con tanta gente, es muy gratificante el ambiente para todos.
Llevo toda la vida haciendo deporte, fui futbolista en dos equipos de la ciudad, San Cristobal y Terrassa, y gracias a mi mujer ANA empece a pillarle el gustillo a esto de correr y ahora me apasiona, me hace sentir bien y poder compartirlo con tu pareja, es estupendo.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
Comentaris tancats a Una història d’amistats: Mossenaires
