19 maig 2016
Corrent entre Terrassa i Sabadell
Ja fa anys que aquest grup es fa un tip d’anar amunt i avall per llocs i terrenys que pertanyen a aquestes dues poblacions. Tot i la gran amenaça de les grans ciutats, que acaben sotmetent camins, boscos i camps, en carreteres, pisos i ciment, nosaltres encara a hores d’ara podem gaudir d’un bon grapat de camins i paisatges, com els que he vist avui en molts moments i llocs, on a pesar de tot, encara tenen un gran atractiu.
El recorregut ens ha portat fins a Castellarnau, on ja comença a agradar poder refrescar-se a la font.
Hem pogut comprovar, una vegada més, que la família mossenaire creix amb noves incorporacions i que la conversa i la rialla, segueixen predominant.
Després de dues setmanes on els núvols i la pluja els teníem ben prop, avui la grandiositat i lluminositat de la primavera, d’uns camps que enguany han estat tan ben tractats per les pluges: ha plogut bé i l’ordi té una bona alçada.
Ens tornem a sorprendre el grau de solidaritat de totes i tots, que feu possible, esperant-vos als encreuaments i anant a la cua a buscar a qui no va tan de pressa i és per això que us ho volem agrair i demanar-vos un favor. No canvieu mai, que l’esport sigui una excusa per estar bé amb tothom.
Cada setmana passem per camps i camins de dues grans ciutats i encara queden aquest senyals antics que ens mostren on comença Terrassa i on acaba Sabadell i viceversa.
Aquí un Terrassenc, en Emilio Sánchez i dos Sabadellencs, Jordi Renom , Silvia Moya
però abans toca la retrobada
Els “Mossenaires” nominem a…
L’Albert Perpinya.
Nominat davant els millors amics i la Ximena, què segons ens explicarà més en el seu magnífic escrit, té molt a veure a què gaudim de la seva companyia
I el nostre agraïment a tota la colla.
Josep Maria, Silvia i la Conxita,
Comença l’entrenament amb la Mari , la primera i passant per la “nostra” font.
Juanjo , Maite i Tere
Juanjo, Juan Romero , Imma Morales
Tots cap a on no sabem
Antonio, Miquel i Fran
I moments en els quals ens reagrupem, per anar tots plegats cara avall
En Víctor Martín Gros al costat d’en José Luis Alonso José Luis Alonso ,
I el nominat a “Mossenaire d’honor”, l’Albert, acompanyat en aquests moments per la Ximena, Xavi i Isabel
I no ens podem oblidar mai de la “cua”
I després d’un progressiu, una bona recompensa: el podi virtual dels grans campions: Fran Frutos , Juan Miguel Romero i Santi
per segonga setmana consecutiva: en Barcía. Aviat li demanrem que ens faci els honors de ser Mossenaire d’honor, oi?
Ens indica que podem anar: a l’Hospital de Terrassa, al Turó de Can Camps, Bellaterra, Sant Cugat del Vallès, T. de Can Coll Collserola i a la Universitat Autònom de Bellaterra i els GR’s corresponents: GR-6, GR-92, GR-173-2 i el PR- C-31 – Gran i petits recorreguts molt recomanables
I els Mossenaires presegueixen infatigables cap a…
Aquests terrenys prop de l’hospital, on es veu aquest bella panoràmica de Torrebonica
Amb en Xavi Pons i el “Mossenaire d’honor”, l’Albert
I Mossenaires noves !!!
Tere, Inma, i Javi
En Quim i el Flynn
Eva Cantero i la Laura Puertas
I arriba la cua, i els que la van a buscar
Moments de recuperació per Can Canya, amb en Xavi i l’Albert
I la Ximena, que té tant a veure amb que l’Albert ens fa costat i fa gran el projecte
I qui s’anima a fer el progressiu: aquí els teniu
Campions i primers !!
Joan , Albert i Fernando
I ara per homologar la important victòria: s’ha de retornar a la cua, com fa el mateix
Andreu Suarez i molta més gent. Aquí rau el secret de l’èxit: esperar-se
I els que han guanyat el progressiu, amb en Joan Forte al capdavant, al que anomenen i amb raó “El Mestre”
Isaac Osuna , al capdavant, just avans de muntar la foto de familia
Fa dies que no li demanem l’acudit al Carmelo Luque
En cares d’estranyesa, donat que fem sortir a les Mossenaires noves i al Mossenaire d’honor
Doncs queden aplaudides. Gràcies per venir, de part dels mossenaires. Per cert, ara quais en sou. De fet en sereu quan hàgiu vingut tres vegades. d’acord?
Hem volgut destacar a en Josep Garcia , què tot i que tenia La Marxa Romànica a la tarda, prodreu veure els seus temps i el quina manera de córrer a la seva classificació Resultat i ritme
Jo crec que aquest aplaudiment vostre l’ha fet fer un resultat impressionant
13h34m — i 83,5 qm. Enhorabona per part de totes i tots.
I si: vosaltres heu proclamat “Mossenaire d’honor” a l’Albert Perpinya. Enhorabona i moltes gràcies!!!
Un cactus al mig del camp
Ha quedat bé?… ara ho veurem!!
Clar que ha quedat bé. Són els protagonistes que la fan bona!!. Gràcies per fer el projecte possible d’entrenaments en grup
I a mig camí toca hidratar-se com faran…
La Sandra, i de mossenaire en Guillermo Pérez
Sempre va bé aquesta font, i amb la Sandra de Navàs, que fa gran el projecte.
La Tere
La Maite
I mentre el Flynn s’ho mira, en Sherlock es fa el distret
Acabarà bebent, com l’ Eva
I en Quim Badia i Núria bebent
Javier Colado , que no falla cap dissabte i sempre ajudant a tothom
Per la urbanització de Castellarnau de Sabadell, els mossenaires omplen els carrers
I la Carme Valldeperas s’endinsa al parc agrari de Sabadell amb un “m’agrada”
I a l’arribada en espera una fantàstica font mossenaire i la Txell /url] fent el traguinyol
I en Barcía, refrescant i fent passar la sed
I és l’hora dels adéus i ens hem de dir adéu-siau!!
Fan una bona colla, els del Grup Runparadis
Tot un honor córrer al vostre costat. Gràcies!!
Com sempre diem; només per conèixer a persones com tu: ja val la pena el projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs. Ara encara voldrem més compartir bones estones amb tu, amb aquesta excusa de fer esport, córrer i xerrar. Gràcies per tot i t’estem de tot cor agraïts. Per molts anys.
Sóc l’Albert i us explicaré com he arribat a ser Mossenaire d’Honor….
Però primer us parlaré una mica de mi…. espero no avorrir-vos massa!
Vaig néixer a Olot ara farà 47 anys, com passa el temps! He viscut en un munt de llocs fins que finalment la nostra família va trobar certa estabilitat a Terrassa, on visc des de fa ja uns 35 anys. A quasi totes les escoles m’ha tocat practicar atletisme i he de dir que corre mai ha estat una asignatura que m’agradés massa…. una volta a la pista d’atletisme a tota llet la disfrutava però més voltes ja se’m feien eternes!
Aficions actuals? M’encanta llegir literatura de quasi totes les temàtiques, els gats (en tinc dos, la Pruna i el Nico), i sóc capaç de seguir 20 sèries televisives alhora… us les anomeno? No cal, oi? Jeje.
Ara sí, tranquils, el pitjor ja ha passat! Anem al running, que és el que m´ha portat al punt on sóc ara. La culpable de què actualment m’estimi tant ó la Ximena….. la coneixereu per què també és mossenaire des de no fa massa. La conec de ja fa anys i un dia ara farà uns 3 anys ens va proposar a un grupet d´amics del gimnas d´anara a corre un cop per setmana i vaig accedir; ja us explicarà més detalls ella quan sigui Mossenaire d´Honor. I així va començar a entrar aquesta droga de mica en mica al meu cos. Més tard ja no tenia prou corrent un dia i vaig optar per sortir a córrer jo sol pel Parc de Vallparadís. De tant en tant em creuava amb una secta de runners que anaven de vermell capitanejats per un senyor a qui anomenaven “El Mestre” i que més tard vaig esbrinar que era el gran Joan Forte… Un dia quasi m’atropellen al no poder apartar-me a temps i des d´aquell moment vaig decidir no anar contra corrent i unir-me a aquella droga més potent i d´efectes més permanents i que es diu Runparadís. Ells són la meva runner-família, una família molt i molt ben avinguda amb qui correm quasi diàriament, competim, riem, prenem cerveses, prenem cerveses, prenem cerveses.., jeje… una família que creix dia a dia i si no veieu la cabra de la portada del Facebook i el nou membre, el koala. Estan també els vessinus, “el salido”, el “no surto si plou”, …
De tant en tant escoltava als meus companys que parlaven d’anar a entrenar el dissabte amb els mossenaires i clar, amb aquest nom entendreu que al principi fos una mica reticent a entrenar amb gent amb sotana però quan em van dir que anava això ho vaig voler provar i aquí estic i seré… em vaig trobar amb un grup que corria, com jo, que gaudien de la natura, com jo, i què collons, que semblaven molt bona gent! I aquí estic, gaudint d’aquest gran projecte del Pep Moliner i del que només lamento no haver-lo conegut abans… Pep, gràcies!!!
PD: si algú ha arribat al final d´aquest escrit el convido a cervesa 
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Comentaris tancats a Corrent entre Terrassa i Sabadell
