blog d'en Pep

Tothom tenim dies bons i dies dolents, i veure-us gaudir pel que escriu fa que els dies en els que ho passes malament, com per mi ha estat avui, s’oblida un xic i és gràcies a tots vosaltres, i el que hi ha al darrera l’esport, l’amistat i la generositat. És per això que doneu vida i aquesta s’ha d’agrair. Tots els dissabtes carreguem piles com hem fet i això val molt la pena.

Avui un munt de noticies: el Manolo que ha salvat la vida, Els Mossenaires Noruecs que ens internacionalitzen el projecte, la gent més jove que s’interessa per nosaltres, com l’Àsia i en Pol, i que sempre hi ha alguna persona nova, com la Sara i un dels atractius: proclamar un nou “Mossenaire d’honor”, i que li agraim també es doni a conèixer; en Jordi Gamez.

El recorregut, dels clàssics, amb un progressiu a la recta de davant la bassa del golf, i la foto familiar a la “Font de l’Argelaguet”.

Esperem veure’ns, quan? el dissabte vinent. Fins aviat!!

És més que un símbol: és algo que ens uneix. L’esport, aquest entorn de la Masia de Mossèn Homs i ara aquesta bandera, que de vegades es resiteix a posar-se recte, tot i tenir a unes magnífiques persones que la porten amb orgull com en Xavi i en Juanjo .

I ara a esperar el moment de la sortida.

I abans, davant dels amics, queda nominat a “Mossenaire d’honor” en Jordi Gamez

I com a portador de la nostra bandera, en Xavi Pons ,davant la Nuria Masegosa

Feia dies que per una cosa o per un altre, volíem que ens portés la bandera i avui ha estat el dia que un gran mossenaire li farà fer quilòmetres. En Xavi Pons

I ara, a l’hora en punt: comença l’entrenament en grup, a veure com anirà.

Conxita

I l’entrenament se’ns torna a internacionalitzar, amb tres noruecs. A la dre l’Ida, mossenaire habitual, amb el seu germà i la seva cunyada. Gràcies per venir.

Montilla, s’ho mira des del darrera.

I el nominat d’avui a “Mossenaire d’honor”, en Jordi Gámez

I ens anem reagrupant

I en Jordi Gámez, Miguel i Wester

I el conegut: camí del golf

Emilio , amunt i avall

La bandera i en Xavi, reposen

Avui tenim per sort al Manolo, al qui en Carmelo dona la mà i per poc per la vida en un accident.

El Mossenaire Manolo va ésser el ciclista atropellat i ens explicava que per un centímetre més on va rebre el cop al cap: ja no estaria entre nosaltres. Com ens alegrem que hagi pogut superar els moments dolents, on a l’hospital la seva vida penjava d’un fil. Enhorabona per la vida!!

Felisa

Carme, Mariona, Andreu, Sandra

I el noruec i germà de l’Ida

Jose Mª Muñoz i Nacho Bravo

Josep Maria Antentas i Conxita

Albert Galan i Natalia Sallares

I un bon progressiu sempre te la recompensa de fer podi: aquí el tenim
Rafael, Felisa, Carmelo, Juan Miguel, Sara i Angel

Carme i l’Angel que torna a la cua, com tothom que fa el progressiu

En Quim i en Marc

I avui tenim dos nous mossenaire ben joves. En Pol i l’Asia. Benvinguda per par de tots els mossenaires: i per cert, que ara ja en sou.

I arriba la cua, i podeu comprovar com el podi del progressiu ve amb la cua. Gràcies!!

Acolorida fotografia, amb en Barcia, Quim i en Marc

I en Manolo: ha tornat a néixer i ens fa molta il·lusió que pugui continuar la seva vida després del greu accident.

I el Mossenaire d’honor, en Jordi Gamez, envolta d’amics

Com en Xavi, amb la Nuria

Fenomenals Mossenaires

David, Andreu, Mariona i Carme

Quim, Montse i Emilio

Antonio i Imma Morales

Pel plans de Can n’Ustrell, prop de Mas Canals i la Casa Ortuño

Jordi Gamez

I arriba la cua i se la va a buscar

Vigilarem no el trepitgem

Pepe , amunt i avall

David i Andreu , amunt i avall

I toca el desplegar la bandera

I colocar-se al moment familiar mossenaire

Tots fem un fort aplaudiment al Manolo que va salvar la vida tot i un accident greu

Donem la benviguda als nostres “Mossenaire Noruecs”

També als “Mossenaires joves”, Pol i Asia. Benvinguts i a la Sara de Rosa. Benvinguda!

I totes i tots vosaltres proclamem al “Mossenaire d’honor” en Jordi Gamez

I coneixem qui és la nostra bandera, en Xavi Pons , aquella persona que transmet tranquil·litat

Màgic moment, a aquest racó de la Font de l’Argelaguet. Gràcies a tothom per fer el projecte gran.

Bé: i què millor que acabar amb un bon acudit pel nostre estimat Carmelo Luque . Gràcies!!

I ben asseguts i mirant-ho tot: el nostre públic. Un parell de caminants i els seus cans.

I ara toca pujar, oi Quim?

oi, Mariona ?

Eva

Rafa

I el proclamat: en Jordi Gamez

Quim

Oriol

I de tornada: Jordi, Carlos i Fran

I la Natalia i l’Albert, ja ens esperen al camp base

I el José Expósito , que s’acaba de jubilar

A veure quan el tornem a tenir corrent, José

Fent costat al Mossenaire d’Honor
Pepe, Nacho, Jordi, Miguel

Marc Armengol , l’artifex de que tinguem una font tota la gent de Terrassa que te aquest punt com a lloc de trobada, que en són molt

Eva, Carme i Mariona… que fa un gest com dient: aquí hi va l’Anna Cos

I a l’arribada, tornarem a guarda la bandera fins a la setmana vinent. Gràcies a tothom per venir i us esperem: el proper dissabte.

Avui deiem mentre el proclamàvem Mossenaire d’honor, que no el coneixem gaire. Tan sols d’haver coincidit alguna altre vegada i que un dels motius d’aquest apartat era poder-lo conèixer tothom. Reb el nostre agraiment: i ara et coneixem i… ens agrades!!. Per molts anys!!

Tothom tenim dies bons i dies dolents, i veure-us gaudir pel que escriu fa que els dies en els quals ho passes malament, com per mi ha estat avui, s’oblida un xic i és gràcies a tots vosaltres, i el que hi ha al darrere l’esport, l’amistat i la generositat. És per això que doneu vida i aquesta s’ha d’agrair. Tots els dissabtes carreguem piles com hem fet i això val molt la pena.

Avui un munt de notícies: el Manolo que ha salvat la vida, Els Mossenaires Noruecs que ens internacionalitzen el projecte, la gent més jove que s’interessa per nosaltres, com l’Àsia i en Pol, i que sempre hi ha alguna persona nova, com la Sara i un dels atractius: proclamar un nou “Mossenaire d’honor”, i que li agraïm també es doni a conèixer; en Jordi Gamez.

El recorregut, dels clàssics, amb un progressiu a la recta de davant la bassa del golf, i la foto familiar a la “Font de l’Argelaguet”.

Esperem veure’ns, quan?, el dissabte vinent. Fins aviat!!

Bona tarda Pep,

Sóc el Jordi, em vares demanar que t’escrivís una mica sobre mi i la meva experiència a nivell del running.

Bé, ja portava 6 anys des que un dia amb el meu estimat amic Albert Gisbert vàrem decidir que podríem començar a quedar x fer una mica d’esport i vam pensar que cada dos dies podíem fer una mica de footing. Al principi 15″, després 20, 25, i aixi successivament fins arribar a fer sortides d’una hora. Amb el pas dels mesos la nostra primera cursa i actualment ell fa triathlons i jo vaig optar x la muntanya. De fet en Victor E. Martinez em va animar a sortir amb els Egara Mossenaires, un grup on destaco l’alt i exigent nivell dels seus entrenos així com el gran grup humà de gent que el composa, i aixi va ser fins q vaig conèixer i sentir parlar del grup dels Mossenhoms Be. Surtir amb vosaltres esporàdicament és un bàlsam pel bon rotllo i la gent tan eixerida que sou tots/es plegats/des.

Bé, espero que aquestes línies que t’acabo d’escriure et puguin servir Pep, és d’emmarcar la gran i generosíssima tasca que fas per aconseguir que tanta gent pugui compartir aquest hobby tan maco, enhorabona i que sigui per molts anys!!!

Tags: Amistat, Entrenament en Grup, jORDI GAMEZ LOZANO, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa

Ja fa anys que aquest grup es fa un tip d’anar amunt i avall per llocs i terrenys que pertanyen a aquestes dues poblacions. Tot i la gran amenaça de les grans ciutats, que acaben sotmetent camins, boscos i camps, en carreteres, pisos i ciment, nosaltres encara a hores d’ara podem gaudir d’un bon grapat de camins i paisatges, com els que he vist avui en molts moments i llocs, on a pesar de tot, encara tenen un gran atractiu.

El recorregut ens ha portat fins a Castellarnau, on ja comença a agradar poder refrescar-se a la font.

Hem pogut comprovar, una vegada més, que la família mossenaire creix amb noves incorporacions i que la conversa i la rialla, segueixen predominant.

Després de dues setmanes on els núvols i la pluja els teníem ben prop, avui la grandiositat i lluminositat de la primavera, d’uns camps que enguany han estat tan ben tractats per les pluges: ha plogut bé i l’ordi té una bona alçada.

Ens tornem a sorprendre el grau de solidaritat de totes i tots, que feu possible, esperant-vos als encreuaments i anant a la cua a buscar a qui no va tan de pressa i és per això que us ho volem agrair i demanar-vos un favor. No canvieu mai, que l’esport sigui una excusa per estar bé amb tothom.

Cada setmana passem per camps i camins de dues grans ciutats i encara queden aquest senyals antics que ens mostren on comença Terrassa i on acaba Sabadell i viceversa.
Aquí un Terrassenc, en Emilio Sánchez i dos Sabadellencs, Jordi Renom , Silvia Moya

però abans toca la retrobada

Els “Mossenaires” nominem a…

L’Albert Perpinya.

Nominat davant els millors amics i la Ximena, què segons ens explicarà més en el seu magnífic escrit, té molt a veure a què gaudim de la seva companyia

I el nostre agraïment a tota la colla.

Josep Maria, Silvia i la Conxita,

Comença l’entrenament amb la Mari , la primera i passant per la “nostra” font.

Juanjo , Maite i Tere

Juanjo, Juan Romero , Imma Morales

Pau Sust

Tots cap a on no sabem

Antonio, Miquel i Fran

I moments en els quals ens reagrupem, per anar tots plegats cara avall

En Víctor Martín Gros al costat d’en José Luis Alonso José Luis Alonso ,

I el nominat a “Mossenaire d’honor”, l’Albert, acompanyat en aquests moments per la Ximena, Xavi i Isabel

I no ens podem oblidar mai de la “cua”

I després d’un progressiu, una bona recompensa: el podi virtual dels grans campions: Fran Frutos , Juan Miguel Romero i Santi

per segonga setmana consecutiva: en Barcía. Aviat li demanrem que ens faci els honors de ser Mossenaire d’honor, oi?

Ens indica que podem anar: a l’Hospital de Terrassa, al Turó de Can Camps, Bellaterra, Sant Cugat del Vallès, T. de Can Coll Collserola i a la Universitat Autònom de Bellaterra i els GR’s corresponents: GR-6, GR-92, GR-173-2 i el PR- C-31 – Gran i petits recorreguts molt recomanables

I els Mossenaires presegueixen infatigables cap a…

Aquests terrenys prop de l’hospital, on es veu aquest bella panoràmica de Torrebonica

Amb en Xavi Pons i el “Mossenaire d’honor”, l’Albert

I Mossenaires noves !!!

Tere, Inma, i Javi

En Quim i el Flynn

Eva Cantero i la Laura Puertas

I arriba la cua, i els que la van a buscar

Moments de recuperació per Can Canya, amb en Xavi i l’Albert

I la Ximena, que té tant a veure amb que l’Albert ens fa costat i fa gran el projecte

I qui s’anima a fer el progressiu: aquí els teniu

Campions i primers !!
Joan , Albert i Fernando

I ara per homologar la important victòria: s’ha de retornar a la cua, com fa el mateix
Andreu Suarez i molta més gent. Aquí rau el secret de l’èxit: esperar-se

I els que han guanyat el progressiu, amb en Joan Forte al capdavant, al que anomenen i amb raó “El Mestre”

Isaac Osuna , al capdavant, just avans de muntar la foto de familia

Fa dies que no li demanem l’acudit al Carmelo Luque

En cares d’estranyesa, donat que fem sortir a les Mossenaires noves i al Mossenaire d’honor

Doncs queden aplaudides. Gràcies per venir, de part dels mossenaires. Per cert, ara quais en sou. De fet en sereu quan hàgiu vingut tres vegades. d’acord?

Hem volgut destacar a en Josep Garcia , què tot i que tenia La Marxa Romànica a la tarda, prodreu veure els seus temps i el quina manera de córrer a la seva classificació Resultat i ritme

Jo crec que aquest aplaudiment vostre l’ha fet fer un resultat impressionant
13h34m — i 83,5 qm. Enhorabona per part de totes i tots.

I si: vosaltres heu proclamat “Mossenaire d’honor” a l’Albert Perpinya. Enhorabona i moltes gràcies!!!

Un cactus al mig del camp

Ha quedat bé?… ara ho veurem!!

Clar que ha quedat bé. Són els protagonistes que la fan bona!!. Gràcies per fer el projecte possible d’entrenaments en grup

I a mig camí toca hidratar-se com faran…

Isabel Font

La Sandra, i de mossenaire en Guillermo Pérez

Sempre va bé aquesta font, i amb la Sandra de Navàs, que fa gran el projecte.

Silvia Moya

Miquel Piqueras

Quim Gaya

La Tere

La Maite

Miguel Alonso Giralde

I mentre el Flynn s’ho mira, en Sherlock es fa el distret

Acabarà bebent, com l’ Eva

I en Quim Badia i Núria bebent

Javier Colado , que no falla cap dissabte i sempre ajudant a tothom

Per la urbanització de Castellarnau de Sabadell, els mossenaires omplen els carrers

I la Carme Valldeperas s’endinsa al parc agrari de Sabadell amb un “m’agrada”

I a l’arribada en espera una fantàstica font mossenaire i la Txell /url] fent el traguinyol

I en Barcía, refrescant i fent passar la sed

I és l’hora dels adéus i ens hem de dir adéu-siau!!

Fan una bona colla, els del Grup Runparadis

Tot un honor córrer al vostre costat. Gràcies!!

Com sempre diem; només per conèixer a persones com tu: ja val la pena el projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs. Ara encara voldrem més compartir bones estones amb tu, amb aquesta excusa de fer esport, córrer i xerrar. Gràcies per tot i t’estem de tot cor agraïts. Per molts anys.

Sóc l’Albert i us explicaré com he arribat a ser Mossenaire d’Honor….

Però primer us parlaré una mica de mi…. espero no avorrir-vos massa!

Vaig néixer a Olot ara farà 47 anys, com passa el temps! He viscut en un munt de llocs fins que finalment la nostra família va trobar certa estabilitat a Terrassa, on visc des de fa ja uns 35 anys. A quasi totes les escoles m’ha tocat practicar atletisme i he de dir que corre mai ha estat una asignatura que m’agradés massa…. una volta a la pista d’atletisme a tota llet la disfrutava però més voltes ja se’m feien eternes!

Aficions actuals? M’encanta llegir literatura de quasi totes les temàtiques, els gats (en tinc dos, la Pruna i el Nico), i sóc capaç de seguir 20 sèries televisives alhora… us les anomeno? No cal, oi? Jeje.

Ara sí, tranquils, el pitjor ja ha passat! Anem al running, que és el que m´ha portat al punt on sóc ara. La culpable de què actualment m’estimi tant ó la Ximena….. la coneixereu per què també és mossenaire des de no fa massa. La conec de ja fa anys i un dia ara farà uns 3 anys ens va proposar a un grupet d´amics del gimnas d´anara a corre un cop per setmana i vaig accedir; ja us explicarà més detalls ella quan sigui Mossenaire d´Honor. I així va començar a entrar aquesta droga de mica en mica al meu cos. Més tard ja no tenia prou corrent un dia i vaig optar per sortir a córrer jo sol pel Parc de Vallparadís. De tant en tant em creuava amb una secta de runners que anaven de vermell capitanejats per un senyor a qui anomenaven “El Mestre” i que més tard vaig esbrinar que era el gran Joan Forte… Un dia quasi m’atropellen al no poder apartar-me a temps i des d´aquell moment vaig decidir no anar contra corrent i unir-me a aquella droga més potent i d´efectes més permanents i que es diu Runparadís. Ells són la meva runner-família, una família molt i molt ben avinguda amb qui correm quasi diàriament, competim, riem, prenem cerveses, prenem cerveses, prenem cerveses.., jeje… una família que creix dia a dia i si no veieu la cabra de la portada del Facebook i el nou membre, el koala. Estan també els vessinus, “el salido”, el “no surto si plou”, …

De tant en tant escoltava als meus companys que parlaven d’anar a entrenar el dissabte amb els mossenaires i clar, amb aquest nom entendreu que al principi fos una mica reticent a entrenar amb gent amb sotana però quan em van dir que anava això ho vaig voler provar i aquí estic i seré… em vaig trobar amb un grup que corria, com jo, que gaudien de la natura, com jo, i què collons, que semblaven molt bona gent! I aquí estic, gaudint d’aquest gran projecte del Pep Moliner i del que només lamento no haver-lo conegut abans… Pep, gràcies!!!

PD: si algú ha arribat al final d´aquest escrit el convido a cervesa

Tags: Albert Perpinya, Amistat, córrerxerrar, Entrenaments en grup, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa