14 abr. 2016
Ara no hi càic
Els dissabtes és com un joc:
Qui vindrà?
Alguna persona nova?
Serem molta colla?
Petarem la xerrada?
Qui serà Mossenaire d’honor?
Qui portarà la bandera?
On farem la foto de família?
Quin circuit farem?
Qui es refrescarà a la font Mossenaire?
Qui es solidaritzarà amb la cua i li farà costat?
Tantes preguntes i totes amb respostes. Però el més important: sense cap mena de compromís i tan sols portar una rialla de casa per fer-la servir sens dubte.
Avui ens esperava la font de la Tartana i hem anat per un camí que a més d’una i un, sens ha fet durillo.
Algú em deia amb broma: “Què t’hem fet alguna cosa?”. El que estic segur que n’heu sortit amb més força.
La Mossenaire d’honor, a les darreres passes ha patinat per culpa de la grava i s’ha estampat de cara a terra, i en Toni i jo que anàvem al seu
costat: hem patit de veure-la caure.
Un dia més on anem eixamplant amistat i companyonia i una nova pàgina de la història s’ha emplenat. Gràcies a tothom.
La Constans. Primer dia d’entrenar al vostre costat i tenim l’honor de que ens faci els honors. Nominada a Mossenaire d’honor. Gràcies !!
Avui ha viscut intensament, la Constans, l’entrenament. Segur que elrecordarà sempre.
La Sandra i la Isa, a punt per entrenar amb tothom que vulgui.
Ens anem reunint entorn la Masia de Torre Mossèn Homs, esperant el moment
Avui ens deia en Miguel que a la primera meta volant anava primer.
La Constans, seguida per Jose, Rafael i Antonio
l’Antonio no falla mai; l’entrenador de futbol que corre al vostre costat. Al darrera en Miguel
Marc, seguit per en Javi, Javier, Eva i Jordi… ahh !! i en Sherlock i en Xiu
Els primers compassos de l’entrenament amb en Javier López
I puguem cap a Matadepera, amb la Constans
Imma, Constans, Charo, Bet Lisa
Per sorpresa nostra, la bandera havia quedat endarrere… però no!!!, en Sebas ha estat qui la feta venir a córrer. Merci!!!! Quina coordinació!!
Ferran i Sebas, amunt que fa pujada!
En Ferran torna a formar part del grup: el seu grup
L’ Andreu avui anava, com dia ell, amb colors llampants per no passar desapercebut.
Gràcies per tot.
Carlos, Fran, Miquel, Josep
Juan Jose, Marc
Isaac i Mercè Osuna, Javier, Eva i Jordi.
La Constans amb el Manel, al qui al seu escrit li fa un agraïment
Eva i Javier… amb el gran Sherlock, amb els ulls clucs
I passant al costat del camp de futbol del Matadepera i poc després d’un reagrupament
I cap a la depuradora, on la pujada és de les que fan estralls
Desnivell a tope i la bandera conduïda per en Sebas i acompanyat pel Jose, que a més havien corregut al mateix equip de la Uat, ara un temps.
La Carme al capdavant
En Toni i en Marc, anant a buscar la cua, com a bons mossenaires que són.
I en Carlos , sempre amunt i avall. A buscar la cua.
Tot i pujar força, no perdem la rialla
En J Cano i la Conxita , amunt també
La Isabel
Paco Utrera
I ja hi som totes i tots.
En Rafael i la Loli arriben, i mireu a la dreta el “Quality moment”, on anem a buscar la cua.
Conxita amb una expressió que ho diu tot.
Darrere aquesta mà hi ha dues noies boniques; una que no sabem i la Montse.
I ja tenim la cua aquí: gràcies per la vostra solidaritat.
La nominada, sembla que també la pujada l’ha fet donar-ho tot
I sembla pla… però de pla no en te res, oi Pepe ?
L’ Isaac Osuna ens senyala a l’Isaac Peral. Sabeu qui va ésser? Se’l coneix per l’inventor del submarí. No l’Osuna, no. El Peral.
Els Miguel sortejant no enfangar-se: gaire.
Miguel en sap d’asseure’s, mentre descansem a fer la fotografia de família
Passem per llocs interessant, i la Sandra s’informa, com són aquests forns.
Marc, haurà de fer un lloc a l’Imma.
I el nostre abanderat, treu la bandera. En Sebas , que si no és per ell avui ens l’oblidem
I quan tothom jaguem passat el gran toll, ens disposarem a deixar un record del dia d’avui, ben ajuntadets
La noia de color taronja, s’estrenava i l’aplaudim. La Mariona
La nostra nominada a punt de ser proclamada per tots vosaltres: Mossenaire d’honor
La Constans: Constància Alcade, ja és flamant “Mossenaire d’honor”. Gràcies i per molts anys.
I aplaudiments pel Sebas , que no s’ha oblidat de la bandera.
Foto de família de “Mossenaires” i grup sense compromisos i obert a tothom. Moltes gràcies per fer gran i durador el projecte.
En Rafael Robles sortirà primer a tota pastilla
Per aquest camí es puja a Montrodon: algun dia farem la bestiesa. La Laura , contenta.
Els moments de reagrupament, són ideals per saber on som, com fa en Marc.
I la Loli, també llegint per on hem passat i ara estem passant.
I a més d’estar nominada avui la Constans, ha estat la nostra
cua en alguns moments, i com és tradició als entrenaments en grup: la cua
no va sola.
I ara toca refrescar-se i beure a la font de la Tartana
I en Paco donant explicacions sobre l’origen de les estrelles a l’Oriol
Un lloc maco, i un racó que ens agrada la font de la Tartana i a més es pot fer un bon traguinyol
Avui ha estat un circuït dur, i agradable poder reposar. Ara ens espera travessar pel mig del poble de Matadepera.
Miguel, Imma, Carme i Hassan
La nova mossenaire, la Mariona
I la bandera, segueix ben conduïda cap a la Masia
Conxita i Josep Maria
Toni i Manel, al seu pas per la plaça de Sant Jordi
Rafael i Constans, també al seu pas per la plaça
I la Constans ha ensopegat als darrers metres de l’entrenament, per culpade la grava, i sort de la font per netejar les ferides. Esperem que no hagi estat res, però sap greu la caiguda. Quedarà un record d’aquest dia en que s’estrenava.
Paco i Imma
Doncs fins la setmana vinent, no tornarà a sortir del seu cau la bandera.
Molt lesionat, gairebé no pot córrer: però ha vingut per estar prop vostre. A veure si aviat et recuperes, Toni
Al mig, la Constans al costat de la Isabel i la Charo
Isabel, Constans, Charo
Sempre és una bona notícia tenir a amistats que ens facin costat i més el primer dia que s’estrenen. Avui la Constancia Alcalde, tot i que la coneixem del California, s’estrenava. Estem contents i creiem que t’ha agradat. T’hem vist riure i patir una mica a les pujades i finalitzant en una caiguda, que hores d’ara quedarà com anècdota, però que t’has fet un bon cop. Per molts anys i et desitgem tot et vagi bé i compartir més estones com aquestes. Gràcies !!
Hola, en primer lugar agradecer a Pep Moliner, que me haya nombrado Mossenaire de honor. El acto, me causó una gran Alegría y a la vez sorpresa, no me lo esperaba, gracias de todo corazón.
Paso sin más a presentarme. Me llamo Constancia Alcalde Egea, alias Constans, tengo 56 años y llevo 2 corriendo en el club California Sports.
Agradecer a Ana Lear y María José Merino, que fueron las personas que me animaron a seguir con esta deporte, que me ha permitido superarme un poco más cada día y a la vez, conocer a personas fantásticas que jamás pensé llegar a conocer. Aún, a día de hoy, no puedo creer que pueda correr 10 Km e ir al lado de mis compañeros, que son todos una ” pasada”, por su comprensión y amabilidad.
GRACIAS..
Las dos ” cursas ” oficiales que he realizado y sobre todo el apoyo de mis compañeros, del club California Sports, me ha hecho ver que este es mi deporte.
Quien me iba decir que hace dos años, no podía aguantar corriendo en la cinta. Deciros, que para mí ha sido un reto del que me siento orgullosa y felíz.
No quiero terminar, sin agradecer a Manel Expósito, del California Sports, el apoyo que me da todas las semanas. También a mis compañer@s del Cali, que me ayudan cada día a ser mejor en esta gran familia.
Para despedirme, gracias nuevamente a los Mossenaires y en especial PepMoliner, por el trato recibido en este mi primer día con vosotros, que os aseguro que no será el último. Un beso para todos.
Constans
..
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Comentaris tancats a Ara no hi càic
