10 set. 2015
Sota l’arbre: Mossenaires
Hi havia una vegada un arbre que un matí de desembre de 2014 estava, com cada dia, quiet al lloc on d’ençà que va néixer del pinyó d’una pinya. I vet aquí que de sobte, el temps es va revoltar i va bufar i bufar, fins a arribar a ratxes de cent vint quilòmetres per hora. Ell, com es va fer el valent i, tot i que veia com tot voleiava al seu entorn, no va voler morir i ara com ara, encara veu com els mossenaires passen per sota seu i avui han decidit que sigui un més de la colla i s’ha retratat al seu costat, encara que segur que molt trist, perquè al seu voltant, tots molts dels seus familiars no ho van aconseguir i a hores d’ara s’ha convertit en llenya. Ell continuarà majestuós i triomfador de continuar vivint i albergarà la casa de molts ocells, l’ombre de caminants, l’aliment d’insecte, l’oxigen per molts i l’olor de pinassa i reina, que el perfuma. oh! Arbre, que per tu van lluitar molts vilatans i encara restes dret. Esperem que facis molts anys i vegis a créixer de molts pinyons, altres arbres que et facin companyia i no et deixin aquí tant sol. I, no pateixis per nosaltres. Et visitarem de tant en tant i direm meravelles de tu.
I tot parlant de l’entrenament d’avui, hem volgut anar per camins que abans ens encantaven i ara ens entristeixen. Però, com que nosaltres els dissabtes ens reunim per fer del córrer un moment d’alegria i som uns privilegiats de sentir-nos ben acompanyats per gent que ens fa costat i no ens deixa i va i torna una i una altra vegada.
Ens refresquem a Sant Julià d’Altura i completem un recorregut prop dels deu quilòmetres, que ens fan gaudir i ens ajuden a viure molt millor.
Gràcies i per molts anys . Ah, i si no has pogut venir: t’esperem el dissabte, a on i quan? va, va…
El dia abans, que poc sabies que et vindríem a veure. I d’aquí una estona:
et farem companyia
Però abans un munt de gent molt maca amb ganes de passar una bona estona, està entorn la masia esperant el moment de sortir plegats
Sense dubtar un moment, la Laura Puertas accepta amb alegria la nominació a “Mossenaire d’honor”: gràcies!!
Deia que no s’havia preparat per a l’ocasió i… per nosaltres sempre estàs bé i fas que el grup tingui aquest bon tarannà
I en Javier, comença el primer i avui som una bona colla, després de què molts esteu acabant les vacances
Jose, Sebas i Juan Miguel
I aquí les nostres mossenaires, la Charo, Isa, Laura, Anna
En Robert, fa servir el pal de ferro colat, amb el senyal GR per enfortir el nus dels cordons de les seves espardenyes, davant l’atenta mirada d’en Miguel
Mentre baixem pel camí tota la colla, i al fons on hi havia un bosquet ara deu arbres mal comptats
En Javier i la Cristina, bons correcats
Martí i una gran soca, on hi havia un arbre.
I l’Albert, en la seva doble condició de Mossenaire <link> i Egaramossenaire
I deixem Sant Julià d’Altura, encapçalats pels Sabadellencs: Pau, Jordi i Robert
La Isa al costat de la Laura i la Charo
Moment de qualitat, amb mossenaires amunt i avall, com fan l’Albert, en…
(no recordo) i en Manel.
Gemma, Sandra i Juan Carlos. Avui no duia música
Miguel, Javier, seguits per en José i Sebas
La Contxita ha quedat prou bé, però la Silvia em sembla que ens renyarà per penjar aquesta fotografia. Perdó, perdó. I Carmelo que s’ho mira.
Toni, Sandra, Carmelo i Angel (la seva segona vegada)
Passant sobre el pont del Tàmesis de Sabadell. Bé, o d’una riereta, que ve a ser el mateix, que aquesta gent tot ho exagera
Amb l’Inma, Anna i Carme
Javier, Jordi i Albert
Sebas i Jose
I s’aproxima el moment en què ens apropem al millor moment del dia, al costat de la nostra Mossenaire d’honor i…
Moments de salutacions i ben avinguts
I destaquem a la nova mossenaire, de blanc i amb ulleres: la Montserrat
I la proclamació de la mossenaire d’honor: la Laura Puertas
I l’aplaudiment dels mossenaires
I si: el nostre petit homenatge a l’arbre que tot solet i així d’esplèndid un dia va lluitar en contra del vent i està aquí dret. Enhorabona “Arbre” i et desitgem llarga vida i que aviat tinguis companyia dels teus, així com dels mossenaires.
I li diem adéu, fins a un altre dia que tornarem a venir-te a veure
Tots sou benvinguts sempre. En Miquel ben concentrat i ben envoltat.
Com la Carme, i l’Inma
i la Isabel
Gemma i Sandra.
Joan i Alberto
Contxita
Jordi, Albert i Manel
I la cua avui: per en Javier
I quin millor homenatge que tenir a en Juanjo, que avui ha corregut al costat de la Laura.
Seguim a la Charo, amb la Laura
I mentre esperem per travessar la carretera de Matadepera, un grup de ciclistes.
Als que les noies els demanen de fotografiar-s’hi. Un deia: “cuando llegue a casa diré: mira que m’he encontrado por el campo”
I moment màgic.
I ara ens fa il·lusió aquest moment únic amb la mossenaire d’honor:
Pep, Isa, Laura, Charo, Sandra, Gemma, Isa
I lloc bonic per passejar, com aquest home del bastó de fabricació pròpia
nois… només noies!!
què faríem sinó tinguéssim aquests moments màgics. Gràcies per ser-hi
Les noies i l’Anna amb el cartell de la cursa de la dona, que aviat tindrem a la nostra ciutat.
Inma, Anna, Cristina, Charo, Laura, Isa, Isa, Sandra, Gemma, Contxita, Silvia.
Genials
I s’han volgut retratar plegats i quina millor manera que amb la masia que porta el nom de Torre Mossèn Homs
REcorregut, gentilesa d’en Westermeyer
Personalment la vaig conèixer per primera vegada fent-li un test de petjada al California i des d’aquell moment ja forma part d’aquelles persones agradables i que ens agraden. Sempre la veiem contenta i us sorprendrà, com a mi, la quantitat d’esport que porta dins. Et desitgem sempre el millor i per molts anys. Ah! i que avui no s’ho esperava i no s’havia maquillat; però li cal? Gràcies Laura !!!!
Quina sorpresa m’ha donat el Pep avui, quan m’ha donat el paperet, això si que no m’ho esperava!
Jo anava a Mossèn Homs, després de 1 mes de vacances, sense avisar a ningú de que hi aniria, perquè la veritat es que no sabia si m’aixecaria quan sonés el despertador i… Mossenaire d’Honor!
Moltíssimes gràcies, m’ha fet molta il·lussió!!
Aquesta és la meva historia…
Desde joveneta m’ha agradat estar en forma i practicar l’esport. Vaig començar als 15 anys a anar al gimnàs i he fet diferents activitats, com aeròbic, zumba, body pam, body combact, pilates, ïoga i sobretot: em vaig enganxar a l’spinning, fent-me instructora de ciclo indoor i també entrenadora personal i fitness.
En quan a còrrer, havia fet alguna cursa com la Santi Centelles, la Festa Major de Terrassa, de la Dòna i El Corte Inglés de BCN.
Va ser després, quan vaig conèixer a la Carme Ballesteros, Laura Zarautz i Mª José Merino, quan vaig començar a còrrer en grup i veritablement vaig gaudir de còrrer.
Ara farà 1 any que vaig amb el club California Sports i a més de còrrer anem a passar-ho bé, sóm una gran família.
Entrenant, vaig començar a fer més curses de 10 km i de muntanya.
Aquest any, després de trencar-me el dit del peu i sense gairebé poder entrenar, vaig aconseguir un gran repte per mí, que va ser fer la meva 1ª Mitja Marató… la de Granollers! Amb molta il·lussió i un temps de 2h.
Als 15 dies (amb el subidón) vaig fer la 2ª Mitja Marató… la de Barcelona, molt emocionada per haver guanyat la meva propia medalla!
Fa menys d’un any que vaig tenir la sort de conèixer al Pep Moliner, una gran persona, i vaig tenir l’oportunitat de còrrer en grup tots els dissabtes amb un entorn natural, compartint bons moments amb bona companyia, gent molt maca i sana.
El meu futur projecte és… per l’any vinent, la meva meta és: 42 km, la Marató de Barcelona!!
Enhorabona Pep per aconseguir mantenir aquest projecte durant tants anys i a tot aquest gran grup de corredors muntanyencs, és un plaer haver-us conegut.
Moltes gràcies, ens veiem dissabte!!!
Laura
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vols el teu banner? |
No hi ha resposta
