23 abr. 2015
Grapat de bons progressius
Pensar que cada dissabte es forma un grup tan heterogeni en el que tothom és benvingut i on la majoria repeteix per què si troba bé i és principalment, perquè ho farà fent un esforç molt controlat, rient, xerrant i gaudint. La majoria de vegades veiem que, tot i passar per llocs que per força es repeteixen al llarg de l’any, ho feu degust i se us nota què gaudiiu. Algunes persones vénen de fa molts i molts anys, i d’altres sovintegen i formen part d’aquest projecte únic, on compartim amb gent tan diversa el mateix objectiu: ser millors persones i afirmem que ho aconseguiu, i ho sabem.
Avui el circuit ha estat, tot baixant pel torrent de la Grípia, amb força progressius i passant per Torrebonica, l’Hospital de Terrassa, l’hípica, el Golf del Prat, l’Hotel la Mola i tots junts fent-nos bona companyia i fent-nos, també costat. Gràcies mil.
Amb la Núria Masegosa, avui tenim la nostra “Mossenaire d’honor” i al final
d’aquestes línies, tindrem i sabrem coses interessants d’ella
I aviat la seva proclamació
Envoltada d’amistats, avui l’entrenament va dedicat a ella
En Marc Otero, que organitza, junt amb una colla de companys a Matadepera un cros molt xulo el dia 10 de maig i ens ve a portar
personalment propaganda
En David Llinares i en Sebi Ranchal
En Marc
en Josep Maria Antentas
Estem a punt de començar i engeguem amb aquest fons tan bonic de la
Masia de Torre Mossèn Homs
José Manuel, seguit per en Sebi, Sebas i Albert
I el conegut aqüeducte de la Grípia
Itziar, Núria i Javier
I al primer progressiu que hem proposat, els capdavanters
I com sempre, per confirmar el podi, s’ha d’anar a la cua, cosa que
confirmarà l’entrenament solidari
Carmelo i d’esquena en César
La Sandra també retorna, amb el fons de l’edifici de l’estació de Torrebonica
Dues contentes mossenaires: la Laura i l’Eli
Com també se les veu felices, la Cinta i la Carme
L’Ana, l’Eva i la Sònia, que avui s’estrenava
l’Alberto i l’Enrique-Nilo, seguit per en Ricard
La Gloria Moreno i en Joan Forte
Juan, Miguel i Sebas
Itziar i la Núria, la nostra Mossenaire d’honor
I ara arriben els capdavanters, que han anat fins a la cua i retornen amunt i
avall: Xavi, Eduard, Manuel i Javier
I ens creuem amb bonics amics dels homes
Intercanviant papers: avui en Miguel al capdavant de tot
Compartim circuïts amb les dues rodes
I en un progressiu llarg, el podi: César, Javier, Carmelo, Xavi, Eduard, Sebi
I très “Egaramossenaires” alhora que “Mossenaires”, alhora que amics: Juli,
Cisco i Wester
Alberto i Enrique-Nilo
de dreta a esquera, Sebas, Jose, Toni, Josep Maria
I el grup que va i bé i la cua del grup és aquí
Amunt i avall, arriben els que han estat primers, ara els darrers
Núria
Molt concorregut el progressiu en pujada. Enhorabona a tots i ara toca anar a la cua
Inma, Pepe, Oriol, Marc
Arriba la Sandra i en Juli cap a la cua
Eli, Ana, Juan
Núria, Laura, Gloria, Joan a punt d’arribar al reagrupament
Miguel, Xavi, Fran i quatre rodes
Javier seguir per en Carmelo
donem la benvinguda a la Sònia, de taronja, asseguda al davant
Felicitem a l’Anna Cos per la seva marató a Paris.
I queda proclamada la nostra “Mossenaire d’honor”, la Núria Masegosa. Un
luxe.
La familia creix i és manté unida. Tots sou benvinguts i el bon rotllo és la
nostra filosofia, i fer-nos costat tots amb l’excusa d’esport i natura i córrer
Toni i Manuel fent un nou progressiu per amb el fons de Torrebonica
I donem Canya, i tan que donem Canya
Moments d’amistat
Javier sempre actiu, en el progressiu fins a la torre elèctrica, on ha fet el
primer lloc.
I en Sebi també fent el mateix d’anar amunt i avall
Eli, Josep Maria, Enrique-Nilo, Carlos
Itziar, Nuria, Ana
Cap a on, Juli? cap aquí, cap allà i seguit per en Wester
Lurdes, seguit per en Jose, Cisco, Toni, Carmelo, Sonia, Itziar
La nova: la Sònica, seguida per l’Itziar
Eva, Sandra, Eduard, Javier
Oriol, Marc. Miguel, Sandra, Seabas,
Anna, Laura, Inma, Miguel
I veient passages molt bonics, per Can Bonvilar
La Sònia en plena pujada
l’Isaac
La Lurdes
en David Llinares
La Glòria i en Joan
L’Eli i l’Eva
l’Ana
Sandra en plè esforç a la pujada
La Núria i l’Itziar que deia que la Núria li transmetia molts ànims i molta
positivitat anant de costat amb ella
La Sandra recuperant-se i refrescant-se a la font del centre d’estudi
mediambiental
Nuria, cent tanmateix un bon traguet d’aigus fresca
El nostre amic Toni Pedrero, també mossenaire embicicletat
Fent la foto al costat de la nostra mossenaire d’honor una bona colla
d’amigues: Sandra, Itziar, Lurdes, Núria, Laura, Eva i Sònia
El circuit, gentilesa d’en Wester.
No ha dubtat ni un moment: tothom que la coneix parla molt bé d’ella.
És més, hi ha qui volia haver-hi estat aquest dia, el de la proclamació de
Mossenaire d’honor, què ens serveix, a més, per fer-la més nostre i de tots:
per que se l’estimen molt. Estic segur que transmet bones vibracions a qui
l’envolta i que es un luxe poder entrenar amb ella i n’estem contents i li
volen desitjar bons desitjos i que tot li vagi bé. Gràcies Núria.
Buff….Mossenaire d’honor!!! Quin honor….i a la vegada quina “responsabilitat”!
Que us explico ara? Perquè fa poquet que corro i el meu fort, com haureu comprovat, no és la velocitat 
Sóc nascuda a Terrassa i quan anava a l’institut, a classe de gimnàs vaig haver de fer unes proves de velocitat en pistes i,em va costar tant, que vaig decidir que això de córrer no estava fet per mi i ho vaig descartar, creia,
que per sempre. I la meva vida esportiva ha estat anar al gimnàs a fer activitats dirigides, nedar i, des de ja fa forces anys l’spinnng era la meva via d’escapament.
Va ser just fa 2 anys i mig, el meu fill que practicava el waterpolo es volia iniciar en el món del triatló, però com no ho havia fet mai, dubtava de la seva capacitat per córrer. Li vaig dir que si ell s’ho proposava, ho aconseguiria. I per demostrar-li li vaig proposar començar a córrer amb ell i demostrar-li que amb constància podria arribar a fer la cursa Santi Centelles. Això va servir perquè comencéssim a sortir els dos! Mare meva, quin patiment; com em costava! Però no podia llençar la tovallola…
I finalment tots dos vam fer la nostra primera cursa junts, la Santi Centelles 2013, cadascú al seu ritme, es clar . Quina alegria vaig sentir en creuar la meta ! Tots dos ho havíem aconseguit!!!
Amb el que m’havia costat no es tractava de deixar-ho perdre, i vaig continuar sortint de tant en tant als migdies amb unes companyes de feina i vaig fer la cursa Califòrnia Sports. Ara fa 1 any em vaig assabentar dels grups d’entrenaments del Califòrnia Sports, no vaig dubtar-ho i ho vaig provar! Es tractava d’un grup de gent encantadora on tinguis el ritme que tinguis ets benvingut! La Maria Jose, i la resta de companyes em va animar des del primer dia. Quina troballa!!! Quin canvi de córrer jo tota sola a
fer-ho amb tanta gent maca. Això si que va fer que m’acabes d’enganxar del tot! Gaudia corrents i xerrant amb elles!! Em van parlar del grup dels Mossenaires i el dia que ho vaig provar, com no podia ser d’una altra forma, vaig tornar a quedar encantada en conèixer al grup i sobretot a en Pep!
Gràcies a la seva tasca estic descobrint llocs que desconeixia i coneixent gent magnífica. Quan l’organització familiar m’ho permet, no dubto a venir!
És un plaer començar el cap de setmana corrents amb vosaltres!!
I, aquest mes de gener, amb un grupet de companyes del Califòrnia ens vam anar animant i engrescant a fer juntes la nostra primera Mitja i vam fer la Mitja de BCN!! Fa 2 anys ni se m’hagués passat pel cap! És increïble la força que et transmet els ànims del grup i el que som capaços de fer quan estem junts !!
Es a dir que , entre les “Mandarines” i els “Mossenaires”, amb el vostre tarannà i els vostres ànims, m’heu fet descobrir la passió per córrer i gaudir-ne cada dia més d’aquest esport. I el millor de tot, fer bons amics i amigues entre vosaltres ! Gràcies a tots els que feu possible aquest grup i sobretot , per la paciència que teniu amb els anem a la cua!
Salut i Km!!
Núria Masegosa
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vols el teu banner? |
No hi ha resposta
