blog d'en Pep

Llac Petit, dit així perquè Ègara, havia hagut dos pantans,
el de Xuriguera conegut pel pantà gran, i el que hem visitat el pantà de Can Bogunyà o conegut popularment com el Llac Petit. Situat en el torrent del Can Bogunyà, dintre del bosc, mes amunt de l’antic Hospital de Terrassa.
Es va començar la seva construcció en 1900. Sempre que hi anem, veiem a les cares de la gent com s’il·luminen pel fet que un paisatge bonic i un racó acollidor.
 Nosaltres hi hem anat des del nostre camp base de Torre Mossèn Homs i per segona vegada i hem gaudit, com sempre, de moments de molt companyerisme i amistat, què és del que es tracta i creiem que es troba. El córrer és gairebé el complement ideal i de vegades tant ens fa si és així o axà. El que ens agrada és sentir-nos bé i per les cares: així ha estat.
 Les
fotografies per donar un bon record sels moments compartits. Algun canvi i joc per què sigui més divertit, i hem passat pel mig de la riera, per primera vegada.

Donem les gràcies a tothom per la gran acceptació i per fer vostre
un projecte únic i de tots. Sense le vostre gran tarannà seria un entrenament més i en canvi el recordarem com un dia molt important, com d’important ho sou tots. Per molts anys!!

En Miquel Llamas, accedeix a ser el nostre homenatjat avui i guardonat amb
el títol honorífic de “Mossenaire d’honor”, i nosaltres que ens n’alegrem.
Gràcies Miquel

I quan arribem, ens sentim retrobats de nou a passar una bona estona

Sembla ben bé com si ja rumiés el que ens explicarà i que ens haurem d’esperar al final de la crònica, per gaudir-ne

I a punt de marxa: Marc. Miguel i Uri

Uiii la Mari, quina ganyota, Enxampada amb un gest graciós, al costat d’en
Miguel i amb els braços creuats i posat seriós d’en David

I l’Emilio, també expectant

Josep Maria i la Contxita, fent estiraments

En Marc i en Cano, també amb ganes de passar una bona estona

I sortida amb en Josep i en Cano

Itziar i Lurdes

Fran, Carlos, Marc i tota la colla

Sandra, Diego, Sandra… uiii!!, el Diego envoltat de Sandras

Cinta

I tancant el grup, en Javier i en Manuel

Laura al costat de la Charo, que s’estrenava

I en Miquel, pensatiu

Present, Laura, Mari, Carlos, Fran, a punt de fer un reagrupament de tota la colla

Xavi, Carme

I una vegada, tots juntets, l’Emilio Sánchez al capdavant

I passem per l’institut de I.E.S. Matadepera, al costat del Mas Sot

I darrera la Lurdes, l’Ana

Algú dubta que a la Gemma se li dóna bé la muntanya?, als que entrenem
amb ella i el seu marit, ens consta

La Charo, a l’esquerra, el dia de la seva estrena i vinguda des de Sabadell a
entrenar

Parlant de Sabadell, els “Mossenaires”
ocupen tota la llargada de la vorera del pont que passa per damunt de la
riera

la Trini

I pels voltants de l’Ègara, amb en Nicolau, Jose i Carlos, tots vestidets de blau

Gaudeix sempre i ben acompanyat per la Present

La Laura Puertas, en primer terme, al costat de l’Eva Gorina. Sandra de
blau, i la Gemma amb la taronja del 5k California i que anava d’estrena.
Sabeu que practica la ironia? a mi m’ha sorprès. Ojo la moto!

Toni i Sandra pels dominis de l’Ègara

Javier i Miguel

Xavi Pons i Núria Masegosa. La Núria fent autoestop?

La fotògrafa Laura de Benito i la Isabel Alcalde, que feia dies que no vèiem
per terres mossenaires

La Charo pletòrica animada i amb l’Ana

Molt seriós en Miquel, amb tota la colla i tancant el grup

Bells entorns de la bella vella Ègara



va de pujada



En Miquel



Manuel, Cano, Marc

l’Alberto Lao que te un blog molt interessant de h corrent per la historia

Nerea molt en forma i contenta al costat de la Itziar

I els amics que han retornat a cua, com en Javier, Emilo, Javier i Miguel



I en el bosquet de l’Audiovisual, encarant la pujada cap a….

… cap a…

el Llac petit!!!!

Amb prudència passem per la pared que manté l’aigua de fa més de cent
anys

La Laura



Nerea Larrañaga i la Charo, que per la pared no les tenien totes

En Marc pensatiu

Amb el Mossenaire d’honor, a l’esquerra la Marta Molina, al final de
l’entrenament ha dit que era el dia que més havia gaudit del recorregut. De rosa la Present

Moments de repòs, encara que sabem eque en Javier en primer terme, més
tard tornaria a sortir a entrenar. Amb ell, de vermell, Miguel, i dret en
Nicolau. Vestit de Mossenaire, en Carmelo, que no falla gairebé mai. No
recordo l’acudit que m’ha explicat avui. El dia vinent li direm que en posi a
punt un per la foto familiar.

Aplaudim a les mossenaires noves: la Charo i la Gemma Viñolas

Qui no coneix a en Miquel, que sempre dona bones vibracions allà on va i
fidel al grup d’amigues i amics. Un luxe


Som tants que ens repetim a l’aigua. Moment familiar del grup

Ves per on, un amic que no ha estat mai mossenaire, però que fa molts
anys que conec, avui l’hem trobat i: l’hem aplaudit, per què tot comença
per casualitat, com va ser la nostra
amistat

Sandra

Nerea, Gemma, Magda

Itziar

Núria, Lurdes

Marc i Cano, amb gorra vermella: símbol dels internautes



Cisco


David i Miguel

Gemma i Josep Maria

Laura De Benito

Conxita i Javi

Fran i Alberto

Paco Porras: “Mossenaire” per casualitat. Què no sigui l’última, que sembla
que t’ha agradat

Victor

Carmelo i Toni

Jose i Manuel

Emilio

Mari i Quim

Marta i Sebi

Ana i Pepe

Jordi i Uri

Inma i Isabel

Xavi Pons, que ha anat des de casa, anada i tornada a peu


Antonio

Marc Armengol

Present i Isabel

Miquel Llamas, el Mossenaire d’honor


Sandra i Diego

Trini i Cinta

Carme i Carlos

David i Nicolau

Nicolau


Eva Gorina


Laura i Charo

Laura, Charo i Eva

Miguel

Javier

Carme, Inma i Cinta, amb el fons de l’audiovisual

I a la recta per asfalt, la gent a tibat força, amb la Sandra al capdavant, seguida per en Marc i en Cano



Reagrupament

La Gemma, ha hagut de fer combinacions per poder venir i fa riure a les companyes, Quina una n’ha dit?

Nerea i Inma

I arriba la cua

En Paco encara li queda entrenament i ens deixa i es ve a acomiadar

Passant per l’antic pas, i que encara fan
servir, els del poble per anar a l’altra banda on hi ha escoles

Josep Maria, passant per bombers de Matadepera, i el senyal on ens diu un
munt de poblacions que coneixem

Presidint l’ajuntament de Matadepera, les banderes.

Al costat del Mossenaire, una foto final de record

Allà on va, és una persona que transmet alegria i xerinola i que li agrada passar-s’ho bé i fer-ho passar bé a les persones que l’envolten. Gràcies als grups, l’hem pogut conèixer i tant corre ràpid a curses curtes, com en fa de llargues i també se li donen bé. Què continuïs encomanant ganes de gaudir tant del córrer com de la teva companyia i et desitgem el millor i per molts anys.

Mossenaire de Honor, esto si que no me lo esperaba…solo puedo decir que es un placer y un honor.
Ahora como dicta la tradición(yo creo que ya milenaria) el Pep me ha mandado deberes para el fin de semana y tengo que explicar “brevemente” así de pasada, mi vida en esto que a todos nos apasiona que es el deporte.
Para los que no me conocen mi nombre es Miquel Llamas y tengo 39 años.
Pues veremos, desde que tengo uso de razón el deporte ha sido parte fundamental de mi vida, ahora mismo no la concibo sin el, aunque he de reconocer que hubieron unos años en que me dediqué mas a salir con los amigos de marcha que de practicarlo, aunque supongo que todos habremos pasado por una etapa parecida.
Desde bien pequeñito empecé a practicar deporte, desde el judo pasando por la natación, el fútbol, el Basket, tenis, artes marciales, el trial y como no el atletismo.
Desde temprana edad siempre destaqué en la disciplina de velocidad, como nunca fui de los mas fuertes de clase tenia que tener mis propios recursos, así que si algún niño me quería cascar primero tenia que pillarme cosa que nunca pasaba.
Hice mis pinitos en carreras de 50 metros y de 100, torneos escolares y tal y he de decir que ganaba todas las carreras, pero no sentía pasión por ese deporte como me pasaba con el Basket y el fútbol por ejemplo.
Mi peor recuerdo fue una vez que me convencieron para correr un cros en Can Boada, sí, un Cros, no recuerdo de cuantos km era, creo que eran 5 pero a mi se me hizo eterno…. Imaginad…yo salí a darlo todo como siempre y el éxtasis me duró 500 metros, a partir de ahí me dediqué a arrastrarme por la montaña pensando que que hacia yo corriendo este tipo de pruebas, me dije a mi mismo que ya nunca más correría largas distancias porque lo mio era la velocidad y no el fondo, y no sabia lo equivocado que estaba en ese momento ….
Y así estuve años sin practicar atletismo, hasta un día en el año 2013 que decidí empezar a salir a correr por mi pueblo, Viladecavalls, ya que había dejado de fumar hacia cosa de un año y medio y había cogido unos kilillos(solo 1. Recuerdo no haber corrido mas de 500 metros y tener que parar porque me iba a explotar el pecho y para descansar las piernas, no podía con mi alma…y me volví a repetir que aquello no era para mi. Así estuve unas semanas saliendo solo, hasta que un amigo del pueblo, corredor dels corredors de fons de Viladecavalls me animó a salir a correr con ellos, al principio me negué ya que yo no estaba preparado pero al final después de entrenar solo durante unos meses me animé a ir con ellos y ahí me empezó a picar el gusanillo.
He de decir que tuvieron mucha paciencia conmigo sobretodo el Artur que es el cap de colla que en cada salida me tenia que esperar en los cruces porque yo iba detrás de ellos echando el higadillo literalmente por la boca. Le estoy súper agradecido por los consejos que me dio y por los entrenos fantásticos que hice junto a él.
Cambien añadir que yo siempre he sido muy competitivo, siempre he querido ganar en todas las disciplinas que he practicado así que nunca imaginé que algún día iba a correr una carrera para no ganar, ni siquiera para quedar por el medio de la tabla y acabar contento y satisfecho.

Al tiempo una persona me habló del club California Sports, donde hacían entrenos para gente de todo nivel y condición y un día me animé a probar a ver que tal me iba. Ese día lo recuerdo perfectamente, era una mañana y el grupo lo llevaba Carme Ballesteros, en aquel momento la entrenadora del club. Aquel día conocí a personas que hoy después de más de un año siguen formando parte de mis amistades mas importantes, Isabel Font y Present Rodriguez, dos mujeres a las que quiero muchísimo.
Aquel grupo me enganchó y recuerdo que un día la Isabel me habló de un grupo que salia los sábados desde mossen homs(yo no sabia ni donde estaba eso) y me animó a probar un día.
Ahí conocí al gran Pep Moliner, un tío carismático, y casi sin darme cuenta me enganché a ese grupo donde a parte de correr se respiraba muy buen rollo, que al fin y al cabo es lo que buscamos los corredores populares, correr, hacer amigos y disfrutar de esos momentos con ellos. Ese día descubrí a LOS MOSSENAIRES
Así que con el tiempo, la constancia y los consejos de los entrenadores que tuve, ya fuera Carme o Pep(que recordemos también es coach del california) conseguí preparar y acabar una maratón y varias medias maratones. Quien le iba a decir a aquel adolescente que casi se deja la vida en aquel Cros que años después, muchos años después, iba a correr una maratón y encima a iba a disfrutar haciéndolo….
Bueno…ya no me enrollo más que así podría estar horas y horas y escribir un libro y todo, desde estas lineas quiero agradecer a todas las personas que han hecho y hacen posible que cada día disfrute de este magnifico deporte, ya sean amigos y compañeros del California Sports a los cuales aprecio un montón, a mis compis Mossenaires, al Artúr, Pep Moliner, Carme Ballesteros y como no, no iba a dejarme en el tintero a Maria Jose Merino, coach de las california Girls y gran persona y amiga.
a todos los que han pasado y a los que quedan por pasar.
SALUD Y KILOMETROS

Miquel Llamas

Pensar que cada dissabte es forma un grup tan heterogeni en el que tothom és benvingut i on la majoria repeteix per què si troba bé i és principalment, perquè ho farà fent un esforç molt controlat, rient, xerrant i gaudint. La majoria de vegades veiem que, tot i passar per llocs que per força es repeteixen al llarg de l’any, ho feu degust i se us nota què gaudiiu. Algunes persones vénen de fa molts i molts anys, i d’altres sovintegen i formen part d’aquest projecte únic, on compartim amb gent tan diversa el mateix objectiu: ser millors persones i afirmem que ho aconseguiu, i ho sabem.

Avui el circuit ha estat, tot baixant pel torrent de la Grípia, amb força progressius i passant per Torrebonica, l’Hospital de Terrassa, l’hípica, el Golf del Prat, l’Hotel la Mola i tots junts fent-nos bona companyia i fent-nos, també costat. Gràcies mil.

Amb la Núria Masegosa, avui tenim la nostra “Mossenaire d’honor” i al final
d’aquestes línies, tindrem i sabrem coses interessants d’ella

I aviat la seva proclamació

Envoltada d’amistats, avui l’entrenament va dedicat a ella

En Marc Otero, que organitza, junt amb una colla de companys a Matadepera un cros molt xulo el dia 10 de maig i ens ve a portar
personalment propaganda


En David Llinares i en Sebi Ranchal

En Marc

en Josep Maria Antentas




Estem a punt de començar i engeguem amb aquest fons tan bonic de la
Masia de Torre Mossèn Homs




José Manuel, seguit per en Sebi, Sebas i Albert

I el conegut aqüeducte de la Grípia

Itziar, Núria i Javier

I al primer progressiu que hem proposat, els capdavanters

I com sempre, per confirmar el podi, s’ha d’anar a la cua, cosa que
confirmarà l’entrenament solidari

Carmelo i d’esquena en César

La Sandra també retorna, amb el fons de l’edifici de l’estació de Torrebonica

Dues contentes mossenaires: la Laura i l’Eli

Com també se les veu felices, la Cinta i la Carme

L’Ana, l’Eva i la Sònia, que avui s’estrenava

l’Alberto i l’Enrique-Nilo, seguit per en Ricard

La Gloria Moreno i en Joan Forte

Juan, Miguel i Sebas

Itziar i la Núria, la nostra Mossenaire d’honor

I ara arriben els capdavanters, que han anat fins a la cua i retornen amunt i
avall: Xavi, Eduard, Manuel i Javier

I ens creuem amb bonics amics dels homes

Intercanviant papers: avui en Miguel al capdavant de tot

Compartim circuïts amb les dues rodes

I en un progressiu llarg, el podi: César, Javier, Carmelo, Xavi, Eduard, Sebi

I très “Egaramossenaires” alhora que “Mossenaires”, alhora que amics: Juli,
Cisco i Wester

Alberto i Enrique-Nilo

de dreta a esquera, Sebas, Jose, Toni, Josep Maria

I el grup que va i bé i la cua del grup és aquí

Amunt i avall, arriben els que han estat primers, ara els darrers




Núria

Molt concorregut el progressiu en pujada. Enhorabona a tots i ara toca anar a la cua

Inma, Pepe, Oriol, Marc

Arriba la Sandra i en Juli cap a la cua

Eli, Ana, Juan

Núria, Laura, Gloria, Joan a punt d’arribar al reagrupament

Miguel, Xavi, Fran i quatre rodes

Javier seguir per en Carmelo

donem la benvinguda a la Sònia, de taronja, asseguda al davant

Felicitem a l’Anna Cos per la seva marató a Paris.

I queda proclamada la nostra “Mossenaire d’honor”, la Núria Masegosa. Un
luxe.


La familia creix i és manté unida. Tots sou benvinguts i el bon rotllo és la
nostra filosofia, i fer-nos costat tots amb l’excusa d’esport i natura i córrer





Toni i Manuel fent un nou progressiu per amb el fons de Torrebonica

I donem Canya, i tan que donem Canya

Moments d’amistat

Javier sempre actiu, en el progressiu fins a la torre elèctrica, on ha fet el
primer lloc.

I en Sebi també fent el mateix d’anar amunt i avall

Eli, Josep Maria, Enrique-Nilo, Carlos

Itziar, Nuria, Ana

Cap a on, Juli? cap aquí, cap allà i seguit per en Wester

Lurdes, seguit per en Jose, Cisco, Toni, Carmelo, Sonia, Itziar

La nova: la Sònica, seguida per l’Itziar

Eva, Sandra, Eduard, Javier

Oriol, Marc. Miguel, Sandra, Seabas,

Anna, Laura, Inma, Miguel

I veient passages molt bonics, per Can Bonvilar



La Sònia en plena pujada

l’Isaac

La Lurdes

en David Llinares

La Glòria i en Joan

L’Eli i l’Eva

l’Ana

Sandra en plè esforç a la pujada

La Núria i l’Itziar que deia que la Núria li transmetia molts ànims i molta
positivitat anant de costat amb ella

La Sandra recuperant-se i refrescant-se a la font del centre d’estudi
mediambiental

Nuria, cent tanmateix un bon traguet d’aigus fresca

El nostre amic Toni Pedrero, també mossenaire embicicletat

Fent la foto al costat de la nostra mossenaire d’honor una bona colla
d’amigues: Sandra, Itziar, Lurdes, Núria, Laura, Eva i Sònia

El circuit, gentilesa d’en Wester.

No ha dubtat ni un moment: tothom que la coneix parla molt bé d’ella.
És més, hi ha qui volia haver-hi estat aquest dia, el de la proclamació de
Mossenaire d’honor, què ens serveix, a més, per fer-la més nostre i de tots:
per que se l’estimen molt. Estic segur que transmet bones vibracions a qui
l’envolta i que es un luxe poder entrenar amb ella i n’estem contents i li
volen desitjar bons desitjos i que tot li vagi bé. Gràcies Núria.

Buff….Mossenaire d’honor!!! Quin honor….i a la vegada quina “responsabilitat”!

Que us explico ara? Perquè fa poquet que corro i el meu fort, com haureu comprovat, no és la velocitat

Sóc nascuda a Terrassa i quan anava a l’institut, a classe de gimnàs vaig haver de fer unes proves de velocitat en pistes i,em va costar tant, que vaig decidir que això de córrer no estava fet per mi i ho vaig descartar, creia,
que per sempre. I la meva vida esportiva ha estat anar al gimnàs a fer activitats dirigides, nedar i, des de ja fa forces anys l’spinnng era la meva via d’escapament.

Va ser just fa 2 anys i mig, el meu fill que practicava el waterpolo es volia iniciar en el món del triatló, però com no ho havia fet mai, dubtava de la seva capacitat per córrer. Li vaig dir que si ell s’ho proposava, ho aconseguiria. I per demostrar-li li vaig proposar començar a córrer amb ell i demostrar-li que amb constància podria arribar a fer la cursa Santi Centelles. Això va servir perquè comencéssim a sortir els dos! Mare meva, quin patiment; com em costava! Però no podia llençar la tovallola…

I finalment tots dos vam fer la nostra primera cursa junts, la Santi Centelles 2013, cadascú al seu ritme, es clar . Quina alegria vaig sentir en creuar la meta ! Tots dos ho havíem aconseguit!!!

Amb el que m’havia costat no es tractava de deixar-ho perdre, i vaig continuar sortint de tant en tant als migdies amb unes companyes de feina i vaig fer la cursa Califòrnia Sports. Ara fa 1 any em vaig assabentar dels grups d’entrenaments del Califòrnia Sports, no vaig dubtar-ho i ho vaig provar! Es tractava d’un grup de gent encantadora on tinguis el ritme que tinguis ets benvingut! La Maria Jose, i la resta de companyes em va animar des del primer dia. Quina troballa!!! Quin canvi de córrer jo tota sola a
fer-ho amb tanta gent maca. Això si que va fer que m’acabes d’enganxar del tot! Gaudia corrents i xerrant amb elles!! Em van parlar del grup dels Mossenaires i el dia que ho vaig provar, com no podia ser d’una altra forma, vaig tornar a quedar encantada en conèixer al grup i sobretot a en Pep!
Gràcies a la seva tasca estic descobrint llocs que desconeixia i coneixent gent magnífica. Quan l’organització familiar m’ho permet, no dubto a venir!
És un plaer començar el cap de setmana corrents amb vosaltres!!

I, aquest mes de gener, amb un grupet de companyes del Califòrnia ens vam anar animant i engrescant a fer juntes la nostra primera Mitja i vam fer la Mitja de BCN!! Fa 2 anys ni se m’hagués passat pel cap! És increïble la força que et transmet els ànims del grup i el que som capaços de fer quan estem junts !!

Es a dir que , entre les “Mandarines” i els “Mossenaires”, amb el vostre tarannà i els vostres ànims, m’heu fet descobrir la passió per córrer i gaudir-ne cada dia més d’aquest esport. I el millor de tot, fer bons amics i amigues entre vosaltres ! Gràcies a tots els que feu possible aquest grup i sobretot , per la paciència que teniu amb els anem a la cua!

Salut i Km!!

Núria Masegosa