12 març 2015
Passant al costat del toll
Una volta en bona companyia i cadascú amb la seva conversa engegada. Si fa o no fa, fent coses similars i pensem que els que repetiu us hi trobeu bé i nosaltres contents.
Fer-se costat anant a buscar a qui va més endarrerit o endarrerida és un dels moments més característics i que fan un exemple aquest projecte únic a l’estat i únic.
Aprofitar entorns tranquils i amb un temps i una distància concreta i amb anades i tornades i la possibilitat de fer noves amistats i conèixer diferents maneres d’entrenar. Aprenem diferents maneres i millorem: per això entrenem i de fet setmana darrera a setmana veiem progressos importants. La Núria, la nostra mossenaire, la primera vegada que va córrer 10 qms. ha estat al vostre costat.
Segurament aquests entrenaments els recordareu molts anys, ja que els feu de gust i veniu sense sentir-vos obligats.
La Núria ens havia dit que no l’importava ser mossenaire i avuí n’ha estat proclamada
davant la Sandra, una gran atleta, la Núria se la veu contenta
Pare i fill a punt de fer un entrenament plegats: Víctor i Edu
Josep Maria Antentes i Diego Garcia, també esperant el moment de començar a entrenar amb la magnífica estampa de la masia de Torre Mossèn Homs
Totu fent llengotes: Cisco ben tapat.
L’Oriol
Sílvia
Carles i Núria
Javier (Pinelli a corredors.cat) Anna (socanna) i Totu. Tots tres pertanyents a l’associació
Raúl, Cisco, Wester
Enrique-nilo i Jose Vandellós
Javi, Manuel, Pedro, Josep Maria
Diego i Sílvia
Isaac, Miguel, Jordi, Edu i Víctor
Sebi, Fran i Sebas
Wester i Jose Luis
Carme i Imma
Toni i Javi
Núria, la nostra flamant mossenaire ben jove.
En Juanjo fent equilibris per no ensopegar amb una colla de gossos que passegen amb els seus amos
Paco Loras
Passant per DoubleTree by Hilton Hotel & Conference Center La Mola
Inma i Núria, tot baixant pel Camí dels Plans de Can Bonvilar
Sandra al costat d’en Carlos
Isa, Anna i Trini
Anem a preparar la foto familiar, i a conèixer als mossenaires nous i a la mossenaire d’honor
Enlairant la mà, els nostres nous mossenaires. La noia amb ulleres i el noi que també en duu
I el mossenaire de vermell i el de groc. Total que n’érem una colla de nous. Ens n’aprendrem els noms si van venint, que ara no els recordem.
I en Juanjo en senyala al que ell ha convidat.
Moment de conèixer la nostra flamant “Mossenaire d’honor”, la Núria Llera. Un luxe
I un moment que ens fa molta il·lusió. Conèixer els que porten des dels inicis, fa ja prop dels vint anys, encara que va ésser el 1997 quan es van consolidar com a trobada. Han estat l’Anna Cos, en Javier Colado i en Fran Frutos. Hi són i n’estem orgullosos, donat que a més se’ls ha de reconèixer que en són molt importants.
Fran, Javi i Anna. Moltíssimes gràcies de part de tothom per fer possible aquest entrenament on el que compte és l’amistat i la solidaritat entre nosaltres.
Ara sí que estem contents, de nou, de què feu un instant únic.
Una nova trobada amb bones vibracions.
Trini, Antonio i Isa
Fa goig veure tanta colla
Moment toll d’aigua
La Núria Llera, en el seu dia.
En Natxo Clapé, passa per l’altre costat
L’Adrià Serra
Miguel i Núria, arriben plegats al reagrupament mossenaire
Paco i Antonio
els amics de Can Llong
En Pascual
En el progressiu en pujada: Antonio, César i Javier
I la Carme i la mossenaire nova, també han fet el progressiu a les primeres posicions
Yuma; quin estil de gran can
I arriben els amics que han anat a buscar la cua: els que abans havien fet el progressiu: Balme, Adrià, Cñesar, José Luis, Antonio i Javier: al costat de la nostra Núria !!!
I avui els que portaven la cua ha estat al mig en Juanjo i als costats la Núria i l¡’amic: i com no podia ser d’una altra manera: Yuma
I, qui diu que no estirem? de mostra l’Edu i la Trini
I la Trini i la Isa marxen, després de l’entrenament. L’endemà la Isa, amb ulleres, va fer podi a Vilanova del Camí.
http://www.sports-tracker.com/workout/wester/54fab7a3e4b0e865e8e06786
El mes passat la vam conèixer. Es va estrenar a fer entrenaments de 10 quilòmetres. Una amiga, la Ahlam Elkadi , que fa cinc anys va ésser Mossenaire d’honor, la va animar a venir i ara n’és fixe. Segurament és la mossenaire més jove què tenim i ens agrada molt. Hem vist que els seus pares l’acompanyen fins a la sortida, abans de començar, i la vénen a recollir. Vol dir, que confien amb tots vosaltres i nosaltres n’estem molt agraïts. Gràcies Núria, i que tinguis molt èxit amb tot el que et proposis. Per molts anys !!
Hola, sóc la Núria.
Jo vaig introduir-me en el món del ‘running’ fa poc.
Tot va començar al poble on jo estiuejo que es troba al Pre-Pirineu.
Un dia una amiga que anava, amb la seva germana, a córrer fins al poble del costat (que es troba a 2km) em va convidar i jo em vaig dir perquè no?
Anàvem cada cop de forma més continua fins que va arribar un punt d’anar-hi cada dia, era poca distància però per mi en aquells moments era molta, tot un repte!
Al finalitzar l’estiu parlant amb l’Ahlam em va convidar a provar d’entrenar amb el seu grup i jo vaig pensar que per provar no passa res.
Amb el temps, els companys d’entrenament em van parlar dels “mossenaires” i van convidar-me a provar un dissabte a les 8 del mati. La veritat és que no em veia capaç de córrer i menys de ser mossenaire… i … aquí estic.
Encara no he participat en cap cursa. La primera que faré serà aquest mes aquí a Terrassa, és de 5 km però mica en mica espero poder superar-me i arribar a fer una mitja marató.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vols el teu banner? |
Comentaris tancats a Passant al costat del toll
