28 gen. 2015
La meva mitja de Terrassa 2015
Córrer la mitja de Terrassa és especial, i més quan és la de la teva ciutat. Del que més es gaudeix és de les persones que aprecio, i moltes les veus animant i fan costat en aquest examen que ens sotmetem al fer una mitja marató. Fer 21,097 qm., és bastant per persones que no tenen per costum córrer i, encara que cadascú ho fa al ritme que pensa que pot assumir, de vegades, no surt com un voldria.
Entenc que la por a no acabar, a trigar més del compte, a trobar-se malament, fa que molta gent ens admira des de les voreres amb el convenciment que per ells no els hi seria possible. Gent, també, que tot i córrer o fer esport de forma constant, una distància com aquesta en comptes de ser agradable, fa cansar i passar-ho malament. En canvi si entrenes i el teu cos ho admet, gaudir dels carrers de casa i veure amics repartits per tot el circuit fa d’aquesta mitja la millor del calendari atlètic per a mi
En el meu cas; vaig gaudir, va anar sobre el previst i el temps: al que podia aspirar i agrair a totes les persones a les quals en algun moment es van alegrar de veure’m i als fotògrafs un gran agraiment. Per mi tenir un record de quasi tots el racons de la ciutat és el millor regal, si a més està fet per bones amistats.
Gaudiu i feu gaudir, i veureu que esteu més propers a la felicitat si feu aquelles coses que us omplen.
Represento a una entitat com l’Arec Terrassa, una associació molt familiar
Nacho, Pep i Miquel
l’amic Paco en fa aquest foto
l’artista Juli en fa aquesta foto
i aquesta
En Quim Gallen em treu patint per la Rambla
l’Albert Cardona m’enganxa a Angel Sallent
el gran amic Toni del Moral, surt per darrera i fa marca personal, aquí recolzat per l’Alex que hores d’ara no es troba bé de l’esquena.
agafant aire en una foto d’en Juli i amb una ganyota
Marc Graells m’étiqueta baixant per l’àrea de l’Abad Marcet
no sé ben bé qui em retrata, però tot i la mirada: no tinc cap problema amb ningú, jeje
aquí, instants després, agafant força per pujar la carretera de Matadepera
Sentint l’arribada propera
En Marc m’agafa en un moment prop de l’arribada, encara que queda el bucle cansat
En Ruben em capta en una bonica imatge amb l’animació dels bastoners de Terrassa
En Santi Martin capta un moment des del pont de la Dona Treballadora
al matí em comprometia amb aquesta marca amb amics del Whatsapp i just el que surt. Tot i que quan passes meta, penses que t’havies reservat i que algun segonet haguéssim pogut llimar.
Juan Garcia Duclos, que estava a diferents llocs fent fotografies al circuit, capta aquesta cara
I amb amigues del California
Res; que si. Que m’ho passo de nassos corrent. Gràcies a tothom
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vols el teu banner? |
|
No hi ha resposta
