22 gen. 2015
Atletisme del bo: a Can Mossenaire
Terrassa de festa atlètica i la reina de totes les proves a la ciutat: la mitja marató, que volta per quasi tots els barris i on ens apleguem una gran quantitat de persones que ens veiem sovint: de molts clubs, de moltes entitats, de tots els racons de la ciutat. Gent que prepara durant tot l’any aquesta prova i per tant una festa de l’atletisme
I nosaltres, com és costum, i fem sempre: a l’hora en punt fem el que sabem fer “Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs”.
Sabíem i imaginàvem que tothom que participa en la mitja i la de 5 qm., es reserva forces per l’endemà i com passa cada any, molts de vosaltres avui heu fet “bondat” i heu mantingut el vostre cos a recuperació per fer un bon paper el diumenge: ens n’alegrem als que us ha anat bé i us animem a continuar gaudint i entrenant per fer de córrer, part de les vostres vides.
I parlant un xic del que va estar aquest dissabte i amb ganes de passar-ho bé, fem un nou circuit i per les circumstàncies, buscant pistes on la gent no prengui mal per alguna branca o arbre caigut i anem a veure si està majestuós i magnífic el “Dinosaure Mossenaire”…. ai, no perdó: l’obre escultòrica de l’artista Roc Alabern feta de ferralla i que dóna la benvinguda a Terrassa per la part est de la ciutat.
Gràcies per fer gran el projecte i fins dissabte, que ara ja no tindràs excusa per venir a fer un tomb amb els teus “Mossenaires”.
Ei, Cinta. Hem passat de ser desconeguts, a veure’ns cada setmana, i ara a més: “Mossenaire d’honor”. Quin honor per nosaltres. Gràcies!!
al final la Cinta Ferrer ens dirà coses molt interessants. No us ho perdeu! I al mig de les atletes més guardonades de tots els temps a la ciutat de Terrassa: la Carme Ballesteros i l’Anna Cos. Quins bones padrines!!
I ben abrigadet, l’Oriol i al costat de Yuma i el seu amo: en Juanjo, al punt de sortir
Juanjo, Paco, Diego
David, Adrià, Carme, Meritxell i Cinta
Tini i Anna
Seguin un recorregut PR , blanc i groc, amb en Toni i Juli
Alex i Javier, amunt i avall i de vegades a molta velocitat, sense deixar a ningú penjat: “filosofia mossenaire”
Una de les persones que més practica anar a la cua, en Carmelo, amb en Manolo i Fran
Paco i Sebas, amunt i avall
i avui en David, ens porta a la seva gossa per primera vegada: ja ho saps: a la tercera ja serà mossenaire.
Cada dia veiem a Yuma més gran, i també ens espera.
Toni i Miguel
I ara estem estrenant circuit: més aviat diríem que hem canviat el sentit d’un d’ells i el fem en direcció contrària.
I la nostra cua, en Miguel, amb en Paco
Jordi&Jordi, i Imma
Manuel, al capdavant. Bé, diríem al darrere, ja que tots han anat a buscar a la cua.
L’Imma ja va ser Mossenaire d’honor, la Carme la setmana passada i avui: tatxant !!! la Cinta
Imma, Meritxell, Carme, Cinta i…. Qui treu el nas per baix? Yuma !!
Carlos i Fran
Feia dies que no venia en Manel, i porta un amic: en Manel.
I passant per Torressana, veiem encara arbres i zones que abans eren molt boniques: fetes llenya.
Juan & Yuma
I en Balme en portava a Icos, per primera vegada. A veure si repetim 😉
A punt de foto família
Algú sabia que la Cinta era proclamada mossenaire d’honor?
Merci Cinta !!
I amb una setmana de retard felicitem a en Diego García, que feia just una setmana havia fet anys. A part d’un gran atleta: ens l’estimem molt.
Majestuós, el “Dinosaure” d’en Roc Alabern ens rep amb les portes obertes: la de les portes dels cotxes, està clar.
una per sortir el que escriu, el veieu?: no val la pena, jeje
I l’Oriol ens duu a Ida (crec que em va dir). I li donem també, la benvinguda.
No es fàcil que reconegueu aquest recorregut, donat que avui l’estrenàvem. I com no podia ser d’una altra manera, un crac com l’Àlex acompanyant-nos als de la cua.
I l’Oriol en tò de broma queixosa, per què el recorregut era un xic més llarg i un xic més dur: però l’he fet i amb garanties
Molt a veure d’aquest esplèndid recorregut d’avui que estrenem, ha estat el nostre Fran Frutos, que ens ha fet de guia
No us espanteu; no, no. Carmelo no l’han enganyat i no s’ha comprat aquest “utilitari”. Senzillament una foto. I és que segurament ell corre una mica més lent que a 30.
Fent costat a la flamant mossenaire d’honor: Icos, Ida, Carme, Meritxell, Anna, Cinta, Carme, Isabel, Trini, Imma
Doncs si, Recordem el seu primer dia, com aquella persona que ve pensant: “a veure on m’hi posat”, i quan llegim que va ser per què ens va buscar i a més repeteix, endevinem que s’ho troba bé amb vosaltres i la prova és aquesta. Volem que segueixis gaudint i et desitgem el millor i que gràcies a aquest entorn humà, gaudeixis d’una bona vida. Per molts anys !!
La veritat és que he tingut una grata sorpresa al ser anomenada Mossenaire d’Honor, i tot i ser de les noves incorporacions al grup, s’ha convertit en una cita que difícilment salto de la meva agenda.
La meva afició al córrer ha vingut progressivament i encara tinc molt de trajecte per fer. De sempre que m’agrada fer esport, durant molts anys vaig practicar bàsquet, després he estat una assídua al gimnàs i de mica en mica vaig anar introduint el sortir a córrer, i el que feia com a complement ara ha passat a ser la meva activitat esportiva preferida.
Córrer representa per mi trobar-se a un mateix, deixar que les neures volin i posar-se uns reptes personals per anar complint, que donen una satisfacció enorme quan els aconsegueixes. Córrer a la natura m’omple d’energia i de bon rotllo. I per fer tot això, només em cal calçar-me unes bambes.
El que en principi feia de manera individual o en petit comitè, aquesta tardor em vaig animar a incorporar-me a un parell de grups. Un company de feina em va dir que hi havia un grup els dissabtes al matí i que quedaven a Mossèn Homs, ho vaig buscar per internet i gràcies al bloc, dit i fet. Vaig venir a un dels entrenaments on em vau rebre amb els braços oberts, on vaig conèixer nova gent i com ens passa als de Terrassa, em vaig trobar a gent coneguda.
Agrair l’esforç, els ànims i l’alegria que el Pep dóna a tots els mossenaires dissabte rere dissabte, a tots els corredors, els que corren molt i els que no correm tant, i dir-vos que és un plaer començar el cap de setmana amb vosaltres. Un luxe que penso compartir durant molt i molt temps.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vols el teu banner? |
|
Comentaris tancats a Atletisme del bo: a Can Mossenaire