17 gen. 2015
Primer veterans, al circuit Activa’t Terrassa
Sempre he sigut el que es diu un corredoret del “montón”, dels que corren més per il·lusió que per capacitat. Crec que mai he corregut bé i el meu estil és peculiar. Tinc algun amic que de vegades m’ho recorda.
Estar al capdamunt d’un circuit, en la categoria de veterans-2 al costat de dos amics, en Bosch i en Climent, amb els que a banda d’il·lusions, compartim esport i gràcies a aquest, vivim, gaudim i patim. Patim, donat que no és un regal, si no fruit de compartir amb moltes persones entrenaments i moments que ens fan arribar en un estat òptim per ser aquí. Òptim per dir algo: més aviat no fer-nos mal. Sempre dic que si ets el primer; o bé, una de dues: he agafat distret a qui realment s’ho mereix o per què hi he estat. Per ser guanyador si ha d’estar i en el meu cas, sempre ben acompanyat i no cal estar aquí a dalt per dir que sempre m’ho passo bé: tant els dissabtes amb els amics que ens autoanomenem “Mossenaires”, que a banda d’un projecte obert, es un producte viu que millora i es transforma; els diumenges amb excel·lents persones com els “Nenazas”, on m’hi sento acollit i agrait; molts diumenges i amb amics autoanomenats “Egaramossenaires” , un grup que neix amb “Mossenaires” i que evoluciona independent, i a la feina amb els California Sports, de fa un parell d’anys també un projecte de club en evolució. I després de sis anys d’un projecte que també m’ha motivat molt: l’Arec Terrassa, que és oficialitzar un club Terrassenc a les competicions, i representar a la meva ciutat.
premiats del circuit Terrassenc de curses
He trobat moltes amistats on conrees il·lusions. Sóc molt localista i em sento orgullós de ser Terrassenc i tot el que es fa a la meva ciutat en matèria a esport i convivència, em preocupa i ara vivim un moment dolç del nostre esport, on tots plegats tenim molt a veure a què sigui un esport cada cop més multitudinari i agraït. Avui dèiem que és com una bombolla, però segur que és positiu que la gent faci esport, que xerri i parli, que es reuneix amb un fi comú: córrer i com a excusa neixin projectes que fan els nostres dies de vida i el pas per les etapes de les nostres edats, de la millor forma i nosaltres volem animar a continuar, donat que la gent està convivint amb la bona salut.
He volgut deixar-ho escrit, donat que m’ha fet molt content aconseguir-ho i segurament no tornarà a passar i no serà el mateix: però, i per què no?
Gràcies per fer-me costat
Aquest blog està recolzat actualment per les següents firmes comercials:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vols el teu banner? |
|
No hi ha resposta
