Arxivar per octubre de 2014

09 oct. 2014


Una familia ben esportiva

Classificat com a General

A casa d’en Miguel corre tothom, i aquest dissabte i, com sempre fa, ben discretament, va anar a la “cua” i ho fa de gust. De vegades ja va per davant de la cua. És més, si li dius: “Miguel, per aquí talles uns metres”, et diu: “no, no: vaig seguint” L’anècdota de la setmana passada on el cronista va confondre una amiga de la seva muller Imma, la Isabel, per la seva filla i ens va fer adonar i vam arranjar l’escrit per ser més fidels a la realitat.


En José Miguel, un luxe tenir a persones com ell i cap problema d’anar fent. Això si, cada setmana més ràpid

Venen, i són tots mossenaires i sempre els veus contents de poder setmana darrera setmana compartir aquesta estona amb tots nosaltres.

Gràcies, família i per molts anys.

Aquest dissabte vam anar a fer un circuit variat, començant des de la masia de Torre Mossèn Homs, el colomar esportiu, corriols, àrea d’estudi mediambiental de Can Bon Vilar, el camí del golf, Torrebonica i retornant pel golf del Prat, fer la pujadeta que travessa per davant de DoubleTree by Hilton Hotel & Conference Center La Mola.

Moltes amigues i amics nous i la sensació de què en general tothom gaudeix. Gràcies per venir i dissabte vinent ens veiem, on ?, a Can Mossenaire.


En aquest moment li donàvem el paperet demanant-li si ens feia els honors de ser la nostra “Mossenaire d’honor”, com així ha estat.


El noi de groc, s’estrenava: l’Agustí. De mossenaire en Carles, de blau en Rafa i la Pamela, a punt de començar


En Marc 


Txell, Imma i José Miguel


Carlos i Wester


Wester, Alberto i Carmelo


Contxita i Josep Maria

Toni, Juan i Enrique

El fill de Jose Miguel i Imma, al darrere de Sebastian, el seu tiet, i en Jordi


Paco Utrera


Txell i Silvia


Sandra i Òscar


Diego, Carlos i Wester


Gustau, que en el segon dia i el primer va ser proclamat Mossenaire d’honor, ha entrenat de valent per
avui fer un bon paper


Les nostres noves mossenaires, amb la Magda a l’esquerra, i en José Expósito


I l’Emilio que va amb bicicleta, mentre no pot córrer


Miguel Pepe, i David

La Pam


Passem per l’àrea de lleure i lloc d’estudi mediambiental de Can Bon Vilar


En Miquel es va situar aquí per què ningú prengués mal.


En el primer progressiu, aqui teniu els capdavanters.


Podi virtual: Carles, Sebas, Wester, Carmelo, Toni, Miquel i Josep. Gràcies per “jugar”


Avui, l’entrenament el tenim dedicat a la Laura Perdomo, que a més ha passejat el mòbil i el paper l’escrit en el que li agraim el gest.

Acompanyada per en Jordi i en Toni. Senyal de victòria.


de postal.


Convivim sovint amb ciclistes de muntanya


de nou una bona colla, sempre diferentts i sempre forces amigues i amics, disposades a fer-se costat tot entrenant plegada. Moment de destacar als nous i agrair a la Laura que ens faci els honors


Desmuntem el moment familiar i a punt pep proper progress


La Laura va tercera i en Jose Luis, que no feia ni cinc minuts que tenia
molèsties: surt com un bòlid i al costat en Carles


I aqui el nostre podi virtual: Carles, Laura Perdomo, Marc, Toni, Carmelo i José Luis a un lloc amb bones vistes.


I a un tercer progressiu, aquí el següent podi: Wester, Sandra, Marc, José Luis i Carmelo


Sílvia, que avui m’ha explicat una història super extraordinària que m’ha
encantat i que esperem que el dia que sigui la nostra mossenaire la
comparteixi amb tots nosaltres. De debò, que increïble.


En Carmelo és tan bona persona i sempre va a buscar a tothom, que inclús ha anat a buscar aquest bon home què no era dels nostres, però mira: si s’ha d’anar a buscar: se busca.

Esportistes d’un altra manera.


David, a punt de travessar

Juan

Joan Forte, Victor Martin, Sandra Martinez. Diego Garcia


Encarem la recta, amb finíssima pujada amb excepcionals vistes


I els amics de Can Llong, amb en Pasqual amb gorra caqui, i fent l’habitual trobada per la zona i que sempre ens agrada tant de trobar-nos


Bordar, bordaven molt i el filat permet gaudir sense perill de les seves magnífiques siluetes. De fet, semblen de bona fe.

Doncs si, a aquesta pujada he tingut l’oportunitat de sentir
una gran història de la Silvia

El 14 d’agost la Laura escrivia a https://www.facebook.com/groups/mossenhoms/ “

Es va presentar amb les seves gosses i de fet ve sovint amb elles. D’ençà de què va descobrir aquesta manera diferent d’entrenar, que no falla mai. Ara gaudirem del que ens explicarà i ens agrada. Què tinguis sort amb tot i per molts anys. Merciiiii !!!

Hola, sóc la Laura i aquesta setmana m’ha tocat a mi descriure la meva vida atlètica en general.

No és que se’m doni gaire bé això de parlar de mi mateixa però intentaré fer-ho el més breu possible i sense avorrir!

Vaig descobrir el córrer gràcies a la muntanya, jo sempre he sortit a fer senderisme i trekking, gairebé des de fa més de 15 anys, encara que no molt intensiu, em dedicava a fer aquestes sortides a passar el dia, excusa perfecta per portar a la meva germana, a amigues que no són gaire amants de caminar i suar (jaja)

A poc a poc vaig anar descobrint el caminar-córrer com li diuen alguns i llavors vaig anar pujant km’s a les caminades. D’això ens remuntem a fa uns 6 anys i poc.

El tema aquest em va començar a agradar i així vaig endinsar-me en el món del running. Vam anar a buscar un gos a la protectora que fos expressament de muntanya, per fotre canya!! i així ho vam fer…

Llavors jo no vivia a Sabadell i tenia molt a prop la muntanya, el Parc de Gallecs, La Serralada de Marina… cosa que anava gairebé cada dia a fer tiradetes suaus corrents (caminant) amb la gossa.. i així vaig descobrir que realment m’agradava això de córrer i trobar-me amb mi mateixa, tan sols amb el soroll dels ocells, del meu gos respirant, de les meves passes trepitjant la terra.

En qüestió de dos anys i mig fins avui dia, és quan realment m’he posat a fer trail i encara estic massa verda ho sé, però m’encanta aquesta “via de escape” i gaudir de corriols..camins escarpats..amagats entre matolls, camins que no saps on porten i potser van cap a enlloc o potser surten a la pista de més endavant!

Aquí és quan més lesions he tingut que m’han fet parar durant molt de temps..i no he acabat mai d’arrancar, espero que ara ja no torni a lesionar-me, per què entre fascitis plantars i esguinços, he estat més d’un
any parada!! toquem fusta per què va ser al febrer que vaig tenir l’últim i el més greu..

Ara acostumo a sortir entre 4 i 5 dies per setmana, depenent del tipus de terreny que faci,més planer o més muntanya… l’asfalt no l’he tocat gaire per no dir quasi res..algunes curses mixtes que he fet, que no he tingut més remei i curses de 5 km curtes, però que se m’han fet llarguíssimes!! falta de costum suposo!!

Actualment encara segueixo en un Grup de Trail a Mollet, no faig vot d’assistència per motius personals que no importen avui dia però sí he de dir que gràcies a la gent que vaig conèixer allà i gent que ja forma part del meu passat, he descobert una part del córrer que no havia donat importància abans i ara és la meva Vida, la meva Alegria, i com ja he dit abans, via de escape i posada a zero. Córrer i muntanya, què més es pot demanar?Res!! si amb això ja ho tinc tot!

Recordo que un dia, revisant el Face per casualitat vaig veure la vostra web i em vaig animar a escriure. Sóc una persona acostumada a córrer sola i vaig pensar, per què no fer un canvi i conèixer a aquesta gent qu semblen una família ( i ara penso que realment ho sou!) Jo estava recuperant-me d’una forta patacada a la meva vida i us dic a tots i totes, que sou unes persones magnífiques i els dissabtes em trobo super agus compartint una miqueta de vida i alegria i amb molta sort de poder portar les meves gosses amb vosaltres!!

Poc més a dir , que em feu sentir bé, vosaltres , córrer i muntanya!!..ara si que ja no fa falta res més! I si arribo a saber que avui era el meu dia, hagués portat a les meves petites Pep!

Per acabar dir que si fem allò que ens agrada, que en el nostre cas és sortir a córrer i gaudir de la tranquil·litat, de la companyia, de la natura, realment trobarem la nostra pau interior i veure el món amb uns altres ulls.

Família!!!, m’acomiado amb un somriure i : Salut , Muntanya i Km’s!!!

Laura P.

 

 

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

 

 

Comentaris tancats a Una familia ben esportiva

02 oct. 2014


Els Mossenaires no perdem el tren

Classificat com a General

Ens hem adonat que molts de vosaltres sou els veritables protagonistes d’una nova manera d’entrenar, perquè sabeu què no hi ha res tan important que sentir-se envoltat de persones que en córrer pensem igual. Ens dóna qualitat a les nostres vides i és un bon exercici d’amistat que neix i es llaura dia a dia. Els més habituals heu descobert aquest projecte fa molts i molts anys; d’altres veniu per primera vegada i us sorpreneu, per què us és novetat i sapigueu que tots sou igual d’importants per fer una manera rica d’entrenar: fent-nos costat els uns als altres.

Avui el circuit ha estat, partint des del torrent de la Grípia, amb algun progressiu per qui ha volgut i buscant llocs prou coneguts per tots, però que fets al costat sempre d’una persona diferent, ens semblen totalment nous.


Per no perdre el tren, s’ha d’estar a l’estació i estar a punt. Pujar-hi i a partir d’aquí: a veure què passa.


Autèntica heroïna de la Matagalls, l’Inma. S’ho han proposat i ho han aconseguit. Avui ha portat una amiga de la feina, la Isabel a una setmana d’acabar una marxa famosa i coneguda per tothom i ja estan a punt per córrer avui. Enhorabona Inma!!


Enrique, Juan, Pedro, Carlos i Casimir poc abans de començar

Jose Luis, Toni i Cisco: Egaramossenaires i què entrenen sovint plegats.

I comencem de nou el típic entrenament de cada dissabte, des de l’era de la Masia de Torre Mossèn Homs i al costat de la ermita de Sant Josep


I avui la nostra mossenaire d’honor: la Laura, vestida de mossenaire, al costat de la Sílvia i què són amigues i companyes de curses.


Toni i Present


Toni Arranz


ens queda aprendre’ns el nom


Ens esperareu?, ens deien les noves mossenaires. Aquí esperem sempre i sobretot que us hàgeu passat prou bé per a tornar-hi


La Mercè


En David a punt de passar per sota del aqüeducte de Terrassa, no tan famós que el de Segòvia


Juan, amb el new look i el seu bon amic Pedro que va ser proclamat mossenaire d’honor el 23/03/2013, què sempre li agraeix que li va ensenyar el teu/nostre grup i què no falla mai


sense els reagrupaments, l’entrenament s’esmicolaria. Aquí moments importants d’espera què sempre suggerim què sigui d’anada i tornada


Al progressiu què s’ha fet, la Laura el va fer amb totes les seves forces i a
bon ritme, el dia de la seva proclamació de Mossenaire d’honor


I al seu costat la bona amiga Silvia, què també anava a tota marxa i depresa


I aquí el nostre podi virtual: Silvia, Juan, Miguel, David i Laura, que han acabat a les primeres posicions del progressiu


I ara toca reagrupar-se i res millor que anar a buscar la cua


Juan José Hernández, un fixe dels entrenaments i a més ve expressament de Sabadell


Joan Forte, una gran persona i un atleta reconegut a casa nostra


Mossenaire nova, Laura i Sandra


En Marc Roura de Jardineria elroure.net


Toca ajupir-se, oi Mercè?


Transi i Jordi

Isabel Font

Isabel i Laura, seguides per en Guille

Reagrupant, mentre el sol despunta


Moment central i familiar: tots a fer història i a aplaudir a les mossenaires i mossenaires nous i també agrair a la Laura què ens regali la seva biografia, la setmana que a més serà el seu aniversari.


I els que vulguin: un nou progressiu


I el nostre podi virtual: Montilla, Jose Luis, Enrique i Oscar


Quim, Mercè, Jordi i Miquel


al costat d’en Toni, no recordem. De blanc la Present, i davant en Miguel


Guille i Isabel


Juan Carlos i Joan Forte


Laura


Pere, Marc i … ejem, ja ens ho aprendrem


Imma i Isabel


Pepe i Miguel, amb la samarreta del centenari de l’atletisme a Terrassa


Juan Carlos i Alberto Zarzuela


Jordi Gomez i Montilla, seguit per en Juan Romero, que va ser
Mossenaire d’honor el dia 30 de desembre 2013


Mercè, seguida per l’Imma i la Isabel


Seguint el cable


Guille i Isabel


Amb la nostra mossenaire d’honor la Laura, en Pep i el seu pare, Jordi


contenta de tenir un mestre com el seu pare, un atleta molt reconegut i saltador d’obstacles a la dècada dels vuitanta


Les tres mossenaire han coincidit amb vestimenta: es fixarà amb ells lacasa Nike ?, valen molt la pena. Laura, Isabel i Mercè. Grans atletes.

Estem en un temps on molts tenim la sort que amb l’excusa d’aquest esport,podem ser a prop de persones què generacionalment ens seria difícil
coincidir i ens fan recordar que: quina sort què tenim de córrer al seucostat. El cas de la Laura Fabra n’és un, per mi.

A casa seva corre tothom: pare, germà, cunyada, parella. Tot cor iencomana coratge i bon humor. En constant millora i amb ganes de fermoltes coses. Un luxe la nostra mossenaire i per molts anys.

Hola a tothom!!

Aquesta setmana sóc la mossenaire d’honor i la veritat és que em fa molta il·lusió.

Molts de vosaltres ja em coneixeu però pels que no, em dic Laura, tinc 34 anys, fa 2 anys i 9 mesos que vaig començar a córrer i des de llavors no heparat…

A la meva família tots corren, primer va ser el meu pare, després el meu germà i, ara sóc jo també l’amant d’aquest esport que s’ha convertit per a
mi en un estil de vida . També corren la meva cunyada i la meva parella, enNacho que com amant de la muntanya sempre em sorprèn amb un nourecorregut.

La veritat és q en un principi ,m’agradava molt córrer per la ciutat i la meva primera cursa va ser els 5 km de la mitja marató de terrassa l’any 2012.
Vaig seguir entrenant i a poc a poc veia com anava millorant així que l’any següent em vaig animar a fer la meva primera mitja marató que va ser
l’any 2013 a terrassa amb un temps de 1h46 min. Sempre he intentat anar millorant amb els meus entrenaments així q l’any següent 2014 vaig tornar
a fer-la i vaig aconseguir baixar 5 min respecte a l’any anterior amb un temps de 1h41 min Ara mateix us podria dir què prefereixo la muntanya,
tot i què reconec que les pujades no sen lo meu, m’encanten les baixades i si són corriols, molt millor.Després de fer curses de muntanya de 10,12,15
km vaig decidir q volia fer una mitja i la meva sorpresa va ser una 3ra posició que em va fer moltíssima il·lusió. A part de tot això,també faig de

tant en tant algun canicross amb el Runi,el meu border colli que sempre que puc m’he l’emporto a córrer.

Després de tot això us diré que significa poder compartir amb vosaltres els dissabtes al matí. Avanç era incapaç d’aixecar-me tan d’hora per sortir a
córrer i ara tot i treballar al torn de nit molts dissabtes vaig a les 08:00 perpoder compartir una horeta amb vosaltres. M’ho passo súper bé xerrant,
rient i el millor, desconnectar de la setmana i gaudir del començament del cap de setmana. Bueno, ara ja coneixeu alguna cosa més de mi i només em
 queda agrair al Pep Moliner ,que sense ell i la seva dedicació no seria possible.També als meus companys d’equip de l´Arec Terrassa com a altres companys d’altres clubs, us dono les gràcies per compartir amb mi entrenaments i km.

Ja acabo i us diré el meu proper objectiu…Behobia 2114 Salut i km per tothom!! 😉

 

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

 

 

Comentaris tancats a Els Mossenaires no perdem el tren

« Següents