02 oct. 2014
Els Mossenaires no perdem el tren
Ens hem adonat que molts de vosaltres sou els veritables protagonistes d’una nova manera d’entrenar, perquè sabeu què no hi ha res tan important que sentir-se envoltat de persones que en córrer pensem igual. Ens dóna qualitat a les nostres vides i és un bon exercici d’amistat que neix i es llaura dia a dia. Els més habituals heu descobert aquest projecte fa molts i molts anys; d’altres veniu per primera vegada i us sorpreneu, per què us és novetat i sapigueu que tots sou igual d’importants per fer una manera rica d’entrenar: fent-nos costat els uns als altres.
Avui el circuit ha estat, partint des del torrent de la Grípia, amb algun progressiu per qui ha volgut i buscant llocs prou coneguts per tots, però que fets al costat sempre d’una persona diferent, ens semblen totalment nous.
Per no perdre el tren, s’ha d’estar a l’estació i estar a punt. Pujar-hi i a partir d’aquí: a veure què passa.
Autèntica heroïna de la Matagalls, l’Inma. S’ho han proposat i ho han aconseguit. Avui ha portat una amiga de la feina, la Isabel a una setmana d’acabar una marxa famosa i coneguda per tothom i ja estan a punt per córrer avui. Enhorabona Inma!!
Enrique, Juan, Pedro, Carlos i Casimir poc abans de començar
Jose Luis, Toni i Cisco: Egaramossenaires i què entrenen sovint plegats.
I comencem de nou el típic entrenament de cada dissabte, des de l’era de la Masia de Torre Mossèn Homs i al costat de la ermita de Sant Josep
I avui la nostra mossenaire d’honor: la Laura, vestida de mossenaire, al costat de la Sílvia i què són amigues i companyes de curses.
Toni i Present
Toni Arranz
ens queda aprendre’ns el nom
Ens esperareu?, ens deien les noves mossenaires. Aquí esperem sempre i sobretot que us hàgeu passat prou bé per a tornar-hi
La Mercè
En David a punt de passar per sota del aqüeducte de Terrassa, no tan famós que el de Segòvia
Juan, amb el new look i el seu bon amic Pedro que va ser proclamat mossenaire d’honor el 23/03/2013, què sempre li agraeix que li va ensenyar el teu/nostre grup i què no falla mai
sense els reagrupaments, l’entrenament s’esmicolaria. Aquí moments importants d’espera què sempre suggerim què sigui d’anada i tornada
Al progressiu què s’ha fet, la Laura el va fer amb totes les seves forces i a
bon ritme, el dia de la seva proclamació de Mossenaire d’honor
I al seu costat la bona amiga Silvia, què també anava a tota marxa i depresa
I aquí el nostre podi virtual: Silvia, Juan, Miguel, David i Laura, que han acabat a les primeres posicions del progressiu
I ara toca reagrupar-se i res millor que anar a buscar la cua
Juan José Hernández, un fixe dels entrenaments i a més ve expressament de Sabadell
Joan Forte, una gran persona i un atleta reconegut a casa nostra
Mossenaire nova, Laura i Sandra
En Marc Roura de Jardineria elroure.net
Toca ajupir-se, oi Mercè?
Transi i Jordi
Isabel Font
Isabel i Laura, seguides per en Guille
Reagrupant, mentre el sol despunta
Moment central i familiar: tots a fer història i a aplaudir a les mossenaires i mossenaires nous i també agrair a la Laura què ens regali la seva biografia, la setmana que a més serà el seu aniversari.
I els que vulguin: un nou progressiu
I el nostre podi virtual: Montilla, Jose Luis, Enrique i Oscar
Quim, Mercè, Jordi i Miquel
al costat d’en Toni, no recordem. De blanc la Present, i davant en Miguel
Guille i Isabel
Juan Carlos i Joan Forte
Laura
Pere, Marc i … ejem, ja ens ho aprendrem
Imma i Isabel
Pepe i Miguel, amb la samarreta del centenari de l’atletisme a Terrassa
Juan Carlos i Alberto Zarzuela
Jordi Gomez i Montilla, seguit per en Juan Romero, que va ser
Mossenaire d’honor el dia 30 de desembre 2013
Mercè, seguida per l’Imma i la Isabel
Seguint el cable
Guille i Isabel
Amb la nostra mossenaire d’honor la Laura, en Pep i el seu pare, Jordi
contenta de tenir un mestre com el seu pare, un atleta molt reconegut i saltador d’obstacles a la dècada dels vuitanta
Les tres mossenaire han coincidit amb vestimenta: es fixarà amb ells lacasa Nike ?, valen molt la pena. Laura, Isabel i Mercè. Grans atletes.
Estem en un temps on molts tenim la sort que amb l’excusa d’aquest esport,podem ser a prop de persones què generacionalment ens seria difícil
coincidir i ens fan recordar que: quina sort què tenim de córrer al seucostat. El cas de la Laura Fabra n’és un, per mi.
A casa seva corre tothom: pare, germà, cunyada, parella. Tot cor iencomana coratge i bon humor. En constant millora i amb ganes de fermoltes coses. Un luxe la nostra mossenaire i per molts anys.
Hola a tothom!!
Aquesta setmana sóc la mossenaire d’honor i la veritat és que em fa molta il·lusió.
Molts de vosaltres ja em coneixeu però pels que no, em dic Laura, tinc 34 anys, fa 2 anys i 9 mesos que vaig començar a córrer i des de llavors no heparat…
A la meva família tots corren, primer va ser el meu pare, després el meu germà i, ara sóc jo també l’amant d’aquest esport que s’ha convertit per a
mi en un estil de vida . També corren la meva cunyada i la meva parella, enNacho que com amant de la muntanya sempre em sorprèn amb un nourecorregut.
La veritat és q en un principi ,m’agradava molt córrer per la ciutat i la meva primera cursa va ser els 5 km de la mitja marató de terrassa l’any 2012.
Vaig seguir entrenant i a poc a poc veia com anava millorant així que l’any següent em vaig animar a fer la meva primera mitja marató que va ser
l’any 2013 a terrassa amb un temps de 1h46 min. Sempre he intentat anar millorant amb els meus entrenaments així q l’any següent 2014 vaig tornar
a fer-la i vaig aconseguir baixar 5 min respecte a l’any anterior amb un temps de 1h41 min Ara mateix us podria dir què prefereixo la muntanya,
tot i què reconec que les pujades no sen lo meu, m’encanten les baixades i si són corriols, molt millor.Després de fer curses de muntanya de 10,12,15
km vaig decidir q volia fer una mitja i la meva sorpresa va ser una 3ra posició que em va fer moltíssima il·lusió. A part de tot això,també faig de
tant en tant algun canicross amb el Runi,el meu border colli que sempre que puc m’he l’emporto a córrer.
Després de tot això us diré que significa poder compartir amb vosaltres els dissabtes al matí. Avanç era incapaç d’aixecar-me tan d’hora per sortir a
córrer i ara tot i treballar al torn de nit molts dissabtes vaig a les 08:00 perpoder compartir una horeta amb vosaltres. M’ho passo súper bé xerrant,
rient i el millor, desconnectar de la setmana i gaudir del començament del cap de setmana. Bueno, ara ja coneixeu alguna cosa més de mi i només em
queda agrair al Pep Moliner ,que sense ell i la seva dedicació no seria possible.També als meus companys d’equip de l´Arec Terrassa com a altres companys d’altres clubs, us dono les gràcies per compartir amb mi entrenaments i km.
Ja acabo i us diré el meu proper objectiu…Behobia 2114 Salut i km per tothom!! 😉
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Comentaris tancats a Els Mossenaires no perdem el tren
