Arxivar per octubre de 2014

30 oct. 2014


“el que no corre vola”,

Classificat com a General

Les frases que són conegudes de la saviesa popular, de vegades ens sorprenen i ens hi sentim units,i nosaltres avui n’hem vista una que s’ha fet gràcia veure-la impresa al darrere d’una samarreta d’un nou mossenaire, en Manuel, que a més d’estrenar-se ha estat al capdavant i fent, a més progressius. Pràcticament volava i gràcies per venir.

Doncs amb “el que no corre vola”, hem baixat cap al torrent de la Grípia i fent algun progressiu divertit, per provar-nos i; si. Totes i tots us veiem la mar de bé. Recorregut que ha dut fins a Castellarnau, veient un paisatge molt bonic a aquesta hora, on veiem a sortir el sol i aquestes llums tan boniques, que ens faran costat en un entrenament en grup on tots sou benvinguts. Gràcies!!


Manuel ens duu aquest bonica samarreta


Li demanem a en Xavi Pons, si ens vol fer-nos els honors i proclamar-lo
“Mossenaire d’honor” i, com cada setmana, els escrits ens sorprenen
agradablement. Gràcies!!


Contxita, Emilio i Marga


A punt de començar i veiem cinc amics amb els braços plegats. Un estirament de tota la vida

Ens coneixem tant els camins que: correm amb els ulls clucs,
com la Txell i la Isabel


Mossenaire que no ans après el nom i en Pasqual


Ens saluda en Hassan Banbrahim


En Joan Rodamilans ha tornat: Bones notícies i va petant la xerrada amb en Jordi Viñeta.


Miguell, Pepe, Joan, Miguel

Victor, Isaac, Carmelo de mossenaire i l’Albert

Isabel, Inma, Isabel


Doncs en el primer progressiu en Marc Miquel al mig, entre en Fran i en Rafa han estat els capdavanters

Un bon estirament d’en Joan Forte


I els mossenaire es van reagrupant


Avui ens ha vingut una persona molt especial pel que escriu, i és un dels primers “internàuta” que vaig conèixer: en Ricard Masferrer, que li hem demanat que un dia ens faci de Mossenaire, donat que escriu molt bé, és mestre i un gran pensador, a més d’atleta en moltes modalitats: una molt especial: les curses d’orientació. Aquí s’ho va mirant amb curiositat aquest costum nostre d’anar a la cua buscar l’amic que ve un xic més lent.


Com en Carmelo Luque, sempre amunt i avall, el mateix Marc que havia fet la primera posició del
progressiu, en Toni Arranz, en Joan carles, l’Anna Cos, Pepe, Marti, Joaquin.
Tots amunt i avall, i per no parar


Esteu situats? i a més veiem amb tristor que algú ha perdut al seu gos i desitgem que es trobi amb els seus cuidadors.


En Xavi Pons, en un moment de repòs


I en el segon progressiu, els capdavanters. En Marc de nou primer, amb
en Fran a l’esquerra, Xavi. A la dreta, en Toni i darrere en Marti. Gràcies
per participar


Moment de qualitat: la cua amb els que van fer el progressiu a
les primeres posicions


Manuel i Carmelo


Transi


Arribem a mig cami, al carrer Jules Verne i segur que fem la volta amb vuitanta dies

Emilio, que ene dii content que la Runeada de cap d’any ja està en marxa.


Diego i Sandra, seguits per la Nerea

La Marga


En Joan i en Xavi


Predomina la gent contenta i riallera


I arriba la cua, amb tots els amics fent-se costat


A punt per la foto

Moment familiar, on es destaquen als mossenaires nous, i parlem d’en Ricard i agraïm al mossenaire d’honor


Ens hem adonat, ens ho ha fet notat un amic, que el fum de les cremades de restolls crea un bonic núvol, quan a més ens il·lumina de bon matí.


Carmelo amb la perspectiva d’un cami llarg i bonic



I al darrer progressiu aquí els capdavanters Manuel, Marc, Hassan, Oscar, Pascual i Carmelo


Pep, Xavi i Joan, amb el Mossenaire ja proclamat


Albert, Pep, Xavi i Joan


Juanjo, Albert, Pep, Xavi i Joan

Tenim un nou entrenament finalitzat i la sensació d’haver-nos-ho passat tan i tan bé

Tenim la sort de gràcies al projecte, entrenar en persones que ens encanta poder amb aquesta excusa trobar-nos. Veureu en llegir-lo, què és un escrit molt sincer i bonic i que ens omple de joia i ens hi sentim identificats. Gràcies, Xavi i per molts anys!!

Pep, quina jugada! Mossenaire d’Honor. 

Sempre he vist que la gent que ha tingut aquest privilegi és perquè tenen alguna cosa especial, una trajectòria, una dedicació, una afició, un projecte social, no sé, alguna cosa. I jo em pregunto què tinc que pugui explicar i que pugui interessar algú? Com que crec que no tinc gran cosa, explicaré qui sóc i a què em dedico, que en definitiva és el que m’ha portat a la pràctica d’aquest esport que compartim. 

Em dic Xavi Pons, soc enginyer i treballo en una multinacional com a cap d’un equip que ens dediquem a dissenyar i desenvolupar analitzadors per fer anàlisis clínics. És una feina amb una dificultat tècnica i organitzativa important i que, durant anys, m’ha absorbit molt i molt. Va arribar un dia en què em vaig adonar que portava massa temps encenent la llum del departament pel matí i apagant-la pel vespre i també que l’estrès, el meu cos, ja no l’aguantava com abans. Vaig decidir afluixar i buscar una vàlvula d’escapament i com molts que els passa el mateix, vaig triar l’esport. Per la flexibilitat d’horari que em donava, vaig decidir començar a córrer. Ja havia corregut abans però sense molta continuïtat. Vaig començar a sortir un parell de cops per setmana pel parc de Vallparadís però al final estava una mica avorrit de fer sempre el mateix. Vaig decidir també córrer alguna cursa, la mitja de Terrassa, la cursa de la Festa Major i el mes de maig passat em vaig apuntar a la cursa del Califòrnia esports. Va ser aquí on vaig entrar en contacte amb la gent d’aquesta botiga i amb vosaltres, els Mossenaires. Això ha estat un canvi important per mi, ja que m’ha permès descobrir la vessant social d’aquest esport. 

La meva família em diu que he canviat, que ja no sóc el mateix des de que surto a entrenar en grup. Que m’he fet més social i que m’ha canviat l’humor. Això, en definitiva, és gràcies a tots vosaltres. 

Kilòmetres i salut

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

 

Comentaris tancats a “el que no corre vola”,

23 oct. 2014


Córrer per costum

Classificat com a General

Un entrenament gaudint dels entorns d’aquestes grans ciutats, Sabadell i Terrassa i fer-ho amb persones amb ganes d’anar ben acompanyats i si pot ser amb  una conversa que ens ajuda a fer l’entrenament més amè. Baixant fins a la  font de l’Argelaguet, per fer un retorn fins a la carretera de Matadepera,  que tot i que no ens agrada massa creuar-la, ho fem amb molta cura. Ens  adonem que cada cop ens topem amb més esportistes, sobretot ciclistes, i  això vol dir que les persones ens adonem de la sort que tenim d’haver triat  de fer esport. Sempre tenim algun amic que grava el recorregut, com ara  ha estat en Westermeyer i gairebé clavem el recorregut. 10,2 qm. Gràcies a  totes i a tots i als que ens proveu i repetiu i, si més no, avui hem gaudit  plegats.


Moment familiar, a San Julià d’Altura. Moment irrepetible

Però abans ens acull la zona de Torre Mossèn Homs, on ens posem a punt per anar a un recorregut què pocs sabem si ets seguidor de twitter, aviadet de vegades pots tenir alguna pista

https://twitter.com/mossenhoms_be


La Maria José Merino, avuí feia rodatge llarg i venia de l’estació de l’est

I en Totu, venia em sembla amb l’Elvira des de Vilassar




I ara li demanàvem a la Isabel Vergara, si ens feia els honors de ser la nostra mossenaire d’honor

Al costat de la seva bona amiga, la Maria José i la Isabel, comencen plegades aquest entrenament

Tsell i l’Imma

Nerea, avui era la seva segona vegada

Jordi Renom, ve expressament des de Barcelona

Antonio, Totu, Elvira, Anna


Carlos i de groc, en Hassan

Toni, Carlos i Víctor


Elvira i Anna Cos, que han fet l’entrenament un xic més curt

Manolo i Alberto





Xavi i Nerea

Paco i Sandra

Jordi, Hassan. Toni i Isabel

José Luis al seu pas per la font de l’Argelaguet

L’Antonio Pulido, el gendre de l’Eulogio, que està encantat amb vosaltres al  costat del gran atleta Víctor. Incansable duatleta.

Els germans Sust, en Totu i Pau al costat d’en Joan

La Isabel, protagonista nostra i que l’endemà a la cursa de Mediterrani va  fer le primer lloc del podi a la seva categoria

Enrique Moratalla

Passem per Sant Julià d’Altura

I un bon reagrupament prop de Sant Vicenç de Verders

Toni Rubio, què feia dies que no venia i que un dia ens va regalar l’apartat dels circuits mossenaires (link), molt exitós entre els nostres visitants

I aquí un progressiu en pujada, on en Totu ha estat al capdavant seguit per  en Xavi Pons i la resta d’amics que han acceptat fer aquest progressiu.

Isabel amb en Javi

Ens hem aturat un moment a veure la impressionant vista sobre el riu  Ripoll. Una vista amb alçada
I el moment que abans hem viscut familiar, a l’hora de fer el record  irrepetible



En Paco Utrera, organitzador i ànima màter de la cursa que es farà la  setmana que ve i que ens agradaria que molts mossenaires s’hi apuntessin.
http://cursainfancia.wordpress.com






Sempre tenim sorpreses i la Isabel Vergara n’és una. Com una persona com
ella descobreix a persones com vosaltres i amb l’esport ara la veus molt
feliç. I a més, la veus a pujar a el alt del podi moltes setmanes. Ella explica
que les primeres vegades no s’esperava a recollir el guardó, donat que no
s’ho esperava i els que entrenem amb ella sabem què és una crack i a la
que felicitem i li desitgem el millor i que per molts anys. Gràcies per tot,
Isabel !!!

Amb les seves grans amigues: Nerea, Isabel, Maria José, Trini i Eva


Un luxe aquestes noies i un record inesborrable de l’època que estem vivint plegades i plegats.



Me llamo Isabel; soy de Barcelona, pero por circunstancias de  la vida, resido en Terrassa hace unos 17 años. 

Mi vida siempre ha sido: la familia, los amigos, el trabajo que hace una ama  de casa, pero trabajando dentro y fuera de ella. 

La verdad es que no he sido nunca muy deportista. El primer gimnasio lo  pisé hace unos quince años. Eso si; cuando empiezo algo, luego persisto. 
O sea que una vez me apunté, a día de hoy aún sigo. 

Se me olvidada decir que tengo 63 años. Es decir: el deporte lo empecé  tarde. Pero aún ha sido más curioso lo que me ha pasado por la pasión de  correr. La verdad es que empecé ahora hace tres años, un mes de agosto,  estando en Sant Feliu. Como el día es largo y todo no va estar en la playa,  pues mi hermana comentó un día de levantarnos pronto: o sea, a las 7 de  la mañana e intentar correr. Bueno; el primer día ya pensaba que me 
moría. Me cansaba, me ahogaba. Bueno, lo cierto es que al día siguiente repetimos. Y al otro. Y bueno, de alguna manera empezó así en septiembre cuando llegué al gimnasio. Se lo comenté a mi amiga Trini i ella también se 
animó y salimos los lunes. Luego se nos añadió Transi, y así hasta que en Enero, después de fiestas, fui a comprar unas bambas al Calim y allí me dijeron que si quería, podia salir com ellos. Entonces decidí probar y se lo 
comenté a mis dos amigas y probamos. La verdad es que nos gustó mucho, pues las corredoras y el club eran muy abiertos u nos sentimos muy acogidas y nos lo pasamos genial, tanto por las entrenadoras MªJosé y 
Carme Ballesteros, como Manel. Lo cierto es que cada vez nos sentimos más a gusto. Primero sólo salía Martes y Jueves. Pero ahora son lunes, miércoles y siempre que puedo, 

Bueno y entonces un día me hablaron de mossenaires y me costó probar, porque como era la las ocho de la mañana, siempre tenía alguna escusa, 
hasta que un día decidí ir y bueno, lo que me faltaba; me gustó tanto y además se respirar tan buen rollo y se rueda tan a gusto, que ya deseo que 
llegue el sábado para correr con vosotros y decir que tu Pep, que también me estás aportando tantas cosas, que os puedo decir que el running de 
momento me ha aportado cosas buenas, que a los 60 ni me esperaba. 
Empezando por muy buenas compañeras y compañeros que son geniales y que no puedo nombrarlos a todos o necesitaría muchos folios y grans 
personas como Mª.José Merino, Carme Ballesteros y por supuesto Pep. 

Y con muchas ganas de superarme día a día, y creo que con vuestra ayuda lo voy consiguiendo. 

Mi primera cursa de 10 km. la hice en 1 hora y 10 minutos. Y mi última en 52 minuntos. Y todo eso es gracias a gente como vosotros y esperando al subir veces a podium con ilusión como si fuera una niña. 

Isabel Vergara

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

 

Comentaris tancats a Córrer per costum

Anteriors »