blog d'en Pep

Durant quatre anys vaig voler canviar els camps de Can Bon Vilar per entrenaments per l’Ègara, on gràcies a la gent amb qui he tingut l’oportunitat d’entrenar i conèixer tota la part nord de Terrassa que em meravella. A més ajuda a superar problemes laborals, psíquics, i coses per l’estil gràcies a anar amb gent amb la què t’hi trobes bé.

Els recorreguts, sobretot m’ho ha mostrat l’Agustin Salvador: El Janot, el Turó de les Pedritxes, el Llac Petit, les Tres Corones, la font del Troncó, el Turó de les Roques Blanques, el Turó de l’ós, la font de Can Roure, i un munt de combinacions. De vegades trobant nous corriols que batejava amb qui me’l mostrava, com el camí Garreta, i rebatejant llocs com el “pico Gallego”, per què és on més volia anar la nostra amistat.

Aprofitant que aquesta setmana he pogut anar-hi, he pogut pujar al Turó de les Pedritxes amb un molt bon amic. Una gran persona a què aprecio en gran manera i hem volgut fer alguna fotografia que recordi aquest 2014, en el que només he pogut anar-hi dos dies als meus entranyables entrenaments per l’Ègara que ara trobo tant a faltar.
A més ens autoanomenem Ègaramossenaires i ho portem amb orgull, amb aquesta combinació de zona de l’Ègara i la tradicional manera d’entrenar dels Mossenaires, que tenen per costum fer-se costat.
Bé; com a record les fotografies que vam fer ahir i un lloc que recomano. Sempre dic què és el meu circuit estrella: vistes, duresa i una constant presència de llocs què tant marquen la meva vida: Terrassa, La Mola, l’Obac. I sobretot: natura, molta natura i amistat.
Gràcies per llegir-me.

Un entrenament amb una gran persona i millor amic: en Carles López

En Nacho ens ha vingut a veure abans sortir a entrenar. Gràcies!!

Una mica de joc, encara que ja som grandets per aquestes coses

Al nostres pas per l’euncet

Una refrescada abans pugem al Turó de les Roques Blanques

En Carles, mentre pugem. Un atleta què sempre amb la seva modèstia, recordo què a la milla que organitzaba Esports Kñera, quedava dels primers.

Segona refrescada abans de anar cap al Turó de les Pedritxes

Un lloc increible a tocar de casa. He pujat sortint de Can Palet

Objectiu aconseguit: coronat el Turó o pic de l’Àliga

I en Peña, entrenant a tota pastilla

I més amistats que entrenen per aquests llocs què els Egarencs tenim la sort de tenir:

Charo, Cristina, Josep, Maria Teresa

En conclusió: el fet de córrer ens dona aquestes oportunitats irrepetibles i que mai agrairé prou. Com li deia i vull dir-ho de nou: gràcies Carles per acceptar aquest entrenament que necessitava i què no penso trigar tant en repetir, per qué: val la pena.

Sorpresos per la qualitat i quantitat d’amigues i amics que han volgut estar a l’estrena del primer dissabte d’agost. Avui hem pogut comprovar el grau d’acceptació d’un entrenament que no lliga a res; tan sols a l’amistat que neix i creix. Ets d’un club?, vine. Ets d’un grup?, vine. Ets independent?, vine . Ets el que siguis?, vine. Això si, la idea és anar a córrer i ser generosos tots plegats i esperant-nos els encreuaments i retornant per no quedar aturats i fer costat a qui ve un xic més a poc a poc.

El recorregut agradable, on al principi hem anat pel camí semiasfaltat que passa per davant de l’hotel Double Tree by Hilton Hotel & Conference Center La mola i fent un progressiu que ha encetat en Pau Sust i que ha estat força competitiu. Anirem posant els primers.

Veiem com són seguits amb fermesa aquests progressius, que ens posen a prova i determinen com si estem bé i ràpids. Sempre fem una classificació virtual de les primeres posicions i diem que per assolir aquest lloc, els capdavanters tenen de retornar a la cua, per ser generosos amb les amistats què no vinguin soletes. En nom de tots, gràcies per fer gran el projecte i fins dissabte i recordeu: si és dissabte és hi ha “Mossenaires”. Només és un autèntic “mossenaire” el què ha vingut tres vegades un dissabte qualsevol a les 08:00. Només s’és un cop a la vida “Mossenaire d’honor” i passem de tres-cents i un per setmana i ens agradaria tenir-vos a tots, per recordar aquesta etapa de les vostres vides, que esperem què siguin llargues i molt felices. Fins dissabte!!!

En Josep Maria Antentes és un valor molt alt pel grup. I com que és Sabadellenc, res millor que retratar-se en un punt fronterer entre Terrassa i Sabadell. Gràcies per ser un més de nosaltres i per molts anys puguem gaudir de la teva companyia

Els “Mossenaires”, fan estiraments, flexions, abdominals, encara què només de pensament. Xerrem pels descosits, això si.

I ara arranquem: sortida multitudinària per dalt de la masia i cap al camí dels Plans de Can Bon Vilar

Josep

Emilio i David

I estem a un lloc molt xulo: el centre d’informació ambiental bonvilar

Joan i Diego, tanquen grup, junt amb l’Edu i l’Emilio què va amb la bicicleta.

I ens trobem amb una amistat, en Cinto, senderista i amant de la natura amb la seva colla amb la qual surt cada setmana a caminar.

Un vértice geodésico; “Está penado por la ley”: si algú coneix algú que hagi anat a la garjola per malmetre l’entorn, que ens ho faci saber.

ui que se’ns escapen; a córrer ràpid toca.

En Javi, Eva i en Ramon. en Ramon López que va ser mossenaire d’honor ara fa prop de quatre anys i què feia molt temps què no venia. Com ens n’alegrem

I en Mirabet, tota una institució i què avuí era el seu aniversari i en van més de seixanta i mireu-lo amb quin bon aspecte. En Josep Mirabet va ser Mossenaire d’honor fa cinc anys.

I arriba la cua: Emilio, Anna, Fran i Marti

Progressiu d’en Pau i els capdavanters

Segon progressiu i els capdavanters: Xavi, Marti, Gilberto, Josep, José Luis i Toni.

Detall de qualitat: els capdavanters del progressiu, ara venen amb la cua

Tercer progressiu en pujada, guanyat amb autoritat per en David Garcia, al mig. Segon en Miguel i Toni Arranz

Pugen molt bé, l’Isabel i la Silvia, seguits per Pau i en Juanjo

Fran, Carles i Eva

I el quart progressiu, en Xavi repeteix en primera posició, amb en Miguel i en Jose Luis. Un progressiu molt intens

Els Martin, Victor i Edu. Juanjo posant-t’ho difícil a en Pau

La nostra nova mossenaire: l’Avigail que a més fa poc que corre i què ha fet un entrenament excel·lent

Pepe

Xavi Pons

s’apropa el moment familiar

El públic està esperant el gran moment de la fotografia “Mossenaire familiar”

Pau refrescant-se a la font de l’Argelaguet

En Juanjo, que també es refresca i que està en ple procés d’entrenaments per la Matagalls. Molta sort Juanjo; ets un crack!!

I de nou tenim el goig de presentar a una família que no deixa de créixer: “Mossenaires”. Gràcies a tots per fer què aquest projecte rutlli.

I el nostre “Mossenaire d’Honor”, no deixant a l’Avigail sola, en la seva estrena. A més, i com dèiem abans, fa poc què córrer i amb en Gilberto te un bon ajut.

Un bon record, amb una colla de persones que s’aprecien mútuament i què gaudeix d’una matinal irrepetible.

Pep, Gilberto, Karen i Avigail

Com ell explicarà: va venir a córrer i ara és un apassionat del grup. Participatiu, amunt i avall, se’l veu content i gaudeix del moment. A més, se li nota una fortalesa física cada cop que fa progressius. Estem molt contents de què vulgui fer gran el projecte d’entrenament en grup i per molts anys puguem compartir estones com aquesta. Ens va enviar un primer escrit molt modest i un segon que ha ampliat, i s’ha obert a vosaltres i donat a conèixer amb molta sinceritat. De debò, que moltes gràcies Gilberto.

Hola soy Gilberto Elizalde “muñeco”.

Me uní a este grupo por un vecino que un día me comento que había un grupo grande que salía a correr y que el recorrido era bueno. Así que me propuse ir en cuanto pudiera y, aunque tardé en ir; no me arrepiento de unirme a este grupo porque el recogido es bueno la compañía mejor. Todos han sido muy amables desde el primer día y aunque llevo poco tiempo, ya me siento uno más . Así que lo único que me queda agregar es gracias y continuar así

Mi amor al deporte comenzó desde pequeño en mi tierra natal: Ecuador. Siempre que podía, prefería ir andando o más bien corriendo. Siempre me ha gustado el deporte (correr, voleibol, indor).

En el año 1996, entré a hacer el servicio militar. Ahí fue cuando cogí resistencia. No era de extrañar, porque nos ponían cada día a 100 por hora; pero a mi me gustaba. Fue una época buena para mi. Después de eso tuve la mala suerte de caer en el vicio del alcohol. Fue cuando me puse muy malo a punto de la muerte. Gracias a Dios me recuperé y como soy devoto de la Virgen del Cisne, le hice una promesa a la Virgen la cual consistía en que: yo dejaba la bebida si me curaba y me curé, dejé el alcohol y llevo 17 años sin probarlo y espero no volver a recaer .

Estuve mucho tiempo sin practicar deporte porque no me decidía a salir a correr. Ya en el 2010, mi hijo me dijo que quería salir a correr conmigo y hay comerse otra vez en el 2012 Aunque era poco lo que salia. Después mi mujer me convenció en inscribirnos en un gimnasio. Fue hay donde lo volví a retomar y esta vez en serio. Tanto que el año pasado me di el regalo de participar en la “mitja maratón de Terrassa” y la terminé con mucha ilusión. Así que, este año repetí la experiencia y hace unos meses atrás un vecino me dijo, ¿si te gusta este deporte ve a este sitio y pregunta por Pep? Así, que así lo hice, fui a unirme al grupo pero la primera vez llegue un poco tarde y ya no los encontré pero la semana siguiente volví a probar suerte y esta vez si que si, Ahí , me presenté , pregunté a un hombre por Pep y me dijo, el que viene por ahí: ese es. Así que me presenté y él, muy amable me saludó y me dio la bienvenida al grupo Mossenaires y la verdad que me gustó mucho el recorrido y la compañía son muy buenas. Y ahora ya pertenezco al grupo. Ya soy uno más, gracias por todo y a seguir así .