Arxivar per agost de 2014

21 ag. 2014


Gaudint de camins de Sabadell i Terrassa

Classificat com a General

Un ruta sempre diferent, per què diferents sempre son els que ens hi trobem i tots amb el mateix desig de passar-ho bé: corrent, rient, xerrant, gaudint de camins de Sabadell i Terrassa: amb una diferència; una bona companyia. 

Avui hem baixat per corriols més estrets i bonics que sovintegem, i què al ser poquets hi ha menys risc de perdre’ns: què de fet sempre ens acabem retrobant, si més no qualsevol dissabte de l’any a les 08:00 

El nostra lemma “El Mossenaire sempre espera”, i com així podem comprovar i agraïm què el projecte de tots no reposa ni quan la majoria està de vacances. 

Per dins del bosc de Can Deu hem gaudit d’aquest indret, i com cada setmana algú ensopega, i avui ha estat el nostre mossenaire Josep Maria Antentes, però què sortosament ha estat un petit ensurt. Llavors ha servit per poder explicar un munt d’anècdotes que en Josep Maria recull a el llarg de la seva dilatada història atlètica. Ens diu que es coneixia tant aquest bosc de la seva ciutat, que era gariebé capaç de fer algun circuit amb els ulls clucs. També què hi havia entrenat amb l’Abascal, tot un mite de l’atletisme. 

Noves mossenaires, com han estat la Inma i la Laura. La Laura ha fet el que es diria un canicros, junt amb l’Eva. 

Gràcies a tothom pel seguiment i ens veiem el dissabte vinent 


foto de família al bosc de Can Deu, amb bones vibracions 

 
Amb la masia que ens dóna el nom de fons, amb la Natàlia, Marc, Diego i Josep Maria 

 

 
Montilla acabat d’arribar, Gilberto i Abigail 

I arranquem!!! 

 

 

 

 
La Laura, el dia de la seva estrena 

 

 

 

 
La Inma, el dia que també venia amb nosaltres per primera vegada i esperem moltes més 

 
Sovint compartim circuit amb ciclistes, encara què per aquí era la primera vegada 

 
Reagrupament estàtic 

 
i arriba la cua 

 
Avui en Diego ha posat la directa i ha estat incontestable en primera posició del progressiu en pujada, que també han fet amb fermesa d’esquerra a dreta en José Luis, Lizandro, Gilberto i el mateix Diego 

 
Dani 

 
Gilberto esperant, i veient passar a en Juan i l’Eva i a buscar la cua 

 
Abigail 

 
Hem enganxat a la Natàlia caminant, amb l’Albert. Han confessat que entrenen poc. 

 
Fran Pelaez en la primera posició 

 
Dani i Montilla 

 
En el segon progressiu han estat els Òscars els que han atacat de forma increïble. En Diego no ha tingut temps d’atrapa’ls, i el Gilberto tampoc. Però ha estat un progressiu fort. 

 
Josep Maria Antentes 
 

 

 

 
Doncs en Josep Maria acabava de fer una tombarella i per sort, no ha estat res. Tan sols el cop, que segur que dolorós, com no pot ser d’una altra manera. 

 
Foto curiosa d’un invent que hem vist a la zona de pícnic de Sant Julià d’Altura, tres subjectes fan ganyotes 

 
Heu vist quin invent per protegir-se de la fresca de la nit d’aquests dies i qui sap si també de la pluja, Tot un invent que segur que funciona 

 
Lizandro i Diego 

 
Em sembla que les gosses de la Laura s’ho han passat molt i molt bé, això si: també mereixen una bona refrescada i beure. 

 
Com en Sherlok, amb aquest invent que porta l’Eva per donar-li de veure sempre què calgui 

 
Això és amor: felicitats Javi i Eva. 

 
Avui la visita de Jordi i Montse 

 
La Montse Vila ha vingut a caminar una estona i se li ha donat una medalla del seu club que li pertoca 

 
En Jordi Setó, igualment a caminar, tot i ser mossenaire amb excedència 

 
José Segura ha entrenat també per la zona pel seu conte 

 
Inma s’ho ha passat la mar de bé i tot i s’ha retratat al costat d’en Fran què com a molts ha conegut avui per ser el primer dia de venir a córrer 

 
Laura, José Luis, Oscar, Oscar i Eva 

 
Oscar, Pep, José Luis, Oscar i Víctor 

 
Oscar, Pep, José Luis, Oscar i Víctor 

Ha estat un dia, en el qual hem repetit un entrenament que segur que ha estat totalment diferent, ja que les converses han estat unes altres; la gent ha estat un altre, i el dia 16 d’agost de 2014 només n’existirà un i ja no tornarà a ser. Per això; un dia històric. Gràcies per fer gran el projecte i no fer vacances Mossenaires.

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

Comentaris tancats a Gaudint de camins de Sabadell i Terrassa

15 ag. 2014


Puigmal amb en Toni i en Pep

Classificat com a General

Poc que conec de la muntanya, i avui per primera vegada hem pujat amb l’amic Toni del Moral el Puigmal per primera vegada i plegats. Ha estat un munt de sensacions per ho desconegut i amb la certesa de no perdre’s, aprofitant l’enginy del gps que et dona la garantia tant de la llargada com del temps emprat. 
Tant en Toni com jo hem coincidit en què no ens hem cansat gens, encara que el meu ritme a la muntanya sempre és lent i amb qui vaig m’ha d’acabar d’anar esperant, com ha estat el cas. Això si, de tant en tant hem fet algun intent de corredissa. 
La primera part, la que puja des de Fontalba a Puigmal, per un rocam tota l’estona, amb l’unica dificultat que s’enfila cap amunt, i amb parada prèvia abans de fer el cim per a fer un bon esmorzar, que dúiem a les nostres motxilles. De fet en Toni sempre em convida que si a Cola, nectarines i va carregat de valent. A més duu, un aparell de música, on anàvem escoltant los “Celtas cortos”. 
Hem entrat un moment a veure el temple on hi tenim Mare de Déu de Núria , sense adonar-nos que portàvem la música engegada. Hem sortit ràpidament. 
Hem gaudit de la meravella de les vistes de tot arreu on passàvem, i hem retratat per recordar encara millor el què estàvem veient. 
Tot baixant, un noi anava fent el valent, baixant fent cabrioles i quan en Toni li ha dit que si feia de “Kamikaze”, encara feia més bots per damunt de rocam de baixada, en direcció a Núria. 
Ens hem apropat a bestiar que per la zona i que per un urbanita ens fa gràcia d’apreciar la seva majestuositat: tant les eugues com les vaques i vedells. Alguna cabreta salvatge. 

Hem vist com del mig de no res surt aigua i també com algun rierol desapareix davant nostre. 
Hem gaudit de bones converses i ha estat un dia per no oblidar. 

Hem menjat a Queralbs la resta de menjar que portàvem i passejat pel poble, tan ben conservat i veient algun càmera i periodistes què segueixen a la familia d’en Jordi Pujol. De fet hem passat per davant de la tanca de la casa d’on estiueja, ara què a tants ens te decepcionats i força preocupats per la doble moral. 

Teníem el handicap d’arribar per uns compromisos en un temps concret i gràcies als gps, l’hem clavat. Una paradeta per fer un aperitiu a Tona i a l’hora ja érem a Terrassa. 
Gràcies Toni per tan bona companyia i què fort que estàs. 


Segur que ens ho hem passat bé. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

[img][/img] 

 

 

 

 

 

 

 



 

 

 

 

 

 

 

 

Resumint; un dia de muntanya, d’amistat, d’aprendre, de gaudir d’aquests llocs tan i tan bonics que tenim prop de casa i amb els quals vivim molt millor. Gràcies pel seguiment i fins un altre, i sobretot gràcies a Toni del Moral pel dia que hem passat plegats.

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

 

Comentaris tancats a Puigmal amb en Toni i en Pep

« Següents - Anteriors »