21 ag. 2014
Gaudint de camins de Sabadell i Terrassa
Un ruta sempre diferent, per què diferents sempre son els que ens hi trobem i tots amb el mateix desig de passar-ho bé: corrent, rient, xerrant, gaudint de camins de Sabadell i Terrassa: amb una diferència; una bona companyia.
Avui hem baixat per corriols més estrets i bonics que sovintegem, i què al ser poquets hi ha menys risc de perdre’ns: què de fet sempre ens acabem retrobant, si més no qualsevol dissabte de l’any a les 08:00
El nostra lemma “El Mossenaire sempre espera”, i com així podem comprovar i agraïm què el projecte de tots no reposa ni quan la majoria està de vacances.
Per dins del bosc de Can Deu hem gaudit d’aquest indret, i com cada setmana algú ensopega, i avui ha estat el nostre mossenaire Josep Maria Antentes, però què sortosament ha estat un petit ensurt. Llavors ha servit per poder explicar un munt d’anècdotes que en Josep Maria recull a el llarg de la seva dilatada història atlètica. Ens diu que es coneixia tant aquest bosc de la seva ciutat, que era gariebé capaç de fer algun circuit amb els ulls clucs. També què hi havia entrenat amb l’Abascal, tot un mite de l’atletisme.
Noves mossenaires, com han estat la Inma i la Laura. La Laura ha fet el que es diria un canicros, junt amb l’Eva.
Gràcies a tothom pel seguiment i ens veiem el dissabte vinent
foto de família al bosc de Can Deu, amb bones vibracions
Amb la masia que ens dóna el nom de fons, amb la Natàlia, Marc, Diego i Josep Maria
Montilla acabat d’arribar, Gilberto i Abigail
I arranquem!!!
La Laura, el dia de la seva estrena
La Inma, el dia que també venia amb nosaltres per primera vegada i esperem moltes més
Sovint compartim circuit amb ciclistes, encara què per aquí era la primera vegada
Reagrupament estàtic
i arriba la cua
Avui en Diego ha posat la directa i ha estat incontestable en primera posició del progressiu en pujada, que també han fet amb fermesa d’esquerra a dreta en José Luis, Lizandro, Gilberto i el mateix Diego
Dani
Gilberto esperant, i veient passar a en Juan i l’Eva i a buscar la cua
Abigail
Hem enganxat a la Natàlia caminant, amb l’Albert. Han confessat que entrenen poc.
Fran Pelaez en la primera posició
Dani i Montilla
En el segon progressiu han estat els Òscars els que han atacat de forma increïble. En Diego no ha tingut temps d’atrapa’ls, i el Gilberto tampoc. Però ha estat un progressiu fort.
Josep Maria Antentes
Doncs en Josep Maria acabava de fer una tombarella i per sort, no ha estat res. Tan sols el cop, que segur que dolorós, com no pot ser d’una altra manera.
Foto curiosa d’un invent que hem vist a la zona de pícnic de Sant Julià d’Altura, tres subjectes fan ganyotes
Heu vist quin invent per protegir-se de la fresca de la nit d’aquests dies i qui sap si també de la pluja, Tot un invent que segur que funciona
Lizandro i Diego
Em sembla que les gosses de la Laura s’ho han passat molt i molt bé, això si: també mereixen una bona refrescada i beure.
Com en Sherlok, amb aquest invent que porta l’Eva per donar-li de veure sempre què calgui
Això és amor: felicitats Javi i Eva.
Avui la visita de Jordi i Montse
La Montse Vila ha vingut a caminar una estona i se li ha donat una medalla del seu club que li pertoca
En Jordi Setó, igualment a caminar, tot i ser mossenaire amb excedència
José Segura ha entrenat també per la zona pel seu conte
Inma s’ho ha passat la mar de bé i tot i s’ha retratat al costat d’en Fran què com a molts ha conegut avui per ser el primer dia de venir a córrer
Laura, José Luis, Oscar, Oscar i Eva
Oscar, Pep, José Luis, Oscar i Víctor
Oscar, Pep, José Luis, Oscar i Víctor
Ha estat un dia, en el qual hem repetit un entrenament que segur que ha estat totalment diferent, ja que les converses han estat unes altres; la gent ha estat un altre, i el dia 16 d’agost de 2014 només n’existirà un i ja no tornarà a ser. Per això; un dia històric. Gràcies per fer gran el projecte i no fer vacances Mossenaires.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
No hi ha resposta
