13 ag. 2014
Gósol – Pedraforca – Gósol 2014
Pedraforca ve sent una tradició. Hi vaig pujar per primera vegada amb la Marisol. En aquella ocasió, ens van quedar a Coll Verdet.
Al cap de poques setmanes m’hi va ensenyar a pujar en Jordi Mangot i Jacobo Domenech, el segon cop, la tercera amb l’Oriol i la Marisol, la quarta tot sol, la cinquena amb en Toni del Moral i ara per fer-ho diferent, em va fer gràcia provar des de Gósol i m’ha agradat força i més tenint en compte què la tartera no es tan pesada com la de la banda de Saldes.
He sortit a quarts de deu des de Gósol i seguint el track que em vaig baixar de wikiloc, he estat guiat perfectament pel track de Doguez Gosol-Pedraforca-Tartera de Gósol.
Com anècdota: com què feia un xic de fresqueta decideixo esmorzar a Coll Verdet, protegit per unes roques: faig alguna fotografia i pujo la grimpada fins al Cim Nord, què les primeres vegades em feia veritable respecte per no dir por. Doncs bé, culminat el Cim Nord, m’adono que m’he deixat les ulleres de veure-hi de prop i decideixo desfer tota la grimpada per recuperar-les. És a dir: grimpada per partida doble.
Segueixo el camí que gaudeixo molt, perquè el faig amb tot el coneixement de les anteriors vegades i recordant amb qui les havia fet les altres vegades: Marisol, Oriol, Toni del Moral, Jordi Mangot, Jacobo Doménech.
Unes quantes fotografies de record i acabant a Gósol a un restaurant on han estat molt amables, anomenat http://www.calpuxica.com i on per 15 euros he menjat uns macarrons i un entrecot a la brasa, amb beguda inclosa i de postre un gelat crocanti i que recomano. Tracta familiar.
Una vegada trobat el camí, només cal caminar i gaudir de la natura
Enfilant les primeres pujades
A la font de Terrers, aprofito per refrescarme amb la seva bona aigua
un bon lloc per gaudir, amb una àrea preparada per passar-hi una bona estona. Hi passo de llarg, però.
Anar posant i traient les ulleres, que nés tard protagonitzarant l’anècdota
qui diu que no s’han de posar portes al camp?, doncs aquí n’hi ha una i ben xula
dels pocs animals salvatges que he vist, un llimac impressionant
un altre.
Eii !, no penseu malament: la placa està suelta des de l’any passat i em sorpren que ningú se l’ha endut i estant així de fa tan temps. Els muntanyencs son gent diferent.
no cal dir que la vaig tornar a deixar al seu lloc i indicant correctament, per no enredar
moment foto, i on em desprenc de les ulleres
moment tonto de galta inflada, fent cara de babau, com sempre
grimpant abrigadet i amb les ulleres perdudes
mirada a la canaleta maca, maca
perspectiva per davant i un cop arribat dalt, el mateix camí el vaig desfer
Estaran les ulleres al mateix lloc on les vaig deixar enming d’aquest rocam?
“Yes” , i ben plegadetes. Casundena
Ostres !!, abans aquí hi havia una estelada. Ara, que coi és això?
un xumet de nen xic, unes xancletes, alguna samarreta, una mini senyera (es nota la crisi). En fi, deunidó.
fotografia amb cara de circumstàncies i i per tenir un record.
La tartera de Gósol, molt més suau què la de Saldes
ocellot
Quan la boira deixa passar algun paissatge com aquest, amb Gósol al capdavall
Inclinació del terreny i molt pràctic portar els pals.
I aturada amb el cotxe, des del lloc de cada vegada per deixar-hi empremta i a esperar un any més per a tornar-hi. I porto les ulleres!!
Si has arribat fins aquí llegint això: el mèrit és teu!!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
No hi ha resposta
