07 ag. 2014
I per vacances no tanquem a Can Mossenaire
Sorpresos per la qualitat i quantitat d’amigues i amics que han volgut estar a l’estrena del primer dissabte d’agost. Avui hem pogut comprovar el grau d’acceptació d’un entrenament que no lliga a res; tan sols a l’amistat que neix i creix. Ets d’un club?, vine. Ets d’un grup?, vine. Ets independent?, vine . Ets el que siguis?, vine. Això si, la idea és anar a córrer i ser generosos tots plegats i esperant-nos els encreuaments i retornant per no quedar aturats i fer costat a qui ve un xic més a poc a poc.
El recorregut agradable, on al principi hem anat pel camí semiasfaltat que passa per davant de l’hotel Double Tree by Hilton Hotel & Conference Center La mola i fent un progressiu que ha encetat en Pau Sust i que ha estat força competitiu. Anirem posant els primers.
Veiem com són seguits amb fermesa aquests progressius, que ens posen a prova i determinen com si estem bé i ràpids. Sempre fem una classificació virtual de les primeres posicions i diem que per assolir aquest lloc, els capdavanters tenen de retornar a la cua, per ser generosos amb les amistats què no vinguin soletes. En nom de tots, gràcies per fer gran el projecte i fins dissabte i recordeu: si és dissabte és hi ha “Mossenaires”. Només és un autèntic “mossenaire” el què ha vingut tres vegades un dissabte qualsevol a les 08:00. Només s’és un cop a la vida “Mossenaire d’honor” i passem de tres-cents i un per setmana i ens agradaria tenir-vos a tots, per recordar aquesta etapa de les vostres vides, que esperem què siguin llargues i molt felices. Fins dissabte!!!
En Josep Maria Antentes és un valor molt alt pel grup. I com que és Sabadellenc, res millor que retratar-se en un punt fronterer entre Terrassa i Sabadell. Gràcies per ser un més de nosaltres i per molts anys puguem gaudir de la teva companyia
Els “Mossenaires”, fan estiraments, flexions, abdominals, encara què només de pensament. Xerrem pels descosits, això si.
I ara arranquem: sortida multitudinària per dalt de la masia i cap al camí dels Plans de Can Bon Vilar
Josep
Emilio i David
I estem a un lloc molt xulo: el centre d’informació ambiental bonvilar
Joan i Diego, tanquen grup, junt amb l’Edu i l’Emilio què va amb la bicicleta.
I ens trobem amb una amistat, en Cinto, senderista i amant de la natura amb la seva colla amb la qual surt cada setmana a caminar.
Un vértice geodésico; “Está penado por la ley”: si algú coneix algú que hagi anat a la garjola per malmetre l’entorn, que ens ho faci saber.
ui que se’ns escapen; a córrer ràpid toca.
En Javi, Eva i en Ramon. en Ramon López que va ser mossenaire d’honor ara fa prop de quatre anys i què feia molt temps què no venia. Com ens n’alegrem
I en Mirabet, tota una institució i què avuí era el seu aniversari i en van més de seixanta i mireu-lo amb quin bon aspecte. En Josep Mirabet va ser Mossenaire d’honor fa cinc anys.
I arriba la cua: Emilio, Anna, Fran i Marti
Progressiu d’en Pau i els capdavanters
Segon progressiu i els capdavanters: Xavi, Marti, Gilberto, Josep, José Luis i Toni.
Detall de qualitat: els capdavanters del progressiu, ara venen amb la cua
Tercer progressiu en pujada, guanyat amb autoritat per en David Garcia, al mig. Segon en Miguel i Toni Arranz
Pugen molt bé, l’Isabel i la Silvia, seguits per Pau i en Juanjo
Fran, Carles i Eva
I el quart progressiu, en Xavi repeteix en primera posició, amb en Miguel i en Jose Luis. Un progressiu molt intens
Els Martin, Victor i Edu. Juanjo posant-t’ho difícil a en Pau
La nostra nova mossenaire: l’Avigail que a més fa poc que corre i què ha fet un entrenament excel·lent
Pepe
Xavi Pons
s’apropa el moment familiar
El públic està esperant el gran moment de la fotografia “Mossenaire familiar”
Pau refrescant-se a la font de l’Argelaguet
En Juanjo, que també es refresca i que està en ple procés d’entrenaments per la Matagalls. Molta sort Juanjo; ets un crack!!
I de nou tenim el goig de presentar a una família que no deixa de créixer: “Mossenaires”. Gràcies a tots per fer què aquest projecte rutlli.
I el nostre “Mossenaire d’Honor”, no deixant a l’Avigail sola, en la seva estrena. A més, i com dèiem abans, fa poc què córrer i amb en Gilberto te un bon ajut.
Un bon record, amb una colla de persones que s’aprecien mútuament i què gaudeix d’una matinal irrepetible.
Pep, Gilberto, Karen i Avigail
Com ell explicarà: va venir a córrer i ara és un apassionat del grup. Participatiu, amunt i avall, se’l veu content i gaudeix del moment. A més, se li nota una fortalesa física cada cop que fa progressius. Estem molt contents de què vulgui fer gran el projecte d’entrenament en grup i per molts anys puguem compartir estones com aquesta. Ens va enviar un primer escrit molt modest i un segon que ha ampliat, i s’ha obert a vosaltres i donat a conèixer amb molta sinceritat. De debò, que moltes gràcies Gilberto.
Hola soy Gilberto Elizalde “muñeco”.
Me uní a este grupo por un vecino que un día me comento que había un grupo grande que salía a correr y que el recorrido era bueno. Así que me propuse ir en cuanto pudiera y, aunque tardé en ir; no me arrepiento de unirme a este grupo porque el recogido es bueno la compañía mejor. Todos han sido muy amables desde el primer día y aunque llevo poco tiempo, ya me siento uno más . Así que lo único que me queda agregar es gracias y continuar así
Mi amor al deporte comenzó desde pequeño en mi tierra natal: Ecuador. Siempre que podía, prefería ir andando o más bien corriendo. Siempre me ha gustado el deporte (correr, voleibol, indor).
En el año 1996, entré a hacer el servicio militar. Ahí fue cuando cogí resistencia. No era de extrañar, porque nos ponían cada día a 100 por hora; pero a mi me gustaba. Fue una época buena para mi. Después de eso tuve la mala suerte de caer en el vicio del alcohol. Fue cuando me puse muy malo a punto de la muerte. Gracias a Dios me recuperé y como soy devoto de la Virgen del Cisne, le hice una promesa a la Virgen la cual consistía en que: yo dejaba la bebida si me curaba y me curé, dejé el alcohol y llevo 17 años sin probarlo y espero no volver a recaer .
Estuve mucho tiempo sin practicar deporte porque no me decidía a salir a correr. Ya en el 2010, mi hijo me dijo que quería salir a correr conmigo y hay comerse otra vez en el 2012 Aunque era poco lo que salia. Después mi mujer me convenció en inscribirnos en un gimnasio. Fue hay donde lo volví a retomar y esta vez en serio. Tanto que el año pasado me di el regalo de participar en la “mitja maratón de Terrassa” y la terminé con mucha ilusión. Así que, este año repetí la experiencia y hace unos meses atrás un vecino me dijo, ¿si te gusta este deporte ve a este sitio y pregunta por Pep? Así, que así lo hice, fui a unirme al grupo pero la primera vez llegue un poco tarde y ya no los encontré pero la semana siguiente volví a probar suerte y esta vez si que si, Ahí , me presenté , pregunté a un hombre por Pep y me dijo, el que viene por ahí: ese es. Así que me presenté y él, muy amable me saludó y me dio la bienvenida al grupo Mossenaires y la verdad que me gustó mucho el recorrido y la compañía son muy buenas. Y ahora ya pertenezco al grupo. Ya soy uno más, gracias por todo y a seguir así .
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
No hi ha resposta
