blog d'en Pep

Temps esplèndids a #Terrassa viu en aquest moment el nostre esport de córrer. Endevinar que al costat de gent s’entrena millor i més per llocs com els triats, i encara què bastant d’hora, sempre disposats a anar a fer deu quilòmetres per llocs força coneguts.

Avui, com la setmana passada, hem volgut fer un circuit lleugere per permetre una bona recuperació als que a la tarda teníeu cursa a la nostra ciutat, com va ser la XXXII Cursa de Ca n’Anglada i la I Cursa de l’Orgull Gai

Tot i l’època de l’any, temperatura de 19º a primera hora, fa de bon aprofitar la font de Castellarnau, per qui desitgés una bona refrescada hídrica.

Anècdotes no tan bones, en el dia de la s’estrena d’una nova amiga vinguda expressament des de Barcelona i que ha ensopegat amb una soca mal tallada de l’àrea de lleure, i esperem què sense més transcendència que l’ensurt del moment i el blau de més tard. Bona recuperació.

Esperem veure-us els dissabtes, com sempre i sense compromisos: vinguis d’on vinguis i siguis qui siguis. Fins aviat

Com cada dissabte a les 08:00 ens disposem a anar a córrer acompanyats de noves i antigues amistats

Gilberto, una persona habitual a la trobada i molt participatiu tant als progressius com als reagrupaments.

Enrique, disposat a anar a on calgui al costat de la colla

Joan Carles, habitual també i per davant d’en Toni

Eva, Javi, Pilar, amiga i l’Emilio

Jordi González ben acompanyat, també pel seu gos.

Jorsé Luis Alonso fent també el progressiu i retornant a reagrupar

Antonio Pulido Pino i José Luis Coca

Juan Manuel i Xavi Pons, amunt i avall

En Gilberto, tot i acabar primer, i pensatiu

Hem destacat a la fotografia de família, als nous mossenaires i també donar a conèixer entre vosaltres, gent per anar fent amistats

En Vicenç, acabat de refrescar-se i

Silvia, en un gest refrescant

El nostre mossenaire, Martí, un habitual entre nosaltres i molt fort

En Gustau ha estat nominat “Mossenaire d’honor” el primer dia de la seva estrena. Un bon jugador de bàsquet i què ha sortit encantat de la trobada

Instants després de l’ensopegada, la noia que es toca la cara i què no recordem el nom, amb tots els mossenaires preocupats i animant-la.

“La Postal”, amb en primer terme en Joan Forte, i el Collie d’en Jordi, amb ulleres en Toni Amela, de taronja en Jordi Gonzaez i el nostre “Mossenaire d’honor” en Gustau

I en Pasqual amb ulleres, al costat dels seus amics. En Juan López Gil, a la dreta, avui era el seu aniversari i ho recordàvem, per les xarxes socials i l’hem pogut felicitar en directe.

l’Alberto Lao, que rep la medalla del seu club, l’Arec Terrassa i que aprofitem per presentar el seu web Corrent per la història

Tal com en Gustau explicarà, avui ha estat el seu primer dia. Sabia més o menys en què consistia, però ni molt menys s’esperava que seria el seu dia: només dediquem un cop a la vida la proclamació de “Mossenaire d’honor” i tenim l’oportunitat de conèixer-lo i agrair-li aquest amable gest de fer més gran la trobada i donar-se a tots vosaltres. El nostre agraïment i què per molts anys ens puguem anar coneixent.

Hola,

Em dic Gustau Gómez i soc un nouvingut a Terrassa. Em va sorprendre que em féssiu mossenaire d’honor la meva primera setmana que vinc, i la veritat és que em va fer molta il·lusió.

Tota la meva joventut he fet molt esport, però sempre lligat a la pilota. Vaig jugar a bàsquet des dels 6 anys fins els 23, i fins tot vaig arribar a jugar 4 anys a l’Hospitalet, on vam coincidir amb la famosa generació dels junior d’or del 80 (Gasol, Navarro…). Però com és evident, vaig haver de tirar cap als estudis perquè no m’hi anava a guanyar el sou. I córrer, córrer no era lo meu…

Fins 10 anys després no vaig tornar a fer esport. Em vaig haver de menjar les paraules que deia de jove, on comentava el típic: “córrer és de covards…” o “sense una pilota pel mig no té sentit córrer…” Ja que vaig començar a enganxar-me poc a poc a córrer i només la feina i l’arribada del fred em van fer deixar-ho l’any passat.

Ara vaig tornar a començar a córrer fa 3 mesos amb la intenció de no deixar-ho, agafar l’hàbit i gaudir una mica més cada dia del córrer. Qui m’ho diria!

I va ser buscant algun grup per córrer a internet que us vaig trobar i la veritat és que espero que el dissabte passat fos el primer de molts més dissabtes de matinar i córrer, ja que la experiència ha sigut superpositiva i dóna gust gaudir de l’ambient que es respira entre els mossenaires. Aquest és un dels motius que fa que cap de setmana rere cap de setmana anem venint gent nova i repetint qui ho prova.

Gràcies a tots per l’acollida, i a tu Pep per preparar-ho tot tan bé, fer el reportatge, preocupar-te per tots els que comencem i un llarg etcètera de coses que no són tan visibles que fan que cada sortida sigui un èxit.

Salut i força al canut!!!!

Moltes gràcies per tot

Quan a Terrassa tenim una de les curses més antigues que es fan i  desfan, la de Festa Major, i on el què predomina és gent, de Terrassa i  d’una bona colla de grups, clubs, botigues i que han anat sorgint, per sort  del nostre esport, i què s’atreveixen per un dia a donar un tomb per la ciutat, i sabem d’altres anys, que amics del projecte mossenaire es reserven les forces per gaudir d’una cursa consolidada com “La nostra”.

Hem estat menys noies i nois i hem fet el circuit clàssic i planer de Sant Vicenç de Verders, donat que sabíem que alguns de vosaltres faríeu les dues coses: els 10 qm. mossenaires i els 8,2 de festa major.

Ha estat interessant per tot plegat i per què hem distingit, i ens ha fet els honors una persona entranyable i dels que sempre i quan diem sempre, és sempre, el veiem als encreuaments amunt i avall. En Carmelo Luque.

Encara que de mica en mica els més habituals ens anem fent “familiars”, això ens ha donat l’oportunitat de poder compartir entrenaments on hem viscut més de prop el seu tarannà de persona que sempre porta algun
acudit per fer riure i de debò que ho aconsegueix.

Per això avui ens fa especial il·lusió què ens hagi fet aquest honor de proclamar-se el nostre “Mossenaire d’honor”. Gràcies i gràcies a tothom.

Moment en el que en Carmelo ens explica l’acudit de la farmàcia: ” ¡¡¡ Has sido tu !!! “.

Però abans encetem l’entrenament amb en Joan Carles al capdavant

Fran i Manel i de lila en Toni, davant la Maite, Silvia i Inma.

Pepe, Joan, Toni i la Silvia en una foto on veiem un camp
que durant l’any canvia de color.

Robert guardant l’entrada i reposant, al costar d’en
Javi, Marc i Pedro al costat del rètol de Zona de Seguretat

Maite, Manel, Pedro i Silvia

Moment mossenaire, en Jordi amunt i avall

Marti, Carmelo, Manel, Maite, Jordi i Toni.

a la zona de picnic de Sant Julià d’Altura

Toni Arranz, molt actiu sempre, amunt i avall i en una forma excel·lent

Miguel

En Toni Fernandez, en el progressiu en primera posició

L’Agustín també amunt i avall, en segona posició

En Toni Arranz, també ha fet el progressiu ràpidament i retorna a la cua

Josep Vandellós, també fent el retorn

Jordi Torrente, també amunt i avall i molt fort

I en Carmelo Luque, com hem dit i ho fa. Fent el projecte gran

La Maite, Inma i Silvia ha estat les nostres noies avui.

Pedro, Gilberto, Joan i tots retornem des del quilòmetre cinc, o punt intermig d’avui.

Agustin, Maite i Fran, a un encreament, prenent l’ombre

Manel sempre molt actiu i avui ha estat atent quan hem passat,  i com fa moltes vegades, del nostre pas per la carretera de Matadepera

Silvia i Imma

Jordi i Sebastian

Miguel i Sebastian

Juan Romero, vestit de mossenaire, al costat d’un amic senderista

I la colla de senderistes, compartint camins

Pep, Agustin, Carmelo, Oscar, Paco, Fran i Manel, als  moments previs a la proclamació del Mossenaire d’Honor

l’Agustin Martínez un gran atleta i reconegut pel seu club.

Entrenar amb persones i no deixar-se a ningú endarrerit quan hom
decideix prendre part d’un projecte què fonamentalment esdevé xarxa
social. Hi ha maneres de fer-ho i gràcies a la generositat del Carmelo
Luque, que ens fa el joc i ens dóna una qualitat impressionant. Amb
persones com ell tots ens sentim molt millor; ens ajuda i per
arrodonir-ho, al seu cap sempre busca alguna cosa per què riem.
També dir que com atleta és una persona molt preparada i amb una gran
capacitat, com vaig poder comprovar fa poc quan amb un grup molt
maco de Terrassa, “Nenazas Running Club” vam pujar Collbató – Sant
Jeroni (Montserrat) i el vam conèixer un xic més. Moltes gràcies i per
molts anys puguem gaudir de la teva bona amistat.

Hola; 

Me llamo Carmelo Luque. Tengo 45 años y explico un poco como  ha sido mi trayectoria. 

De peque, he hecho atletismo, taekwondo, fútbol etc…Luego, como  muchas personas, dejas de hacer ejercicio por diversas razones y 
durante mucho tiempo, comienzas a sentir algunos dolores, malestares  en general que se sufren por no hacer nada. Dejas de fumar y te  engordas: bufff…fatal. De repente me dio por empezar a correr y hacer  algo por mi y ya llevo como 10 años haciendo running y ejercicio variado  en gimnasio. 

Jamás imaginé la satisfacción que siento ahora de poder hacer de todo y  lo bien que me siento en lo físico y en lo mental. También por haber  conocido a este grupo tan especial como lo es los mossenaires. El buen  rollo que hay y la calidad de la gente. Estoy muy agradecido a todos y en  especial a Pep que es la caña. 

Y sin mas que decir nos vemos todos los sábados a las 8 y deseando  pasarlo bien con todos vosotros. 

Un abrazo muy grande a todos y hasta pronto