17 jul. 2014
Refrescada a Castellarnau
Temps esplèndids a #Terrassa viu en aquest moment el nostre esport de córrer. Endevinar que al costat de gent s’entrena millor i més per llocs com els triats, i encara què bastant d’hora, sempre disposats a anar a fer deu quilòmetres per llocs força coneguts.
Avui, com la setmana passada, hem volgut fer un circuit lleugere per permetre una bona recuperació als que a la tarda teníeu cursa a la nostra ciutat, com va ser la XXXII Cursa de Ca n’Anglada i la I Cursa de l’Orgull Gai
Tot i l’època de l’any, temperatura de 19º a primera hora, fa de bon aprofitar la font de Castellarnau, per qui desitgés una bona refrescada hídrica.
Anècdotes no tan bones, en el dia de la s’estrena d’una nova amiga vinguda expressament des de Barcelona i que ha ensopegat amb una soca mal tallada de l’àrea de lleure, i esperem què sense més transcendència que l’ensurt del moment i el blau de més tard. Bona recuperació.
Esperem veure-us els dissabtes, com sempre i sense compromisos: vinguis d’on vinguis i siguis qui siguis. Fins aviat
Com cada dissabte a les 08:00 ens disposem a anar a córrer acompanyats de noves i antigues amistats
Gilberto, una persona habitual a la trobada i molt participatiu tant als progressius com als reagrupaments.
Enrique, disposat a anar a on calgui al costat de la colla
Joan Carles, habitual també i per davant d’en Toni
Eva, Javi, Pilar, amiga i l’Emilio
Jordi González ben acompanyat, també pel seu gos.
Jorsé Luis Alonso fent també el progressiu i retornant a reagrupar
Antonio Pulido Pino i José Luis Coca
Juan Manuel i Xavi Pons, amunt i avall
En Gilberto, tot i acabar primer, i pensatiu
Hem destacat a la fotografia de família, als nous mossenaires i també donar a conèixer entre vosaltres, gent per anar fent amistats
En Vicenç, acabat de refrescar-se i
Silvia, en un gest refrescant
El nostre mossenaire, Martí, un habitual entre nosaltres i molt fort
En Gustau ha estat nominat “Mossenaire d’honor” el primer dia de la seva estrena. Un bon jugador de bàsquet i què ha sortit encantat de la trobada
Instants després de l’ensopegada, la noia que es toca la cara i què no recordem el nom, amb tots els mossenaires preocupats i animant-la.
“La Postal”, amb en primer terme en Joan Forte, i el Collie d’en Jordi, amb ulleres en Toni Amela, de taronja en Jordi Gonzaez i el nostre “Mossenaire d’honor” en Gustau
I en Pasqual amb ulleres, al costat dels seus amics. En Juan López Gil, a la dreta, avui era el seu aniversari i ho recordàvem, per les xarxes socials i l’hem pogut felicitar en directe.
l’Alberto Lao, que rep la medalla del seu club, l’Arec Terrassa i que aprofitem per presentar el seu web Corrent per la història
Tal com en Gustau explicarà, avui ha estat el seu primer dia. Sabia més o menys en què consistia, però ni molt menys s’esperava que seria el seu dia: només dediquem un cop a la vida la proclamació de “Mossenaire d’honor” i tenim l’oportunitat de conèixer-lo i agrair-li aquest amable gest de fer més gran la trobada i donar-se a tots vosaltres. El nostre agraïment i què per molts anys ens puguem anar coneixent.
Hola,
Em dic Gustau Gómez i soc un nouvingut a Terrassa. Em va sorprendre que em féssiu mossenaire d’honor la meva primera setmana que vinc, i la veritat és que em va fer molta il·lusió.
Tota la meva joventut he fet molt esport, però sempre lligat a la pilota. Vaig jugar a bàsquet des dels 6 anys fins els 23, i fins tot vaig arribar a jugar 4 anys a l’Hospitalet, on vam coincidir amb la famosa generació dels junior d’or del 80 (Gasol, Navarro…). Però com és evident, vaig haver de tirar cap als estudis perquè no m’hi anava a guanyar el sou. I córrer, córrer no era lo meu…
Fins 10 anys després no vaig tornar a fer esport. Em vaig haver de menjar les paraules que deia de jove, on comentava el típic: “córrer és de covards…” o “sense una pilota pel mig no té sentit córrer…” Ja que vaig començar a enganxar-me poc a poc a córrer i només la feina i l’arribada del fred em van fer deixar-ho l’any passat.
Ara vaig tornar a començar a córrer fa 3 mesos amb la intenció de no deixar-ho, agafar l’hàbit i gaudir una mica més cada dia del córrer. Qui m’ho diria!
I va ser buscant algun grup per córrer a internet que us vaig trobar i la veritat és que espero que el dissabte passat fos el primer de molts més dissabtes de matinar i córrer, ja que la experiència ha sigut superpositiva i dóna gust gaudir de l’ambient que es respira entre els mossenaires. Aquest és un dels motius que fa que cap de setmana rere cap de setmana anem venint gent nova i repetint qui ho prova.
Gràcies a tots per l’acollida, i a tu Pep per preparar-ho tot tan bé, fer el reportatge, preocupar-te per tots els que comencem i un llarg etcètera de coses que no són tan visibles que fan que cada sortida sigui un èxit.
Salut i força al canut!!!!
Moltes gràcies per tot
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
No hi ha resposta
