blog d'en Pep

Gotelles ens encisa. Rierol que creuem una vegada i una altra, frescor i aigua: molta aigua i sabem que la vida és possible allà on hi ha aigua, i ens dona vida també als “Mossenaires” que per aquesta època ens hi apropem per gaudir del recorregut que no ens deixa indiferent. Sempre sentim complaguts com a algú li ha encantat i amb això ens donem per satisfets.

Al pas per la font de la “moreria” ens agrada que us endueu cap a casa el record del vostre pas per aquesta font que sempre raja abundant, encara que no ens hem aturat gens. Ja veurem quan el fem a l’inrevés i faci un xic més de calor.

De nou hem vist una bona colla de gent que avui ha fet un entrenament un xic més dur, donat que baixar comporta pujar: i hem baixat força. L’entrenament serveix per endurir, i estem convençuts que a hores d’ara esteu més fortes i forts. Gràcies per venir i fer possible aquest invent.

No sabem si aquest esquirol volia també venir a córrer. El què si sabem que fa molts anys què es manté una població estable d’aquests rosegadors tan bonics.

Davant la majestuosa Masia de Torre Mossèn Homs, a punt de sortir en rumb desconegut

En Fran arrenca dels primers

I l’Enrique, i veiem molt contents el retorn, de blau cel d’en Quim

l’Alex i en Pau

I la primera pujada amb la nostra Mola de testimoni

Avui ha estat i més que mai concorregut els camins, i sobretot de bicicletes. Un munt d’esportistes què feia temps què no veiem.

I ara intentem que molts us emporteu cap a casa la font de “La Moreria!

Fernando Artesero

Oscar Ortiz

Maria Ruiz

Quim

Enrique i Josep

Pepe

Pedro

Joaquin Izquierdo

Santiago Loras

Marc Roura

Elamrani

Carlos i Fran

Pau

Montilla

Jordi Westermeyer

Josep Maria Antentes

Miquel i Josep Lluis

Sebastian Morales

Jordi i Juan Manuel

Quim Gallen

Joan

Miguel

Cristina Murcia

Anna Cos

Hassan

Imma

Albert

Natàlia

Enrique-Nilo

Conxa

Marga

Silvia

Joan Forte

Alberto Zarzuela

Juan Romero

Manel Expósito

I avui i per segona setmana ens trobem a la lider dels Slop Runners, l’Isabel, què sempre que ens veiem esclata d’alegria

Alex

En Pau Sust, que torna acompanyat per en Joan Duran, que fa un parell de setmanes i el primer dia que venia el vam proclamar Mossenaire d’honor. Gràcies per venir

Pedro i Montilla, cent els possibles per no mullar-se

Josep Maria Antentes, amb un bon domini

I avui teníem un jove “mossenaire” que s’estrenava, el fill d’en Jordi: en Martí Westermeyer i què el seu pare confessava què s’ho havia passat molt bé i a més ha aguantat com el que més el dur entrenament d’avui.

Maria Ruiz

Miguel; creiem que el peu va anar a l’aigua. No en tenim notícies, però en fa tota la pinta

Quim i Josep

Enrique i Joan, a punt de passar el rierol

I avui la família mossenaire multitudinària, i hem tingut un xic més d’escalf climàtic, així com humà. Sort dels punts d’aigua que l’organització ha tingut cura de posar. jeje

Bella panoràmica de Sant Julià d’Altura

I els valents que s’ha atrevit a fer el progressiu a tota castanya: l’Alex, Hassan, Montilla i Enrique Nilo. També l’ha fet molts més: però el calaix era de quatre places.

El nostre flamant “Mossenaire d’honor” ens fa una bona llengota i reafirmem que s’està posant fort amb això de córrer i a més aquesta setmana l’equip que entrena de bàsquet ha pujat a primera. Enhorabona !!

Avui s’estrenava en Martí al costat del pare. Segur què aconseguiràs allò que t’has proposat.

I hem volgut posar al costat del nostre flamant “Mossenaire d’honor”, en paco

Com ja havíem dit quan l’Antonio Alba i en Santi Loras, han format un genial equip i avui estrenaven samarreta i l’endemà l’hem pogut veure a la cursa de poble nou, la samarreta, lluïda per bones amistats. El mateix Paco l’ha estrenava a Martorell en uns 10 qiuilòmetres exigents on ha establert un marca de 56′. Els dos germans de costat i fent-se sempre costat.

Fa poc que ens coneixem i ens caiem bé. Doncs si. Quan sintonitzes amb una persona, aviat te n’adones i amb ell ho fem. Els entrenaments segueix una línia de millora i s’ha posat bons reptes i per això avui a més el vèiem estrenar les seves sabatilles Pegasus per primer cop. Ens fa molta il·lusió tot el que diu i ens agrada què formi part d’aquesta família i conviure, també els dimarts i dijous al California Sports.
Forma part del projecte mossenaire que entre tots hem anat formant i el veiem molt il·lusionat. Per molts anys i gràcies Paco.

Hola,
Em dic Paco i sóc el germà de Santi, mossenaire d’honor de fa unes setmanes; i ara vaig a explicar la meva petita història.



Tot va començar quan vaig deixar el bàsquet federat, i després d’uns anys, vaig anar a un equip de veterans. Com feia molt temps que estava parat de fer esport, vaig començar a córrer per estar en forma.  Però el problema era que anava sol i sortia a córrer un mes, i els dos següents no feia res. Fins que vaig conèixer el grup de Pep, al California Sports i el grup dels Mossenaires.

Ara ja fa uns cinc mesos que no he parat de fer esport. 

De tant en tant vaig a curses de 10 km, i ja en van unes quantes. Els meus temps són discrets; però l’important és córrer. Només he fet una mitja marató, la de Terrassa i el pròxim objectiu és la Behobia de San Sebastian de 20 km.



Per acabar donar les gràcies a PEP i aguantar-me els dimarts, dijous i de tant en tant els dissabtes.



Una salutació a tothom.

Primavera i terra mullada. Colors magnífics a l’horitzó i ganes de passar-ho bé. D’això es tracta i imaginàvem ser menys que les darreres setmanes on estàvem al sostre: i tot i ser colla ha estat un xic menys les amigues i amics què ens hem donat cita obligada entorn de la Masia de Torre Mossèn Homs.

La cursa del Bonaire, molt coneguda i prestigiosa de la nostra ciutat, ha fet què molts mossenaires s’han volgut reservar totes les energies per a la tarda, i de fet allà també hem pogut gaudir de la vostra companyia per fer-la. Una gran cursa

I centrant-nos en el que ha estat el nostre entrenament, a l’hora, cap a fer un recorregut força bonic amb algun progressiu per provar-nos. Mentre fèiem aquest i com a molts altres dissabtes ens trobem a amics del C.N. Sabadell què anaven, com moltes setmanes, a caminar.

Gràcies a tots per aquest dissabte únic i intransferible i si tot va bé ens tornem a veure el proper, a l’hora què tots sabeu: ni un minut amunt, ni un minut avall.

A en primer terme, veiem a en Gilberto, com està fent algun estirament, mentre espera l’hora de sortir i podem veure com avui, som menys que la setmana passada.

En Joan i en David

Yllera al capdavant, seguit per en David i en Joan Carles, Casi, Maria

En José i la Nuria i Silvia.

l’Igansi, Carles i l’Albert, que avui serà el nostre “Mossenaire d’honor”

Carlos, Sandra, Diego, Miguel i Carles

Un reagrupament característic per anar a buscar el torrent de la Betzuca

Feu totes i tots molt bona pinta, de dreta a esquerra: Diego, Miguel, Fran, Jose, Núria, Carles, Joan Carles, Miguel, Yllera, David

No hi ha manera; no caieu al toll d’aigua. En Jordi fent equilibris i Sandra fixant la vista a terra. En Sebas mirant com i per on, i en Carlos optant per una altre via.

i des d’aquí farem un progressiu; José, Montilla i Elamrani al capdavant

I en el segon, els que l’han fet a les primeres posicions:
Elamrani, Gilberto, Josep, Oscar, José Luis, i Juan Manuel

I els Mossenaires, per llocs prou coneguts per tots, com és la font de l’Argelaguet

Silvia, José i Nuria, i darrera de groc, en Fran i de mossenaire en Sebas

Un moment en el qual hem agafat reposant al nostre mossenaire d’honor, l’Albert que també li agrada lluir la samarreta dels “Egaramossenaires”, amb l’EM
I la foto de familia en un dia maco, maco i tancant el mes de Maig de 2014

I de més de prop, per deixar un bon record del dia que heu entrenat plegats

I els protagonistes del tercer progressiu, què s’ho han agafat amb ganes, sota l’atenta mirada cavallar

Un dels animals més macos què l’home ha aconseguit domesticar. Imponent

Yllera i David, en un bonic paratge

Carles Salmeron, tôt i fer el primer lloc del progressiu: fa de “Mossenaire”. Va a buscar la cua.

Com també fa en Carles López. Tot un luxe

Detall de qualitat: la cua ja és aquí.

Miquel, Nacho, Josep, Silvia, Carles, David i Miguel, a una cruïlla de camins

En Pascual, al mig, amb dos amics des de Can Llong de Sabadell

Més amiCS de Can LloNG, amb la mossenaire Fina, que ha promès tornar.

Si al començament teníem en Gilberto, ara al final i així de content el tornem a tenir, a punt de fer estiraments

Elamrani, Pep i Hassan: bona gent. En Hassan em va dir que porta venint dos anys i aviat serà Mossenaire d’honor.

Quan fa tan temps que ens coneixem, gairebé no recordes quin va ser el primer dia. Hem compartit un munt d’entrenaments, sobretot els dimarts i dijous per l’Ègara, d’aquí el nom d’Egaramossenaires i va ser la primera persona que em va etiquetar a la font del troncó. La veritat és què jo no hi era, però hi vam anar i ho recordo amb gràcia el dia. De fet és el nostre circuit estrella junt amb el turó de les Pedritxes o altrament dit el “Pico del Águila” Avui no fa ni dues hores hem entrenant per les Martines. És sempre una persona molt agradable i la tinc amb gran estima i agreixo poder anar tantes vegades amb ell i li desitjo el millor.

Bona nit Pep,

com al watsapp no m´hi cabia tot miraré d´enviar-te la meva experiència
per aquí:

Se´m va acudir començar a córrer amb unes bambes del meu pare l´any 2008, amb poca
freqüència, sóc poc constant si no estic apuntat a cap cursa. A partir d´aquell any vaig començar a sortir
amb els cracks del natació degut a la insistència del meu amic Adrián.
Sempre he tingut reptes anuals, primera temporada un 10000 (bombers, aquest any 6a edició consecutiva) segona una mitja, tercera una marató… i una pila de samarretes al calaix.

Ara farà 5 anys vaig descobrir una altra manera de córrer. Em vaig deixar convèncer per dos ex-companys de feina per pujar a l´Ègara. “Vine amb el Pep” em deien. La pujada a Mont-rodon va ser suficient per no tornar
a posar-me unes bambes de trail en un any. Passat aquest any, estant en millor forma, hi vaig tornar i m´hi vaig quedar, el grup dels egaramossenaires som gairebé una família.
Per la muntanya també he fet mitges, curses més llargues i fins i tot una marató, a Sant Llorenç Savall. Repte 2015, ser pare…. i si m´ho permet el petit fer la marató de la ultra-pirineus.

La muntanya i l’asfalt són totalment diferents però els compagino força sovint.

També haig de dir que no sóc nou com a mossenaire, diguem que ha costat una mica quadrar les agendes amb el sr. Moliner.
Al final ho hem aconseguit.

Aquí ho tens Pep, una abraçada.