05 juny 2014
Primavera i terra mullada
Primavera i terra mullada. Colors magnífics a l’horitzó i ganes de passar-ho bé. D’això es tracta i imaginàvem ser menys que les darreres setmanes on estàvem al sostre: i tot i ser colla ha estat un xic menys les amigues i amics què ens hem donat cita obligada entorn de la Masia de Torre Mossèn Homs.
La cursa del Bonaire, molt coneguda i prestigiosa de la nostra ciutat, ha fet què molts mossenaires s’han volgut reservar totes les energies per a la tarda, i de fet allà també hem pogut gaudir de la vostra companyia per fer-la. Una gran cursa
I centrant-nos en el que ha estat el nostre entrenament, a l’hora, cap a fer un recorregut força bonic amb algun progressiu per provar-nos. Mentre fèiem aquest i com a molts altres dissabtes ens trobem a amics del C.N. Sabadell què anaven, com moltes setmanes, a caminar.
Gràcies a tots per aquest dissabte únic i intransferible i si tot va bé ens tornem a veure el proper, a l’hora què tots sabeu: ni un minut amunt, ni un minut avall.
A en primer terme, veiem a en Gilberto, com està fent algun estirament, mentre espera l’hora de sortir i podem veure com avui, som menys que la setmana passada.
En Joan i en David
Yllera al capdavant, seguit per en David i en Joan Carles, Casi, Maria
En José i la Nuria i Silvia.
l’Igansi, Carles i l’Albert, que avui serà el nostre “Mossenaire d’honor”
Carlos, Sandra, Diego, Miguel i Carles
Un reagrupament característic per anar a buscar el torrent de la Betzuca
Feu totes i tots molt bona pinta, de dreta a esquerra: Diego, Miguel, Fran, Jose, Núria, Carles, Joan Carles, Miguel, Yllera, David
No hi ha manera; no caieu al toll d’aigua. En Jordi fent equilibris i Sandra fixant la vista a terra. En Sebas mirant com i per on, i en Carlos optant per una altre via.
i des d’aquí farem un progressiu; José, Montilla i Elamrani al capdavant
I en el segon, els que l’han fet a les primeres posicions:
Elamrani, Gilberto, Josep, Oscar, José Luis, i Juan Manuel
I els Mossenaires, per llocs prou coneguts per tots, com és la font de l’Argelaguet
Silvia, José i Nuria, i darrera de groc, en Fran i de mossenaire en Sebas
Un moment en el qual hem agafat reposant al nostre mossenaire d’honor, l’Albert que també li agrada lluir la samarreta dels “Egaramossenaires”, amb l’EM
I la foto de familia en un dia maco, maco i tancant el mes de Maig de 2014
I de més de prop, per deixar un bon record del dia que heu entrenat plegats
I els protagonistes del tercer progressiu, què s’ho han agafat amb ganes, sota l’atenta mirada cavallar
Un dels animals més macos què l’home ha aconseguit domesticar. Imponent
Yllera i David, en un bonic paratge
Carles Salmeron, tôt i fer el primer lloc del progressiu: fa de “Mossenaire”. Va a buscar la cua.
Com també fa en Carles López. Tot un luxe
Detall de qualitat: la cua ja és aquí.
Miquel, Nacho, Josep, Silvia, Carles, David i Miguel, a una cruïlla de camins
En Pascual, al mig, amb dos amics des de Can Llong de Sabadell
Més amiCS de Can LloNG, amb la mossenaire Fina, que ha promès tornar.
Si al començament teníem en Gilberto, ara al final i així de content el tornem a tenir, a punt de fer estiraments
Elamrani, Pep i Hassan: bona gent. En Hassan em va dir que porta venint dos anys i aviat serà Mossenaire d’honor.
Quan fa tan temps que ens coneixem, gairebé no recordes quin va ser el primer dia. Hem compartit un munt d’entrenaments, sobretot els dimarts i dijous per l’Ègara, d’aquí el nom d’Egaramossenaires i va ser la primera persona que em va etiquetar a la font del troncó. La veritat és què jo no hi era, però hi vam anar i ho recordo amb gràcia el dia. De fet és el nostre circuit estrella junt amb el turó de les Pedritxes o altrament dit el “Pico del Águila” Avui no fa ni dues hores hem entrenant per les Martines. És sempre una persona molt agradable i la tinc amb gran estima i agreixo poder anar tantes vegades amb ell i li desitjo el millor.
Bona nit Pep,
com al watsapp no m´hi cabia tot miraré d´enviar-te la meva experiència
per aquí:
Se´m va acudir començar a córrer amb unes bambes del meu pare l´any 2008, amb poca
freqüència, sóc poc constant si no estic apuntat a cap cursa. A partir d´aquell any vaig començar a sortir
amb els cracks del natació degut a la insistència del meu amic Adrián.
Sempre he tingut reptes anuals, primera temporada un 10000 (bombers, aquest any 6a edició consecutiva) segona una mitja, tercera una marató… i una pila de samarretes al calaix.
Ara farà 5 anys vaig descobrir una altra manera de córrer. Em vaig deixar convèncer per dos ex-companys de feina per pujar a l´Ègara. “Vine amb el Pep” em deien. La pujada a Mont-rodon va ser suficient per no tornar
a posar-me unes bambes de trail en un any. Passat aquest any, estant en millor forma, hi vaig tornar i m´hi vaig quedar, el grup dels egaramossenaires som gairebé una família.
Per la muntanya també he fet mitges, curses més llargues i fins i tot una marató, a Sant Llorenç Savall. Repte 2015, ser pare…. i si m´ho permet el petit fer la marató de la ultra-pirineus.
La muntanya i l’asfalt són totalment diferents però els compagino força sovint.
També haig de dir que no sóc nou com a mossenaire, diguem que ha costat una mica quadrar les agendes amb el sr. Moliner.
Al final ho hem aconseguit.
Aquí ho tens Pep, una abraçada.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Comentaris tancats a Primavera i terra mullada
