01 maig 2014
Noi de la barba
Noi de la barba, li vaig dir el primer dia que va venir, el 23 de maig de 2009 , i és que les cròniques costen de fer quan no saps els noms i ens esforcem a conèixer-vos a tots; com a mínim als més assidus, i amb aquest “nick” se’l pot trobar a més d’un fòrum.
De fa una bona colla d’anys que gràcies a trobar-nos a Torre Mossèn Homs, d’una manera o altre, alguna vegada ens ve a visitar i des de Rubí. Ara, per diferents temes de molèsties físiques no pot venir, però ens duu molt al fons del seu cor i sempre i aquesta setmana, ha estat corrent uns pocs metres: i ha vingut a córrer!!!. Gràcies noi de la barba.
L’any 2009 per exemple, un dia qualsevol vam ser cinc a entrenar i ell hi era.
Al 2010 va ser proclamat “Mossenaire d’honor”, i des d’aquí li volem desitjar el millor i què per poc que pugui ens faci el projecte gran, com és ell. Gràcies!!
Després d’aquest modest homenatge a Jose Gutiérrez “noidelabarba”, volem agrair-vos a tots la bona predisposició a fer un entrenament en grup característic i amb aromes d’amistat i on sempre fem noves coneixences
Jose Gutiérrez “noidelabarba”
I tota la família “mossenaire” amb sempre noves incorporacions, què esperem gaudeixin, tant com ho fem alguns. Gràcies!
I sortida amb dels “vells” del projecte, Jose i Carles
Si recordeu, la setmana passada ens vam descuidar les dues amigues: Ana i Cristina. Avui, teníem especial atenció a que no tornar-les a perdre i gaudir de la seva companyia. Crec que s’ho han passat bé, almenys les seves cares irradiaven felicitat.
En Miguel Piqueras, observant on para la cua i no oblidant a ningú.
Tolls d’aigua
Aus rapinyaires; creiem que falcons. oi?
I vet aquí l’alegria immensa que avui s’ha volgut afegir un vell conegut dels entrenaments i que ha estat molts anys allunyat, i que avui hem tingut la immensa alegria de tenir de nou, en Joan Carles
Es manté en forma i des d’aquí expressar la nostra satisfacció
I avui a tots els progressius el nostre “Mossenaire d’honor”, l’Antonio Alba, estant a tots
Vigilant molt en els moments que tenim que conviure amb els cotxes, motos i biciletes, que sol sovintejar
L’Antonio donant-ho tot, i la característica dels “mossenaires”, amb en Jose Luis amb pantaló blau, retornant a la cua
Com també, en Carmelo, en Marc, l’Antonio. Les anades i tornades que fan possible entrenar en grup
“El meu marit es diu Martí”, ens deia la Isabel. Parella feliç, també unida, a més, per l’esport.
I en Santiago Loras, al costat de qui el va aconsellar a venir, el nostre mossenaire d’honor: l’Antonio
Jordi, que s’estrenava, en Carmelo i en Paco
I Manolo, sempre molt expressiu: anava amb el seu fill fins les torres de Sant Adrià: 34 qm. “Que vindré!!!” ens deia. T’esperem, que sempre portes alegria i sempre animes a tothom.
Unes quantes flors. De vermelles també
Fa setmanes que ens creuem amb persones amants de cuidar i ensenyar a aquestes aus tan majestuose i que ens deixen contemplar de prop
vigila nen: no perdis una orella
Magnífic!!
Amb en Paco Loras tinc la sort d’entrenar força dies a la setmana i ens ho passem bé, amb els California Men Training
David, Yllera i Moisès, al finalitzar l’entrenament i un gran record d’entrenaments plegats
Units per l’esport i passant molts bons moments junts; en Santiago, Antonio, Paco i jo, pocs moments abans de ser proclamat l’Antonio el nostre “Mossenaire d’honor”
L’Antonio se’l veu content d’haver descobert què té molts amics i què amb l’esport troba el lloc ideal per retrobar-se amb ells. Estem molt contents de què s’ha fet el projecte d’entrenaments en grup molt seu i a més anima a amics a venir i això vol dir què s’hi troba bé i gaudeix, com nosaltres gaudim de saber que podem comptar amb ell . Agrair-te per tot això haver-te conegut i ara saber més coses teves. Per molts anys i què tot et vagi molt bé.
Hola mossenaires.
Mi nombre es Antonio Alba y tengo 55 años.
Mi afición por correr empezó hace cinco años con unos amigos del gimnasio que se llaman Santiago y José Manuel. Como siempre íbamos los tres corriendo y nos pusieron de mote “Las Supremas” un tal Sebastián Chamorro. Ahora el grupo se ha hecho mas grande y seguimos con el nombre de las ” Supremas Castañazo” .
Yo era de los que plegaban y se iban al bar a beber cerveza, y veía a uno corriendo por la calle y decía, “ese tío esta loco ” y ahora soy yo uno de esos locos.
Ya hemos hecho varias medias maratones, unos cuantos diez miles y bastantes cursas populares, y les recomiendo ha toda la gente que vengan los sábados a las 08:00 con los mossenaires que es un grupo muy majo y unos caminos muy bonitos.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Comentaris tancats a Noi de la barba
